Menors d'amenaces de mort no condicionals i maltractaments en l'àmbit domèstic - Valoració dels fets (6000067/2021)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 00000024/2022 Núm. de Causa: 6000067/2021

SENTÈNCIA 11-2022

PARTS:

Apel·lant: Sr. Girona

Advocat: Sr. Vélez

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, el dia 30 de juny de 2022.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 9 de febrer del 2022, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per uns delictes menors d'amenaces de mort no condicionals i de maltractaments en l'àmbit domèstic. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 9 de febrer de 2022 amb la següent part dispositiva:

DECIDEIX

"Condemnar Girona com autor responsable del delicte menor d'amenaces de mort no condicionals essent la víctima una de les persones definides a l'article 114 del Codi Penal, i el delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, amb la concurrència de les circumstàncies agreujant genèrica de reincidència i agreujant específica de l'article 143 bis del Codi Penal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ, i se'l condemna també al pagament de les despeses processals, no havent-hi lloc a responsabilitat civil.

Deixar sense efecte les mesures cautelars decretades per Aute de 9 de març del 2021"

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"que en data 7 de febrer del 2021, vers les 23h30, el processat Girona, nascut el XX d'agost de XXX, de nacionalitat colombiana i executòriament condemnat, entre altres, per ordenança penal de 24 de febrer del 2020 com autor responsable del delicte major de discriminació, el delicte menor d'amenaces no condicionals, el delicte menor d'injúries lleus a l'autoritat i les contravencions penals de maltractament corporal lleu i consum de haixix, per sentència de 19 de desembre del 2017 com autor responsable del delicte major de lesions doloses causades aprofitant la concurrència de persones que en facilitin l'execució i lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència, per sentència de 24 de novembre del 2017 com autor responsable del delicte menor de lesions doloses que han requerit una primera assistència mèdica per a la seva curació, arribà al seu domicili radicat a l'XXXX, de la vila de XXX on convivia des de feia uns anys juntament amb la seva mare Águila i el company sentimental d'aquesta, Pino, els quals acabaven d'arribar de Barcelona on havien operat a la mare i se n'anaven a dormir, trobant-se el processat C. en un estat molt alterat i en un fort estat d'embriaguesa, començant a cridar a la seva mare, interposant-s'hi M., empentant el processat C. a Pino dient-li: "para ti también hay" quan Pino intentà calmar-lo per preservar la calma atès l'estat de salut de Águila, increpant seguidament C. a Pino en adonar-se que aquest estava trucant al Servei de Policia tot dient-li, a fi d'atemorir-lo: "te voy a meter una punyalada", tancant-se Pino i Águila a la seva habitació per refugiar-s'hi, on esperaren l'arribada del Servei de Policia en trobar-se atemorits.

El perjudicat Pino ha renunciat a res reclamar".

III.- RESULTANT: la representació lletrada de Girona formula recurs d'apel·lació, en el què demana que es revoqui la sentència objecte de recurs i es dicti una de nova sobre el fons, en la què es dicti l'absolució del seu defensat. Subsidiàriament, demana que se l'imposi una pena única de 5 mesos de presó, 1 mes ferm ja complert i la resta condicional qualificada a no entrar en contacte amb Pino, no anar al domicili familiar durant 2 anys i suspensió de la pena de 2 anys. Més subsidiàriament, si el tribunal considera que la pena ha de ser superior a 1 mes, que aquesta sigui substituïda per una pena d'expulsió.

Considera la defensa bàsicament, que s'ha produït una incorrecta valoració dels fets, no s'ha tingut en compte que l'expressió proferida pel processal era col·loquial, sense tenir ànim amenaçador.

IV.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i interessa la confirmació de la sentència impugnada.

Considera el Ministeri Fiscal que contràriament al que al·lega el recurrent, el tribunal a quo ha valorat raonablement els mitjans de prova i ha imposat una pena ponderada i suficient, tenint en compte la gravetat dels fets i les circumstàncies personals i de reincidència del condemnat.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació lletrada del Sr. Girona impugna la sentència, demanant amb caràcter principal l'absolució del delicte menor d'amenaces. Considera el recurrent que el Tribunal de Corts no ha valorat correctament la significació de l'expressió "que punyalada tienes" dirigida pel recurrent al company sentimental de la seva mare, la qual no tindria un contingut amenaçador.

La impugnació no pot ser estimada perquè no va ser aquesta l'expressió que en la sentència es declara provada que va dirigir el Sr. C. a Pino, sinó que va ser "te voy a meter una punyalada", segons va quedar acreditat per les manifestacions del Sr. M., de la seva mare i va quedar enregistrat en la gravació de la trucada que aquell va fer a la policia.

Aquesta expressió, proferida trobant-se l'acusat en un estat important d'alteració i després de donar-li una empenta, l'únic significat que pot tenir és anunciar-li al Sr. M. la futura causació d'una mal físic amb la intenció d'atemorir- lo, la qual cosa va aconseguir, ja que el Sr. M. es va tancar amb la seva mare a l'habitació i va trucar a la policia.

El delicte dels articles 143.1 i 143 bis del Codi Penal estat degudament constituït i ha de ser confirmada la condemna del recurrent.

II.-CONSIDERANT: que la segona al·legació no té cap eficàcia impugnativa, ja que la part recurrent es dedica a criticar la petició de penes formulada pel Ministeri Fiscal, oblidant que és el Tribunal jutjador qui les fixa, quedant només vinculat per les penes demanades pel Ministeri Fiscal en quant a l'impossibilitat de superar-les i que si el Ministeri Fiscal va estar conforme amb la imposició de penes inferiors a les finalment demanades, fou en el context de l'ordenança penal proposada pel Batlle Instructor, que va ser rebutjada pel recurrent, i que permet una sensible reducció de les penes -article 164 del Codi de Procediment Penal- en atenció al reconeixement del delicte per l'autor i la seva col·laboració amb l'administració de justícia

III.-CONSIDERANT: que la pretensió subsidiàriament deduïda de reduir la pena imposada a cinc mesos de presó, dels quals un mes ferm i la resta condicional, qualificada a no entrar en contacte amb Pino, no anar al domicili familiar durant dos anys i suspensió de la pena de 2 anys, no pot ser estimada perquè la pena imposada de sis mesos de presó ferma resulta adequada i proporcionada a la gravetat dels fets i a les circumstàncies personals del recurrent, tenint en compte la concurrència en els dos delictes de la circumstància agreujant de reincidència i en el d'amenaces de l'agreujant de cometre's el delicte contra una persona del seu àmbit familiar.

El recurrent amb el seu comportament ha evidenciat que les anteriors condemnes, de les quals només en una se li va imposar una pena ferma -45 dies d'arrest nocturn- no han produït l'efecte pretès d'evitar la comissió de nous fets delictius i per tant, el compliment efectiu de la pena imposada resulta necessari per aconseguir aquest efecte dissuasiu, complint la finalitat de prevenció especial que té la pena.

El recurrent, a més, es troba en l'actualitat ingressat a la presó, complint una pena de 15 mesos de presó en haver estat revocada la suspensió de la seva execució, per haver delinquit durant el període de garantia, el què demostra que no ha sabut aprofitar les oportunitats que se li han concedit per evitar l'ingrés a la presó i que no és mereixedor de la confiança que ara demanda.

Tampoc pot ser atesa la seva última demanda de substituir la pena de presó per la seva expulsió d'Andorra perquè, a més de no resultar procedent davant l'arrelament que el recurrent presenta al Principat, buidaria de contingut la pena, com encertadament observa el Tribunal de Corts.

El recurs, per tot el que s'ha exposat, es desestima.

IV.- CONSIDERANT: que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recurrent.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Girona.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 9 de febrer del 2022 en la causa 6000067/2021.

3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.