Contracte de préstec -exposició dels fets controvertits -determinació del prestador -moratòria

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000281/2023 ORIGEN: 6000066/2022 - 0

NIG: 5300542120220000681

PARTS:

Apel·lant: Sra. Galan

Representant: Sra. Vara

Advocat: Sra. Canals

Apel·lat: Sr. Gálvez

Representant: Sra. Andrade

Advocat: Sra. Raya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Contracte de préstec -exposició dels fets controvertits - determinació del prestador -moratòria

SENTÈNCIA 000106/2024

Andorra la Vella, a 11 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Galan va rebre al seu compte obert prop de l'entitat B l'import de 60.000.-euros, mitjançant una transferència del 31-03-2020 ordenada pel Sr. Gálvez des d'un compte bancari de la seva titularitat obert prop de l'entitat B, amb la referència: "PRÉSTEC PERSONAL ATENCIONS DE TRESORERIA PARTICULAR".

La Sra. Galan i la Sra. Bonet, esposa del Sr. Gálvez van firmar un document sense data, en mèrits del qual la Sra. Galan es va comprometre a pagar el deute mitjançant dos pagaments de 30.000.-euros cadascun, el primer amb venciment el 31-12-2021 i el segon el 31-03-2022.

Per correu electrònic del 29-03-2022, la lletrada de la Sra. Bonet va comunicar a la lletrada de la Sra. Galan que, una volta vençut el darrer dels dos venciments previstos per a liquidar el deute, la seva mandant iniciaria les accions judicials que li corresponien.

Per correu electrònic del 12-04-2022, la lletrada de la Sra. Galan va contestar que només podia sufragar la suma mensual de 1.500.-euros.

2.- Per escrit del 01-04-2022, la representació processal del Sr. Gálvez va formular demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari, contra la Sra. Galan, demanant la seva condemna a pagar-li en concepte de retorn del préstec, l'import de 60.000.-euros, majorat de l'interès legal a comptar de la presentació de la demanda i que se li imposi el pagament de les costes processals ocasionades.

3.- Per escrit del 28-06-2022, la representació processal de la Sra. Galan es va oposar a la demanda formulant a títol principal una excepció peremptòria de manca de legitimació activa, amb imposició de costes al demandant.

Subsidiàriament, sobre el fons, va sol·licitar la desestimació de la demanda, sempre amb imposició de costes al demandant.

Més subsidiàriament, en el cas que s'entengui que la seva mandant és deutora de la suma reclamada, va demanar l'estimació de la proposta de pagament tramesa per la direcció lletrada de la seva mandant a l'agent, a raó de 1.500.-euros mensuals, sense que es faci expressa imposició en costes processals.

4.- Evacuats degudament tots els tràmits del procediment ordinari, el Tribunal de Batlles va dictar sentència de data 16-08-2023 decidint :

"Primer.- Estimar de forma integra la demanda formulada per la representació processal del Sr. Gálvez contra la Sra. Galan, i condemnar aquesta darrera a pagar la suma de 60.000.-euros, majorada de l'interès legal a comptar de la contesta a la demanda el 28 de juny del 2022.

Segon.- Fer imposició a la part defenent del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Setè.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial. ."

5.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Galan demanant la seva revocació i que es dictes una nova resolució "en el sentit interessat al Ilarg del cos present escrit així com en el nostre escrit de contesta a la demanda, el quin es dona aquí per reproduït en la seva totalitat i en tot el seu contingut", amb imposició al Sr. Gálvez del pagament de les costes processals causades a aquesta part, incloent dins de les mateixes els honoraris d'advocat i de procurador, tant de primera com de segona instància.

Fonamenta el seu recurs, primer, en una infracció de les normes o garanties processals, i sosté al respecte que la sentència li vulnera el dret a un procés degut tota vegada només recull i fixa dos fets controvertits quan eren més.

Fonamenta el seu recurs, segon, en un error en la valoració de la prova i argumenta al respecte que no és cert que les parts no han discutit ni l'existència del préstec ni la seva quantia doncs s'ha discutit l'existència d'un préstec entre el Sr. Gálvez i la Sra. Galan puix tots els tractes haguts en relació al préstec i quantia així com reconeixement de deute i terminis de pagaments foren establerts per part de la Sra. Bonet i la Sra. Galan, i que el Tribunal no ha tingut en compte les proves documentals obrant en autes al respecte ; que en cap moment la Sra. Bonet va actuar en nom del seu marit, sinó que va actuar en tot moment en nom propi sense fer en cap moment cap al·lusió al seu marit ; que el reconeixement de deute obrant en autes és entre ella i la Sra. Bonet i és com advocat d'aquesta darrera que el lletrat de la part agent es va posar en contacte amb ella, i finalment que cal concloure de tots aquests elements que la Sra. Bonet no adeuta cap suma al Sr. Gálvez.

6.- La representació processal de Gálvez demana la desestimació íntegra del recurs i la confirmació de la resolució d'instància amb imposició a l'apel·lant de les costes de segona instància.

De forma resumida, afirma que els fets discutits per les parts es troben resumits en els indicats en la sentència.

Quant a la prova, exposa que no és un fet controvertit entre les parts l'existència del préstec ni la seva quantia i que, independentment que la interlocutora fos la Sra. Bonet, amb qui l'adversa mantenia una relació d'amistat, fou el Sr. Gálvez qui prestà els diners a la Sra. Galan.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El primer aspecte del recurs que volem apuntar és la formulació emprada per la part apel·lant en la part dispositiva del seu escrit d'al·legacions, consistint en sol·licitar que és dictés una nova resolució "en el sentit interessat al Ilarg del cos present escrit així com en el nostre escrit de contesta a la demanda, el quin es dona aquí per reproduït en la seva totalitat i en tot el seu contingut".

Tal formulació no correspon a la tècnica pròpia d'un procediment d'apel·lació tota vegada que la part apel·lant no formula precisament les peticions que presenta al Tribunal Superior, obligant al mateix deduir dels escrits quines són dites pretensions, quan això no li correspon.

Segon.- Pel que fa a la pretesa vulneració del Dret a un procés degut, escau precisar que l'obligació de recollir en la sentència els fets controvertits correspon a l'obligació que té tot òrgan judicial de jutjar, en base a una motivació en fet i en dret, i de manera coherent en relació a les pretensions i al·legacions de les parts, el tot sempre per garantir el Dret a la tutela efectiva.

Aquesta obligació no comporta però l'obligació de mencionar tots i cadascuns dels arguments de les parts, i l'important és que la resposta que dona el tribunal permeti contradir amb suficients raonaments el plantejament de la part que veu rebutjades les seves pretensions.

En el present cas, contràriament al que sosté la part apel·lant, no era discutit que la mateixa va ser beneficiària del préstec de 60.000.-euros que havia de tornar en dos pagaments i abans del el 31-03-2022. Com bé ho ha sintetitzat la Sra. Batlle, l'objecte de la controvèrsia era, d'una part, la legitimació ad causam del Sr. Gálvez per exercitar l'acció, el que engloba tota la problemàtica de qui és el prestador i del rol de la Sra. Bonet, d'altra part, l'existència de mala fe en l'exercici de l'acció. També s'havia d'analitzar la petició subsidiària d'examinar la seva proposta de pagament.

D'altra banda, constatem que el Tribunal va exposar de manera fidel i complerta les al·legacions de la part defenent.

Ho va fer en el Tercer punt dels antecedents de fet :

"La Sra. Galan ha defensat que no va ésser el Sr. Gálvez qui li va deixar els diners en préstec sinó l'esposa d'aquest la Sra. Bonet i que va mantenir amb aquesta tots els tractes a l'efecte, i que desconeixia des de quin compte s'havia dut a terme la transferència de fons. Que la seva mandant no ha pogut retornar el deute a la Sra. Bonet en els terminis pactats i que denota mala fe l'actitud de l'adversa en tant que si bé li va trametre un requeriment extrajudicial el 29 de març del 2022 a fi que donés compliment a les seves obligacions, el 1 d'abril següent, va iniciar el present procediment, un dia després de que vencés el segon venciment pactat per al retorn del préstec."

Ho va fer en el punt Segon dels fonaments de Dret :

"Front a dites pretensions, la Sra. Galan ha aixecat la manca de legitimació del Sr. Gálvez per a exercitar la predita acció, en considerar que va contractar el préstec amb la Sra. Bonet i que doncs no manté cap deute amb l'agent."

Així les coses, cap vulneració del seu dret a la jurisdicció ha patit la Sra. Galan, doncs totes les seves pretensions es van veure examinades en detall i van rebre una resposta per part de l'òrgan judicial.

Tercer.- En la mateixa línia, i pel que fa a la qüestió de la prova, no és cert que la sentència d'instància no té en compte tota la documentació obrant en autes.

Una altra cosa és que la jutjadora no la va interpretar en el sentit interessat per la part defenent.

El primer element que cal tenir en compte és que la Sra. Galan ha reconegut i reconeix ésser deutora en mèrits del préstec de l'import de 60.000.-euros que se li va fer el 31-03-2020, però nega que el prestador fos el Sr. Gálvez sinó que seria la Sra. Bonet, l'esposa del primer.

Insisteix en que la Sra. Bonet és la seva amiga i que és amb ella que van existir tots els tractes en relació al préstec, és a dir concretament el compromís de retorn que fou firmat per les dues dones i l'intercanvi de correus electrònics amb la lletrada del Sr. Gálvez qui aleshores es presentava com la de la Sra. Bonet.

Però això no impedeix que, contràriament al que ha sostingut, la Sra. Galan no podia ignorar que l'autor de la transferència a favor del seu compte bancari del substancial import de 60.000.-euros, és a dir l'autor del lliurament de la cosa prestada era el Sr. Gálvez, val a dir el prestador, qui en ha de ser el propietari (D 12,1, 9-8).

De fet, com bé ho ha apuntat la Sra. Batlle, ressurt de la conversa WhatsApp entre les dues dones que la Sra. Bonet va indicar com a número de compte per a tornar les sumes degudes aquell mateix compte obert prop de l'entitat B, titularitat del Sr. Gálvez, i d'on provenien els fons prestats com a conseqüència de la transferència del 31-03-2020.

Justament, el contracte de préstec, que no requereix cap forma especial, és un contracte real que neix com a conseqüència d'haver-se lliurat la quantitat objecte del contracte al prestatari (D12,1,9-9) amb la corresponent obligació de tornar-la en les condicions pactades. En cas de no tornar la suma prestada, és el tradens, és a dir el propietari qui l'havia lliurat al prestatari, qui disposa de l'acció per reclamar-la (antigament Condictio certae pecuniae).

Així les coses, queda clar que el Sr. Gálvez qui havia de constituir el pol actiu de la litis ja que és amb ell que la Sra. Galan manté el deute i no pas amb la Sra. Bonet.

El fet que l'esposa del Sr. Gálvez hagi actuat de cara a la Sra. Galan, compte tingut de la proximitat que existia entre elles, no pot modificar la realitat del vincle contractual que es va establir al moment de perfeccionar-se el contracte de préstec quan queda establert que dita senyora no actuava per compte propi sinó com a intermediària.

Així les coses, és amb bon criteri que la Sra. Batlle va desestimar l'excepció de manca de legitimació activa i va estimar les pretensions condemnatòries del demandant.

Quart.- D'altra banda, i a títol de reforç, hem de palesar que, fins i tot en la visió de la Sra. Galan que l'única prestadora seria la Sra. Bonet, seria admissible un canvi del pol actiu de l'obligació.

Tal canvi està permès pel nostre dret, fins i tot sense el previ consentiment del deutor i sense la seva informació, tota vegada que la cessió de crèdit consisteix en un negoci jurídic aformal entre el cedent i el cessionari en el qual el cedit no intervé.

És només si el deutor ha pagat que és transcendent el moment de la comunicació al mateix del canvi de creditor, però aquesta problemàtica no es dona en el nostre cas.

Cinquè.- Quant a la pretesa mala fe que caracteritzaria l'acció de la part agent, qui no li hauria deixat cap marge de maniobra per proposar un arranjament extrajudicial, interposant la demanda l'endemà del dia del venciment del préstec, només podem constatar que la Sra. Galan es va comprometre a retornar el deute mitjançant dos pagaments de 30.000.- euros cadascun, el primer amb venciment el 31-12-2021 i el segon el 31- 03-2022.

Per tant, el dia del requeriment del 29-03-2022, en un moment on ressurt de l'intercanvi de correus electrònics que els dos lletrats ja estaven en contacte per la qüestió de l'impagament, la Sra. Galan ja havia incomplert el primer termini.

És només, en data 12-04-2022, que la lletrada de la Sra. Galan va contestar que no podia pagar més que la suma mensual de 1.500.-euros.

Per tant, al moment d'interposar la demanda, el dia 01-04-2022, la part agent qui ja estava sofrint l'impagament del primer termini des de feia 4 mesos, constatant que no havia rebut cap resposta al seu requeriment i que el segon termini havia passat sense rebre cap pagament ni resposta, podia perfectament iniciar les accions judicials que li corresponien, tal com ho havia anunciat en el seu correu de requeriment.

Així les coses, cap mala fe es pot reprotxar a la part agent.

Sisè.- Quant a la moratòria sol·licitada, el seu atorgament no correspon a la missió del jutge, a qui pertoca respectar i fer respectar els contractes, sense substituir-se a les parts.

A més, no existeix en el dret andorrà una disposició general que faculti al jutge atorgar de manera discrecional una moratòria o un respit.

Així com ja deia el Tribunal Superior de la Mitra (STM 03-01-1986), en uns termes molts clars :

"que no és possible atendre la petició de concedir als demandats una moratòria per a liquidar el dèbit reclamat, puix aquest Tribunal té declarat en la seva Sentència de 20 de juny de 1985, reiterant criteris anteriors, que la concessió de la moratòria sol·licitada, equivaldria a negar el dret que assisteix a la part recorreguda, cosa que no pot fer aquest Tribunal que té de jutjar d'acord amb la normativa vigent a les Rayas, sense atendre a peticions que, d'ésser admeses, suposaria benevolència per una de les parts, en perjudici de la part adversa que no fa altra cosa que exercitar el seu dret.".

Tal motivació segueix d'aplicació.

Setè.- Per tot l'exposat escau desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència.

Vuitè.- Pel que fa a les costes de segona instància, la desestimació del recurs justifica imposar-les a la part apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs de la representació processal de la Sra. Galan en contra de la sentència del 16-08-2023, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar les costes de segona instància a la Sra. Galan.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.