Sentència sobre reducció del temps d'expulsió de Sra. Miró

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Vincent Aniére Alexandra Cornella Solà

Objecte: Immigració. Reducció pel tribunal de Batlles del temps d'expulsió. Valoració de la proporcionalitat. Expulsió prèvia per 2 anys.

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000015/2025

ORIGEN.- 1000059/2023 - 0

NIG: 5300545320230000112

SENTÈNCIA 12-2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Miró

Representant: Sra. Manzano

Advocat: Sr. Tur

Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Esteban

Advocada: Sra. Rius

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 25 de març del 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000059/2023.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, que el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la Resolució del Govern, de data 16 d'agost de 2023, que va desestimar el recurs de reposició formulat contra la Resolució, de data 12 de gener de 2022, dictada per la M.I. Ministre de Justícia i Interior, per la qual es va acordar la seva expulsió del territori nacional per un període de cinc anys.

2.- En la sentència núm. 21/2024, de data 27 de maig de 2024, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda per la part agent, i va reduït la prohibició d'entrada, fixant-la en dos anys.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la part agent estima, en substància, que:

Tot i que la sentència hagi rebaixat la prohibició d'entrada -per considerar-la desproporcionada-, la de dos anys encara ho és.

És cert que el dia abans de casar-se li fou notificada l'expulsió del país per dos anys, i per això no van poder fixar el seu domicili a Andorra, però aquesta ordre no era ferma.

Només consta que el dia 28 d'octubre fou controlada a Andorra, detinguda i posada a disposició judicial i cap altre prova existeix de què hauria incomplert l'ordre d'expulsió altres dies.

En altres casos d'expulsió es tractava de persones que havien comés delictes greus.

La part agent no te antecedents penals, i la seva situació personal és suficient per enervar la situació de risc o de perill que pogués derivar dels fets o incompliments administratius que se l'imputen.

Sol·licita que l'expulsió sigui substituïda per un advertiment.

4.- També va presentar recurs d'apel·lació el Govern, que, desprès de fer resum dels antecedents de fet, invoca les al·legacions següents:

El 28/10/2021 la part agent va ser detinguda i posada a disposició judicial per la comissió d'un delicte contra la funció pública (delicte menor continuat de desobediència greu a l'autoritat), i va ser ingressada al centre penitenciari i, en aquesta mateixa data se li va notificar la incoació del procediment d'expulsió, tot concedint-li termini per formular al·legacions, que no va presentar.

L'ordre d'expulsió està fonamentada en l'incompliment continuat de l'ordre governativa d'expulsió per un període de dos anys que fou publicada al BOPA el 18/03/2021 (tot i que l'avís és de data 16/04/2022 i la publicació al BOPA es va produir el 21/04/2021, BOPA núm. 46).

En data 03/06/2021 es va controlar a la part agent vivint al Principat, i l'endemà va contraure matrimoni civil, tot i que es va comprovar que no hi havia relació entre els cònjuges, i es va denegar el reagrupament familiar, que fou confirmat per aquesta Sala.

En data 28/10/2021 va ser novament controlada residint al país, incoant-se un nou procediment d'expulsió.

Els fets estan contrastats i permeten considerar que la part agent és una amenaça per la tranquil·litat, pau o moralitat públiques, i responen a una conducta dolosa i no imprudent.

L'expulsió per cinc anys és una mesura proporcionada.

5.- El Govern es va oposar el recurs interposat per l'agent, oposició que fonamenta, en síntesi, en les al·legacions següents:

El comportament de la Sra. Miró representa no només un menyspreu cap a una decisió administrativa, sinó també per les normes de convivència del país, havent-se derivat una causa penal.

En el moment que va contraure matrimoni ja s'havia acordat la seva expulsió del Principat, ordre que va incomplir, i, a més, el matrimoni es va celebrar amb l'únic objectiu d'aconseguir la seva regularització.

El fet que la sentència d'aquest Tribunal número 73-2022, de 22/09/2022 entengués que el matrimoni era de conveniència resulta especialment rellevant a l'hora de valorar la proporcionalitat de la mesura (5 anys d'expulsió).

La part agent és major d'edat; el seu matrimoni és de conveniència; no conviu amb el seu espòs; i no ha acreditat cap tipus d'arrelament familiar, social o laboral al país, circumstàncies que justifiquen la proporcionalitat del temps d'expulsió.

6.- A l'últim, la part agent es va oposar al recurs formulat pel Govern, tot al·legant que:

Les sentències esmentades per l'Administració resolen casos que no són equiparables al que ara ens ocupa, compte tingut que en ells s'havien produït fets amb greus conseqüències penals.

La recurrent no te antecedents penals.

Trameses les actuacions a aquesta Sala -que van ser rebudes el dia 13-03-2025-, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Fets rellevants

La Sra. Miró va ser titular d'una autorització de residència i treball temporal amb vigència fins el dia 15/06/2020. Segons manifesta la representació del Govern, en data 17/02/2021, fou convocada pel Departament de Policia per lliurar-li una citació judicial -dada que la part agent no nega-, moment en que es va comprovar que no tenia autorització per residir, iniciant-se un primer procediment d'expulsió en el qual es dictar la Resolució de data 18/03/2021 que acordava aquesta mesura per dos anys, tot informant-li que la mesura era immediatament executiva, en aplicació de l'article 128 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració (en endavant LQI).

La notificació personal d'aquesta Resolució no va ser possible, per la qual cosa es va publicar el corresponent l'avís, que és de data 16/04/2022, al BOPA núm. 46 de data 21/04/2021, en el qual es feia constar:

"D'acord amb el que estableix l'article 47 ter, addicionat per la Llei 10/2019, del 15 de febrer, de modificació del Codi de l'Administració, del 29 de març de 1989, disposen d'un termini de 8 dies hàbils per personar-se a les dependències del Departament de Policia, a fi de procedir a la notificació en persona d'aquest acte, i en cas de no fer-ho, d'acord amb la previsió legal, es considerarà que la notificació ha estat correctament efectuada."

Per això, la notificació s'ha d'entendre efectuada el dia 03/05/2021. Amb tot, sembla que se li va lliurar la còpia de la resolució en data 03/06/2021. No consta que es presentés recurs contra aquesta decisió.

Tanmateix, l'endemà 04/06/2021, la Sra. Miró va contraure matrimoni civil -a Andorra- amb un ciutadà andorrà. Aquest matrimoni es va celebrar amb l'objectiu que l'agent pogués aconseguir una autorització de residència per reagrupament, i evitar, de retruc, que fos efectiva l'ordre d'expulsió prèviament acordada, que era immediatament executiva. En efecte, en data 27/10/2021 la part agent va sol·licitar una autorització per reagrupament familiar que fou denegada per la Resolució del Secretari d'Estat de Justícia i Interior del 06/12/2021, confirmada per la Resolució del Govern núm. 331282/2022, del 26/01/2022.

Ambdues resolucions van ser objecte de recurs contenciós -núm. de protocol 2000011/2022- que fou desestimat per la sentència núm. 14/2022, del 13/06/2022, del Tribunal de Batlles, sentència que fou confirmada per la d'aquesta Sala Administrativa núm. 73/2022, de data 27/02/2022, en la que es va dir:

"Tercer.- Els apel·lants afirmen que sí que es va aportar el certificat matrimonial, però la sentència d'instància no retreu la falta d'aportació d'aquest document, sinó que, davant la dada que la sol·licitud per celebrar el matrimoni fou enregistrada al propi Comú el mateix dia de la seva celebració -el 04/06/2021, data que ofereix el GOVERN, i que la part agent no qüestiona-, i de l'afirmació de la part agent que la tramitació d'un expedient previ a la celebració del matrimoni té una durada mínima de 6 setmanes a comptar de la data en què se signa la declaració de voluntat de contraure matrimoni, els agents no aportessin la documentació que acredita en quina data s'enregistrà aquesta declaració.

D'altra banda, els apel·lants afirmen que el seu matrimoni queda ja acreditat amb el certificat aportat, i venen a sostenir que, un cop aportat el certificat, no es pot negar la legalitat del matrimoni. Tanmateix, l'existència d'un certificat de matrimoni -expedit per les autoritats andorranes o per una autoritat estrangera-, no és obstacle per apreciar el caràcter de complaença o conveniència d'un matrimoni si la resta d'elements de convicció permeten deduir, raonablement, el dit caràcter. Acceptar la tesi de la part agent sobre l'eficàcia plena de la prova documental pública aportada -en aquest cas un certificat de matrimoni expedit per una autoritat andorrana-, equivaldria a negar la possibilitat mateixa de que s'apreciï la simulació de matrimoni o del fet que sigui una mera aparença per aconseguir altres fins no emparats per l'ordenament.

En aquest sentit, tot i que el Principat no forma part de la Unió Europea, resulta il·lustratiu esmentar la Resolució del Consell de la UE de 04/12/1997 sobre les mesures que han d'adoptar els estats membres en matèria de lliura contra els matrimonis fraudulents (Diari Oficial núm. C 382 de 16/12/1997), que al punt 2 esmenta els factors que poden permetre que es presumeixi que un matrimoni és fraudulent, com són, entre d'altres, no mantenir una vida en comú, o el fet que l'historial d'un dels cònjuges reveli irregularitats en matèria de residència, i ambdues circumstàncies es donen en el cas que ens ocupa.

Però en aquest cas hi ha altres dades que refermen aquesta presumpció, com és que el matrimoni es va celebrar el dia 04/06/2012, això és, l'endemà que fos notificada personalment a la Sra. Miró l'ordre d'expulsió. És cert que l'ordre d'expulsió de la Sra. Miró no impedia que es sol·licités el reagrupament familiar, però és també un indici sobre l'autèntica causa del matrimoni, com s'ha dit.

Pel que fa l'al·legació que el Sr. Morales va negar que convisqués amb la Sra. Miró en seu judicial (es refereix a la testifical realitzada al procediment penal seguit a la Secció d'Instrucció núm. 5 per delicte menor núm. 5000633/2021, que es va iniciar per la sospita d'irregularitats en el matrimoni), i que aquesta declaració es va aportar a aquestes actuacions el dia desprès que el Lletrat la rebés, no impedeix constatar que aquest document -la còpia de la declaració- es va presentar intempestivament en aquest procediment. En qualsevol cas, la declaració del Sr. Morales no resta credibilitat a les apreciacions recollides als informes policials relatives a que el Sr. Morales va manifestar als Agents que es van desplaçar al seu domicili que la Sra. Miró ocupava el seu pis des de feia 6 mesos -pis en el que, a més, es va trobar a la pròpia Sra. Miró recent llevada, i els seus efectes personals, inclosa la roba i la seva documentació-, i que mantenia amb ella una relació sentimental.

A més, la pròpia la Sra. Miró finalment va reconèixer d'haver contret matrimoni amb el Sr. Arcos per aconseguir un permís de residència.

En definitiva, en el present cas els indicis d'haver-se celebrat un matrimoni de conveniència són sòlids -i han estat corroborats per les manifestacions de la pròpia Sra. DDD-, i permeten a l'Administració denegar la sol·licitud d'autorització de residència per reagrupament familiar presentada pel Sr. Arcos a favor de la Sra. Miró."

Cal dir que quan la part agent va presentar la sol·licitud d'autorització, l'Administració va comprovar que havia incomplert l'ordre d'expulsió per dos anys, que, com s'ha dit, era immediatament executiva, i el 28/10/2021 es va acordar la seva detenció i ingrés al centre penitenciari, i es va iniciar una causa penal -encara per resoldre-, tot i que fou alliberada el dia 22/10/2021 i va ser acompanyada fins a la frontera per tal de continuar amb l'ordre d'expulsió (aquesta dada consta a l'informe policial de data 25/04/2022, foli 55 de les actuacions). No consta que la causa penal oberta estigui ja resolta. A la recurrent no li consten antecedents penals (data que el Govern no nega).

A la vegada, s'iniciava un nou procediment d'expulsió, que va finalitzar amb la Resolució de la Ministre de Justícia i Interior de data 12 de gener de 2022 (confirmada posteriorment pel Govern), que acordava l'expulsió per un període de cinc anys, que és la que ara ens ocupa.

Tercer.- Normativa d'aplicació

L'article 103.1 a) de la LQI, estableix que una persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d'Andorra, o una estrangera titular d'una autorització d'immigració de residència i treball que resideix al Principat d'Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent el darrer any, poden sol·licitar el reagrupament familiar amb el cònjuge o el membre de la unió estable de parella.

I l'article 49 b) de la mateixa LQI disposa que és motiu de denegació de la sol·licitud inicial d'autorització d'immigració la constatació del falsejament o l'omissió de dades, de documents o d'informació en l'expedient de sol·licitud inicial, sense perjudici de la responsabilitat penal en què pugui incórrer la persona sol·licitant.

D'altra banda, l'article 128 de la LQI estableix que el recurs contra una decisió d'expulsió administrativa presentat per un estranger no resident no té efectes suspensius i que la mesura és immediatament executòria.

També cal recordar que l'article 122 de la LQI, regula l'expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic en els termes següents:

"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura.

2. L'expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l'enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

3. La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys".

A l'últim, l'article 130 de la LQI regula la desobediència a una mesura d'expulsió administrativa:

"El Cos de Policia deté i posa a disposició judicial tota persona objecte d'una mesura d'expulsió administrativa ferma que infringeix la prohibició esmentada a l'article anterior per la presumpta comissió d'un delicte de desobediència a una ordre d'expulsió administrativa en virtut de les disposicions del Codi penal vigent."

Quart.- Aplicació al cas de la normativa citada

Dels antecedents fàctics anteriors es conclou, en resum, que:

La part agent ja tenia una ordre d'expulsió anterior per dos anys de durada acordada per Resolució de data 18/03/2021, que s'ha d'entendre notificada el dia 03/05/2021, que és ferma (no s'ha acreditat per la part agent que s'hagués interposat recurs), i que era immediatament executiva.

Per intentar evitar l'expulsió, la Sra. Miró va contraure un matrimoni de conveniència el dia 04/06/2021, és a dir, l'endemà de rebre l'ordre d'expulsió.

La sol·licitud per celebrar el matrimoni fou enregistrada al propi Comú el mateix dia de la seva celebració -el 04/06/2021-, data que va oferir el Govern en el recurs d'apel·lació número 69/2022, i que aleshores la part agent no va qüestionar.

Quan la part agent va presentar la sol·licitud d'autorització per reagrupament familiar es va comprovar l'incompliment de l'ordre d'expulsió, i, a banda d'iniciar-se un nou procediment d'expulsió, es va iniciar una causa penal -encara per resoldre-, i el seu ingrés en centre penitenciari, tot i que fou alliberada el dia 22/10/2021 i va ser acompanyada fins a la frontera per tal de continuar amb l'ordre d'expulsió.

Doncs bé, en el cas que ens ocupa s'ha acordat una expulsió com a mesura de prevenció, i, com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol), te per finalitat la salvaguarda de l'ordre i seguretat públiques, i no revesteix caràcter sancionador:

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

Així, segons la jurisprudència d'aquesta Sala, la legalitat de les ordres d'expulsió està sotmesa a tres condicions: l'acreditació dels fets que s'imputen a l'interessat; si els mateixos poden ser qualificats com una amenaça per a la tranquil·litat, pau o seguretat públiques; i la necessària proporcionalitat que ha d'existir entre la conducta que s'atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de l'expulsió.

Acreditació dels fets

L'ordre expulsió es sustenta en el fet que, havent-se acordat la seva expulsió per dos anys -derivada de la seva situació irregular al país-, la part agent la va incomplir al menys el dia del seu casament, 04/06/2021, i el dia 28/10/2021, data en que fou detinguda i posada a disposició judicial per la comissió d'un delicte contra la funció pública (delicte menor continuat de desobediència greu a l'autoritat), havent ingressat al centre penitenciari, tot i que fou alliberada el dia 22/10/2021, i va ser acompanyada fins a la frontera per tal de continuar amb l'ordre d'expulsió. No consta que la causa penal estigui resolta (cap de les part ofereix aquesta dada).

La qualificació d'aquests fets com una amenaça "per a la seguretat de l'Estat de les persones o dels bens o per a l'ordre públic":

La decisió d'expulsar a l'agent es va adoptar per entendre que representa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per l'ordre públic -així consta a l'últim "atès" de la resolució de data 12/01/2022, desprès que incomplís una ordre d'expulsió anterior que era immediatament executiva, i es decidís el seu processament i ingrés en centre penitenciari.

En aquest cas, no ofereix dubtes que la conducta de la part agent suposa que comporti un risc per a la seguretat de l'Estat de les persones o dels bens o per a l'ordre públic, compte tingut que va incomplir una ordre anterior d'expulsió, i, a més, per evitar-la, va simular un matrimoni amb un ciutadà andorrà.

3) Proporcionalitat de la mesura

En la sentència de data 10 de juliol de 2003 AFFAIRE BENHEBBA c. FRANCE, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (STEDH) ha definit els principis directors de l'apreciació en cas d'una mesura d'allunyament d'un estranger arribat a l'edat d'adult (paràgraf 32 de la sentència). De forma més recent, la STHDH de 9 d'abril de 2019 (I.M. c. Suisse), amb cita d'altre anteriors, detalla els criteris que s'han d'avaluar a l'hora d'analitzar la proporcionalitat de l'expulsió d'un estranger (apartat 69 de la referida sentència):

la naturalesa i la gravetat de la infracció

la durada del sojorn en el país

el període de temps transcorregut entre la infracció i la conducta del demandant en aquest període

la nacionalitat de les persones afectades

la situació familiar de l'interessat, per exemple, la durada del casament, i altres elements acreditant el caràcter efectiu de la vida familiar de la parella

si el cònjuge tenia coneixement de la infracció en el moment del casament

si el matrimoni tenia fills i, si és així, la seva edat

la gravetat de les dificultats que el cònjuge pot trobar al país al qual ha de ser deportat el sol·licitant

els interessos i el benestar dels nens, en particular la gravetat de les dificultats que els fills del sol·licitant poden trobar al país al qual el sol·licitant ha de ser deportat

els vincles familiars, culturals i familiars en el país del qual se'l expulsa i al qual ha d'anar

Com s'ha dit, les resolucions administratives impugnades van acordar l'expulsió de l'agent del territori nacional per 5 anys, i la sentència d'instància la va rebaixar a dos anys. Cap de les part està conforme amb aquesta decisió, així, mentre l'agent proposa que l'expulsió sigui substituïda per una amonestació, l'Administració considera que cal confirmar l'ordre d'expulsió per cinc anys.

Doncs bé, aplicant al cas que ens ocupa els criteris del TEDH abans referits, cal destacar que:

la part agent es resisteix a complir l'ordre d'expulsió ferma i executiva, i fins i tot va simular la celebració d'un matrimoni amb un ciutadà andorrà per evitar l'expulsió;

l'ingrés al centre penitenciari és de data 28/10/2021, i el procediment d'expulsió és va incoar el mateix dia;

l'agent no té familiars al país (sense que pugui tenir aquesta condició qui va simular amb l'agent que formaven un matrimoni);

La Sra. Miró únicament ha disposat d'una autorització temporal de treball que exhauria els seus efectes el dia 15/06/2021.

A l'últim, cap consideració fa la part agent sobre els vincles familiars, culturals i familiars a Colòmbia.

D'altra banda, cal tenir en compte que aquesta Sala ja ha declarat que el matrimoni celebrat entre la part agent i un ciutadà andorrà era de conveniència, tot i que, és cert, aquesta declaració es va fer quan ja s'havia dictat la resolució que ara es revisa.

Endemés, no pot considerar-se que sigui proporcional una ordre d'expulsió de dos anys -com ha fet el Tribunal d'Instància-, quan l'agent ja tenia una altre ordre d'expulsió per dos anys -per constatar-se la manca d'autorització per residir-, que fou incomplerta deliberadament, i que, a més, es va intentar evitar amb la simulació d'un matrimoni.

I encara menys es pot admetre que l'expulsió pugui ser substituïda per una mera amonestació -com pretén la part agent-, compte tingut que ja existia una ordre d'expulsió prèvia per dos anys que fou deliberadament incomplerta.

És cert també que l'agent no ha estat condemnada encara, però aquesta Sala Administrativa ha declarat de forma reiterada que la manca d'antecedents penals no és obstacle per acordar una expulsió, així, entre d'altres, la sentència 23-2023, de data 18/04/2023, dictada a la causa TSJA-0000023/2023, contra la que l'interessat va interposar recurs d'empara (Causa 2023-33-RE), que fou desestimat per la sentencia del Tribunal Constitucional del 14 de juliol de 2023, tot i que en aquell cas els indicis eren per un delicte de tràfic d'estupefaents.

Amb tot, en el cas que ens ocupa, a banda dels inexistents lligams familiars o d'altra mena al país, no es pot oblidat l'existència d'una ordre d'expulsió anterior incomplerta de forma reiterada, ni l'intent fraudulent de la part agent d'obtenir una autorització. En definitiva, valorades totes aquestes circumstàncies, aquesta Sala Administrativa considera que l'expulsió per cinc anys és proporcionada, la qual cosa condueix a la desestimació del recurs d'apel·lació interposat per la part agent i l'estimació del recurs del Govern.

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per Sra. Miró

Segon.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat pel Govern.

Tercer.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que la Resolució del Govern, de data 16 d'agost de 2023, que va desestimar el recurs de reposició formulat contra la Resolució, de data 12 de gener de 2022, dictada pel M.I. Ministre de Justícia i Interior, per la qual es va acordar l'expulsió del territori nacional de la recurrent per un període de cinc anys, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Quart.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.