Nul·litat del conveni de partició hereditària (TSJC 369/2015)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000369/2015 ORIGEN: 3100237/2012 - 00

NIG: 5300542120140002274

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 13.6.2012 la representació processal de Téllez va formular demanda en reclamació de nul·litat del conveni de partició hereditària de 21.1.2011, protocol·litzat el 16 de febrer següent amb retrocessió de tots els actes efectuats des d'aquella data perquè els béns i els fruits que han generat retornin a la comunitat hereditària del causant, pare de les avui litigants, imposant a la defenent les costes del procediment.

II.- La representació processal de Hoyos i Ribes va contestar la demanda en data 4.7.2012 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, manifestant no existir cap motiu que justifiqui la nul·litat demanada.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 15 de juliol de 2015 i va decidir : "que desestimant íntegrament la demanda principal formulada per la Sra. Téllez contra les seves germanes Srs. Hoyos i Ribes, ha d'absoldre i absol lliurement a les darreres de tots els pediments efectuats de contrari, imposant a l'instant d'aquest plet les costes processals causades a les defenents de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Téllez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estimés la seva demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMEHoyos - En la present litis entre les germanes Téllez, Hoyos i Ribes la sentència d'instància considera que el quadern particional fet entre les tres germanes és plenament vàlid i eficaç i no està viciat de nul·litat.

Contra tal decisió s'alça la part agent Sra. Téllez.

SEGON.- Les tres germanes varen heretar els béns dels seus pares Escudero que va morir en el dia 21 de febrer de 1998 i de la seva mare Salamanca que va traspassar en el dia 25.2.09. A la mort del primer, la mare i les tres filles (la Hoyos va estar presentada per les seves germanes i la mare) varen acceptar l'herència del seu pare i espòs, respectivament mitjançant document públic atorgat en el dia 11 de maig de 1998. Malgrat això, varen signar un document denominat Conveni d'administració de l'herència del pare en data 21.8.98 en el qual mantenien la comunitat de béns i designaven a Téllez com administradora i defensora del patrimoni de la Casa Hoyos amb dret a retribució. Mentre va durar la comunitat, les tres germanes van repartir en parts igual entre elles les diferents rendes que cada propietat del pare els donava. Aquesta situació va durar durant aproximadament 12 anys i almenys des de 29.3.2003, la retribució fixada per a Téllez com administradora era de 2.100 EUR al mes per tal funció.

A la mort de la mare, les tres germanes varen decidir posar fi a la comunitat de béns i a tal fi van redactar un quadern particional en data 21 de gener de 2011 que va ser protocol·litzat en data 16.2.11 per les tres germanes. A fi de poder realitzar el quadern particional varen triar com a àrbitre d'equitat al Notari jubilar Sr. Carranza que va ser assistit en aquesta funció per la seva filla Mena, advocada de professió. Varen confeccionar tres lots i els varen sortejar i posteriorment Hoyos i Ribes van bescanviar entre elles el seu lot adjudicat per sorteig.

La Téllez, advocada de professió, considera que aquell quadern particional ha de ser declarat nul perquè ella el va signar enganyada per les seves germanes (dol). L'engany va consistir, segons ella, que havien acordat de paraula dos aspectes que no va recollit el quadern ni un document a part que després analitzarem de la mateixa data i que consistien en que 1) malgrat la partició de la comunitat hereditària, seguirien les tres germanes repartint-se en parts iguals les rendes obtingudes pel conjunt del cabal hereditari, mentre el seu lot no obtingués unes rendes en conjunt similar al dels altres lots; 2) que atès que hi havia tres edificis que no havien estat inclosos en el quadern particional, quan tinguessin la seva valoració procedirien a re calcular tots els lots. Òbviament, res d'això va ser escrit. Estem doncs davant d'una qüestió de prova.

TERCER.- Abans d'entrar en el tema de fons com és la valoració de la prova practicada, hem de fer referència a una qüestió formal que presenta ex novo ara la recurrent que consisteix en que, acceptant que no hi cap motiu de nul·litat en no haver acceptació de l'herència del pare fefaent per part de Hoyos perquè no va fer de manera tàcita (i també per mandat verbal atorgat a les seves germanes Téllez i Ribes i a la seva mare segons es pot llegir en el document públic 11.5.98), ara al·lega que no van aportar la certificació negativa de residència i de remetre còpia diligenciada o administrativa. Òbviament aquest nou motiu de nul·litat no pot ser atès en aquesta fase del procés perquè suposaria deixar indefensa a l'altra part que no ha pogut oposar-se ni articular prova en la seva contra, en clara infracció de la màxima "pendente apellatione, nihil innovetur" (D. 49-7,1).

QUART.- Entrant ja en el fons de la qüestió sobre si ha existit algun engany (dol) per part de les dues germanes defenents respecte a l'agent Téllez, ja hem reiterat en altres ocasions pel que fa la càrrega probatòria que essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes (" ei incumbit probatio qui dicit non qui negat"

-D.22-3.2- o "onus probandi incumbit ei qui dicit" -Codi 4-18,23- : 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l' extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat) els denominats fets "extintius" o "impeditius". Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria es transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l'aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.

CINQUÈ.- Dit això resulta clar que ha de ser Téllez la que ha d'acreditar que ha existit aquesta voluntat maliciosa de les seves dues germanes d'enganyar perquè signés el conveni de partició per després no complir allò que hauria quedat al marge del conveni respecte les rendes i la re calculació dels valors dels lots. I no ha estat així tal i com conclou el Tribunal d'instància i que la Sala comparteix completament.

No resulta versemblant en cap extrem la versió donada per Téllez per les següents raons: 1) Ella era qui precisament més coneixia els rendiments de renda que cada propietat dels seus pares oferia perquè no en và, va ser ella qui va administrar el patrimoni durant 12 anys, amb dret a remuneració;

2) tampoc resulta creïble que sent l'única de les germanes que es dedica a una professió jurídica, resulti que no tingui temps en fer constar aquests compromisos de les seves germanes en qualsevol document privat, cosa que si va fer el mateix dia de signar el quadern particional quan van signar les tres germanes un document de la mateixa data (21.1.11) que obra als folis 157-158, en el qual es comprometien Hoyos i Ribes a pagar-li (50.000 EUR cadascuna) els honoraris professionals pels plets de la "casa de t. de Santa Coloma". Fins i tot, en el dit document en el seu apartat 6, es comprometia Téllez a tornar-los els contractes d'arrendament de les propietats adquirides en els lots respectius. Aquí va tenir una bona ocasió de fer constar el pacte sobre rendes i el pacte sobre el recàlcul; 4) també sorprèn que les germanes volessin enganyar a Téllez quan hi havia tingut sempre la màxima confiança en nomenar-la com administradora de la herència deferida pel pare i mantenir-la durant 12 anys en el càrrec retribuït. També després de comprometre's a pagar -li els honoraris esmentats la varen segui contractant per altres afers judicials i a més li van encomanar que fos ella la que contractés amb Tejera per fer una valoració de les propietats; 5) resulta que la seva versió es plenament contradictòria amb la voluntat de totes elles de posar fi a la situació de comunitat dels béns heretats i passar a administrar cadascú el seus amb el fet de a) deixar obert sine die el repartiment de rendes entre les tres; b) tornar a refer els càlculs de valoració cosa que podia de nou reconsiderar els lots ja adjudicats i c) sense oblidar -com element plenament aleatori i allunyat de qualsevol intencionalitat- que es va procedir a sortejar els lots pactats i amb la possibilitat fins i tot de bescanviar-los entre elles, com així van fer Hoyos i Ribes i fins i tot se li va oferir també a Téllez.

També la testimoni Sra. Mena ja va explicar que es van intentar fer els lots el més igualitaris possibles i això explica que després fossin sortejats. Només una lectura treta de context i amb visió parcial de la prova documental i testifical practicada pot explicar el sosteniment de la mateixa versió en aquesta alçada.

Finalment tampoc era un criteri acceptat fer els lots per la seva rendibilitat en el moment sinó que es va optar per l'edificabilitat, atès el caràcter contingent de les rendes.

SISÈ.- En conclusió entre les tres germanes (amb la iniciativa preponderant de la pròpia ENTITY_4) es va posar d'acord amb fer lots equitatius i igualitaris amb l'ajuda del Sr. Carranza i de la seva filla Mena i finalment varen trobar una solució al gust de tothom i de passada també es va solucionar la pretensió sobre honoraris professionals de Téllez respecte els plets que va dirigir per defensar la casa dels t. de Santa Coloma, i també la seva contractació per altres temes.

No va existir cap mena d'engany que consti demostrat i que estaria contradit per tot el que acabem de relatar i que ens porta a concloure que tothom va actuar amb la millor bona voluntat possible i que les expectatives frustrades posteriors són merament contingents i no poden fer anul·lar tot allò que es va aconseguir entre tots.

El recurs ha de ser desestimat.

SETÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Téllez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 15 de juliol de 2015, que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-