Quantia del interessos usura (0086/10)
- Resolució
- Sentència · 22/07/2010
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 190/2010
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2010:190
- Recurs
- 86/10
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- CONTRACTE PROTECCIÓ DEL CONSUMIDOR SOCI BATLLE TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per la societat "F.P. SA" contra la sentència dictada pel Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 16 de febrer del 2010. Aquesta sentència havia condemnat la Sra. Oller a pagar a la societat "F.P. SA" una quantitat que seria establerta en període d'execució de sentència, després de reduir els interessos pactats en el contracte de compte de crèdit per considerar-los usuraris. La sala ha confirmat íntegrament la sentència i ha imposat les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-086/10
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 11 de novembre del 2008 el representant de la societat "F.P. SA" va formular ordre judicial de pagament contra la Sra. Oller, oposant-se aquesta a les pretensions de l'agent.
II.- La representació processal de la societat "F.P. SA" va formular demanda contra la Sra. Oller en data 26 de gener del 2009, sol·licitant que es condemnés a la defenent a pagar a la seva mandant la suma de 2.661,03 euros, que es corresponia amb l'import de diversos rebuts del contracte de compte de crèdit signat entre les parts que la demandada no havia pagat, més el romanent del saldo del citat crèdit, més la penalització pactada pel cas d'incompliment del contracte, menys l'import de l'aval bancari aportat en el seu moment per la Sra. Oller, imposant a l'adversa les costes del procediment.
III.- La Sra. Oller va contestar a la demanda en data 16 de febrer del 2009 oposant-se a la mateixa amb l'argument que ella ja havia pagat tot el que devia i que, en tot cas, els interessos i penalitzacions aplicats per l'adversa eren lleonins i desproporcionats, raó per la qual sol·licitava la seva desestimació i la imposició de costes a l'adversa, o, subsidiàriament, que se la condemnés al pagament de la suma de 866,27 euros.
IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 16 de febrer del 2010 estimant parcialment la demanda formulada per la societat "F.P. SAU." contra la Sra. Oller i condemnant a aquesta darrera a satisfer a aquella la quantitat que seria establerta en període d'execució de Sentència de conformitat amb els màxims facilitats per l'ORG_0, incrementats amb el cost de l'assegurança, corregint-se així mateix el saldo que apareix en el mes de facturació posterior.
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "F.P. SA" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, imposant a l'adversa la totalitat de les costes generades per aquest procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- El recurs formulat per la representació processal de la societat "F.P. SA" contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 16 de febrer del 2010 es redueix a dos punts: en primer lloc, s'argumenta que l'interès fixat al contracte que vinculava a les parts no es pot considerar usurari i, per tant, s'ha d'estimar íntegrament la demanda i, en segon lloc, que les costes de la instància s'han d'imposar a la part defenent.
II.- Pel que fa al l'import dels interessos que es reclamen en el present procediment, s'ha de tenir en compte que el concepte indefinit d'usura s'ha de concretar en relació a les circumstàncies del cas, tant les de caràcter general derivades de la conjuntura econòmica, com les particulars dels contractants, i que, tenint en compte aquests paràmetres, s'entén per usuraris aquells superiors als habituals del diner en un moment donat.
En el cas present el préstec que la part agent va concedir a la defenent estava destinat al consum d'una persona que no es pot considerar professional en la matèria i que va signar un contracte d'adhesió, raó per la qual s'ha d'entendre que si va acceptar uns interessos molt alts va ser per la seva inexperiència, sense que se li pugui atribuir una voluntat lliure i conscient d'assumir el seu import. D'altra banda, encara que es tracta de crèdits que no gaudeixen de cap garantia, aquesta mancança no es resol demanant uns interessos desorbitats.
En relació a la quantia dels interessos pactats en el contracte de compte de crèdit concedit per l'agent a la demandant en data 11 de juny del 2007, s'ha de destacar que aquests suposen un 20,88% anual, import que, com destaca la Sentència d'instància, és tres vegades superior al que estima correcte l'ORG_0, encara que aquesta entitat es refereixi als considerats com a mínims, de tal manera que es poden entendre com abusius.
Cal tenir en compte, a més a més, que en el cas present, a uns interessos ja de per sí molt alts se li ha sumat un recàrrec d'un 10% més sobre el total del deute per raó de la clàusula penal pactada al contracte i que, com posa de relleu la Sentència d'aquesta Sala de 8 de febrer del 2001, encara que aquest pacte hagi estat acceptat pel prestatari, l'acumulació d'uns interessos molt elevats i una clàusula penal també elevada comporta que el conjunt superi en molt el que es pot admetre com legítim.
Per aquesta raó, entenem que és correcte reduir els interessos que es reclamen a l'import màxim establert per l'ORG_0 per aquest tipus de crèdits, com decideix la Sentència recorreguda, no sols perquè es tracta d'un tant per cent excessivament alt en relació al preu del diner, sinó també perquè sumant aquests al recàrrec pactat com penalització resultaria una quantitat que s'ha de considerar abusiva i usurària d'acord amb el que disposa el Digest 12,6,26.
III.- Pel que fa a les costes de la instància, l'elevat interès que es reclamava a la defenent i el fet que aquest s'acumuli al recàrrec establert per la clàusula penal pactada justifica la seva oposició a la demanda i explica que no li siguin imposades les costes de la instància en virtut de la facultat que reconeix als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "F.P. SA" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 16 de febrer del 2010, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.