Factures impagades-prescripció-costes (1000343/2019)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000258/2022 ORIGEN: 1000343/2019 - 0

NIG: 5300542120190002093

PARTS:

Apel·lant: Gutierrez

Representant: Sra. Gutierrez

Advocat: Sra. Pulido

Apel·lat: Gutierrez

Representant: Sra. Ricart

Advocat: Sr. Tur

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Factures impagades-prescripció-costes

SENTÈNCIA 000071/2023

Andorra la Vella, el 17 de juliol del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Prèvia citació a judici de data 18-06-2019, i per escrit del 16-09-2019, la representació processal de la societat Gutierrez va formular demanda contra la societat Gutierrez, demanant la seva condemna a pagar-li la quantitat global de 18.923,15.-euros en concepte de factures de subministrament de peces i accessoris de vehicles automòbils, més els interessos legals, des de la contesta a la demanda i fins al seu total i efectiu pagament, així com el cost de la reclamació extrajudicial i les costes processals.

2.- Per escrit de data 13-01-2020, la representació processal de la societat Gutierrez va manifestar oposar-se parcialment a la demanda, sol·licitant la desestimació íntegra de la demanda formulada o bé, subsidiàriament, la seva desestimació parcial en el sentit de fixar en l'import de 4.242,31 euros, la quantitat principal a liquidar a favor de la part agent, tot imposant a la societat Gutierrez el pagament de les costes processals.

3.- Evacuats els tràmits de rèplica i dúplica, i un cop practicades les proves, les parts van formular les seves conclusions i, per sentència de data 05-09- 2022, el Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir :

"Primer.- Que estima la demanda interposada per Gutierrez contra Gutierrez, i condemna a aquesta darrera a satisfer a la primera l'import de 15.502,16 euros, suma que anirà augmentada dels interessos legals a comptar del dia 13.01.2020, efectuant imposició de costes tant processals com judicials (i pericials) a la part defenent."

4.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Gutierrez, demanant la seva revocació i que es dictes una altra desestimant íntegrament la demanda formulada per la societat Gutierrez, o de forma subsidiària, que es dictes una sentència desestimant parcialment la demanda i fixant en l'import de 4.242,31.-euros la quantitat principal a liquidar, sempre amb imposició de les costes processals causades en primera i segona instància, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador.

Fonamenta el seu recurs en una errònia valoració de la prova en relació a la qüestió de la prescripció. Sosté que el Tribunal ha considerat que el seu argument per a invocar la prescripció era el canvi de titular de la gerència del negoci com a obstacle a l'assumpció de part dels deutes quan el va al·legar en el seu escrit de contesta és que l'agent estava reclamant un deute que no s'havia generat ni l'any 2017 ni l'any 2018 sinó que correspon a factures anteriors a l'any 2016 ; que això es pot contemplar en l'extracte del llibre major de la seva comptabilitat que no va ser discutit per la part agent ; que totes les factures anteriors a l'any 2016 estan prescrites per l'import de 12.555,47.-euros que escau restar de la reclamació de la part agent, i que ella no ha reconegut en cap moment els imports reclamats per la part agent.

Afegeix que, en tot cas, tenint en compte la mercaderia adquirida, com també el volum i els pactes sobre els descomptes la Sentència d'Autes hauria d'haver descomptat almenys l'import de 3.279,61 euros, en concepte d'abonaments de l'import reclamat per la part agent.

D'altra banda, defensa en relació a les costes que és de forma totalment desajustada a Dret que el Tribunal li ha fet imposició de les costes processals quan la seva actuació fou decisiva per desestimar la reclamació formulada per la part agent, encara que fos de la d'una única factura, la número 621.

5.- La representació processal de la societat Gutierrez demana desestimar íntegrament el recurs i confirmar la sentència apel·lada en tots els seus extrems, amb imposició de les costes processals de segona instància, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procuradora.

De manera resumida, sosté que el tribunal ha valorat de forma lògica i coherent la prova practicada, i consegüentment ha aplicat el Dret ajustadament, i que ens trobem davant d'excuses de mal pagador que pretén dilatar el compliment d'unes obligacions que daten del 2017.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La societat Gutierrez té com a objecte social la compravenda al detall i/o a l'engròs de peces recanvis de tot tipus, accessoris per vehicles i qualsevol material relacionat amb els vehicles.

La societat Gutierrez regenta un taller de reparació de vehicles automòbils.

Entre el 2015 i fins a l'agost del 2018, com a mínim, ambdues societats van mantenir relacions comercials regulars, fins al moment on certes factures van quedar impagades.

Per carta d'advocat de data 15-05-2019, la societat Gutierrez va requerir la societat Gutierrez de pagar l'import de 21.474,67.-euros.

Per correu electrònic del 21-05-2019, la societat Gutierrez va contestar que era disposada a pagar però no pas l'import reclamat, invocant que el deute total no estava el reclamat, sense més precisió i sense negar la realitat dels subministraments, i que s'haurien de tenir en compte els "ràpels" (descomptes).

Es va iniciar una forma de negociació entre les parts, però en va ja que cadascuna va mantenir la seva posició, la societat Gutierrez exigint el pagament integral del deute, eventualment en quatre pagaments i amb aplicació d'uns ràpels sobre l'últim pagament, la societat Gutierrez exigint l'aplicació prèvia dels ràpels abans de qualsevol pagament.

És en aquestes condicions que va néixer el plet.

El tribunal ha estimat la demanda salvat pel que fa a dues factures.

Segon.- La primera problemàtica que cal resoldre és la de prescripció.

És veritat que el tribunal ha donat una especial importància en la seva motivació el fet que la part defenent no havia acreditat que el canvi de gerència que invocava havia constituït un impediment per a pagar el deute,

quan en matèria de prescripció la qüestió és abans de tot de determinar quin termini s'aplica, quins són el dies a quo i el dies ad quem, i si concorren supòsits de suspensió o interrupció del termini.

Entenem que si bé la part defenent va invocar el canvi de gerència sobrevingut al 2016 era per a millor exposar la seva al·legació segons la qual hauria existit un deute ja pendent al 2015 de 12.555,47.-euros, que formaria part d'un saldo deutor de la compradora front a la venedora, i que part d'ell hauria prescrit per esser de més de tres anys.

Era aquesta l'al·legació central de la defenent i la qual el tribunal no ha aportat una resposta directa en el Fonament de Dret IV.- relatiu a la qüestió de la prescripció.

Dit això, tal circumstància no pot tenir cap efecte revocatori.

Ara bé, no es discuteix que és d'aplicació la prescripció triennal.

El plantejament de la part defenent i ara apel·lant no es pot compartir.

En efecte, no ens trobem front a un compte corrent sinó a la reclamació de factures per al subministrament de peces i accessoris.

És conegut que el criteri general per establir el punt de partida de computació del termini és el moment on el creditor podia exercir la seva acció de reclamació (teoria de l'acció nata), el qual, en un cas com el present, correspon a la data de l'emissió de la factura, doncs en aquest moment el creditor sap perfectament el crèdit que pot reclamar i que el crèdit és exigible.

És així que vam poder motivar :

"el termini de prescripció d'una acció no comença a córrer fins que el dret de crèdit esdevé exigible i l'agent té acció per reclamar el deute, fet que habitualment es produeix en la data d'emissió de la factura corresponent..." (STSJC del 17-03- 2016 rotlle 402-15 ; veure també rotlle 161/07).

En el mateix sentit la Sala havia pogut jutjar que :

"En contra d'aquesta tesi al·lega la part apel·lant que el termini de tres anys s'havia de comptar, en qualsevol cas, des del dia 27 de maig de 1992, que és quan es va donar de baixa el negoci B.M. i que en aquest moment és quan s'havia de fixar el ròssec que existís a favor de la societat agent. Pretensió que ha d'ésser desestimada, ja que fins i tot si s'admet que existien unes relacions comercials periòdiques entre les parts agent i defenent, cada compra-venda generava a favor del venedor la possibilitat d'exigir el preu quan arribés el moment en què el comprador l'havia de pagar segons allò que havien convingut les parts i, des d'aquesta perspectiva, sembla clar que no pot tenir cap incidència sobre l'inici del termini de prescripció el fet que subsisteix la possibilitat de que s'arribin a convenir altres contractes de compra-venda." (STSJC del 10-07-1997 rotlle 15-97 i del 30-11-200 número 1442 del llibre).

Justament, en el present cas, la part agent venedora reclamava el pagament de 10 factures que va emetre entre el 30-10-2017 i el 02-10- 2018, en base a una sèrie d'albarans establerts entre el 11-10-2017 i el 02- 10-2018, per import un total de 20.673,52.-euros, quedant impagat segons ella l'import de 18.923,15.-euros compte tingut d'un pagament parcial posterior a la carta de requeriment.

Salvat les dues factures 621 i 706, la part defenent no ha negat la realitat del lliurament de la mercaderia tal reflectida en els albarans citats en les factures.

Així les coses, no es pot apreciar cap prescripció tota vegada que queda establert que els pagaments que s'han pogut realitzar no van extingir el dret de crèdit amb cadascuna de les referides factures.

Aquest greuge no pot ser estimat.

Tercer.- Quant a la qüestió dels descomptes, que la part apel·lant sembla evocar de passada, la mateixa no aporta cap ni un argument per rebatre la decisió del Tribunal de només descomptar la factura 706 i la factura 621.

No apareix cap justificació per aplicar cap descompte a les altres factures. Si bé ha quedat acreditat que existia un sistema de "ràpels", és a dir de descomptes en funció del volum facturat, no s'ha aportat cap prova concreta en relació al seu funcionament i, de tota manera, és evident que tal sistema només es pot aplicar si les factures queden satisfetes però no pas si el client deixa de satisfer-les.

Quart.- Pel que fa a les costes l'article 350 CPC invocat per l'apel·lant disposa que :

"1. En tots els processos, les costes de la primera instància s'imposen a les parts a les quals el tribunal ha desestimat totes les pretensions que han exercit.

L'estimació substancial de les pretensions exercides per les parts s'equipara a l'estimació íntegra d'aquestes pretensions a l'efecte d'imposar les costes processals. No obstant això, en cas que concorrin dubtes fàctics o jurídics, o altres circumstàncies motivades que hagi apreciat el tribunal, no s'imposen les costes processals a cap de les parts.

Si el tribunal estima parcialment les pretensions exercides per les parts, cada part satisfà les costes processals que hagi ocasionat a instància seva i també satisfà les costes comunes per meitat. No obstant això, si el tribunal aprecia temeritat d'alguna de les parts en exercir les seves pretensions, pot imposar les costes processals a aquesta part.

El tribunal pot limitar de forma motivada la quantitat màxima que les parts poden percebre en concepte de costes processals.".

Dit article recull els principis anteriors al CPC, aplicables al present cas, que les costes s'han d'imposar a la part vençuda, al benefici de la part que ha vist estimades les seves pretensions de manera total o substancial, salvat l'existència d'una iusta causa litigandi.

En el present cas, l'estimació de la demanda és de més del 80% de l'import total reclamat, i el fet que el tribunal hagi considerat que una part mínima de les factures no era suficientment acreditada no constitueix cap circumstància comparable a l'existència de dubtes fàctics o jurídics, o de qualsevol altra circumstància per no imposen les costes processals.

Al contrari, constatem que la part defenent no ha pagat ni consignat l'import de més de 4.000.-euros que reconeix deure des de l'inici sinó que ha demanat a títol principal la desestimació íntegra de la demanda malgrat indicar que la seva oposició a la mateixa era només parcial.

També constatem que la pericial que va sol·licitar no va finalment servir per acreditar les seves al·legacions doncs no es van remetre al perit les peces objecte de la factura 621 i que es pretenia que eren defectuoses.

Per tant, la imposició de les costes queda plenament justificada.

Cinquè.- De conformitat amb l'article 354.2 CPC, la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació comporta la imposició de les costes processals a l'apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs de la representació processal de la societat Gutierrez en contra de la sentència de data 05-09-2022, del Tribunal de Batlles, Secció Civil, de la qual confirmen la part decisòria.

Segon.- Imposar a la societat Gutierrez les costes de segona instància amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procuradora.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.