Incompetència de jurisdicció (TSJC 453/2015)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000453/2015 ORIGEN: 3000138/2013 - 00

NIG: 5300542120140003329

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit enregistrat en data onze de febrer del dos mil quinze el Sr. Villegas sol·licitava que es dictés Sentència modificant els efectes de la que dictà el 28 de desembre del 2004 el Tribunal d'Apel·lació de Gènova (Itàlia), reduint la pensió compensatòria o de divorci primitiva que ell es veia obligat a pagar a la Sra. Gaya i fixant-la a raó de la suma mensual de cinc-cents euros (500.- EUROS), amb la variació anual que aquesta pogués experimentar segons fixi l'ISTAT per a tot el territori nacional.

II.- En data onze de març del dos mil quinze la representació processal de la Sra. Gaya, contestà a la demanda de modificació de pensió compensatòria formulada per l?adversa, aixecant, en primer lloc, l'excepció d'incompetència i manca de jurisdicció, i, en segon terme, oposant-se a la mateixa, sol·licitant que es dictés resolució donant lloc a l'excepció per ella introduïda, i, de no ser així, que es desestimés íntegrament la pretensió de l?adversa, condemnant expressament al demandant a la satisfacció de les costes judicials causades en aquella instància a la seva mandant, incloent-hi els honoraris d?advocat i procurador intervinguts.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 14 d'octubre del 2015 va decidir donar lloc a l'excepció d'incompetència de jurisdicció aixecada per la Sra. Gaya contra la demanda de modificació de pensió compensatòria introduïda pel Sr. Villegas, quedant aquesta qüestió imprejutjada, i no havent lloc a efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Villegas i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de desestimar l'excepció plantejada per l'adversa i admetre les modificacions sol·licitades pel seu mandant, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que en data 8 de maig del 2003 el Tribunal de Gènova (Itàlia), secció civil quarta, va dictar sentència acordant fixar una pensió compensatòria a favor de la Sra. Gaya i a càrrec del Sr. Villegas d'un import de cinc-cents trenta euros (530.- EUROS) mensuals, la qual havia de ser augmentada anualment en funció de les variacions del cost de la vida establertes per l'Institut Nacional d'Estadística Italià. És igualment pacífic que, en haver estat recorreguda aquesta resolució, el Tribunal d'Apel·lació de Gènova (Itàlia), resolgué el 28 de desembre del 2004 acordant augmentar el quantum de la pensió compensatòria esmentada, fixant-lo a raó de la suma de set-cents cinquanta euros (750.- EUROS) mensuals, mantenint però la resta de pronunciaments i sent aquella subjecta a variació anual segons s'establí primitivament. No es discuteix tampoc que per escrit enregistrat el 26 de novembre del 2009, la representació processal de la Sra. Gaya formulà demanda d'exequàtur de les sentències anteriors, contra el Sr. Villegas, de manera a poder procedir a l'execució forçosa sobre els béns i drets del darrer ubicats a les Valls i això amb la finalitat de garantir el pagament de la pensió compensatòria anteriorment descrita. Que sent així les coses, per Sentència del 18 de març del 2010 la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra decidí estimar la demanda d'exequàtur anterior, decretant executiva al Principat la sentència dictada pel Tribunal de Gènova (Itàlia).

El Sr. Villegas va formular la demanda que dóna origen al present procediment en data 11 de febrer del 2015 sol·licitant que es modifiqués la pensió establerta per la citada resolució en el sentit de fixar-la en 500 euros mensuals, atès que la seva situació econòmica no li permetia en el moment present fer front a la què es va establir l'any 2004, la Sra. Gaya s'hi va oposar plantejant l'excepció d'incompetència de jurisdicció i la Sentència objecte del present recurs va estimar dita excepció.

II.- Com a primer motiu del recurs formulat pel Sr. Villegas contra l'esmentada resolució argumenta el recurrent que les circumstàncies que envolten les parts justifiquen que els Tribunals andorrans siguin competents per a conèixer el procediment de modificació de la pensió establerta pels Tribunals italians.

En aquest sentit, la representació processal del Sr. Villegas argumenta en el seu recurs que al temps de la tramitació del divorci, i també en aquest moment, la nacionalitat comú dels consorts és italiana, que el mes de març del 2010 aquesta Sala va estimar la demanda d'exequàtur promoguda per la Sra. Gaya, que el seu mandant resideix al Principat des de fa 30 anys, mentre que la Sra. Gaya viu a França, concretament a Paris, i que aquesta Sala ha fallat en diverses ocasions a favor d'un fur diferent al del domicili del demandat, decantant-se en ocasions pel lloc de compliment de l'obligació i que el criteri del fur del demandat s'ha de completar amb altres furs complementaris quan existeix un nexe estret entre el litigi i l'òrgan jurisdiccional, o quan admetre un fur determinat suposa una millor administració de la justícia i aquest motiu s'ha d'estimar.

En efecte, és cert que la norma general per resoldre els conflictes de competència en dret comú és la de considerar competent la jurisdicció corresponent al domicili del demandat, com posa de relleu el Codi 3,13,2, d'acord amb l'adagi "actor sequitur forum rei" a fi de facilitar que aquest pugui defensar-se amb major facilitat de les pretensions de la part agent, a excepció d'aquells supòsits previstos per la llei o, en matèria contractual quan hi ha una submissió expressa o tàcita de les parts a un fur diferent, sent aquest el pressupòsit general d'aplicació del R 44/2001 -reglament CE relatiu a la competència judicial, el reconeixement i l'execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil-, com destaca la Sentència d'instància. És cert igualment que els articles 48 i 49 LQM disposen que els tribunals andorrans no tenen competència per entendre en les causes que afectin al vincle matrimonial i que hagin de ser substanciades en aplicació d'una llei estrangera, llevat del supòsit en què un almenys dels cònjuges sigui andorrà.

No obstant, en el supòsit objecte del present litigi no es tracta de dissoldre el vincle matrimonial dels esposos i si el criteri general és la competència dels Tribunals del domicili del demandat, també s'ha de tenir en compte la facilitat de la què gaudeixen els dos litigants, com posa de relleu el Digest 5,1,59 i el fet que aquesta Sala va declarar executiva a Andorra la Sentència del Tribunal italià. D'altra banda, el motiu que al·lega el recurrent per modificar la pensió compensatòria que ve pagant a la Sra. Gaya és que la seva situació econòmica no li permet fer front a aquella establerta per la dita Sentència i, atès que el Sr. Villegas resideix a Andorra des de fa trenta anys són els Tribunals andorrans el més qualificats per valorar si realment s'ha produït un canvi substancial en les condicions econòmiques en les què es troba el Sr. Villegas per tal de defensar de manera efectiva tant els interessos de la part agent com els de la defenent. Per aquesta raó, cal estimar el recurs formulat pel citat senyor, declarant competents els Tribunals andorrans per resoldre el present litigi.

No obstant, per tal de preservar el principi de doble grau de jurisdicció cal retornar aquestes actuacions a l'Hble. Batlle per tal que es pronunciï sobre els fons del litigi ja que, com destaca la Sentència emesa pel Tribunal Constitucional en la causa 2013-30-RE del 03-02-2014, "el principi de doble grau de jurisdicció no té per ell mateix valor constitucional , en el sentit que el legislador el pot excloure, per contra, quan aquest mateix legislador l'estableix, esdevé un composant del dret a la jurisdicció. Per aquest motiu, pel fet d'incloure'l en un dret que reconeix l'article 10 de la Constitució, el legislador li atorga un abast constitucional" , precisant en la Sentència emesa en la causa 2014-22 i 32-RE de 16-02-2015 que: "L'apel·lació, per ser un procés degut, en el sentit de l'article 10 de la Constitució, ha de permetre que l'assumpte resolt en primera instància sigui examinat per ulls nous, amb l'extensió i l'amplitud que la llei mateixa pugui determinar".

III.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada de en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Villegas contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 14 d'octubre del 2015 que REVOQUEM íntegrament, desestimant l'excepció d'incompetència de jurisdicció plantejada per la Sra. Gaya, quedant aquesta demanda imprejutjada en quan al fons i remetent les actuacions a la Batllia per tal que es pronunciï sobre el fons del litigi, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-