Capacitat per testar (0111/11)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0111/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 19 de juliol del 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16 de juliol del 2009 la representació processal de la Sra. Ferreras va formular demanda contra els Srs. Pombo i Criado, sol·licitant que es dictés Sentència declarant la nul·litat de ple dret, radical o absoluta, del testament obert atorgat pel difunt Sr. Esparza en data 9 de juny del 2005 per manca de capacitat per prestar consentiment del citat senyor, decidint que la seva ineficàcia donava validesa a l'atorgat en data 14 de maig del 2004 i que, en el cas que els defenents s'oposessin a aquestes pretensions, se'ls condemnés a abonar les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Pombo i de la Sra. Criado va contestar la demanda en data 10 de setembre del 2009, sol·licitant la seva desestimació i que s'imposessin a l'adversa les costes del procediment.

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 24 de febrer del 2011 desestimant la demanda formulada per la Sra. Ferreras contra els Srs. Pombo i Criado, absolent-los de les pretensions de l'agent i condemnant a aquesta a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Ferreras i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, declarant la nul·litat del testament atorgat pel Sr. Esparza en data 9 de juny del 2005, donant validesa al que va atorgar el citat senyor en data 14 de maig del 2004 i condemnant a l'adversa al pagament de les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 9 de juny del 2005 el Sr. Esparza, que en aquell moment tenia 97 anys i que va morir el mes de desembre de l'any 2006, va atorgar testament davant del notari del Principat Sr. Alfaro pel qual instituïa hereus universals als Srs. Pombo i Criado, revocant d'aquesta manera aquell atorgat en data 14 de maig del 2004 que afavoria a la Sra. Ferreras.

En aquestes circumstàncies la Sra. Ferreras va formular la demanda que dóna origen al present procediment sol·licitant que es declarés la nul·litat del testament atorgat pel Sr. Esparza l'any 2005, argumentant que en aquell moment no disposava de la plenitud de facultats cognitives, ni volitives i no tenia capacitat per prestar consentiment. L'agent fonamentava aquesta demanda en un dictamen pericial elaborat pel psiquiatra Dr. Morell (foli 45), que estima que el Sr. Esparza patia des de principis de l'any 2005 un procés de deteriorament involutiu senil per malaltia d'Alzheimer, o per insuficiència vascular cerebral, o pels dos mecanismes a l'hora, de tal manera que durant aquest procés les funcions mentals cognitiu-volitives del difunt haurien estat substancialment disminuïdes, privant-lo de capacitat per exercitar actes de voluntat lliurament elaborats i materialitzats. Aquesta manca de capacitat venia corroborada, segons el parer de l'agent, pel testimoni del Sr. Tejera (foli 118 en relació al 84), que declara que a principis del 2005 el Sr. Esparza patia pèrdues de memòria i estava molt desorientat, i pel del Sr. Aguilar (foli 125 en relació al 83) que afirma que en aquella època el Sr. Esparza tenia pèrdues de memòria.

II.- Havent desestimat la demanda l'Hble. Tribunal de Batlles, la Sra. Ferreras reitera en aquesta alçada els mateixos arguments que exposava a la instància, i aquesta Sala, en el mateix sentit que la Sentència recorreguda, estima que no poden ser atesos.

En efecte, és cert que la demandant aporta a les actuacions un dictamen pericial elaborat pel Dr. Morell, que posa en dubte la capacitat del Sr. Esparza per manifestar amb ple discerniment quina era la seva voluntat l'any 2005, però, a instància de l'Hble. Batlle, el Dr. Sanz en va elaborar un altre sobre l'estat mental del Sr. Esparza en el qual es conclou que el citat senyor no sembla haver patit mai un clar procés de demència amb minva important de les facultats mentals, apreciant exclusivament símptomes deteriorament fisiològic propis de l'edat que es poden confondre amb els símptomes d'inici d'un procés demencial, raó per la qual conclou com "altament probable" que a principis del mes de juny del 2005 el Sr. Esparza "no presentava minves de les seves capacitats per regir els seus béns". D'altra banda, mentre el primer dictamen es va fer a instància de part, exclusivament sobre la base de les manifestacions fetes per les persones que més tard van declarar com testimonis a les actuacions i sense tenir a l'abast la història clínica del Sr. Esparza, el del Dr. Sanz es fa a instància judicial i a la vista de l'esmentada història clínica del pacient.

És cert igualment que els testimonis aportats per la part agent manifesten que el Sr. Esparza presentava l'any 2005 signes de deteriorament mental, però consten igualment a les actuacions les declaracions de la Sra. Mena (foli 130 en relació al 85), del Sr. Barberá (foli 132 en relació al 88), parent del Sr. Josep Esparza, que manifesten que quan el van visitar durant aquell any el van trobar amb les capacitats mentals conservades i, especialment cal tenir en compte les declaracions de la Sra. Mena, directora de la residència X.X. a on el Sr. Esparza va passar els darrers anys de la seva vida, que afirma (foli 134 en relació al 89) que el Sr. Esparza "durant l'any 2005 va conservar les seves facultats mentals" i cal entendre que aquesta valoració és especialment rellevant, ja que la Sra. Mena tenia una relació molt estreta i continuada amb el Sr. Esparza.

III.- Cal tenir en compte especialment que, malgrat el Sr. Josep Esparza era molt gran quan va atorgar el testament del qual es demana la nul·litat, són circumstàncies insuficients per entendre que una persona està mancada de capacitat per testar l'edat senil o que l'atorgant presentés certs episodis de pèrdua de memòria o desorientació, de tal manera que per entendre que el testament que va atorgar el Sr. Esparza era nul calia una prova evident i complerta de la seva manca de discerniment, ja que quan una persona major d'edat no està incapacitada judicialment se li presumeix la capacitat.

D'altra banda, és especialment rellevant en el cas present que el notari Sr. Alfaro va declarar en el judici que en el moment d'atorgar el testament objecte del present litigi, que és aquell que cal tenir en compte per valorar la capacitat del testador, el Sr. Esparza estava perfectament capacitat per fer-ho, manifestant que per tal d'assegurar-se d'aquest extrem: va posar al seu abast un esborrany de l'escriptura, "prèviament a l'escriptura i degut a l'edat avançada de l'atorgant li va efectuar una sèrie de preguntes", "que recorda especialment el comentari que li va efectuar el compareixent al Sr. Esparza respecte de la seva signatura, doncs aquesta era plenament llegible i clara" i afegeix "que van estar parlant en relació amb un amic difunt del Sr. Esparza, "Cañete d'Ansalonga", en relació als viatges d'aquest darrer, com també van estar parlant sobre el dinar que anava a fer just després de l'acta notarial", raó per la qual el notari autoritzant entén que el Sr. Esparza "estava plenament conscient de les conseqüències del testament que es va atorgar el mes de juny del 2005" i, encara que es tracta d'una valoració que no prové ni d'un metge, ni d'un psiquiatra, es tracta d'una apreciació feta per una persona que ofereix una especial garantia de certesa, que està capacitat per emetre un judici de valor sobre el discerniment d'aquell que pretén atorgar testament, constituint una enèrgica presumpció iuris tantum d'aptitud, ja que sols es pot destruir mitjançant una evident i complerta prova en contrari. Per últim, i encara que aquest fet no és concloent, cal destacar que els defenents havien estat afavorits en els testaments atorgats pel Sr. Esparza davant del notari Sr. Tur el dia 6 d'abril del 1994 (foli 61), raó per la qual no es pot considerar que el destí que va voler donar als seus béns per després de la seva mort fos absurd o il·lògic, sinó que estava en consonància amb allò que en altres ocasions havia desitjat, i cal tenir en compte igualment que l'any 2004 la demandant i el Sr. Esparza van estar a punt de contraure matrimoni (foli 72), malgrat la gran diferència d'edat existent entre un i l'altre, matrimoni que finalment no es va portar a terme, de tal manera que aquestes circumstàncies expliquen la raó de les disposicions contingudes en el testament atorgat l'any 2004 i el motiu pel qual se'n va atorgar un de nou el 2005.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Ferreras contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 24 de febrer del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.