LABORAL (0258/08)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 258/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 12 de febrer de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Vilar va presentar davant de l'Hble Batllia demanda laboral contra la societat ORG_0 en reclamació de la quantitat de 68.736,03 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent, injustificat i fet de forma indeguda, i d'havers laborals pendents de pagament, mes els interessos legals a partir de la contesta a la demanda.

II.- La societat ORG_0 va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que no s'ha acomiadat el treballador de manera verbal sinó per carta notificada en data 8 de maig del 2007 i que el referit acomiadament va complir tots els requisits exigits per la Llei i va ser absolutament justificat.

III.- Per sentència de data 4 de setembre del 2008, l'Hble Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant parcialment la demanda de la part actora, va condemnar la societat ORG_0 a satisfer al Sr. Vilar, la suma de 1.250,10 EUR mes interessos legals des de la data de fermesa de la resolució, i condemnar la societat societat V.A.H. SA a regularitzar les cotitzacions degudes a la CASS, sense efectuar especial condemna en costes.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Vilar ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre ha sol·licitat la practica de les proves IV Testifical, VII Altra Testifical, IX Altra Testifical, XI Altra Testifical, XII Altra Testifical, XIII Altra Testifical, XIV Altra Testifical, XV Altra Testifical, XVI Altra Testifical, XVII Altra Testifical, XII Altra Documental Publica, XXIII Altra Documental Publica , XXIV Altra Documental Publica , XXV Altra Documental Publica, XXVI Altra Documental Publica, XXVII Altra Documental Publica, XXVIII Altra Documental Publica, XXIX Altra Documental Publica, XXX Altra Documental Publica, XXXI Altra Documental Publica, XXXII Altra Documental Publica, XXXIII Altra Documental Publica,i XXXIV Altra Documental Publica, denegades en primera instancia. Per Aute de data 20 de novembre del 2008 aquesta Sala no va donar lloc a les referides pretensions del Sr. Vilar. Sobre el fons, el recurrent manifesta que les circumstancies particulars acrediten la realitat d'un acomiadament verbal i que els motius de l'acomiadament no son justificats.

II.- En tràmit d'apel·lació nomes s'ha de resoldre la problemàtica de la legalitat de l'acomiadament del treballador.

El Sr. Vilar pretén que fou acomiadat verbalment en el decurs d'una reunió celebrada el dia 12 d'abril del 2007. Aquesta tesi no resulta acreditada per les proves que consten en autes i s'ha per tant de desestimar. En efecte, si la reunió del dia 12 d'abril del 2007 va efectivament existir, l'empresa sosté que el seu objecte era el canvi de la gestió dels hotels i apartaments que a partir del dia 1 de juny del 2007, passaria a mans de la cadena hotelera H., però res es va mencionar sobre la situació laboral del Sr. Vilar. Els documents aportats per la pròpia part actora (foli 18 i 19) corroboren la versió de l'empresa, ja que estableixen que el Sr. Vilar va continuar prestar els seus serveis a l'empresa mes enllà del dia 12 d'abril i que en cap moment fa esment d'un acomiadament. A mes a mes, resulta dels butlletins de salari, firmats pel treballador, que el mateix va continuar percebre la seva nomina per tot el mes d'abril i els 6 primers dies del mes de maig del 2007, ço que es totalment antinòmic amb un acomiadament verbal realitzat d'immediat el dia 12 d'abril del 2007. S'ha per tant de considerar que el Sr. Vilar fou acomiadat el dia 7 de maig del 2007 mitjançant l'entrega d'una carta d'acomiadament.

III.- Es incontrovertible que l'avís de comiat notificat el dia 7 de maig al Sr. Vilar compleix tots els requisits de forma exigits per les disposicions de l'article 72-11 de la Llei sobre el contracte de treball, i particularment pel que fa a l'exposició de la causa de l'acomiadament. Ara be, s'ha de determinar si els fets imputats al treballador estan acreditats i si corresponen a un o mes dels motius justificant un acomiadament sense preavís ni compensació econòmica.

IV.- Els motius contemplats en la carta d'acomiadament son els següents: Utilització de condicions comercials i comptes bancaris de la societat per al seu us particular, sense comunicació prèvia a la Direcció General; Utilització d'actius de l'empresa com ara vehicles, per al seu benefici particular amb les despeses implícites d'aquest, sense comunicació prèvia a la Direcció General; Manca de presencia reiterada a la Direcció dels Hotels, tant a clients, caps de departament i personal en general; Disminució voluntària del seu rendiment de treball a causa de la dedicació que vostè ha tingut envers els seus negocis particulars; Falta al compliment del objecte de la seva funció com a director gerent de la societat i membre del seu Consell d'administració, i en general a la d'assistència a les seves obligacions respecte els seus subordinats. S'ha doncs de determinar si els referits motius de greuge estan acreditats en autes.

V.- Respecte a l'utilització de condicions comercials, comptes bancaris i actius de l'empresa sense comunicació prèvia a la Direcció General, el Sr. Vilar no nega els fets imputats, però manifesta que disposava de l'autorització de l'empresa i que en tot cas era una practica habitual entre els socis. Sempre una empresa pot tolerar que un dels seus empleats pugui utilitzar de manera ocasional els comptes bancaris per benefici personal, però tractant-se de practiques extraordinàries, han d'esser limitades i l'empresa pot posar-hi fi a tot moment. Resulta del testimoniatge del Sr. Bonet, que el Sr. Vilar va adquirir productes dels majoristes que abastien els hotels gestionats per la societat ORG_1 per proveir el seu negoci, quin cost podria ser de 10.000 EUR, i que el Sr. Galan, que era el seu superior, no va permetre mes al Sr. Vilar que continues comprant mercaderies amb motius personal, ja que cada vegada era mes habitual i complicat per la comptabilitat i la gestió; que igualment era habitual que el Sr. Vilar per realitzar dits transports de mercaderies, utilitzava un vehicle de manteniment de l'empresa.

Per tant, queda acreditat que el treballador no tant sol va excedir la tolerància admissible de l'ús dels comptes bancaris de l'empresa, per la freqüència i l'importància del mateix us, sinó que va continuar-ho desprès que l'empresa hagi suprimit aquesta tolerància, ço que constitueix un acte de deslleialtat. D'altra banda l'ús d'un vehicle de l'empresa per motius personals, quan no correspon a un avantatge salarial convingut en el contracte de treball, constitueix un abús de bens socials que no pot ser autoritzat per l'empresa.

VI.- Pel que fa al motiu relatiu a la manca de presencia reiterada del treballador a la Direcció dels Hotels, els testimoniatges dels Srs. Rius, Cañellas, Manzano estableixen que durant l'any anterior a l'acomiadament del Sr. Vilar, la dedicació del mateix als hotels va decaure notablement , i que es veia molt poc pels hotels. A mes a mes, les queixes dels grups M. i G. demostren una greu manca de responsabilitat per part del Director gerent dels hotels.

VII.- També queda acreditat en autes que el Sr. Vilar no va lliurar els butlletins de salari dels empleats durant 7 mesos com a mínim. Aquesta anomalia correspon a una manca de responsabilitat evident per part d'un Director i a una descura greu de les seves obligacions. El butlletí de salari constitueix un document cabdal en la relació laboral, ja que estableix els drets del treballador i permet a aquest darrer comprovar que ha percebut tot el que li pertoca. Per tant no es pot considerar com ho fa el Sr. Vilar que el referit retard en el lliurament dels butlletins de salari constitueix nomes una culpa lleu, insuficient per justificar un acomiadament. Tanmateix, si es considera l'acumulació dels fets culposos acreditats, imputats al Sr. Vilar, força es de constatar que el mateix no ha actuat de manera lleial envers l'empresa, descurant les seves obligacions fonamentals de Director Gerent, ço que constitueix els motius de mancaments greus a les obligacions relatives al bon ordre i la disciplina de l'empresa, així com a l'execució del contracte de treball, justificant un acomiadament sense preavís ni necessitat d'indemnització, d'acord amb les disposicions de l'article 72-1-11 de la Llei sobre el contracte de treball.

VI.- S'ha doncs de desestimar el present recurs i condemnar el recurrent al pagament de les costes de segona instancia, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 4 de setembre del 2008 en tots els seus extrems.

Condemnar al Sr. Vilar al pagament de les costes de segona instancia.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.