IMMIGRACIÓ. Expulsió administrativa del territori nacional per un període de 10 anys (2000096/2017)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000096/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000054/2018

SENTÈNCIA 50-2018

PARTS:

Apel·lant: Sr. Calatayud

Representant: Sra. Arnau

Advocat: Sr. Benítez

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Tur

Advocada: Sra. Moliner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-dos de juny de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000096/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Calatayud va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA del 23 d'agost de 2017 mitjançant la qual s'acordava l'expulsió del territori nacional de l'agent per un període de 10 anys.

2.- En la sentència del 28 de febrer de 2018, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Calatayud.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 19 de març de 2018, el Sr. Calatayud estima en substància que:

no es pot iniciar, continuar i executar un procediment administratiu d'expulsió contra una persona que es troba encausada en un procediment penal;

existeixen dos aspectes importants: la minoria d'edat del Sr. Calatayud en la comissió de part dels fets imputats i el respecte a la presumpció d'innocència dels dos altres fets que li són recriminats;

clarament el Tribunal de Batlles està condemnant i imposant una ordre d'expulsió a l'interessat que gaudeix de la presumpció d'innocència.

el Sr. Calatayud porta vivint i estudiant al Principat d'Andorra des dels 12 anys.

4.- En la seva contesta de data 13 d'abril del 2018, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància que:

la mesura de policia administrativa adoptada té una naturalesa jurídica i fonamentació diferents als procediments penals en curs que afecten al Sr. ENTITY_4;

els fets que van donar lloc a la detenció i posada a disposició judicial del Sr. Calatayud el dia 18 de juny del 2017 són d'una violència i d'una gravetat extremes;

va arribar a la majoria d'edat el dia 00 de desembre del 2015, de manera que l'apel·lant era major d'edat al moment dels fets que consten en les resolucions impugnades en via jurisdiccional;

destaca la relació de fets i circumstàncies permeten a l'Administració raonablement considerar que la seva presència al territori andorrà representa un risc greu per a la seguretat de l'Estat, de les persones, dels béns i per a l'ordre públic;

la mesura d'expulsió és totalment proporcionada.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Persona encausada en un procediment penal i principi de la presumpció d'innocència

Aquest argument no pot prosperar atesa la jurisprudència reiterada d'aquesta Sala (sentència 32-2014, d'11 de juliol):

«Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 16-2011, de 4 de març:

"(...) es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

En conseqüència, en no tractar-se d'una mesura pròpiament sancionadora, no es pot parlar de la vulneració del principi de presumpció d'innocència, això sense perjudici de que la resolució s'hagi de basar en fets degudament contrastats, dels quals es pugui deduir raonablement l'existència d'un risc per a la seguretat i per a l'ordre públic. En garantia de l'afectat, el control judicial s'estén a la verificació d'aquests fets.»

Tercer.- Minoria d'edat

Tampoc no pot prosperar aquest argument.

L'interessat va arribar a la majoria d'edat el dia 00 de desembre del 2015, de manera que era major d'edat al moment dels fets que consten en les resolucions impugnades en via jurisdiccional. La resolució del 19 de juliol del 2017 del Ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior es fonamenta sobre fets intervinguts en data 1 de març del 2016, 8 de maig del 2016, 24 de febrer del 2017 i 18 de juny del 2017 (folis 9 i 27, la resolució del GOERN de data 23 d'agost del 2017), és a dir, posteriors a la data de la majoria d'edat.

El recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.

Quart.- Qualificació dels fets com una amenaça per a la tranquil·litat, pau i moralitat publiques

La mesura d'expulsió va ser acordada a la vista dels següents fets (foli 75, l'informe de la Policia de data 8 d'agost del 2017):

En data 1 de març del 2016 va ser detingut per la comissió d'un delicte contra la llibertat sexual (agressió sexual, violació). L'aute de processament de data 27 de juliol del 2016 estableix: "els fets esmentats poden ser constitutius d'un presumpte delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació" (foli 109).

En data 8 de maig del 2016 va ser detingut per la comissió d'uns delictes contra la seguretat col·lectiva (conducció d'un vehicle sota la influència de begudes alcohòliques, 1,55 g/l de sang) i contra el patrimoni (furt d'ús de vehicle i danys) (folis 63 i 80).

En data 24 de febrer del 2017 va ser detingut i posat a disposició judicial per la comissió d'un delicte contra el patrimoni (furt amb força).

En data 2 de maig del 2017 va recaure resolució per la qual va ser objecte d'una advertència d'expulsió del Principat, havent-li estat notificada en data 19 de juny del 2017: "adverteix el Sr. Calatayud que en cas de vulnerar novament la legislació vigent, es procedirà a la seva expulsió del Principat" (folis 90 , 91 i 92).

En data 18 de juny del 2017 va ser detingut i posat a disposició judicial per la comissió d'un delicte major d'assassinat en grau de temptativa, havent estat ingressat al Centre Penitenciari. En l'informe de la Policia de data 8 d'agost del 2017 (foli 80) s'estableix: "es desprèn de la documentació que consta a l'expedient que l'interessat va intentar matar un altre home, clavant-li diverses vegades un ganivet a l'esquena i al clatell i donant-li varis cops amb un bat de beisbol al cap".

Aquests fets van quedar acreditats pel Servei de Policia i pels tribunals de la jurisdicció penal i l'interessat no aporta cap element en contra.

Aquests fets són molt greus, sobretot pel que fa als referits als presumptes delictes d'agressió sexual i temptativa d'assassinat. A més, es pot remarcar que aquests fets van ocórrer en un període breu: 4 infraccions molts greus entre el 1 de març del 2016 i el 18 de juny del 2017.

Clarament el Sr. Calatayud constitueix un risc per "a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic" en el sentit de l'article 122 de la Llei 9/2012 del 31 de maig de modificació de la Llei qualificada d'immigració

« Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic

Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura.

L'expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l'enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys. »

El recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.

Cinquè.- Proporcionalitat de la mesura

L'interessat consta inscrit des del 4 de gener del 2012 al Registre Central d'Immigració (foli 63).

El Sr. Calatayud és solter i resideixen al Principat d'Andorra el seu pare i l'esposa d'aquest. Però es pot remarcar que l'interessat no ha aportat cap element de prova en relació amb els vincles que té al Principat (relacions, treball...). En el seu escrit d'apel·lació es limita a afirmar que "Tant els seus pares com ell mateix han intentat viure amb convivència i respecte amb la resta de la societat", però el seu comportament no confirma aquest objectiu.

El recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Calatayud.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del GOVERN D'ANDORRA de data 23 d'agost del 2017 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.