Modificació de guarda de compartida a exclusiva. Discrepàncies entre progenitors. Valoració de violència en el passat

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Sr. Anaya

Representant: Sr. Caro

Advocat: Sr. Ricart

Apel·lat: Sra. Álvarez

Advocat: Sra. Puga

MINISTERI FISCAL

TSJC.- 0000283/2022 ORIGEN: 6000344/2019 - 0

NIG: 5300542120190001991

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Modificació de guarda de compartida a exclusiva. Discrepàncies entre progenitors. Valoració de violència en el passat

SENTÈNCIA 000040/2024

Andorra la Vella, el 20 de març del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Álvarez va interposar demanda de modificació de les mesures paternofilials a tramitar pel procediment de família contra el Sr. Anaya, en què sol·licitava que es dictessin les següents mesures :

"- Mantenir la pàtria potestat compartida del fill comú menor d'edat Gutierrez a favor de tots dos progenitors.

Establir el règim de guarda i custòdia del menor a favor de la progenitora.

Establir un règim de visites a favor del progenitor consistent en caps de setmana alterns, des del divendres a la sortida de l'escola fins el dilluns següent, en què el pare el portarà a l'escola.

Mantenir el repartiment de les vacances escolars com fins ara, és a dir, per meitats entre els progenitors, d'acord amb les especificacions contingudes en el petitum (foli 21).

Establir un dret de contactes telefònics en relació al pare, consistent en tots els dimarts i divendres, les setmanes que no gaudeixi de la companyia del menor, entre les 20 hores fins a les 20:30 hores, i durant les setmanes que gaudeix de la seva companyia, els dimecres de les 20 hores a les 20:30 hores.

Establir una pensió d'aliments a càrrec del pare, l'import del qual la fixaria en període de conclusions, moment en el qual podria conèixer els ingressos de la contrapart. Demana que la pensió es satisfaci els 5 primers dies de cada mes al compte bancari assenyalat per la mare, i que s'actualitzi anualment d'acord amb la variació de l'IPC.

Establir que el pagament de les despeses extraordinàries sigui per meitats entre els progenitors, incloses aquelles despeses mèdiques no cobertes per la CASS així com aquelles activitats extraescolars d'alt cost econòmic.

Establir que, en el cas que el menor cursi estudis superiors, els pares hauran de pagar per meitats totes les despeses fins a què el mateix aconsegueixi la seva independència econòmica.

No efectuar cap condemna en matèria de costes processals."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 4.10.22 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar substancialment la demanda de modificació de mesures de guarda i custòdia, règim de visites i aliments formulada per la Sra. Álvarez contra el Sr. Anaya, en el sentit de:

Atorgar la guarda i custòdia del menor Gutierrez a la seva mare.

Establir un règim de visites en relació al pare consistent en tots els caps de setmana alterns, des del divendres a la sortida de l'escola fins el dilluns següent, en què el pare el portarà a l'escola.

Establir un règim de contactes telefònics en relació al pare consistent en: tots els dimarts i divendres, les setmanes que el pare no gaudeixi de la companyia del menor, entre les 20 hores i les 20:30 hores, i durant les setmanes que si en gaudeix de la seva companyia, els dimecres des de les 20 hores fins a les 20:30 hores.

Fixar una pensió d'aliment a càrrec del pare d'un import de 350EUR mensuals a satisfer i actualitzar en els termes establerts al Fonament de dret sisè de la present resolució.

Segon.- Desestimar íntegrament la demanda reconvencional formulada per la representació processal del Sr. Anaya contra la Sra. Álvarez.

Tercer.- No efectuar una especial condemna en costes."

3.- La representació processal del Sr. Anaya ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual segons els arguments que exposa en el seu escrit de 26.10.2022 sol·licita que es revoqui la resolució d'instància.

4.- El Ministeri Fiscal ha presentat les al·legacions al recurs d'apel·lació indicant que no s'oposa al recurs del Sr. Anaya.

El 24.2.2023 la Sra. Álvarez s'ha oposat al recurs demanant la confirmació de la sentència recorreguda en tots els seus extrems.

5.- Per Aute de 24.5.2023 el Tribunal va decidir practicar la diligència per a millor proveir consistent en realitzar el dia 2.6.2023 una exploració del menor Gutierrez per part d'aquest Tribunal.

6.- Per escrits de dates 16.6.23 i 21.6.23 el Ministeri Fiscal i la representació processal del Sr. Anaya s'han manifestat respecte el resultat de l'exploració del menor.

I per escrit de data 23.6.23 la Sra. Álvarez ha presentat les al·legacions que ha considerat oportunes respecte l'exploració i ha proposat la pràctica d'unes proves que es fonamenten en fets nous o de nova notícia.

7.- Desprès de les oportunes manifestacions del Ministeri Fiscal i del Sr. Anaya, el Tribunal ha dictat un Aute en data 29.1.2024 decidint no admetre les proves proposades per la part apel·lada en el seu escrit del 23.6.2023.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Álvarez reclama front la part defenent Anaya amb la que havia format una parella de fet una demanda de modificació de mesures definitives per interessar que se li atorgui la guarda i custòdia del fill en comú (Gutierrez, nascut el XXXX) i a l'Anaya es fixi una pensió d'aliments a càrrec del pare. Aquest, al seu torn, interposà demanda reconvencional interessant la mesura exactament contrària, és a dir, que se li atribueixi la guarda a ell i que la mare es faci càrrec del pagament d'una pensió d'aliments.

La sentència d'instància estima la demanda principal i desestima la reconvencional, tal i com hem transcrit en els antecedents.

Contra tal decisió s'alça el pare.

Segon.- Antecedents

En primer lloc, hem de recordar que si bé en l'any 2014, concretament per aute de 22 de desembre de 2014, es van dictar mesures provisionals i la guarda i custòdia en favor de la mare; posteriorment es va dictar sentència de mesures definitives en data de 30 de juny de 2016 per la qual es va a fixar la guarda i custòdia compartida entre els dos progenitors. Aquesta sentència va ser confirmada per la del Tribunal Superior de Justícia de data, 26.4.17 (TSJC 486/16). En les dues resolucions judicials ja s'esmentava l'existència de discrepàncies puntuals entre els progenitors respecte el seu fill Gutierrez.

En segon lloc, hem de tenir present que per uns fets de violència de gènere, que es varen produir en els mesos d'abril i maig de 2014, el senyor Anaya va ser condemnat per sentència del Tribunal de Corts de 25.7.18. per un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic i una contravenció penal de lesions doloses a una pena de 18 mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys. Aquesta sentència va ser confirmada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia en sentència de 3 de abril de 2019.

Fins a la interposició de la demanda que va tenir lloc en el dia 12 de juny de 2019, la guarda i custòdia es va mantenir de manera compartida.

Tercer.- En una sentència molt detallada i motivada, la Batlle analitza els requisits (recollits en STJC 170/21) per establir si és procedent una modificació de mesures com la que es va acordar en l'any 2016. I en el primer i bàsic dels requisits, consistent en que l'alteració de les circumstàncies tingudes en compte en l'any 2016 fossin diferents a les existents en el moment de sol·licitar la modificació d'aquelles mesures. I aquest és el debat que cal resoldre en primer lloc en aquest recurs.

La qüestió ha de centrar-se en si és d'aplicació la doctrina d'aquesta Sala conforme hem dit que només en el supòsit d'una conflictivitat per un supòsit de violència de gènere o maltractaments seria el motiu per impedir un règim de custòdia compartida (precisament en la STJC 486/16 entre els mateixos litigants ho vàrem recordar). Però quan es tracta de discrepàncies o controvèrsies entre els progenitors sobre allò que més convé al seu fill comú, no és motiu suficient per atribuir només a un d'ells la guarda i custòdia. Hem dit reiteradament que aquesta possibilitat de la guarda i custòdia compartida és, en la majoria de casos, la més beneficiosa pels fills.

I en aquest cas ja recull la sentència les discrepàncies entre els progenitors, com la de fixar les activitats extraescolars del nen; de portar a terme el pare iniciatives sobre el seu fill en matèries de salut o de valoració educativa sense comptar amb l'opinió de la mare o finalment en el tema de l'alimentació de Gutierrez.

Arribem al punt de considerar que el nord que ens ha de guiar en les decisions a totes les autoritats públiques han de ser l'interès superior del menor. Ja ho hem recordat amb altres decisions. I posarem d'exemple la STJC 241/19 quan vàrem establir que:

"....Hem pogut indicar de manera constant que "(···) el paràmetre rector a l'hora de decidir qualsevol mesura judicial que incideixi en els interessos d'un menor consistia en el seu interès superior entès com "(···) un concepte jurídic indeterminat que cal relacionar amb el desenvolupament lliure i integral de la personalitat del menor i la supremacia de tot el que el beneficiï més en enllà de les pròpies preferències dels seus pares, guardadors o àdhuc administracions publiques en ordre tant al seu desenvolupament físic, ètic i cultural com de la seva salut, benestar psíquic i afectiu, juntament amb altres aspectes de tipus material o fins i tot simplement amb la protecció dels seus interessos fonamentals" (Sentència de 4-12-2018, rotlle TSJC-257/18). Esmenant la llacuna legal que fins ara concorria, la Llei 14/2019 qualificada dels Drets dels Infants i els Adolescents, regula el principi de l'interès superior de l'infant i l'adolescent disposant en el seu article 13:

"1. L'interès superior de l'infant i l'adolescent ha de regir qualsevol disposició normativa o resolució administrativa o judicial que es refereixi als infants i els adolescents, així com qualsevol actuació duta a terme en el si de la seva família, el seu centre educatiu o el seu entorn social.

S'ha d'entendre per interès superior de l'infant i l'adolescent la consideració i la supremacia imperativa de les condicions més adients per garantir el ple respecte i l'acompliment efectiu dels drets de cada infant o adolescent, així com de les circumstàncies que afavoreixin el lliure desenvolupament de la seva personalitat.

D'acord amb les Observacions generals del Comitè dels Drets de l'Infant, s'ha d'aplicar de manera primordial el principi de l'interès superior dels infants i els adolescents, des de la triple vessant:

Com a dret substantiu, fet que suposa una garantia per a l'infant i l'adolescent, ja que tota decisió que l'afecti ha de considerar fonamentalment els seus millors interessos.

Com a principi interpretatiu i de resolució de conflictes, en el sentit que si una disposició jurídica admet diverses interpretacions, s'ha d'escollir la que sigui més favorable des de la perspectiva de la garantia dels drets dels infants i els adolescents.

Com a regla processal, en el sentit que qualsevol decisió que s'hagi de prendre en relació amb un infant o adolescent ha de seguir el raonament i la fonamentació basats en el seu interès superior, i ha de comptar, sempre que sigui possible, amb la seva opinió".

En definitiva, l'interès superior del menor opera com una noció d'ordre públic, de manera que ha de ser observada necessàriament pels Batlles i tribunals en les decisions que es puguin adoptar quan els concerneixin. En aquest sentit, hem pogut precisar que el principi dispositiu i de congruència es veu atenuat, de manera que els Tribunals poden àdhuc d'ofici, adoptar totes les mesures necessàries per a la protecció d'aquest interès, considerant sempre les circumstàncies personals del menor en cada cas, podent fins i tot amb aquesta finalitat, substituir la voluntat dels titulars de la pàtria potestat.

En matèria de relacions personals, és el benefici dels menors què s'ha de valorar en cada cas, amb el benentès que no es tracta d'un benefici genèric i difús, sinó que s'ha de materialitzar i determinar a través d'una valoració judicial que ha de tenir com límits: la racionalitat en l'apreciació dels fets i la protecció del benestar espiritual i material del menor; atribuint, per això, al jutjador, com abans hem recollit, un ampli ventall de facultats discrecionals per fixar el règim de comunicació convivència i visites, així com per resoldre en cada cas i moment concret el més convenient per al menor.(···)" (Aute de 25-7-2019 -TSJC- 139/2019).

Quant a la incidència de la violència de gènere en l'atribució de la guarda i custòdia i el dret de visites hem de tenir present que l'article 24.1 de la Llei 1/15 per l'erradicació de la violència de gènere i la violència domèstica disposa que:

"1. L'òrgan jurisdiccional que tingui atribuït el coneixement d'un procés de separació, divorci o establiment o modificació de mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat ha de prendre en consideració especial els conflictes o les situacions de violència de gènere o domèstica esdevinguts en el nucli familiar en el moment de pronunciar-se sobre l'exercici de l'autoritat parental, la guarda i custòdia i els règims de visites dels fills menors d'edat. Així mateix, ha d'adoptar les mesures necessàries perquè, entre d'altres, l'exercici de la guarda i custòdia i els règims de visites no constitueixin un perill per als drets i la seguretat dels fills menors d'edat, del progenitor custodi i dels familiars o de les altres persones concernides. En cas que hi pugui haver aquest perill, l'òrgan jurisdiccional pot adoptar les mesures assenyalades a l'apartat 2 de l'article 23 i les altres mesures establertes a la normativa aplicable vigent, i també pot suspendre, de forma cautelar o en virtut de la resolució que posi fi al procés, l'exercici de l'autoritat parental, de la guarda i custòdia i dels règims de visites, o establir que aquest règim de visites es dugui a terme mitjançant un punt de trobada o mitjançant altres mecanismes que garanteixin la seguretat dels fills menors d'edat."

Per la seva banda, l'article 140.2 de la Llei 30/22 de la Persona i de la família ens recorda, un cop més, que la guarda haurà d'estar orientada en funció de l'interès superior del menor. No hem de passar per alt que la prevenció del menor davant de situacions de violència de gènere o domèstica també la té present el legislador en la Llei 14/19 de 15 de febrer qualificada dels drets dels infants i adolescents quan analitza les situacions de risc o de desemparament.

Quart.- Hem de començar per analitzar la influència que hagi de tenir el fet que el pare va ser condemnat penalment per maltractaments a la Sra. Álvarez. Com hem dit abans, per uns fets esdevinguts a l'any 2014, quan el fill tenia dos anys d'edat. Quan s'interposa la demanda ja havien transcorregut sense incidents de violència més de 5 anys. I actualment han transcorregut més de nou anys sense que tampoc hagi hagut cap incident violent. Aleshores, ressuscitar ara de fa tants anys d'un episodi de violència de gènere quan durant tot aquest temps ni s'ha presentat cap denúncia ni hi ha hagut constància de cap incident, resulta desproporcionada i sobretot no veiem en què pot beneficiar ara al nen d'11 anys fer-ho o evitar-li algun perill. Resulta important ressaltar que en el procés anterior de les mesures definitives que va culminar amb la sentència de 2016, mai la mare va al·legar l'existència de la violència per aconseguir mantenir la custòdia exclusiva del fill. I en la nostra sentència de 2017, confirmatòria de l'any 2016 de la Batllia, ja significàvem que en no haver-i cap episodi de violència no estava justificat passar del règim de compartida a exclusiva com pretenia la part recurrent pel fet de que hi haguessín unes discrepàncies entre els progenitors. Tant en la fonamentació de la sentència d'instància com en la nostra exhortaven a les parts a que trobessin mecanismes de conciliació i d'acord en la presa de decisions que es referissin a Gutierrez, a fi d'evitar que aquest es trobés immers en un conflicte de lleialtats.

Aleshores, descartada la consideració de que la violència esdevinguda a l'any 2014 pugui tenir ara efectes perniciosos pel fill o que el posin en perill doncs cap prova ha acreditat que pateixi seqüeles tardanes derivades d'aquell episodi (a diferència del cas resolt per STJC 113/18), hem d'entrar en analitzar si les discrepàncies ja esmentades entre els progenitors són de tal magnitud que justifiquin l'atribució a la mare de la custòdia del fill. Hem de fer notar que el pare, en aquesta segona instància, ja no sosté la petició de la demanda reconvencional en el sentit d'interessar que la guarda i custòdia li sigui atribuïda a ell en exclusiva.

Si analitzem les referències als especialistes que ha tingut present la sentència d'instància podem constatar que no ens resulta útil l'informe del psicòleg P perquè és de data 2014 i ja queda desactualitzat. Ni la de la psicòloga forense, senyora B perquè és de l'any 2015 i també està desactualitzat. Per contra, si analitzem l'informe de la psicòloga senyora F que ja és de 2021 observarem que no conclou en cap moment que sigui necessari o recomanable el canvi a una custòdia exclusiva d'un dels progenitors, sinó més aviat el contrari, després de constatar que els dos tenen la capacitat i habilitats parentals necessàries per beneficiar al seu fill i que aquest es troba còmode amb els dos. No podem compartir la valoració de la sentència quan demana, com a exigència per la guarda i custòdia compartida, "una comunicació efectiva, cordial i constant". En els casos de separació o de divorci o de trencament de la parella de fet, normalment no hi ha aquesta cordialitat que demana la Sra. Batlle, sinó que és suficient que hi hagi un respecte mutu i una voluntat de preservar del conflicte de parella enfront al fill comú. Per aquest motiu, cal analitzar l'exploració practicada al fill Gutierrez que malgrat tenir 11 anys ja té maduresa suficient comú per poder ser escoltat. D'acord amb el que hem vingut sostenint reiteradament sobre la necessitat i obligació d'escoltar als fills, com hem recollit en la interlocutòria TSJC 266/18 en el següents termes:

"TERCER.- Com es sabut, d'acord amb l'article 3.4 de la Constitució, els tractats i acords internacionals a partir de la seva publicació en el B.O.P.A. i no poden ser modificats o derogats per les lleis. Els nostre país no només ha ratificat la Convenció dels drets de l'infant, aprovada per Nacions Unides en l'Assemblea General de 20.11.1989, sinó que també ha ratificat els protocols facultatius de la Convenció esmentada, així com altres convenis internacionals de Nacions Unides i del Consell d'Europa que tenen relació amb la infància i l'adolescència.

També es sabut que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) és el màxim intèrpret del Conveni Europeu de Drets Humans de 4.11.1950, ratificat per Andorra en el 21.12.1995, el qual en l'article 6 ens defineix el que ha d'entendre's per un judici just o equitatiu. Doncs bé el TEDH ha considerat que dins de la seva definició s'hi compren el dret d'un menor d'edat de ser escoltat directament pel jutge abans de prendre una decisió que li afecti de manera personal o patrimonial.

Així ens trobem que la sentència del TEDH d'11.10.16 (Iglesias Casarrubios y Cantalapiedra Iglesias contra Espanya) es pronuncia en els següents termes:

"....42. Apunta que la petición del trámite de audiencia de las menores fue formulada expresamente ante el Juzgado de Primera Instancia en cuanto la demandante se opuso, el 28 de febrero de 2007, a la demanda de divorcio (apartado 9 anterior). No aprecia ninguna razón que justifique que la opinión de la hija mayor de la demandante, una menor con una edad entonces de más de 12 años, no fuera recogida directamente por el Juzgado de Primera Instancia en el marco del procedimiento de divorcio, como lo exigía la Ley interna (apartado 18 anterior). El TEDH no ve tampoco ninguna razón que justifique que el Juzgado de Primera Instancia no se pronunciara, en el marco de este mismo procedimiento, de manera motivada sobre la solicitud de la hija menor de ser oída por aquel, tal como se lo exigía la Ley. La denegación de oír por lo menos a la hija mayor, así como la ausencia de cualquier motivación para rechazar las pretensiones de las menores de ser oídas directamente por el Juez que debía resolver sobre el régimen de visitas de su padre (apartado 13 anterior), conduce al TEDH a concluir que se ha privado indebidamente a la Sra. Iglesias Casarrubios del derecho de que sus hijas sean oídas personalmente por el Juez, no obstante las disposiciones legales aplicables, sin que las jurisdicciones superiores que examinaron los recursos que aquella había interpuesto pusieran remedio a tal privación.

43. Por lo que el TEDH concluye que las jurisdicciones internas no han garantizado a la demandante su derecho a un proceso equitativo, en el sentido del artículo 6 § 1 del Convenio.

En consecuencia, se ha producido vulneración de esta disposición....."

Actualment ja amb l'entrada en vigor de la Llei qualificada 30/22 de la persona i de la família, ja disposa en el seu article 4.2 que l'interès superior de la persona menor d'edat ha de fonamentar tota decisió que afecti al seu àmbit personal o patrimonial, i en l'article 4.3 lletra a) ja obliga que el menor sigui escoltat i informat abans de que es prengui una decisió que l'afecti, d'acord amb la seva edat i capacitat natural i, en tot cas, si ha acomplert els dotze anys.

En l'exploració, Gutierrez ha resultat altament suggestiva pel Tribunal. El nen -que acredita una personalitat fora del comú- ha demostrat una gran capacitat d'evasió de les preguntes que li resultaven incomodes sobre la seva custòdia. Denotava que li resultava inconvenient manifestar cap mena de preferència sobre la qüestió. Per contra, ha acreditat una alta capacitat comunicativa sobre qüestions accessòries. Se l'ha vist satisfet amb les nombroses activitats que realitza amb el pare (esquí, bicicleta) i també les que ho fa amb la seva mare. En aquests temes i en el dels seus interessos intel·lectuals (afeccions) ha resultat aclaparador en els detalls.

Per tant, la conclusió que ens ha semblat a la fi de l'exploració, era la d'un nen que es feliç amb els dos progenitors, però que vol evitar tot conflicte de lleialtats amb ells.

Cinquè. En conclusió, valorada i revisada tota la prova practicada, hem de considerar que pensant amb l'interès superior del fill, li convé seguir amb la guarda i custòdia compartida com fins ara, però caldrà exhortar als progenitors, un cop més i de manera definitiva, que en cas de que no sàpiguen arribar a acords, ni busquin l'ajut necessari per trobar-los o d'acudir a l'auxili judicial per la via de la jurisdicció voluntària, els tribunals podran fer aplicació de l'article 21.5 de la llei 30/22 esmentada i adoptar totes aquelles mesures que siguin necessàries per preservar Gutierrez d'una situació que li pot causar perjudicis en el seu desenvolupament psicològic i afectiu per culpa de que els seus pares no han sabut trobar la canalització de les seves discrepàncies i arribar a acords entre ells.

Hem de fer notar als progenitors que cap dels dos està en possessió de la veritat absoluta i que l'educació, formació i benestar d'un fill no és patrimoni exclusiu d'ells, sinó que totes les administracions públiques tenen el deure de protegir els infants i adolescents (art 35 de la Llei 14/19 de 15 de febrer qualificada dels drets dels infants i adolescents) amb la qual cosa han d'admetre l'ajuda de terceres persones que els puguin orientar i aconsellar amb la finalitat de fer la vida el més feliç possible a Gutierrez.

Així doncs, si no es dona el requisit essencial i primer d'un canvi substancial de circumstàncies des de la sentència de 2016 sinó que el que esdevé -malauradament- és que els pares no han sabut estar a l'alçada de les circumstàncies per consensuar acords, com ja esdevenia en aquella època, i han desatès les dues exhortacions fetes des dels tribunals.

Coincidim, doncs, amb el Ministeri Fiscal de que el recurs ha de prosperar i mantenir la guarda i custòdia compartida, tal i com ha vingut sent en els darrers 7 anys.

La sentència ha de ser revocada i desestimada la demanda interposada per la Sra. Álvarez, sense imposició de les costes de la instància atesa la naturalesa d'aquesta classe de procediments i a l'absència de temeritat o de mala fe.

Sisè.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada d'acord amb l'article 354.2 del CPC.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMEM el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Anaya contra la Sentència 66/22 dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 4 d'octubre de 2022, que revoquem íntegrament i desestimem la demanda interposada, sense imposició de les costes de la instància.

Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.