Accident laboral (076/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 076/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Vilar va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat Serra, el Sr. Duque i la companyia d'assegurances Plana, en reclamació de les quantitats de: 12.450,17 EUR en concepte d'indemnització per ITT per un període de 588 dies; de 140.000,-EUR en concepte d'indemnització per IPP establert en un 70%; de les que resultin acreditades en període probatori o d'execució de sentència i que caldrà establir en funció del nou informe medicoforense a practicar en el moment processal oportú, corresponent tant al pretium doloris, perjudici estètic i perjudicis de lleure causat al perjudicat; de les que resultin acreditades en període probatori o d'execució de sentència i que corresponguin a les despeses mèdiques suportades pel perjudicat, amb els interessos legals corresponents a partir de la data de contesta a la demanda.

II.- Les parts defenents varen formular l'excepció de prescripció de l'acció, i sobre el fons del litigi, varen oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que l'únic responsable de la producció de l'accident d'autes és el Sr. Vilar.

III.- Per sentència de data 10 de març del 2009, l'Hble Tribunal de Batlles, secció civil, desestimant l'excepció de prescripció de l'acció, va desestimar íntegrament la demanda de la part actora, imposant-li les costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Vilar ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que encara que és cert que s'havien adoptat "prima facie" mesures de seguretat, no obstant això, no han demostrat que tals mesures fossin suficients per prevenir el risc de caiguda de les persones que treballen o accidents en l'obra, donat que, com revelen els fets, varen resultar inútils als efectes pretesos doncs la protecció havia d'impedir el desplom del treballador; que el gest i la feina a realitzar obligaven al Sr. Vilar a recolzar-se a la barana, doncs el pes de la manega impedia que pogués llençar-la sense un punt de recolzament, tractant-se en aquest cas de un passamà que actuava de barana, i que va cedir, no podent imputar al perjudicat un acte de negligència per fer la seva feina i fer ús dels mitjans que la obra disposava; que subsidiàriament, podria acceptar una concurrència de culpes a raó del 25% i la del defenent del 75%, tal com es desprèn a la múltiple jurisprudència en aquesta matèria.

II.- És pacífic: que el dia 7 de juliol del 2005, mentre es trobava al primer pis de l'obra de la nova caserna de bombers a Santa Coloma, el Sr. Vilar va voler llençar una manega d'aigua a traves d'un lateral el mes lluny possible, per evitar que caigués en la terrassa inferior; que amb l'impuls que es donà per tal de realitzar aquesta operació, el Sr. Vilar es va recolzar en el passamà superior de la barana que protegia aquest lateral i a conseqüència d'aquest recolzament, el passamà va cedir, precipitant el treballador fins a la terrassa inferior en una alçada aproximada de 4,5m.

III.- S'ha d'antuvi posar de manifest que la jurisprudència dels tribunals dels països veïns, no vincula de cap manera els tribunals andorrans, els quals fan justícia aplicant les normes de dret vigent a Andorra, i no les que poden existir en un ordenament jurídic estranger. Per tant, l'abundant jurisprudència espanyola citada pel recurrent és totalment fora de lloc i no pot tenir cap efecte o influència per la resolució del present litigi.

IV.- Resulta de l'informe realitzat pel Servei d'Inspecció de Treball que efectivament i en general, en l'obra, els indrets on es presentava un risc de caiguda d'alçada, s'havien protegit amb puntals, rodons d'acer o llates de fusta a mode de barana (un o dos passamans); i que presumptament, el passamà on es recolzà el Sr. Vilar no va aguantar la força que aquest va fer, de manera que va cedir, provocant l'accident. L'esmentat informe conclou que la previsió d'una protecció en el lateral on es va produir l'accident va ser correcta, amb dos puntals que en principi haurien d'haver estat suficients com per aguantar l'envestida del treballador accidentat, i que l'accident era doncs difícilment previsible perquè el lloc de treball estava protegit amb mitjans presumptament prou sòlids i segurs si estaven ben collats.

El primer punt litigiós que s'ha de resoldre, és el de determinar si el sistema de protecció de l'obra era suficient per tal d'evitar els riscs de caiguda d'alçada. El fet que el puntal de ferro que feia de barana hagi cedit no suposa automàticament que el sistema de protecció va ésser inoperant, ja que el puntal també ha pogut cedir a conseqüència d'una actuació indeguda, negligent i/o imprudent del treballador. Força és de constatar que res en autes, permet descartar les conclusions del Servei d'Inspecció de Treball que consideren que l'obra disposava d'un sistema de protecció contra les caigudes d'alçada suficient i de resistència adequada, i per tant no es pot estimar el primer motiu de recurs del Sr. Vilar.

V.- Ara bé, si les obres perilloses han de ser protegides per un sistema de protecció idoni, això no autoritza els treballadors a actuar de manera negligent o imprudent. Les baranes estan fetes per evitar una caiguda d'un treballador en les condicions de feina normal, però no per que el treballador s'hi recolzi i hi exerceixi una pressió indeguda o excessiva per qualsevol motiu, llevat del cas de força major que no existeix en autes. Amb l'embranzida que va prendre el Sr. Vilar per tal de poder llençar la manega d'aigua, el mateix va imprudentment causar un pes contra el passamà de la barana de protecció, superior al que es podia normalment preveure. Per conseqüent, incumbeix al Sr. Vilar la responsabilitat de l'accident d'autes.

VI.- S'ha doncs de desestimar el present recurs sense nogensmenys fer especial imposició de les costes de segona instància, a raó de l'origen laboral del accident i de l'absència de tota mala fe de la part recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 10 de març del 2009 en tots els seus extrems.

Sense fer especial condemna en costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.