Prescripció de l'acció de reconeixement de deute (084/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-084/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 6 de novembre del 2007 la representació processal de l’Hble. Comú de Sant Julià de Lòria va demanar la citació a judici del Sr. Morales, de la societat “F.I. SL” i de la companyia “A.G.F.”.

II.- En data 11 de gener del 2008 la mateixa representació processal va formular la corresponent demanda sol·licitant que es condemnés als Sr. Morales, a la societat “F.I. SL” i a la companyia “A.G.F.” a pagar a l’Hble. Comú de Sant Julià de Lòria la suma de 1.289,80 euros, més els corresponents interessos legals a comptar del dia 22 de gener del 2007 o, subsidiàriament, a partir de la contesta a la demanda i fins el total pagament.

III.- La representació processal del Sr. Morales, de la societat “F.I. SL” i del Sr. Varesc, en la seva condició de delegat de la companyia “A.G.F.”, va contestar a la demanda en data 15 de febrer del 2008 interposant l’excepció peremptòria de prescripció de l’acció. Subsidiàriament, i pel que fa al fons de la qüestió litigiosa, s’oposava a la demanda entenent que no s’havia acreditat ni l’existència del dany, ni la relació de causalitat entre aquest i el sinistre que va tenir lloc el dia 26 de setembre del 2006. La representació de l’Hble. Comú de Sant Julià de Lòria va contestar a aquesta excepció oposant-se a ella.

IV.- L’Hble. Tribunal Unipersonal va dictar Sentència en data 13 de març del 2009 decidint estimar l’excepció de prescripció plantejada pels defenents i desestimant per tant la demanda i imposant a la part agent les costes del procediment.

V.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de l’Hble. Comú de Sant Julià de Lòria i, en virtut dels arguments recollits a les seves conclusions, sol·licita la seva revocació i l’estimació íntegre de la demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer greuge contra la decisió de la Sentència d’instància argumenta la part recurrent que en el seu escrit de data 19 d’octubre del 2007 la companyia “A.G.F.” va reconèixer la seva responsabilitat en el sinistre quan ja havia transcorregut un any des de la data en la què va tenir lloc i, per tant, no és procedent estimar l’excepció de prescripció plantejada per l’adversa.

No és objecte de discussió en el present procediment que el dia 26 de setembre del 2006 es va produir el sinistre que dóna origen a l’actual litigi, ni tampoc que l’escrit de citació a judici el va presentar l’agent el dia 6 de novembre del 2007, és a dir quan ja havia transcorregut el termini de prescripció que fixa la Lex Aquília.

Està fora de tot dubte que el dia 19 d’octubre d’aquell any, quan ja s’havia escolat el citat termini, el Sr. Castilla, en nom de la companyia d’assegurances “G.F.”, va enviar al Sr. J.S., de la companyia “A.A.”, un correu electrònic en el què es feia una oferta concreta per tal de compensar a l’Hble. Comú pels danys que havia patit en el mobiliari urbà com a conseqüència del sinistre d’autes, manifestant que estava autoritzat a enviar els justificants originals i la quitança corresponent. Com posa de relleu la Sentència recorreguda, aquest correu no es pot interpretar més que com un reconeixement del deute per part d’un dels deutors solidaris, que afecta per igual als altres defenents, ja que es tracta d’una declaració de voluntat inequívoca de reconeixement de responsabilitat per part de la companyia asseguradora del causant del sinistre, encara que la quantitat oferta no coincideixi amb la suma que reclama l’agent.

II.- Com posa igualment de relleu la Sentència recorreguda, el reconeixement del deute per part del deutor és un medi idoni per interrompre la prescripció, d’acord amb el que disposa el Codi 7,39,7,5, però no es pot interrompre un termini que ja s’ha escolat, perquè per tal que produís aquests efectes s’ha d’efectuar dins de temps hàbil. No obstant, com destaquen les Sentències d’aquesta Sala de dates 19 de juny del 2003 i 30 de juny del 2004, aquest reconeixement intempestiu s’ha de qualificar com una renúncia a la prescripció guanyada, ja que res impedeix que en exercici de l’autonomia de la voluntat el deutor renunciï a un dret patrimonial que estava facultat per exercitar, quan amb això no perjudica a tercers.

La prescripció es configura així com una excepció que el deutor és lliure per plantejar o no, oposant-se en el primer cas al pagament, raó per la qual un sector de la doctrina ha qualificat l’obligació prescrita com una obligació natural, ja que comparteix amb ella dues característiques: el deutor es pot oposar a complir quan se li reclama el pagament, però una vegada ho ha fet no li és permès reclamar que el creditor li retorni allò que ha lliurat, criteri al què, no obstant, s’ha oposat majoritàriament la doctrina argumentant que el deutor pot complir una obligació prescrita i aquest compliment és vàlid perquè la prescripció no extingeix ni l’acció ni el dret, sinó que s’ha de configurar com una excepció que el deutor està facultat per exercitar.

Sigui quina sigui la posició respecte d’aquest punt, el que no es pot afirmar és que el reconeixement del deute efectuat pel deutor una vegada transcorregut el termini de prescripció genera una obligació natural i que per tant el deutor es pot negar a complir-la, ja que el reconeixement comporta la pervivència de l’obligació primitiva i la obertura d’un nou termini de prescripció i, per tant, mentre aquest no s’escoli l’excepció no pot triomfar.

III.- Una vegada desestimada l’excepció de prescripció, procedeix entrar al fons del procediment i examinar si procedeix o no estimar la demanda formulada per l’Hble. Comú de Sant Julià.

La part defenent en aquest procediment s’oposa a la demanda formulada contra ella argumentant que no s’ha acreditat que el mobiliari urbà de Sant Julià hagués patit els danys que s’al·leguen, ni que aquests fossin conseqüència d’un sinistre ocasionat pel vehicle conduït pel Sr. Morales. Argument que s’ha de refusar.

Així, pel que fa a aquest punt, cal considerar acreditat que el dia 26 de setembre del 2006 es va produir un sinistre a la carretera de la Rabassa que va comportar el trencament d’un fanal de l’enllumenament públic i que el causant d’aquests danys va ser el Sr. Morales, conductor de la camioneta marca Nissan, model Cabstar E matrícula XXXX, propietat de “F.I. SL” i assegurada per “A.G.F.”. Aquesta conclusió es deriva del comunicat del Sr. Cepeda, Cap de Circulació de l’Hble. Comú de Sant Julià, que cal presumir imparcial, i que en ell manifesta que es va personar al lloc dels fets, va constatar el trencament del fanal i que el conductor de la camioneta esmentada, que es trobava quinze metres més avall, li va confirmar que havia estat ell el causant del dany, aportant fotocòpia de la documentació del vehicle i del permís de conduir del Sr. Morales (foli 18 de les actuacions) que de no ser certa la seva versió difícilment hauria pogut aconseguir. En el mateix sentit cal tenir en compte les fotografies del fanal trencat que s’aporten a la demanda junt amb aquest comunicat (foli 21) i que el perit de la part defenent adjunta igualment amb el seu dictamen (foli 74).

IV.- Argumenta igualment la defenent que l’import reclamat per l’agent no s’ajusta a una correcta valoració dels danys i en aquest punt defensa que cap de les dues factures aportades amb la demanda, una de l’empresa “M.C.” i un altre del propi Comú, acredita que els danys reparats fossin produïts per l’accident d’autes, ni quins danys concrets va patir el fanal, ni que els treballs reclamats fossin duts a terme al lloc a on es produí el sinistre, sent realitzades un any després del mateix.

Per tal de donar resposta a aquest motiu del recurs cal posar de relleu que és cert que la part agent no presenta un peritatge per tal de valorar el cost de la reparació del fanal de l’enllumenament públic trencat pel vehicle conduït pel Sr. Morales. No obstant, entenem que es perfectament raonable entendre que la factura de l’empresa “M.C.”, que consta al foli 22 de les actuacions, per la reparació de la columna amb lluminària tipus vuitcentista de 3,50 metres es refereix al fanal trencat que apareix a les fotografies aportades per l’agent amb les mateixes característiques, sense que sigui rellevant que la data de la mateixa sigui molt posterior a la del sinistre.

Pel que fa a la factura que va emetre l’Hble. Comú com a complement de l’anterior, tampoc es poden estimar els arguments de la defenent en el sentit que, havent-se portat a terme els treballs en ella esmentats per part dels serveis del Comú, l’agent no havia patit cap perjudici al portar-los a terme, ja que, per un cantó, el cost del manteniment de les instal·lacions del Comú s’ha vist augmentat per aquesta causa i, per un altre, si no se li facturés aquest import els defenents s’enriquirien injustament.

V.- Per últim, argumenta la part defenent que el preu per cada hora de treball que es fixa a la factura de l’Hble. Comú de Sant Julià és superior al de mercat i acredita aquest fet mitjançant un peritatge elaborat pel Sr. Sanz, que entén que el preu correcte hauria estat el de 30 euros/hora pels treballs de l’electricista i 25 euros/hora pels de paleta, en comptes de 48,10 euros/hora pels treballs d’aquests industrials que es reclamen a la demanda. Malgrat aquests arguments, cal tenir en compte que el citat peritatge va ser elaborat a instància de part, sense que l’agent el pogués contradir, de tal manera que la valoració feta per l’Hble. Comú i la del perit de la defenent no són més que dues apreciacions contradictòries i tenint en compte que l’agent és un organisme públic de la imparcialitat del qual no es pot dubtar procedeix entendre que la suma que es reclama es correspon amb el cost que va tenir per l’agent la reparació del fanal trencat com a conseqüència del sinistre.

VI.- En estimar-se el recurs i estimar-se íntegrament la demanda procedeix imposar les costes de la instància a la part defenent en consideració al que disposa el Codi 7,51,5, sense fer especial pronunciament sobre les d’aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de l’Hble. Comú de Sant Julià de Lòria contra la Sentència dictada en data 13 de març del 2009 per l’Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que REVOQUEM íntegrament, desestimant l’excepció peremptòria de prescripció al·legada per la part defenent i condemnant al Sr. Morales, a l’empresa “F.I. SL” i a la companyia “A.G.F.” a pagar a l’agent la suma de mil dos-cents vuitanta-nou euros amb vuitanta cèntims (1.289,80 euros), més els interessos legals d’aquesta suma a partir de la contesta a la demanda fins a la data del total pagament, imposant les costes de la instància als defenents i sense fer especial pronunciament respecte de les d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.