Classificació d'una finca en sol urbà

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0086-3/07 TSA: 44/08

S E N T È N C I A NÚM. 12-2010

PARTS:

Apel·lant: Roda

Representant: Toll

Advocat: Narváez

Apel·lada: HBLE. COMÚ DE LA MASSANA

Representant: Palau

Advocat : Salas

Apel·lada: M.I. GOVERN (CTU)

Representant: Talavera

Advocat : Expósito

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 3 de març de 2010

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0086-3/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la seva sentència de 19 de maig de 2008, va desestimar la demanda interposada pel Sr. Roda contra el M.I. Govern i l'Hble. Comú de La Massana, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 2 d'abril de 2007 de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, que al seu torn havia desestimat el recurs d'alçada formulat contra determinats aspectes del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial de La Massana.

2n.- La representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual es reprodueixen substancialment els arguments i pretensions que va formular en primera instància. En concret, el recurrent discuteix la classificació que es contempla en el Pla urbanístic respecte de dues finques anomenades "Camp de les Comelles de Casa Coix" i "La Barrera de Casa Coix". Pel que fa a la primera, una part ha estat classificada com a sòl urbà consolidat i inclosa dins de la unitat d'actuació A-205, mentre que la resta de la finca ha estat considerada sòl urbanitzable, formant part de la unitat E-098. L'interessat sol·licita que la totalitat d'aquesta finca es classifiqui com a sòl urbà consolidat i, en aquest sentit, argumenta que ja hi ha dos xalets construïts, la qual cosa, en la seva opinió, posa de relleu que es disposa dels serveis que menciona l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. De la mateixa manera, al·lega que altres finques similars han estat classificades com a sòl urbà. Quant a l'altra propietat, que se situa dins de dues unitats d'actuació de sòl urbanitzable (E-098 i E-101), l'apel·lant considera que s'ha de mantenir aquesta mateixa classificació, però incloent tota la finca dins d'una mateixa unitat d'actuació, ja que afirma que el límit de la propietat ha de coincidir amb el d'aquesta darrera.

3r.- Les respectives representacions del Govern i del Comú de La Massana han sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència apel·lada havia valorat degudament les proves practicades i havia fet una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les pretensions del recurrent pel que fa a la finca anomenada "Camp de les Comelles de Casa Coix" consisteixen en què la totalitat de la mateixa sigui classificada com a sòl urbà consolidat i inclosa dins d'una mateixa unitat d'actuació.

L'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme, en la redacció que li va donar la Llei 8/2006, de 21 de juny, disposa que "constitueixen sòl urbà consolidat, i així han de ser qualificats pel Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, tots aquells terrenys que disposin almenys d'accés rodat i dels serveis d'aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i subministrament d'energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o instal·lacions previstes pel planejament".

Segons l'article 7.1.a) del Reglament urbanístic, que desenvolupa el precepte anterior, constitueixen el sòl urbà, entre d'altres, els "terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d'accés rodat, aigua potable, evacuació d'aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d'energia elèctrica. Les característiques d'aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament".

Per la seva banda, l'article 8.1.1 del Reglament urbanístic disposa que "el sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d'ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l'aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d'actuació de gestió directa. Tanmateix, no s'exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d'operacions de renovació".

També resulta especialment rellevant l'article 7.2 del Reglament urbanístic, segons el qual la construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per sí mateixa a les finques confrontants la condició de sòl urbà.

Com ja va declarar la sentència d'aquesta Sala núm. 37-2008, de 5 de maig, quan un instrument de planejament inclou un terreny en una unitat de sòl urbanitzable, "la substitució d'aquesta adscripció per la classificació del terreny com urbà i a més urbà consolidat, si aquesta pretensió es basa en l'existència dels serveis urbanístics bàsics, passa per una activitat probatòria, en seu judicial, molt precisa i a càrrec de qui la demana. Aquesta activitat consisteix en identificar, amb la demanda, la superfície dels terrenys dels quals es demana la classificació, situant-los exactament sobre els plànols i en demostrar que són els terrenys els que disposen dels serveis bàsics adequats". A més, cal exposar "quin és el grau de compliment de les càrregues urbanístiques que ha de suportar tot terreny en el procés de transformació del sòl i la viabilitat econòmica de la unitat d'actuació del sòl urbanitzable un cop perduda la porció de terreny que per raó de la nova classificació se n'hagi de separar".

Tercer.- En el cas que és objecte d'aquest recurs, la part agent no ha acreditat els serveis de què disposa la finca en la seva globalitat, de manera que no resulta possible verificar que es donen els supòsits de fet que exigeix l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme per a la classificació com a sòl urbà consolidat, fora de la zona contigua a la carretera, que ja ha rebut aquesta consideració. El fet de què hi hagi dos xalets construïts no altera aquesta conclusió, ja que això només suposa que els serveis existents són els adequats per atendre les necessitats d'aquestes construccions, però no demostra que siguin suficients per a la totalitat de la finca que, com resulta de les actuacions, és una propietat de grans dimensions, cosa que fa preveure la necessitat de realitzar ulteriors obres d'urbanització. En definitiva, no consta de cap manera que els serveis actualment existents puguin servir les necessitats de les edificacions i els usos previstos pel planejament, d'acord amb el que disposen els articles 25 de la Llei d'ordenació del territori i urbanisme i 7.1.a) del Reglament urbanístic, als quals abans s'ha fet referència, per la qual cosa s'han de desestimar íntegrament les argumentacions del recurs sobre aquesta qüestió.

La mateixa sort ha de córrer l'al·legació referida a d'altres finques que, hipotèticament, es trobarien en la mateixa situació que la del recurrent. Aquesta identitat no resulta de la mera aportació de les fitxes del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, de manera que no es pot apreciar l'existència d'un terme de comparació vàlid.

En darrer terme, la inclusió de la finca en dues unitats d'actuació diferents, una de sòl urbà consolidat i l'altre de sòl urbanitzable, respon a les diferents característiques dels terrenys i, especialment, a la disponibilitat o no dels serveis urbanístics que enumera l'article 25 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme. No es pot apreciar, doncs, cap motiu d'invalidesa dels actes impugnats per aquest motiu, per la qual cosa s'han de desestimar íntegrament les pretensions de l'agent respecte de la finca "Camp de les Comelles de Casa Coix".

Quart.- Com abans s'ha exposat, el recurrent accepta la classificació de la seva finca anomenada "La Barrera de Casa Coix" com a sòl urbanitzable, però es mostra disconforme amb el fet de què la mateixa s'integri dins de dues unitats d'actuació diferents (E-098 i E-101) i considera que la delimitació d'aquestes unitats ha de coincidir amb el límit de la propietat, de manera que la totalitat de la finca ha de ser inclosa dins d'una sola d'aquelles.

Les Administracions apel·lades sostenen que la inclusió de la finca dins de dues unitats diferents respon a les seves característiques, atesa la dimensió de la finca i la orografia que presenta. De fet, aquestes consideracions no han quedat desvirtuades per cap mitjà probatori, per la qual cosa s'ha de concloure que la decisió impugnada s'inscriu dins del marge de discrecionalitat que la llei concedeix als òrgans encarregats de la planificació. De fet, els articles 75 i 76 de la Llei d'ordenació del territori i urbanisme estableixen que la delimitació de les unitats d'actuació es durà a terme segons la tipologia de les finques, de manera que es puguin complir conjuntament els deures i drets de cessió, compensació, equidistribució i urbanització de la totalitat de la seva superfície, la qual cosa exclou una absoluta correspondència entre les unitats d'actuació i el límit de les propietats, com defensa la part apel·lant.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs i confirmar la sentència impugnada, i això sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Roda contra la sentència dictada el 19 de maig de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.