costes en supòsits d'estimació parcial, excepció de compensació vs demanda reconvencional

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000273/2025

ORIGEN: 2000334/2022 - 0

NIG: 5300542120220001840

SENTÈNCIA 000106-2026 DE 13/09/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 13/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000273/2025

NIG : 5300542120220001840

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00106

SENTÈNCIA 000106/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Guillem

Advocada: Sra. Magdalena

Apel·lant: ORG000

Representant: Sra. Eva

Advocada: Sra. Adela

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: costes en supòsits d'estimació parcial, excepció de compensació vs demanda reconvencional

Andorra la Vella, a 13 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Mitjançant escrit presentat en data 19 de setembre del 2022, la representació processal de la societat ORG000 va formular demanda en judici verbal civil de reclamació de quantitat, a tramitar pel procediment d'arrendaments urbans, contra el Sr. Guillem, demanant que se'l condemnés a pagar-li l'import de 5.588,71 euros, segons el detall indicat en la demanda, en concepte de consums impagats i de despeses derivades de les obligacions contractuals dimanants del contracte de lloguer subscrit entre les parts, juntament amb els interessos legals meritats a comptar del moment del lliurament del pis, el 28 de febrer del 2022, o subsidiàriament a comptar de la data de contesta a la demanda, així com al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora.

2.- Trobant-se la part defenent en situació de rebel·lia processal, va recaure sentència condemnatòria en data 14 de febrer del 2023. Mitjançant escrits de dates 27 de febrer i 4 d'abril del 2024, la representació lletrada del Sr. Guillem va formular demanda de rescissió de la sentència ferma, a la qual es va oposar la societat agent per escrit de data 2 de maig del 2024. Per sentència de data 4 de desembre del 2024 es va estimar substancialment la demanda de rescissió, es va declarar la nul·litat de la sentència ferma i de totes les actuacions anteriors, amb retroacció de les actuacions al moment de la citació del Sr. Guillem i suspensió de l'execució forçosa, sense especial imposició de costes. Per interlocutòria de data 10 de desembre del 2024 es va donar trasllat de la demanda a la part defenent per tal que la contestés en el termini de tretze dies hàbils.

3.- En data 20 de gener del 2025, la representació lletrada del Sr. Guillem va contestar la demanda i va aixecar les excepcions de manca de legitimació activa respecte de la reclamació de les dues factures aportades amb la demanda, sol·licitant la desestimació de les pretensions de la part agent i, subsidiàriament, pel que fa a les despeses de subministraments, que l'import es fixés en 1.352,28 euros. Simultàniament, va formular demanda reconvencional, a través de la qual interessava que es condemnés la societat agent a retornar-li la suma de 900 euros lliurada en el seu dia en concepte de fiança, més els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i, només en el cas que procedís, que s'efectués la compensació de quantitats escaient, amb imposició de la totalitat de les costes judicials a l'adversa.

4.- Admesa a tràmit la demanda reconvencional per providència de data 23 de gener del 2025, la representació processal de ORG000 la va contestar mitjançant escrit de data 19 de febrer del 2025, sol·licitant-ne la desestimació íntegra, amb imposició de costes a la part demandant reconvencional.

5.- Per interlocutòria de data 20 de maig del 2025 es va emplaçar les parts per a la celebració del judici oral, que va tenir lloc el dia 26 de juny del 2025, havent presentat les parts els corresponents escrits de conclusions complementàries. En seu de conclusions orals, la part agent va renunciar a la reclamació de 760,25 euros corresponent a la partida de revisió i control de serveis, mantenint la reclamació de 180 euros pel portabombetes, i va reduir en 200 euros la segona partida, que va quedar fixada en 642,70 euros.

6.- Seguit el procediment pels seus tràmits, la Batllia va dictar, en data 5 de novembre del 2025, Sentència, amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la representació processal de la societat ORG000 contra el Sr. Guillem i condemnar a aquest darrer a pagar a ORG000:

- 2.704,56.- euros, juntament amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte de despeses de subministrament.

- 180.- euros, juntament amb els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, en concepte de reposició del portabombetes.

Segon.- Procedir a la compensació d'aquests imports amb la quantitat dipositada en concepte de fiança per valor de 900.- euros.

Tercer.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

7.- En data 25 de novembre del 2025, la representació processal de ORG000 va presentar una petició d'aclariment de la sentència, interessant que es fes constar expressament la desestimació de la demanda reconvencional.

8.- En data 5 de desembre del 2025, la representació processal del Sr. Guillem va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència esmentada, circumscrit al pronunciament tercer de la seva part decisòria, relatiu a la imposició de les costes de la primera instància, tot interessant la confirmació de la resta de pronunciaments.

En primer lloc, la part apel·lant denuncia que la demanda no ha estat estimada de manera substancial sinó merament parcial, atès que la condemna, per un total de 2.884,56 euros, representa únicament el 51,60 % dels 5.588,71 euros reclamats, percentatge que es redueix al 35,5 % si es té en compte la compensació amb la fiança de 900 euros, de manera que, d'acord amb els articles 290 i 350 del Codi de procediment civil , no escau la imposició de costes a la part demandada.

En segon lloc, al·lega que la jurisprudència d'aquesta Sala -cita les sentències de 24 de juliol del 2018 (TSJC-117/2018), de 17 de desembre del 2019 (TSJC-198/2019), 066-2020, de 25 de juny del 2020, i 083-2022, de 12 de maig del 2022- situa l'estimació substancial en un acolliment de les pretensions de l'ordre del 80 %, llindar que no s'assoleix en el cas d'autes.

En tercer lloc, sosté que la revisió de les pretensions d'ambdues parts reforça el caràcter parcial de l'estimació, atès que de les tres partides reclamades només es va acollir íntegrament la primera i una part molt reduïda de la tercera, mentre que es van estimar en part els arguments d'oposició de la part defenent i la demanda reconvencional, amb la compensació de la fiança.

En quart lloc, addueix que la imposició de costes es regeix pel criteri objectiu del venciment i no pel criteri subjectiu de la temeritat, i que la conducta processal del defenent ha estat en tot moment diligent i justificada, com ho palesa el fet d'haver instat, des de la seva residència a Luxemburg, un procediment de rescissió de sentència per fer valer els seus drets processals, sense que es pugui apreciar cap actuació temerària ni de mala fe.

9.- Conferit trasllat del recurs mitjançant providència de 9 de gener del 2026, la representació processal de ORG000 va presentar, en data 27 de gener del 2026, escrit de contesta i oposició al recurs d'apel·lació.

En primer lloc, sosté que el recurs ha de ser inadmès per assenyalament incorrecte del motiu d'apel·lació, atès que la part apel·lant l'articula com un error en la valoració de la prova quan, del contingut de la motivació, es desprèn que el motiu realment esgrimit és la infracció de la Llei en la primera instància, en els termes de l' article 332 del Codi de procediment civil .

En segon lloc, al·lega que, si es té en compte que la demanda reconvencional havia de ser desestimada per incorrecta formulació de l'excepció de compensació, l'estimació de les pretensions de la societat agent resulta substancial i justifica la condemna en costes, i afegeix que la part defenent, malgrat haver acceptat el deute, no n'ha satisfet cap import.

10.- Per providència de data 3 de febrer del 2026 es va concedir a la part apel·lant un termini de cinc dies hàbils per manifestar-se sobre la possible suspensió del recurs, a la qual es va oposar per escrit de data 13 de febrer del 2026. Per acord de la secretària judicial de data 20 de febrer del 2026 es va suspendre provisionalment el procés fins que la Batllia informés de la resolució de la petició d'aclariment i de rectificació. Per aute de data 13 de març del 2026, notificat el dia 16 de març del 2026, la Batllia va decidir no admetre a tràmit la petició d'aclariment, en considerar que la qüestió suscitada ja havia estat resolta en la sentència i que allò que la part agent pretenia era la modificació de la resolució.

11.- En data 1 d'abril del 2026, la representació processal de ORG000 va interposar recurs d'apel·lació contra la mateixa Sentència de 5 de novembre del 2025, a l'empara de l' article 20.6 del Codi de procediment civil , en haver-se notificat l'aute resolutori de la petició d'aclariment el dia 16 de març del 2026, sol·licitant la revocació parcial de la sentència, en el sentit que es desestimi la demanda reconvencional interposada pel Sr. Guillem i que se'l condemni al pagament de les costes processals relatives a la demanda reconvencional, inclosos els honoraris de procuradora i advocada, amb confirmació de la resta de pronunciaments i imposició de les costes d'aquesta instància a la part recorreguda.

En primer lloc, la societat apel·lant denuncia la infracció de la Llei en la primera instància, concretament de l' article 138 del Codi de procediment civil , en considerar que la compensació de la fiança, d'import inferior a la quantia reclamada en la demanda, s'havia d'articular necessàriament com a excepció de compensació en l'escrit de contesta a la demanda i no mitjançant demanda reconvencional.

En segon lloc, sosté que la sentència omet pronunciar-se sobre la desestimació de la demanda reconvencional que aquesta part havia sol·licitat, i que el tribunal a quo havia d'haver-la desestimat per incorrecta formulació de l'excepció de compensació, amb condemna de la part defenent al pagament de les costes processals generades per aquesta desestimació.

12.- La representació processal del Sr. Guillem va presentar, en data 5 de maig del 2026, escrit de contesta i al·legacions al recurs d'apel·lació de ORG000, oposant-se al seu triomf, segons els següents arguments:

En primer lloc, sosté que no hi ha cap omissió de pronunciament, atès que la sentència va resoldre la qüestió en acordar la compensació dels imports, tal com va confirmar l'aute de 13 de març del 2026.

En segon lloc, al·lega que la reclamació de la fiança es va formular correctament mitjançant demanda reconvencional, possibilitat expressament prevista a l' article 280.2 del Codi de procediment civil per al procediment d'arrendaments, i que allò que es va peticionar no fou una excepció de compensació sinó una pretensió autònoma i separada de condemna al retorn de la fiança, amb compensació només eventual.

En tercer lloc, sosté que l' article 138 del Codi de procediment civil , ubicat en la regulació del procediment ordinari, no imposa amb caràcter obligatori la formulació de l'excepció de compensació en la contesta, sinó que la preveu com una opció, i que la seva finalitat -garantir al demandant la possibilitat de manifestar-se davant la compensació- queda plenament assegurada quan aquesta es planteja per via reconvencional.

En quart lloc, addueix que l'adversa va reconèixer que la fiança s'havia de descomptar de l'import reclamat i va manifestar haver comès un error en no fer-ho, de manera que no existia controvèrsia material sobre aquest extrem.

En cinquè lloc, al·lega que la providència de 23 de gener del 2025, que va admetre a tràmit la demanda reconvencional, no va ser impugnada per l'adversa mitjançant recurs de reposició, sinó que aquesta la va contestar en el termini conferit.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre els dos recursos d'apel·lació interposats, respectivament, per la representació processal del Sr. Guillem i per la representació processal de la societat ORG000 contra la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal de la Batllia en data 5 de novembre del 2025 en el procediment d'arrendaments urbans número 2000334/2022.

L'objecte del recurs interposat pel Sr. Guillem se circumscriu al pronunciament tercer de la part decisòria, relatiu a la imposició a la part defenent de les costes processals de la primera instància, que la part apel·lant considera improcedent per tractar-se, al seu entendre, d'una estimació merament parcial de la demanda. L'objecte del recurs interposat per ORG000 se circumscriu, per la seva banda, al pronunciament relatiu a la demanda reconvencional, en sostenir que aquesta havia de ser desestimada per haver-se articulat per una via processal inadequada, amb infracció de l' article 138 del Codi de procediment civil , i amb la consegüent condemna en costes de la part demandant reconvencional.

Han quedat ferms, en canvi, i no són objecte de revisió en aquesta alçada, els pronunciaments condemnatoris de fons continguts en el punt primer de la part decisòria (el pagament de 2.704,56 euros en concepte de despeses de subministrament i de 180 euros en concepte de reposició del portabombetes, amb els interessos legals corresponents), atès que cap de les parts no ha articulat cap motiu d'impugnació al respecte, com tampoc no ho és, en la seva existència mateixa, l'operació de compensació amb la fiança, que ambdues parts van interessar.

Finalment, la societat apel·lada ha plantejat, en la seva contesta al recurs del Sr. Guillem, la inadmissió d'aquest per assenyalament incorrecte del motiu d'apel·lació. Aquesta qüestió, per la seva naturalesa d'òbex processal, ha de ser examinada amb caràcter previ a l'anàlisi del fons.

Segon.- Sobre l'admissibilitat del recurs interposat pel Sr. Guillem.

La societat apel·lada interessa la inadmissió del recurs perquè la part apel·lant l'anuncia com un supòsit d'incorrecta valoració de les al·legacions i proves quan, materialment, el que denuncia és una infracció de la Llei i de la jurisprudència d'aquesta Sala en matèria de costes. La causa d'inadmissió no pot prosperar.

L' article 332 del Codi de procediment civil enumera els motius en què es pot fonamentar el recurs d'apel·lació i imposa a l'apel·lant la càrrega d'assenyalar-los i argumentar-los. Ara bé, aquesta exigència té una funció instrumental: garantir que el tribunal ad quem i la part contrària coneguin amb precisió què s'impugna i per què, de manera que es pugui articular la contradicció i delimitar l'àmbit de la revisió. No es tracta d'una càrrega sacramental el compliment defectuós de la qual hagi de comportar la sanció màxima de la inadmissió quan el contingut material del recurs satisfà plenament aquella finalitat.

En el cas d'autes, el recurs identifica amb tota claredat el pronunciament impugnat -la imposició de costes-, els preceptes que es consideren infringits -els articles 290 i 350 del Codi de procediment civil - i la jurisprudència d'aquesta Sala que s'estima incorrectament aplicada, amb cita expressa de les resolucions corresponents. La seva lectura no deixa cap dubte que el motiu realment esgrimit és la infracció de la Llei en la primera instància, en els termes de l'article 332.4 del mateix Codi, i així ho ha entès la mateixa part apel·lada, que ha pogut oposar-s'hi al fons amb plenitud d'al·legacions, sense patir cap indefensió. La qualificació errònia del motiu constitueix, doncs, una simple imprecisió terminològica que, en virtut del principi pro actione i de l'accés als recursos legalment establerts, no pot fonamentar la inadmissió pretesa.

Tercer.- Sobre la imposició de les costes de la primera instància.

L' article 350 del Codi de procediment civil acull, en matèria de costes, el criteri objectiu del venciment, de manera que la imposició procedeix quan les pretensions d'una part han estat íntegrament o substancialment acollides. Aquesta Sala ha precisat de manera reiterada -sentències de 24 de juliol del 2018 (TSJC-117/2018), de 17 de desembre del 2019 (TSJC-198/2019) i 066-2020, de 25 de juny del 2020, entre d'altres- que l'estimació substancial es dona quan les pretensions de la part han estat acollides en una proporció de l'ordre del 80 % o superior, i que, per sota d'aquest llindar, ens trobem davant d'una estimació merament parcial que no autoritza el recurs a la regla del venciment objectiu.

En el cas d'autes, la demanda reclamava 5.588,71 euros i la condemna ascendeix a 2.884,56 euros, això és, un 51,60 % de la quantia inicialment reclamada. L'examen de les partides confirma aquesta conclusió: de les tres pretensions articulades, només fou acollida íntegrament la relativa a les despeses de subministrament (2.704,56 euros); la relativa a la pintura fou desestimada completament, igual com les partides corresponents a la retirada d'objectes i a la neteja de l'habitatge, i de la tercera partida només fou acollit l'import de 180 euros del portabombetes. A això s'hi afegeix que la mateixa part agent va renunciar en seu de conclusions orals a una part de la seva reclamació inicial i que la pretensió reconvencional de la part defenent fou acollida en el seu efecte compensatori, amb la deducció de la fiança de 900 euros.

La qualificació d'estimació substancial que conté el punt primer de la part decisòria no vincula la Sala a l'hora de revisar el pronunciament sobre costes, atès que allò que resulta determinant no és el nomen emprat per la resolució, sinó el resultat material del plet confrontat amb les pretensions de les parts. I aquest resultat evidencia que la part defenent va veure acollida una part significativa de la seva oposició, la qual cosa, com també ha assenyalat aquesta Sala, comporta el reconeixement implícit que la seva resistència a la pretensió actora estava, si més no parcialment, justificada.

Tampoc no s'aprecia en la conducta processal del defenent cap element de temeritat o mala fe que, per via de les circumstàncies del cas, pogués justificar una solució diferent: la seva oposició fou parcialment acollida, la seva pretensió reconvencional també ho fou en l'efecte compensatori interessat, i la seva actuació al llarg del procés -inclosa la prèvia rescissió d'una sentència dictada sense la seva audiència, obtinguda sense especial condemna en costes- revela una defensa activa i fonamentada dels seus drets, i no pas una resistència merament obstructiva.

En conseqüència, tractant-se d'una estimació merament parcial de la demanda, no concorren els pressupòsits de l' article 350 del Codi de procediment civil per a la imposició de les costes de la primera instància a la part defenent. Procedeix, doncs, estimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Guillem, revocar el pronunciament tercer de la part decisòria i declarar que no escau fer especial condemna de les costes de la primera instància, de manera que cada part ha d'assumir les causades a instància seva i les comunes per meitat.

Quart.- Sobre el recurs interposat per ORG000: la via reconvencional i l'

article 138 del Codi de procediment civil

.

La societat apel·lant sosté que la sentència d'instància infringeix l' article 138 del Codi de procediment civil perquè, essent l'import de la fiança (900 euros) inferior a la quantia reclamada en la demanda, la seva compensació només podia fer-se valer mitjançant una excepció de compensació articulada en la contesta, de manera que la demanda reconvencional havia de ser desestimada, amb condemna en costes de la part demandant reconvencional. El motiu no pot prosperar, per les raons que s'exposen a continuació.

En primer terme, cal descartar l'existència de cap incongruència omissiva. La sentència d'instància es va pronunciar sobre la demanda reconvencional en acordar, per haver-ho sol·licitat ambdues parts, la compensació dels imports objecte de condemna amb la fiança dipositada, pronunciament que es recull expressament en el punt segon de la part decisòria. Així ho va confirmar, a més, l'aute de 13 de març del 2026, que va inadmetre la petició d'aclariment precisament perquè la qüestió ja havia estat resolta. Allò que la societat apel·lant discuteix no és, doncs, una omissió, sinó el sentit del pronunciament, i és sota aquest prisma que la Sala l'examina.

En segon terme, la lectura que la societat apel·lant fa de l' article 138.2 del Codi de procediment civil no es correspon ni amb la seva lletra ni amb la seva finalitat. El precepte disposa que l'excepció de compensació només es pot formular fins a la quantia reclamada pel demandant i que l'excés s'ha de reclamar mitjançant una reconvenció. La norma delimita, doncs, l'abast màxim de l'excepció de compensació com a mitjà de defensa i imposa la via reconvencional per a allò que la depassa; però en cap moment no prohibeix que el demandat opti per la reconvenció per fer valer un crèdit d'import inferior a la quantia reclamada. Sostenir que la via processalment més garantista -la que obre un veritable contradictori, amb trasllat i contesta en el termini ordinari- resta vetada quan seria admissible la via més sumària de l'excepció suposa una interpretació formalista sense suport normatiu: qui pot acudir a la reconvenció per a l'excés pot, amb més raó, acudir-hi per a la totalitat del seu crèdit.

En tercer terme, i de manera decisiva, la pretensió articulada pel Sr. Guillem no era una simple compensació. En el suplico de la reconvenció es demanava la condemna de la societat agent al retorn íntegre de la fiança de 900 euros, amb els interessos legals corresponents, i només amb caràcter eventual, per al cas que la demanda principal prosperés, la compensació de quantitats. Una pretensió autònoma de condemna a favor del demandat no pot canalitzar-se mitjançant una excepció, que és un pur mitjà de defensa apte únicament per neutralitzar, totalment o parcialment, la pretensió actora, però inidoni per obtenir un pronunciament de condemna del demandant. Per fer valer una pretensió pròpia, la via processalment adequada és precisament la reconvenció, que l' article 280.2 del Codi de procediment civil admet expressament en el procediment d'arrendaments. La part defenent va utilitzar, doncs, la llera correcta per a la pretensió que efectivament exercitava.

En quart terme, la finalitat de garantia que persegueix l' article 138 del Codi de procediment civil -assegurar que el demandant pugui contradir la compensació que se li oposa- va quedar plenament salvaguardada. La demanda reconvencional fou admesa a tràmit per providència de 23 de gener del 2025, se'n va donar trasllat a la societat agent i aquesta la va contestar per escrit de 19 de febrer del 2025, amb plenitud de possibilitats d'al·legació i probatòries, superiors fins i tot a les que li hauria ofert el simple escrit d'oposició previst per a l'excepció. Cap indefensió no es va produir ni la societat apel·lant n'al·lega cap de concreta: la seva queixa es redueix a la infracció d'una forma processal desvinculada de tot perjudici efectiu, i és doctrina constant que les formes processals no són fins en si mateixes, sinó garanties al servei del dret de defensa, de manera que la seva pretesa inobservança, sense indefensió material, no pot comportar la desestimació d'una pretensió de fons.

En cinquè terme, la conducta processal de la mateixa societat apel·lant priva el motiu de tota consistència. D'una banda, no va impugnar mitjançant recurs de reposició la providència que va admetre a tràmit la reconvenció, sinó que la va contestar al fons, de manera que la qüestió relativa a la idoneïtat de la via processal va precloure en la primera instància. De l'altra, en la seva pròpia contesta a la reconvenció va reconèixer expressament que, per un error involuntari, havia omès descomptar de la quantitat reclamada l'import de la fiança constituïda, admetent així la procedència material del descompte. Resulta contrari a la bona fe processal i a la doctrina dels actes propis pretendre en aquesta alçada la desestimació, per raons estrictament formals, d'una pretensió la fonamentació material de la qual la mateixa part havia admès i el resultat de la qual -la compensació- coincideix amb allò que ambdues parts van acabar interessant del tribunal a quo.

Per tot això, el pronunciament d'instància que acull la pretensió reconvencional en el seu efecte compensatori resulta plenament ajustat a dret, i el recurs d'apel·lació interposat per ORG000 ha de ser desestimat. Aquesta desestimació comporta, alhora, que decaigui l'argument que la mateixa societat esgrimia en oposar-se al recurs del Sr. Guillem, segons el qual la desestimació de la reconvenció convertiria en substancial l'estimació de la demanda principal.

Cinquè.- Costes.

D'acord amb l' article 354 del Codi de procediment civil , l'estimació del recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Guillem comporta que no es faci especial condemna de les costes causades en aquesta alçada pel seu recurs. La desestimació íntegra del recurs d'apel·lació interposat per ORG000 comporta, en canvi, la imposició a la societat apel·lant de les costes causades pel seu recurs, inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada, a acreditar en tràmit d'execució de sentència.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Guillem contra la Sentència dictada per la Batllia en data 5 de novembre del 2025 i, en conseqüència, revocar el pronunciament tercer de la seva part decisòria, disposant en el seu lloc que no escau fer especial condemna de les costes processals causades en la primera instància, de manera que cada part ha d'assumir les causades a instància seva i les comunes per meitat.

SEGON.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de ORG000 contra la mateixa Sentència.

TERCER.- Confirmar la resta de pronunciaments de la Sentència apel·lada.

QUART.- No fer especial condemna de les costes causades en aquesta alçada pel recurs interposat pel Sr. Guillem, i imposar a ORG000 les costes processals causades pel seu recurs d'apel·lació, inclosos els honoraris d'advocat de la part apel·lada, a acreditar en tràmit d'execució de sentència.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.