Modificació del règim de visites (0106/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-106/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 17 de maig del 2007 la representació processal de la Sra. Castrillo va formular demanda de modificació del pacte tercer del conveni regulador aprovat per la Sentència que declarava la separació dels esposos, dictada en data 19 d'octubre del 2008 per l'Hble. Batllia i confirmada per la d'aquest Tribunal de data 11 de maig del 2006, en el procediment que la oposava al Sr. Duque, sol·licitant que es fixés el règim de visites de la filla comú que especificava.

II.- La representació processal del Sr. Duque va contestar a la demanda en data 5 de juliol del 2007 oposant-se a la mateixa amb l'argument que no s'havia produït cap modificació respecte de la situació que va portar a fixar el règim de visites de la Sra. Castrillo respecte de la seva filla.

III.-La Sentència de data 8 d'abril del 2009 va decidir estimar en part la demanda de modificació de mesures paterno-filials interposada per la Sra. Castrillo, acceptant regular-lo d'acord amb el que s'establia al projecte de conveni regulador de dos de maig del 2008, que sols el defenent va acceptar.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Castrillo i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació integra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges que fonamenten el recurs formulat per la representació processal de la Sra. Castrillo es poden agrupar en dos blocs. Per un cantó, argumenta que el conveni regulador que homologa la Sentència d'instància no es por considerar definitiu, no és precís i és injust i, per un altre, proposa una modificació del règim de visites que en ell s'estableix en els termes que exposa.

II.- Pel que fa al conveni homologat per la Sentència apel·lada, entén la recurrent que aquest només es refereix a la fixació dels dies en què cada un dels progenitors pot gaudir de la companyia de la seva filla per aquell any 2008, raó per la qual no es pot considerar definitiu.

No obstant, si bé és veritat que en el conveni de data 2 de maig del 2008 es fa referència a les dates de les vacances de Nadal d'aquell any i es mencionen els dies corresponents a les de Pasqua d'aquell període, no es pot interpretar que es tracta d'uns criteris vàlids sols per aquells mesos, ja que en ell es manifesta que seran normes "a seguir en el futur" i tampoc tindria sentit que s'intentés arribar a un acord per un sol any quan part del mateix ja havia transcorregut i quan no era fàcil pensar que les divergències entre els esposos es resoldrien passats aquells mesos.

III.- En relació al mateix conveni argumenta la recurrent que es tracta de normes poc precises respecte del moment en què comença i fineix cada un dels terminis i injustes en determinats punts. No obstant, l'aplicació del criteri establert no suposa especials problemes, ni suposa injustícies, de tal manera que fins i tot el seu aclariment es podria considerar innecessari.

Malgrat això, i a fi d'evitar futurs conflictes, cal destacar que en ell es reparteixen les vacances de Nadal entre els dos progenitors diferenciant els anys parells i els senars, i s'ha d'entendre que cal seguir el mateix criteri pels demés períodes que cal distribuir, de tal manera que si en relació a un d'ells es feia referència als anys parells, en els senars caldria repartir-los a la inversa, encara que les dates concretes siguin unes altres. Pel que fa a la finalització del primer període de les vacances de Nadal, en el citat conveni ja es manifesta que aquest acabaria el 31 de desembre i cal entendre, malgrat no es digui explícitament, que la menor haurà de ser retornada a l'altre progenitor al vespre d'aquell dia. En relació a les vacances de Pasqua, és cert que el primer període és de 9 dies i el segon de 4, però això no suposa cap repartiment injust perquè l'any següent serà la recurrent la beneficiada i, tant en el seu inici, com en el seu final, és lògic que comenci a la sortida de l'escola l'últim dia de classe i que finalitzi a l'entrar a la mateixa el primer dia lectiu. Pel que fa a les que s'anomenen vacances de maig, el conveni només fa referència a dos dies de festa, que, si bé se li atribuïen aquell any al Sr. Duque, cal entendre que el següent en gaudiria la Sra. Castrillo i el mateix cal dir de les vacances d'estiu, en que els períodes de gaudiment també s'hauran d'alternar els anys parells i els anys senars.

IV.- Com a segon motiu de greuge contra la Sentència d'instància reitera la recurrent la seva petició de que es revoqui aquesta resolució donant lloc a les peticions de la seva demanda, però aquest motiu no es pot admetre.

No és procedent estimar la seva sol·licitud de que ella gaudeixi sempre del primer període de vacances, ja que, a manca d'acord entre els progenitors, cal establir una alternança de torns a fi d'evitar que cap d'ells en surti perjudicat, ni tampoc es pot donar lloc a cap modificació o ampliació del règim de visites establert, ja que tant l'informe elaborat per la psicòloga Sra. Toll a sol·licitud de l'Hble. Batlle ponent en data 25 de juliol del 2007 (foli 105), com els de la mateixa senyora de dates 28 de setembre del 2009 i 2 de febrer del 2010, aportats en aquesta alçada, posen de relleu que no és procedent en aquest moment canviar el règim de visites a la nena per part de la seva mare, ja que la N. manifesta un clar rebuig vers la figura materna i el mateix es va posar de relleu de manera indubtable i terminant en l'exploració de la menor que es va portar a terme en aquesta alçada.

Ateses les anteriors consideracions, aquesta Sala entén que, si bé no és procedent reduir, ni menys encara suprimir, els contactes entre mare i filla, ja que la figura materna ha de suposar per ella un referent que, malgrat en aquest moment la nena no ho entengui, s'ha de mantenir en el seu benefici, de les dades que consten a les actuacions es dedueix que la Sra. Castrillo ha de fer un major esforç que el que fa en l'actualitat per tal de refer la relació amb la seva filla, mostrant-li amb la seva actitud el seu afecte, intentant passar amb ella el major temps possible en les períodes en què pot gaudir de la seva companyia, tenint cura d'ella amb diligència i donant suport en tot moment a qualsevol iniciativa que pugui repercutir favorablement en el seu benestar.

V.- Atesa la naturalesa del procediment no es fa imposició de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Castrillo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 8 d'abril del 2009, que CONFIRMEM íntegrament amb les precisions que s'exposen en els fonaments de dret d'aquesta resolució, sense fer especial pronunciament sobre les costes generades en aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.