Valoració de la prova, aliments i participació en les despeses extraordinàries en custòdia compartida quan existeix desproporció entre ingressos cònjuges, atribució de l'ús del domicili familiar, liquidació del règim econòmic matrimonial.

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000278/2023 ORIGEN: 2000074/2023 - 0

NIG: 5300542120230000358

PARTS:

Apel·lant: Sr. Romeu

Representant: Sra. Sanç

Advocat: Sra. Esparza

Apel·lat: Sra. Briones

Advocat: Sra. Manso

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Valoració de la prova, aliments i participació en les despeses extraordinàries en custòdia compartida quan existeix desproporció entre ingressos cònjuges, atribució de l'ús del domicili familiar, liquidació del règim econòmic matrimonial.

SENTÈNCIA 000033/2024

Andorra la Vella, a 15 de febrer del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Els Srs. Romeu i Briones, contreien matrimoni canònic a La Massana, el dia 29-8-2009, fruit d'aquest han nascut dos fills: na Catalá (20-5-2011) i en Somoza (10- 10-2012). El règim matrimonial dels contraents era el de separació de béns. Durant la tardor del 2021, el matrimoni suspenia temporalment la convivència, donant-se un temps per reflexionar i posteriorment, el mes d'octubre del 2022, la Sra. Briones formulava demanda de mesures provisionals, recaient el 15-11-2022, Aute en mèrits del qual es fixava una modalitat de custòdia compartida dels menors, una contribució del progenitor del 70% de les despeses i la mare les restants, una contribució econòmica a càrrec del progenitor a alçada de 150.- EUR per fill en benefici de la mare, el repartiment de les vacances escolars dels fills, atribuint al Sr. Romeu l'ús del domicili que havia estat familiar.

El 21-2-2023 la Sra. Briones formulava demanda de divorci demandant es dictés Sentència: 1) declarant la dissolució per divorci del seu matrimoni; 2) confiant els seus fills, sotmesos a la pàtria potestat conjunta de pare i mare, a la custòdia compartida d'ambdós progenitors; 3) establint uns contactes paterno filials consistents en a) període lectiu: els fills viuran alternativament una setmana amb cada progenitor, produint-se els canvis el primer dia de classe de cada setmana, de forma que un progenitor els acompanyarà a l'escola i l'altre els recollirà a la sortida; b) la meitat de les vacances escolars i dates assenyalades, en les modalitats que s'assenyalen; 4) disposant que els progenitors disposin d'un compte comú titularitat destinat exclusivament a vehicular la despesa dels fills, corresponent a col·legi, activitats extraescolars consensuades i les extraordinàries imprevisibles i/o consensuades. Compte que nodriran a raó del 75% el pare i el 25% la mare, amb aportacions inicials de 750.- euros el pare i 250.- euros la mare, aportacions que experimentaran les variacions de l'IPC i que variaran en funció de les futures necessitats dels fills. A més, el Sr. Romeu satisfarà a l'esposa en concepte de pensió d'aliments complementària, la suma de 300.- euros per cada fill, és a dir, 600.- euros mensuals, suma que experimentarà anualment les mateixes variacions que l'IPC; 5) atribuint a l'esposa l'ús del domicili familiar per un termini màxim de tres anys; 6) decidint que no hi ha lloc a establir la pensió compensatòria i compensació per raó del treball a favor de cap dels consorts; 7) dissolvent el règim econòmic matrimonial i procedint a la seva liquidació, declarant que corresponen a cada part el 50% de les unitats immobiliàries de comú titularitat que conformen el domicili conjugal al C. X núm. 7, planta baixa, porta 2, Edifici B, i 2 places d'aparcament i traster de Y, Ordino. Liquidació que podran materialitzar en instar la venda en subhasta a manca de pacte en altre sentit. I efectuant entre els consorts els passaments de comptes que corresponguin a partir de l'abril del 2022 per les sumes satisfetes per un dels consorts que correspondrien a l'altre (quotes hipotecàries, impostos, assegurances de la llar, despesa comunitària altre que la de consums), així com compensació al copropietari per l'ús privatiu de dites unitats immobiliàries a raó del 50% del preu de mercat de lloguer, segons la prova practicada en el present procediment. 8) sense costes judicials i 9) inscrivint dita resolució al registre Civil.

2.- El 27-3-2023, la representació processal del Sr. Romeu, formulava excepcions de litispendència i subsidiàriament de prejudicialitat civil, i quant al fons s'oposava parcialment a la demanda, sol·licitant es dictés Sentència estimant les excepcions articulades i subsidiàriament a través de demanda reconvencional 1) s'estimi la petició de divorci; 2) S'estimi la petició que formulada respecte a la guarda i custòdia dels fills en comú, per setmanes alternes, així com la petició en relació amb els contactes paternofilials per període lectiu com per les vacances escolars; 3) en relació amb la contribució dels progenitors a les despeses dels fills, sol·licita que es desestimi la petició que formulada per l'adversa, i que es fixi en una proporció del 70% per part del seu mandant i un 30% per part de la Sra. Briones, desestimant la petició de l'adversa respecte del pagament d'una pensió d'aliments, perquè ja en el seu moment era desproporcionada tenint en compte el pagament del 70% de les despeses, més ho serà quan el seu mandant deixi de prestar els seus serveis a la ORG_0, moment en el qual el seu salari passarà a ser de 5.000.- euros, dels quals cal deduir les despeses derivades de la propietat de les unitats immobiliàries; 4) que sigui atribuït al seu mandant l'ús del domicili que va ser el familiar qui continuaria satisfent les despeses derivades de la propietat, sense compensació amb relació a l'ús de l'habitatge i subsidiàriament, si es decideix atribuir l'ús del domicili a l'adversa, sol·licita que es decideixi que ha d'assumir el 100% del pagament de les quotes hipotecàries, de les assegurances, de la comunitat de propietaris, impostos i altres conceptes lligats a la propietat de les unitats immobiliàries, com ve fent el seu mandant des del mes d'octubre del 2021; 5) que s'estimi la petició que formula l'adversa en relació a què no hi ha lloc a establir cap pensió compensatòria ni per raó de treball; 6) que s'estimi la petició consistent en la dissolució del règim econòmic matrimonial; 7) desestimant la petició al respecte de la liquidació del règim econòmic matrimonial, en atenció a l'ús del domicili conjugal que té atribuït el seu mandant i, subsidiàriament, venent les unitats immobiliàries efectuant el passament de comptes de conformitat amb el que ha estat dit per aquesta part; 8) estimant la petició pel que fa a les costes i inscripció al registre Civil.

3.- El Ministeri Fiscal ha contestat tant la demanda principal com la reconvencional articulada, sostenint oposar-se als fets que s'hi relataven, fins que aquests resultessin degudament acreditats en el moment processal oportú.

4.- Quant a la demanda reconvencional plantejada, la Sra. Briones s'oposava a les pretensions articulades per la representació processal del Sr. Romeu, interessant es dictés Sentència acollint les seves pretensions inicials.

5.- Practicats els mitjans de prova proposats amb el resultat figurant en les actuacions i evacuats per les parts litigants les seves respectives conclusions, el dia 7-9-2023 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar substancialment la demanda presentada per la Sra. Briones i igualment la demanda presentada per la representació processal del Sr. Romeu, i:

Declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni contret en el seu dia pels Srs. Briones i Romeu.

Així com declarar l'extinció del règim econòmic matrimonial.

Confiar els fills menors del matrimoni a l'autoritat parental conjunta de pare i mare i a la custòdia compartida d'ambdós progenitors.

Establir la regulació dels contactes paterno filials següents:

o en període lectiu. Els fills viuran alternativament una setmana amb cada progenitor, produint-se els canvis el primer dia de classe de cada setmana, de forma que un progenitor els acompanyarà a l'escola i l'altre els recollirà a la sortida.

o pel que fa a les vacances escolars, el repartiment serà el següent:

en vacances, correspon al pare:

els anys parells:

o la primera meitat de Setmana Santa des del darrer dia lectiu fins al segon diumenge a les 20h.

o les primeres quinzenes de juliol i agost.

o la primera part de les vacances de Nadal, des del darrer dia lectiu fins al 30 de desembre a les 20h.

els anys senars:

o la segona part de Setmana Santa, des del segon diumenge a les 20h fins a la vigília de tornada a classe a les 20h.

o les segons quinzenes de juliol i agost.

o la segona part de les vacances de Nadal, des del 30 de desembre a les 20h fins a la vigília de la tornada a classe a la mateixa hora.

les vacances curtes. Carnestoltes, Pentecosta si dura una setmana o més, setembre i Tots Sants. Els fills les passaran senceres amb un progenitor de forma alternativa.

Celebracions en dates d'aniversari dels fills.

Romandran amb el progenitor a qui correspongui la seva companyia segons el calendari. Si bé, l'altre progenitor podrà realitzar una curta visita per lliurar un detall a l'infant celebrant.

Establir que el pare haurà de contribuir en un 70% de les despeses ordinàries i extraordinàries dels menors i la mare en un 30%.

Fixar, a més, una contribució econòmica a càrrec del progenitor per import de 150.- euros mensuals per cada menor, a ingressar en els cinc primers dies de cada mes en el compte bancari de la mare, i actualitzable anualment en funció de l'IPC.

Atribuir l'ús del domicili familiar a la Sra. Briones per un període temporal de dos anys, per tal que ambdós propietaris procedeixin a la venda de l'esmentada unitat immobiliària. Escau fixar una compensació a favor del Sr. Romeu pel període que en cedeixi l'ús, en l'import de 450.- euros mensuals, sense perjudici que ambdós propietaris hauran de fer-se càrrec per meitat de les quotes hipotecàries i demés despeses que comporti la propietat.

Establir la liquidació el règim econòmic matrimonial, consistint la venda de la unitat immobiliària familiar, en el període màxim de dos anys. Arribat aquest termini, si no s'ha venut el bé immoble i alguna de les parts així ho sol·licita, s'haurà de procedir a la venda en pública subhasta

El producte de la venda del pis familiar, s'haurà de repartir per meitats entre ambdós consorts.

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Briones i Romeu.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".

6.- La representació processal del Sr. Romeu ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió interessant la seva revocació parcial en la part que fixa una pensió d'aliments per import de 150.-EUR per cadascun dels fills, sol·licitant que li fos atribuït l'ús del domicili familiar considerant per això que era la part més necessitada de protecció durant un termini de 2 anys i decidint que el producte de la venda de l'habitatge propietat dels dos consorts, una volta pagat el préstec hipotecari i altres despeses derivades de la venda i deduïda la meitat dels pagaments fets pel recurrent des del mes d'octubre del 2021, sigui repartit entre ells en la proporció del 70% el Sr. Romeu i el 30% la Sra. Briones.

En primer lloc, sustenta que per a la determinació de la capacitat econòmica respectiva dels progenitors, els ingressos havien de ser ponderats amb les despeses, sostenint que des d'aquesta perspectiva la mare ostentava una posició més acomodada que el recurrent el què no permetia que es posés a càrrec seu una pensió d'aliments tal com la resolució adoptada en la instància havia fet i que, tanmateix, se li reconegués l'ús del domicili familiar en ser dels dos qui tenia uns interessos més necessitats de protecció, especialment si es tenia en compte que la mare era propietària d'un apartament a Ordino que podia arrendar generant-li uns ingressos complementaris que el recurrent no estava en disposició de tenir.

El segon motiu del recurs intervé respecte a la modalitat en què es fixava la liquidació de l'apartament comú adquirit durant el matrimoni. Argumenta essencialment que havia participat en el seu finançament en l'ordre del 70% i que aquesta era la proporció en què s'havia de fixar el repartiment del producte obtingut mitjançant la seva eventual subhasta i no aquella del 50% que es contemplava. D'altra banda, referia que des del moment en què es produïa la ruptura de la convivència, havia assumit en solitari el pagament de totes les despeses que derivaven d'aquest apartament, resultant necessari que es fixés la participació en aquestes de la Sra. Briones, sense que el fet que el conveni inicial així ho contemplés sigui de rebut a partir del moment en què la mare desistia del procediment de mesures urgents on s'acompanyava.

7.- La representació processal de la Sra. Briones s'oposa al recurs articulat, considerant que la Sentència dictada era ajustada a dret.

8.- El Ministeri Fiscal no s'ha oposat a l'estimació del recurs respecte de la pensió d'aliments que es fixa en la Sentència recorreguda; per la resta interessa la confirmació de la Sentència dictada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs articulat respecte de la Sentència dictada per la Sra. Batlle, es circumscriu exclusivament en 1) l'establiment d'una pensió d'aliments a càrrec del pare i en benefici de la mare quan el primer contribueix en totes les seves despeses a alçada del 70%; 2) l'atribució a la mare de l'ús del domicili familiar i 3) les modalitats de repartiment del producte que s'obtingui respecte de la venda en pública subhasta de la unitat immobiliària comuna adquirida durant el matrimoni i l'eventual aplicació en seu de liquidació de compensacions envers el litigant que hauria satisfet despeses en benefici comú amb càrrec a pecuni personal.

Segon.- Pensió d'aliments en supòsits de custòdia compartida

Hem tingut ocasió de pronunciar-nos de manera reiterada respecte de la sistemàtica en què els progenitors d'uns menors han de participar en les despeses derivades de la seva criança, quan la modalitat de la custòdia és compartida. En aquest sentit, en l'Aute de 31-10-2019 (rotlle TSJC.182/2019) que sintetitza la doctrina de la Sala indicàvem:

"En aquest sistema, cada progenitor ha d'assumir en exclusiva, la totalitat de les despeses ordinàries que puguin sorgir en els períodes en que els menors es troben en la seva companyia, integrant-se dins d'aquestes les despeses d'alimentació, d'habitatge i despeses associades amb aquest en la part corresponent, higiene (···), i la resta de les despeses han de ser assumides per meitats estrictes entre els progenitors. En conseqüència hem precisat: "quan s'estableix una guarda i custòdia compartida no es condemna, en principi, a cap dels progenitors a abonar a l'altre una pensió d'aliments per atendre les despeses ordinàries dels fills comuns, a menys que es provi l'existència d'una desproporció evident entre els ingressos que percep cada un d'ells, com destaca, entre altres, la sentència d'aquesta Sala de data 31 de juliol del 2012, citada per la resolució objecte del present recurs, atès que cada un d'ells conviu amb els menors de manera igualitària, en aquest cas per setmanes alternes, de tal manera que ja es fa càrrec d'aquestes despeses mentre els té en la seva companyia" (TSJC-126/18 de data 24-07-2018). També hem recordat que "L'establiment d'una pensió d'aliments en un sistema de custòdia compartida, pretén assegurar que els menors puguin mantenir un estatus de vida familiar anàleg amb independència del progenitor amb qui puguin trobar-se. En aquesta eventualitat el progenitor en millor posició econòmica ha de col·laborar amb l'altre per tal que aquest darrer pugui assegurar-ho, el tot en benefici dels fills menors" (Sentència de 26-9- 2018, rotlle TSJC-68/18 a la qual ja es remet la Sentència de 19-12-2018 rotlle TSJC-277/2018).

L'abordatge del supòsit que centra la nostra anàlisi ha d'intervenir, però, des d'una situació de fet diversa: el Sr. Romeu assumeix el 70% de totes les despeses (ordinàries i extraordinàries) dels menors i la mare el 30% restant, tractant-se aquesta de la proporció que aproximadament correspon a la diferència existent entre els ingressos mensuals dels progenitors (uns 8.000.- EUR el pare i uns 2.700.- EUR la mare). Des d'aquesta perspectiva, tal com apunta el Ministeri Fiscal, l'establiment d'una pensió d'aliments complementària no resulta procedent atès que lluny d'erigir-se en mecanisme idoni per a assegurar el manteniment de l'estatus de vida dels menors amb independència del progenitor amb qui circumstancialment poden conviure, s'erigeix indegudament com a mecanisme equilibrador dels patrimonis respectius i accentua el desequilibri en la participació econòmica dels progenitors en les despeses dels fills, que en definitiva constitueix l'eix vertebrador de l'obligació alimentària, també en supòsits de custòdia compartida, sense que sigui dit de passada, encara que la mare tingui unes despeses importants es pugui considerar que es trobi en una situació difícil o complicada que no li permeti mantenir el nivell de vida dels seus fills quan estiguin en la seva companyia. En efecte, disposa d'uns emoluments confortables que fins i tot poden incrementar-se si arrenda el pis de la seva propietat a Ordino, i endemés gaudirà de l'ús de l'habitatge familiar -tal com més endavant justificarem- en unes condicions econòmiques privilegiades (ha de pagar mensualment una compensació a l'espòs de 450.- EUR mensuals, import aquest moderat en atenció a les característiques del pis -170 m2, 4 habitacions, jardí, traster i garatge- i al preu de mercat que ella mateixa justificava en el seu escrit rector mitjançant correu electrònic d'una immobiliària que el situava al torn de l'import de 2.200.- EUR mensuals, foli 114).

En tal situació, escaurà estimar el primer punt del recurs articulat, revocant la decisió d'instància quan fixa a càrrec del pare el pagament d'una pensió d'aliments complementària a alçada de 150.- EUR per fill.

Tercer.- Atribució de l'ús del domicili familiar

El paràmetre rector a l'hora de pronunciar-nos respecte de l'atribució de l'ús del domicili familiar en situacions de custòdies compartides en què els fills romanen el mateix temps amb un progenitor que l'altre, passa per assegurar l'interès més necessitat de protecció d'entre els progenitors.

En el present supòsit, la determinació de quin dels cònjuges es troba en un estat de major necessitat no es regirà per criteris de salut atès que cap d'ells es troba en una situació de necessitat des d'aquesta perspectiva. En realitat, l'únic criteri que concorre que permetrà pronunciar-nos sobre aquesta qüestió és l'econòmic. Des d'aquesta perspectiva ja hem apuntat que els ingressos del Sr. Romeu quan intervenia la demanda es situaven al torn de 8.000.- EUR mensuals i en canvi, els de la mare eren d'aproximadament uns 2.700.- EUR. Al llarg del present procediment, el Sr, Romeu justificava haver desistit voluntàriament de l'activitat que desenvolupava en determinat centre geriàtric i alhora ha demanat una adaptació dels seus horaris de treball prop de l'hospital, demanant no realitzar guàrdies localitzables en tenir més de 50 anys, el que també li hauria estat acceptat, extrems aquests que cumulats reduïen els seus ingressos notablement. Ara bé, al marge que no es pot entendre com immers en un procediment de crisi familiar on l'impacte econòmic per als consorts és inqüestionable el mateix pugui disminuir voluntàriament la seva capacitat de guany, s'infereix de les actuacions practicades que en realitat el mateix pretendria iniciar un nou projecte professional associant-se en la consulta d'altre metge generalista, el què amb absoluta certesa repercutirà positivament en la seva capacitat de guany.

Pel que es refereix als passius, si es sumen els imports dels préstecs hipotecaris (1.000.- EUR el Sr. Romeu i uns 1.570.- la Sra. ENTITY_7), els préstecs personals (uns 700.- EUR ell), i la resta de despeses diverses (telefòniques, consums, lloguers ···), s'assoleix unes despeses mensuals que si bé són lleugerament més importants pel recurrent, estimem que la seva capacitat d'estalvi residual, continua sent més important que la de la Sra. Briones.

En aquesta situació, escau confirmar l'atribució de l'ús del domicili familiar decidit en benefici de la demandant. Respecte d'aquesta situació remarcarem només que no s'ha articulat cap mena de greuge respecte de la compensació que la resolució dictada per la Sra. Batlle fixa per aquest ús, ni respecte de la seva extensió temporal, sense que en mèrits de la regla "tantum devolutum quantum appelatum" poguem revisar aquesta decisió.

Quart.- Modalitats de liquidació de l'immoble titularitat conjunta.

Amb caràcter previ hem d'assenyalar que el present procediment de divorci s'articulava trobant-se vigent la Llei 30/2022 qualificada de la persona i de la família. Aquesta norma ha modificat la llera processal idònia per a liquidar el règim matrimonial de separació de béns anteriorment vigent que impedia que pogués intervenir en el procediment de crisi familiar, relegant-ho a un procediment ordinari posterior. Ara l'art. 126.2 apartat a) de la Llei admet que la liquidació del règim econòmic matrimonial de separació de béns pugui intervenir en el procediment de família que causa l'extinció del règim.

Una volta efectuada l'anterior precisió, la part recurrent s'alça contra la decisió adoptada en la instància respecte de dues circumstàncies molt precises. En primer lloc, considera que el repartiment del producte obtingut arran de la seva venda en pública subhasta s'havia de fixar en un 70% pel recurrent i el 30% restant per a la Sra. Briones considerant que aquesta era la proporció en què ambdós consorts havien participat en la seva adquisició. D'altra banda, considera que dins del procediment de passament de compte havia de preveure's tots els imports que havia pagat individualment una volta produïda la separació dels litigants. Subsidiàriament, també qüestiona la data en què es fixava la interversió de la presumpció aplicable (donació vs préstec) en els pagaments efectuats.

Respecte d'aquests motius del recurs compartim, en primer lloc, les conclusions de la jutjadora "a quo" quan respecte de la titularitat sobre la unitat immobiliària adquirida constant matrimoni, recorda que al nostre ordenament preval la titularitat formal sobre la subrogació real, tant quan adquireix un bé una parella casada, com quan ho fa una parella estable o fins i tot per persones que no es troben unides per cap mena de vincle, sense perjudici que quan existeixen vincles afectius entre les parts s'hagi de presumir, excepte de prova en contra, que la contribució econòmica superior d'un dels membres de la parella respecte de la participació de l'altre, respon a una donació i, en canvi, en defecte de vincle afectiu, allò que cal presumir és l'existència d'un préstec (Sentència de 23-10-2008, rotlle TSJC-097/08 entre altres), solució aquesta que sigui dit de passada, recull la vigent Llei 30/2022 qualificada de la persona i de la família en l'art. 118.1.

En el present supòsit i a causa de la disparitat salarial existent no es pot discutir que la participació del Sr. Romeu en el finançament del préstec hipotecari concertat per a l'adquisició de l'apartament indicat resultés proporcionalment més rellevant que la participació de la Sra. Briones. Ara bé, és en aquestes situacions en què la presumpció de donació a què ens hem pogut referir opera amb el seu major esplendor i aquesta només podrà ser descartada en cas que concorri prova clara, inequívoca i concloent que permeti sense lloc a cap mena de dubtes afirmar que la voluntat dels contraents era consentir un préstec que amb posterioritat calia retornar. Cap mena de prova ha estat proveïda per part del Sr. Romeu que permeti considerar que la voluntat dels litigants fos aquesta darrera i en aquesta eventualitat, les aportacions superiors que podia haver realitzat s'han de configurar com una donació de l'espòs envers l'esposa realitzada en atenció a l'estimació mútua que concorria quan s'efectuaven. Quant a l'error en l'aplicació del dret que el recurrent atribueix a la resolució d'instància per presumir l'existència d'una donació quan el criteri general seria el contrari, poc recorregut es pot reconèixer a aquest argument a partir del moment en què la resolució adoptada realitza una interpretació recta del contingut material de la norma d'aplicació que passa per establir un criteri contrari al general en aquest àmbit específic.

Evidentment, però i fonamentant-se aquesta presumpció en l'aspecte afectiu existent en la relació de parella, quan aquest desapareix, la presumpció es veurà invertida: a partir del moment en què cessa la convivència entre els litigants, la presumpció serà la d'un préstec i l'amortització del préstec i despeses complementàries assumides per un sol dels contraents en benefici d'ambdós, li generaran un dret de crèdit enfront de l'altre en la proporció que el pagament efectuat ha resultat útil per aquest, segons la seva participació en la titularitat del bé (aquí el 50%).

Si aquestes consideracions es traslladen al supòsit que s'examina, i encara que no es precisi exactament en cap dels escrits rectors, s'aprecia que a partir del mes d'octubre del 2021 els avui litigants van deixar de comportar-se com una parella, assumint el Sr. Romeu en exclusiva totes les despeses pròpies a la llar familiar (préstec, despeses comunitàries etc...) i la Sra. Briones assumia, per la seva banda les despeses personals que li corresponien. Si aquesta realitat inqüestionable es cohonesta amb el fet que a partir d'aquells moments els avui litigants negociaven amistosament els termes de la seva separació i que fins i tot el dia 1-12-2021 es redactava una proposta de conveni de separació, no es pot qüestionar que a comptar del mes d'octubre del 2021 ja no concorria el necessari vincle afectiu que justificaria el joc de la presumpció de donació, sinó que a partir d'aquella data, aquesta haurà de ser la contrària: un préstec que la Sra. Briones ha de retornar al recurrent.

Tampoc pot ser obstacle a la conclusió anterior, el fet que el Sr. Romeu ocupés durant la substanciació del litigi el pis assumint totes les despeses d'aquest -s'ha d'entendre des de la perspectiva de l'acord puntual que en aquells moments va existir respecte d'aquesta qüestió- sense, però que es pugui entendre en cap cas que el mateix condonava el deute pagat en benefici de la seva esposa, en la part que a aquesta ha resultat útil.

En conseqüència, aquest motiu del recurs haurà de ser parcialment acollit en el sentit que escaurà revocar la Sentència dictada disposant que en seu de liquidació del producte que s'hagi pogut obtenir de la subhasta del bé si escau, la Sra. Briones haurà de satisfer la meitat de les despeses sufragades pel Sr. Romeu, en exclusiva, a partir del mes d'octubre del 2021.

Cinquè.- costes

L'estimació parcial del recurs articulat i la naturalesa familiar dels interessos que s'han ventilat en el present procediment comportaran, en mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC que no hagi de fer-se pronunciament respecte de les cistes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Romeu contra la Sentència de data 7-9-2023 revocant la seva part decisòria en l'apartat que fixava una pensió alimentària complementària a alçada de 150.- EUR per fill a càrrec del pare i fixant que en el procediment de liquidació del règim econòmic matrimonial i respecte del producte que s'obtingui de la venda del que ha estat domicili familiar, la Sra. Briones haurà de restituir la meitat de l'import satisfet pel Sr. Romeu respecte dels pagaments que el mateix ha pogut efectuar en exclusiva i interès del dos des del mes d'octubre del 2021, tot confirmant per la resta la Sentència dictada en els seus termes.

No escau fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.