CASS - SEGURETAT SOCIAL. Cotització suplementària. Falta inexcusable de l'empresari (1000068/2016)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 1000068/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000005/2018

SENTÈNCIA 51-2018

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Castilla

Advocada: Sra. Azorin

Apel·lat: Galván

Representant: Sra. Azorin

Advocada: Sra. Tejada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-dos de juny del dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000068/2016.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la societat Galván va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 25 d'abril del 2016 de reclamació de les prestacions de reembossament i d'incapacitat temporal abonades al Sr. Canales.

2.- En la sentència del 20 de novembre de 2017 el Tribunal Unipersonal del Batlle va estimar la demanda promoguda per la societat Galván.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 30 de gener de 2018, la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va estimar en substància que Galván no va organitzar els treballs de manera que el treballador estigués protegit per evitar el risc de caiguda d'una alçada superior als dos metres.

La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 21 de març de 2018.

4.- En la seva contesta de data 22 de febrer de 2018, la representació processal de la societat Galván va estimar en substància que l'acció del Sr. Canales fou l'única que va produir l'accident laboral que va patir.

La societat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 20 de març de 2018.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En data 21 d'octubre del 2014, el Sr. Canales, treballador de l'empresa Galván, va patir un accident en els treballs de neteja realitzats al Restaurant B de les pistes d'esquí X: quan pujant damunt de la coberta per netejar el conducte d'extracció de la cuina, es va desequilibrar i va caure d'una alçada de 2,80 metres (foli 26, revers).

Per resolució de data 20 d'abril de 2015, el Ministre de Relacions Institucionals, Afers Socials i Ocupació va acordar: "imposar a la societat Galván, titular administrativa del mateix nom, una sanció per import de 1.250 EUR, per una infracció a l'article 14 del Reglament de seguretat i de protecció de la salut en les obres de construcció, tipificada com a greu en l'apartat 14 a) de l'article 38 de la Llei 34/2008, del 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, per no organitzar els treballs de manera que el treballador estigués degudament protegit per evitar o limitar el risc de caiguda, que era de més de 2 metres, ja sigui en el moment de treballar o en el moment d'accedir al seu lloc de treball" (foli 43). El dia 25 de gener del 2017, el Ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior va dictar resolució de provisió de constrenyiment per la que es fixa el deute a càrrec de la societat en l'import total de 1.375 EUR (foli 315).

Per resolució de data 25 d'abril del 2016, el Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va acordar: "confirmar que aquesta societat ha comès una falta inexcusable definida per l'article 91 del text consolidat de la llei 17/2008, confirmant la reclamació de les prestacions de reembossament i d'incapacitat temporal abonades per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) al senyor Canales, amb el pagament mensual de l'import de 284,77 euros durant tres anys, o bé de l'import total de 10.251,84 euros" (foli 121).

Tercer.- L'article 91 de la Llei 17/2008 disposa:

« Rescabalament en cas d'accident de treball o malaltia professional

Sense perjudici de l'article anterior, quan la causa de l'accident de treball o de la malaltia professional es consideri una falta inexcusable de l'empresari, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot exigir-li la totalitat o part de les despeses que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional.

Amb aquesta finalitat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot reclamar una cotització suplementària calculada d'acord amb el salari mig que pot ser percebuda durant un termini màxim de tres anys.

S'entén com a falta inexcusable aquella falta comesa per l'empresari per imprudència o negligència sense tenir en compte de les regles elementals de seguretat » Resulta de la jurisprudència d'aquesta Sala que no tota infracció de la normativa en matèria de seguretat i higiene en el treball comporta directament la possibilitat d'aplicació de l'article 91 de la Llei 17/2008, ja que es tracta de supòsits de diferent naturalesa, sancionadora i indemnitzatòria.

Per conseqüent, l'aplicació de l'article 91 es fonamenta en l'examen de les circumstàncies de fet de cada cas (sentència 1-2016 del 28 de gener de 2016).

En aquest cas, es constaten els fets següents :

L'accident de treball s'ha produït el 21 d'octubre de 2014 i el treballador havia iniciat la relació de treball el 15 de setembre de 2014 (foli 34).

En conseqüència, la seva formació estava limitada: "es regenta per la seva formació en prevenció de riscos laborals, manifesta que ha realitzat el curs de prevenció de riscos laborals abans de l'accident que va durar un mati aproximadament" (informe de la Inspecció de Treball de data 4 de febrer de 2015, foli 159).

L'organització dels treballs

- En la resolució de data 20 d'abril de 2015, el Ministre de Relacions Institucionals, Afers Socials i Ocupació va constatar: "els treballs estaven organitzats de manera que, en un primer moment, i malgrat la caiguda d'altura era de més de 2 metres, el treballador havia de circular per la cobertura sense cap tipus de protecció per evitar o limitar el risc de caiguda fins arribar al lloc de treball on si es va preveure que el treballador es pogués lligar" (foli 38).

Aquestes constatacions han estat confirmades per les fotografies (folis 149 i s.).

Les proteccions no complien amb les prescripcions anunciades en l'avaluació de riscos de l'empresa:

"M034-Mesures preventives en treballs d'alçada. Bastides

"La plataforma de la bastida si està a més de 2 metres d'alçada, ha de disposar de barana de 90 cm d'alçada i sòcol" (foli 176).

Altra recomanació: "Mai estar sol" (Avaluació de riscos professionals, Mesures Preventives i Correctives, punt 13, foli 168).

En aquest cas, el Ministre de Relacions Institucionals, Afers Socials i Ocupació constata: "El Sr. Pérez no podia veure el que estava realitzant el Sr. Canales perquè es trobava ocupat amb un motor que havia desmuntat i que estava ubicat a la terrassa del restaurant" (foli 40).

Queda palès que es va produir una organització deficient dels treballs, atès que el Sr. Pérez "és la persona que vetlla per organitzar els treballs i valora com realitzar la feina" (informe de la Inspecció de Treball de data 19 de febrer de 2015, foli 46).

El Sr. Pérez va deixar palès en un certificat de data 1 d'abril de 2015 que "El Sr. Canales, va intentar accedir a la teulada per mitjà d'una escala de mà sense esperar a rebre, per part mesa, les instruccions concretes pel tipus de treball a realitzar" (foli 54). Però en les Mesures Preventives i Correctives es va recollir (punt 17): "Verificar les condicions de seguretat de les escales de mà" (foli 169).

Resulta d'aquests fets que resta acreditada una organització deficient dels treballs, que no era conforme a les mesures preventives i correctives.

Cal tenir en compte que es tractava d'uns treballs realitzats a una considerable alçada sobre el terreny, cosa que obligava a extremar les mesures de seguretat, sobretot per a un treballador poc experimentat (v. més amunt).

Corresponia a l'empresa un especial deure in vigilando en la realització dels treballs que evités situacions com la que es va produir en aquest cas.

En conseqüència, no es poden compartir les conclusions de la sentència quan considera que no hi ha hagut en aquest cas una falta inexcusable ni una omissió de les regles elementals de seguretat.

Per aquests motius, s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació presentat per la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat per la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS).

Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del 25 d'abril del 2016 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.