**** (0146/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 146/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'octubre de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Puig va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Zurita, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència condemnant la part adversa a satisfer-li en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, l'import que es concretaria en l'escrit de conclusions, resultant de realitzar la mitjana del salari dels mesos compresos entre el febrer del 2007 i el març del 2006, incloent la prima de fi d'any del mes de desembre del 2006, juntament amb l'import de les festes laborals retribuïdes corresponents al mateix període, i un cop obtinguda la referida quantitat, multiplicar-la per 1,5 i seguidament multiplicar-la per 28 anys, 11 mesos i 8 dies; al resultat obtingut s'havia de restar l'import ja rebut en concepte de preavís i compensació econòmica, i posteriorment sumar 125 EUR en concepte de prima de fi d'any no abonada, amb els interessos legals corresponents; condemnant igualment a la part contrària a cotitzar prop de la CASS els imports desglossats en la quitança laboral, fent-se càrrec de la totalitat de la cotització.

II.- El ORG_0 es va oposar a totes les pretensions de la part agent manifestant : que va complir totes les formalitats exigides per la Llei i per tant, malgrat l'adversa manifestés la seva disconformitat en el càlcul dels havers laborals liquidats, l'acomiadament de cap manera podia ser considerat com improcedent o fet de forma indeguda; que es va satisfer al treballador totes les quantitats degudes en concepte d'havers laborals.

III.- Per sentència de data 24 d'abril del 2008, l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant parcialment la demanda de l'agent, va condemnar a la societat Zurita a satisfer al Sr. Puig la suma de 125 EUR, més els interessos legals a comptar del 20 de març del 2007, sense efectuar especial condemna en costes.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Puig ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta que el Tribunal Unipersonal hauria d'haver entrat a valorar si els càlculs del preavís i de la compensació econòmica es van realitzar degudament, i en el cas que no hagués estat així, estimar la indemnització sol·licitada.

II.- És pacífic que el Sr. Puig ha començat a treballar amb la societat demandada el dia 24 d'abril del 1978, desenvolupant darrerament la tasca de cap de departament en els grans magatzems C.E.; que el dia 16 de març del 2007, l'empresa va lliurar en mà al treballador, una carta en la qual se li notificava el seu acomiadament, amb preavís i compensació econòmica. El Sr. Puig pretén que no se li ha calculat el preavís i la compensació econòmica de manera correcta, el que fa que l'empresa ha vulnerat les disposicions regulant el procediment d'acomiadament, i per tant l'ha d'indemnitzar per acomiadament fet en forma indeguda.

III.- Aquest raonament de la part recurrent no pot prosperar de cap manera. En efecte, la normativa regulant l'acomiadament ordinari, és a dir no fonamentat en una culpa del treballador, exigeix requisits de forma i requisits de fons. Respecte a la forma, l'article 71 de la Llei sobre el contracte de treball estableix que el preavís s'ha de notificar per escrit mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa al treballador que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, o en presència de testimonis si es nega a signar. El termini de preavís es computa a partir de la recepció de la referida carta. Pel que fa al fons, l'article 70 de la Llei obliga l'empresari a donar al treballador un preavís i una compensació econòmica ambdós calculats segons els criteris que el mateix article estableix. En el cas d'autes, la carta d'acomiadament fou lliurada en mà al Sr. Puig i adjuntada a la mateixa, la quitança laboral atribueix al treballador un preavís i una compensació econòmica respectivament de 90 dies i 270 dies, d'acord amb les disposicions de l'article 70 b) de la Llei que preveu que "transcorreguts els 6 primers mesos, mitjançant un preavís a raó d'un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i el pagament, ensems, d'una compensació econòmica equivalent al salari d'un dia i mig de treball efectiu per cada mes treballat, fins a un màxim de 270 dies.". En conseqüència l'empresari va complir escrupolosament tots els requisits exigits per la Llei, tant de forma, mitjançant lliurament de la carta en mà, com de fons, mitjançant atorgament del preavís i de la compensació econòmica, ambdós de la durada imposada per la norma vigent. Ara bé, si existeix un desacord entre les parts en l'import abonat per l'empresa, en la liquidació del preavís i/o de la compensació econòmica, sempre que aquesta liquidació sigui conforme amb els criteris establerts per l'article 70 b) de la Llei, això no té res a veure amb la forma o la procedència de l'acomiadament, sinó que es tracta d'una discrepància en els conceptes liquidats, regulada per les disposicions de l'article 77, darrer apartat de la Llei sobre el contracte de treball.

A més a més, no consta en autes que l'empresa hagi calculat malament el preavís o la compensació econòmica, atès que es va abonar al treballador: el salari de 3 mesos que hauria habitualment percebut si hagués treballat, en concepte de preavís; i la quantitat resultant de 270 dies de treball, calculada segons el que estipula l'article 59 de la Llei, en concepte de compensació econòmica. El salari mensual que s'ha de tenir en compte per al càlcul dels referits conceptes, és el salari pagat cada mes al treballador, excepte les primes anyals o altres avantatges ocasionals que han de ser calculats en el moment de la liquidació definitiva.

IV.- En conseqüència, s'ha de confirmar la resolució impugnada que ha fet una encertada apreciació dels fets i del dret aplicable, i condemnar a la part recurrent a les costes processals de segona instància en, virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, de data 24 d'abril del 2008 en tots els seus extrems;

Condemnar al Sr. Puig al pagament de les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.