Laboral-desistiment justificat dels treballadors per retards en el pagament del salari (TSJC-114/13)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Pere Pastor Vilanova Vincent Anière

TSJC-114/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 31 de juliol de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La societat M., SL, va presentar demanda laboral contra els Srs. Varesc, Bonet, Machado, Puga, Sandoval, i Benitez, demanant llur condemna, en concepte d’indemnització per desistiment sense respectar el preavís a pagar-li:

El Sr. Varesc, la quantitat de 1.933 euros, més els seus interessos des de la data de la carta de desistiment, 7 de setembre del 2010, i fins l'efectiu pagament de la dita quantitat,

El Sr. Bonet, la quantitat de 1.933 euros, més els seus interessos des de la data de la carta de desistiment, 7 de setembre del 2010, i fins l’efectiu pagament de la dita quantitat,

El Sr. Machado, la quantitat de 1.889 euros, més els seus interessos des de la data de la carta de desistiment, 7 de setembre del 2010, i fins l’efectiu pagament de la dita quantitat,

El Sr. Puga, la quantitat de 1.889 euros, mes els seus interessos des de la data de la carta de desistiment, 7 de setembre del 2010, i fins l’efectiu pagament de la dita quantitat,

El Sr. Sandoval, la quantitat de 1.733 euros, mes els seus interessos des de la data de la carta de desistiment, 7 de setembre del 2010, i fins l'efectiu pagament de la dita quantitat.,

El Sr. Zapata, la quantitat de 1.889 euros, mes els seus interessos des de la data de la carta de desistiment, 7 de setembre del 2010, i fins l’efectiu pagament de la dita quantitat,

El Sr. Benitez, la quantitat de 1.733 euros, mes els seus interessos des de la data de la carta de desistiment, 7 de setembre del 2010, i fins l'efectiu pagament de la dita quantitat,

condemnant-los a satisfer l’import de les reclamacions indicades, incrementat dels interessos esmentats, condemnant igualment els treballadors al pagament de les costes del procediment, inclosos els honoraris d’advocat i de procuradora, així com qualsevol altra despesa que en porti conseqüència. ( B-1626-1/2010).

En data 08-10-2010 la part agent es va desistir de les seves demandes respecte al Sr. Sandoval.

II.- Els sis treballadors van presentar respectivament demanda laboral contra la societat M., SL, sol·licitant que es condemnés a aquesta darrera a pagar, en concepte d’indemnització per desistiment justificat,

- (B-1639-1/2010), al Sr. Zapata, la suma de 21.025,68.- euros més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i la suma de 424,57.-euros en concepte d’havers laborals pendents més els interessos legals a comptar del dia que era exigible o subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda, a cotitzar prop de la CASS l’esmentada quantitat així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d’advocat i de procurador.

- (B-1640-2/2010), al Sr. Puga la suma de 38.254,28.- euros més els interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda i la suma de 424,57.-euros en concepte d’havers laborals pendents més els interessos legals a comptar del dia que era exigible o subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda, a cotitzar prop de la CASS l’esmentada quantitat així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d’advocat i de procurador.

- (B-1641-3/2010), al Sr. Bonet la suma de 28.496,19.- euros més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i la suma de 434,35.-euros en concepte d’havers laborals pendents més els interessos legals a comptar del dia que era exigible o subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda, a cotitzar prop de la CASS l’esmentada quantitat així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d’advocat i de procurador.

-(B-1642-4/2010), al Sr. Benitez la suma de 23.628,91.- euros més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i la suma de 389,59.-euros en concepte d’havers laborals pendents més els interessos legals a comptar del dia que era exigible o subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda, a cotitzar prop de la CASS l’esmentada quantitat així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d’advocat i de procurador.

-(B-1643-5/2010), al Sr. Varesc la suma de 29.220,91.- euros més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i la suma de 434,35.- euros en concepte d’havers laborals pendents més els interessos legals a comptar del dia que era exigible o subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda, a cotitzar prop de la CASS l’esmentada quantitat així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d’advocat i de procurador.

-(B-1915-4/2010), al Sr. Machado la sumes de 46.528,53.- euros més els interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda i la suma de 424,57.-euros en concepte d’havers laborals pendents més els interessos legals a comptar del dia que era exigible o subsidiàriament des de la data de la contesta a la demanda, a cotitzar prop de la CASS l’esmentada quantitat així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d’advocat i de procurador.

III.- Per Aute de data 28-01-2011 es va procedir a l’acumulació d’aquells autes amb els autes civils B-1626- 1/2010.

IV.- l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 04-03-2013, decidint “Desestimar la demanda principal i demandes reconvencionals formulades per la societat M., S.l. contra els Srs. Varesc, Bonet, Machado, Puga, Zapata i Benitez i estimar les demandes dinamitzades per aquests darrers contra la primera condemnant-se M., s.l. a satisfer les següents sumes en concepte d’indemnització per desistiment justificat i havers laborals pendents de pagament respectivament:

- Al Sr. ENTITY_10: 21.025,68.- euros i 424,57.- euros.

- Al Sr. ENTITY_7: 38.254,28.- euros i 424,57.- euros.

- Al Sr. ENTITY_5: 28.496,19.- euros i 434,35.- euros.

- Al Sr. ENTITY_9: 23.628,91.- euros i 389,59.- euros.

- Al Sr. ENTITY_4: 29.220,91.- euros i 434,35.- euros.

- Al Sr. ENTITY_6: 46.528,53.- euros i 424,57.- euros.

Més els interessos legals des de la data de contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament, a cotitzar els indicats imports prop de la CASS i a satisfer la totalitat de les costes processals ocasionades inclosos els honoraris d’advocat i de procurador. ”.

V.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d’apel·lació la societat M., SL demanant la seva revocació i que es dictés una sentència estimant íntegrament la seva demanda principal i les seves demandes reconvencionals, amb imposició de les costes de primera i segona instància a l’adversa, inclosos els honoraris d’advocat i de procurador.

Els apel·lats demanen la confirmació de la sentència en tots els seus extrems amb imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- És pacífic que els assalariats van treballar per la societat M., SL, i que la relació laboral va acabar-se el 07 de setembre del 2011, dia de la remesa per cadascun d’ells d’una carta de desistiment fent esment de l’art. 97.1 apartats G (no donar ocupació efectiva a la persona treballadora) i C (la falta o els retards injustificats en el pagament del salari), i redactada de la manera següent:

“així el dia 3 de setembre d’enguany quan el treballador sotasignat es presentà a les oficines de l’empresa per ésser informat de la feina que li era assignada, el responsable li comunicà, al mateix temps que els demés companys de feina que l’empresa no els hi pot donar feina i que se’n vagin cap a casa. El dia següent de treball, el 6 de setembre, el treballador, juntament amb els seus companys torna a les oficines de l’empresa per que li sigui assignada la feina que li correspon per aquest dia, però en aquesta ocasió el responsable de l’empresa ni tant sols es persona. D’altra banda també volem palesar que la nòmina del mes de maig d’enguany únicament contempla 3 setmanes de feina, quedant pendent la darrera setmana, aquesta setmana es va abonar en el decurs del mes de juny, però va quedar pendent la darrera setmana treballada d’aquest mes”.

II.- El primer greuge de la part recurrent rau en el fet que el Batlle hauria fet una apreciació parcial de la prova en no tenir en compte les proves practicades a la instància de l’empresari les quals acreditarien que no és la societat que no va donar ocupació efectiva als treballadors sinó aquells que van fingir la manca d’ocupació quan en realitat no havien acabat la feina que tenien pendent a l’Hotel S. del Pas de la Casa.

S’ha de posar de relleu primerament que el desistiment va tenir lloc en unes circumstàncies particulars que s’han de tenir en compte al moment d’apreciar les actuacions dels litigants.

En efecte, ha quedat acreditat que en el decurs del mes de juliol 2010, el responsable de l’empresa va explicar als empleats que la situació de la societat era precària i que mancava de feina.

Aleshores, l’empresa va proposar als assalariats de:

quedar-se a l’empresa, o acceptar ser acomiadats acceptant una liquidació dels seus drets igual al 20% de l’import legal, o presentar una petició de suspensió de pagaments a la Batllia.

En data 02-09-2010, l’empresa va presentar als assalariats una carta de comiat en què es proposava el pagament d’una compensació econòmica sensiblement inferior a la prevista per la llei.

Els empleats avui apel·lats no van acceptar aquestes proposicions i van decidir continuar amb la relació laboral.

Respecte a la qüestió de determinar si l’empresari no va donar ocupació efectiva als treballadors, les proves en autes estableixen que al mes de setembre de 2010 els treballadors estaven realitzant unes obres a l’Hotel S. del Pas de la Casa, i que en data 03-09-2010, van presentar-se a les oficines de l’empresa per a que se’ls hi assignés la feina que els hi corresponia però se’ls va enviar cap a casa per falta de feina, sense més explicacions tot i indicant que la situació de l’empresa era dolenta.

En data 06-09-2010, els treballadors van presentar-se novament a les oficines de l’empresa per que se’ls hi fos assignada la feina que els hi corresponia, però que cap responsable de l’empresa va presentar-se malgrat que els empleats hagin trucat a un dels responsables de dita empresa.

Tanmateix els testimonis invocats per la part recurrent no contradiuen aquests elements.

En efecte, ressurt en primer lloc de la confessió en judici del Sr. Izquierdo (foli 1145), soci fundador i responsable de l’empresa, que va reconèixer que el 03-09- 2010 va dir als treballadors “que es quedessin a casa el temps que surtis feina a l’hotel que treballaven”

El Sr. Puga (foli 1169), administrador de la societat “C.R.”, també treballant a les obres de l’Hotel S., no va confirmar que els treballadors havien abandonat l’obra sinó que, a un moment que no s’ha precisat, els paletes anaven endarrerits de tal manera que els plaquistes havien d’aturar els seus treballs un parell de dies i reprendre posteriorment;

El Sr. Alvarado (foli 1174), encarregat de les obres per la societat “C.R.” a l’Hotel S., va explicar que els treballadors es trobaven a l’obra sense cap responsable que els manés, i que “quan els treballadors van exhaurir la feina prevista, els hi va dir que s’havien d’esperar una setmana per fer els treballs d’electricitat”.

Finalment, l’únic testimoniatge contrari a la versió dels treballadors és el del Sr. Pombo (foli 1166) el qual va afirmar que era també treballador de l’empresa M., SL i que els altres treballadors van abandonar la feina dient al patró que ja havien acabat quan encara hi havia feina per fer.

Però aquest testimoniatge únic i imprecís, d’un assalariat de la societat recurrent i del qual no coneixem les condicions en les quals va finalitzar la seva relació amb la susdita societat, que no coincideix amb els testimoniatges del Sr. Puga i sobretot amb el del Sr. Alvarado, és insuficient per establir la versió de l’empresari.

Conseqüentment queda clarament establert que l’empresa no va organitzar la seva activat ni va donar les directives útils a fi de complir amb la seva obligació legal consistent en donar ocupació efectiva als treballadors, mentre que no queda establert que els treballadors van enganyar l’empresari com aquell ho pretén.

III.- Pel que fa al segon motiu de la carta de desistiment relatiu a la falta o als retards injustificats en el pagament del salari, la part recurrent sosté que no existeix; que va procedir a una modificació en el tancament comptable i que aquesta nova modalitat de pagament de salari es va fer amb l’acord dels treballadors; que aquells no havien sofert cap manca ni retard de pagament al moment del seu desistiment.

Ha quedat establert que per nota interna de data 15-04- 2010, l’empresa va comunicar al personal que a partir del mes de maig el dia de tancament de nòmina passava del 30 al 25 del mes, el pagament de la nòmina continuant essent el dia 1 de cada mes (foli 1117).

Al respecte s’han de fer tres observacions.

La primera observació és que no ha quedat provat l’acord dels treballadors respecte al canvi d’un element essencial i de la relació laboral com és el del pagament del salari.

La segona és que els assalariats no han proveir tresoreria a l’empresari.

La tercera és que el resultat concret d’aquest canvi és que no es va pagar una setmana del mes de maig, la qual ho va ser al mes següent amb les tres primeres setmanes de juny, i partir d’aquell moment la mateixa operació es va repetir als mesos de juliol i d’agost. Dit d’una altra manera, a partir del mes de juny i fins al desistiment, va quedar una setmana en suspens de pagament al moment de percebre el salari mensual.

En aquestes condicions això constitueix una dilació injustificada i reiterada del pagament del salari justificant el desistiment dels assalariats.

Per tot l’exposat, queda establert que són constituïts els supòsits previstos pel la llei i invocats en les cartes de desistiment, i és amb raó que l’Hble. Batlle va jutjar que la decisió dels empleats va intervenir de manera ajustada a dret i a les circumstàncies del cas.

IV.- La desestimació del recurs de la societat M., SL justifica la seva condemna a satisfer les costes judicials d’aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d’advocat i de procurador.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs de la societat M., SL,;

CONFIRMAR la Sentència de l’Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 04-03-2013 en tots els seus pronunciaments;

CONDEMNAR la societat M., SL, a satisfer les costes judicials d’aquesta alçada, inclosos honoraris d’advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.