Estafa, indemnització per perjudici (0035/01)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 21-02 de 19 de setembre de 2002

Ponent: M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que per sentència de 29 de maig de 1990, recaiguda en la causa 114-F/88 el Tribunal de Corts va condemnar Jover i Escolano, per un delicte major de falsedat en document públic, a la pena de 6 mesos de presó condicional i multa de 300.000.- pta. per a cada un d'ells.

II.-RESULTANT: Que per Providència de data 24 d'octubre de 1991 el mateix Tribunal de Corts acordà no donar lloc a la petició feta pel perjudicat Corbacho el qual sol·licitava que el Tribunal fixés una indemnització per perjudici moral i altra per perjudici material, puix que la sentència absolia els processats pel delicte d'estafa.

III.-RESULTANT: Que per Aute de data 20 d'octubre de 1992, el Tribunal Superior de Corts admeté el recurs de Suplicació contra la Providència del Tribunal de Corts revocant-la en el sentit que "determinin el perjudici material i moral sofert per Corbacho amb motiu del delicte de falsedat en document públic comès en el seu perjudici per Escolano i Jover, mitjançant el qual es produí la seva evicció irregular i delictiva de la societat ORG_0, i que els condemni a rescabalar-lo".

IV.-RESULTANT: Que per Aute de data 4 de desembre de 1992, notificat a les parts el mes de juny de 2001, el Tribunal de Corts acordà requerir a les parts per a que en el termini de 15 dies aportessin les proves que estimessin adients i en el termini d'un mes i mig a partir de l'expiració del primer fessin les al·legacions pertinents.

V.-RESULTANT: Que per Aute de data 26 de setembre de 2001 el Tribunal de Corts acordà: "condemnar Jover i Escolano a pagar a Corbacho la quantitat de 340.000.- pta. (2.043,44EUR) en concepte de quantum indemnitzador atribuït en la present causa".

VI.-RESULTANT: Que contra l'esmentat Aute s'interposà recurs d'apel·lació per la Lletrada Castrillo, actuant en defensa i representació de Corbacho, sol·licitant la revocació del mateix en el sentit de donar lloc a les peticions indemnitzadores demanades i que es condemnés Escolano i Jover al pagament de les següents quantitats:

- els interessos meritats per la quantitat de 170.000.- pta. aportada pel seu mandant de capital a la societat ORG_0, calculats al tipus legal a comptar de la data de constitució de la dita societat i fins el dia que rebé el xec de la Batllia per aquest import, sigui el 31 de gener de 1997.

la tercera part dels beneficis acumulats és a dir la tercera part de l'import de 20.608.516.-pta. (6.869.508.- pta.) en concepte de lucrum cessans; quantitat que s'ha de veure incrementada pels interessos legals.

la tercera part del valor de la societat, valor a apreciar mitjançant peritatge, a la capacitat de guany de l'empresa i del fons de comerç.

Reprotxa al Tribunal de Corts l'haver limitat la indemnització atorgada a la reparació del perjudici moral, mentre que el Tribunal Superior de Corts, en la seva decisió del 20 d'octubre de 1992, li imposava avaluar els perjudicis material i moral soferts per Corbacho amb motiu de falsedat en document públic.

Estima que un perjudici econòmic és susceptible de resultar directament d'un delicte de falsedat i que concretament aquest delicte va tenir com a conseqüència l'evicció de Corbacho de la societat per la dissolució de la mateixa.

VII.-RESULTANT: Que també interposà recurs d'apel·lació el lletrat Manzanares, advocat d'Jover i d'Escolano, demanant a la Sala Penal acordar,

que del delicte de falsedat pel qual foren condemnats Jover i Escolano no se'n pot derivar cap indemnització ni per perjudici moral ni per cap altre concepte.

subsidiàriament que el perjudici moral sigui fixat en la quantitat de 170.000.- pta., suma que ja fou abonada pels seus patrocinats.

Contesta la decisió del Tribunal Superior de Corts, al·legant que el delicte de falsedat és un delicte de mera activitat, en el qual la lesió del bé protegit es produeix únicament per l'alteració de la veritat en relació a extrems fonamentals d'un document, i que concretament en els casos de falsedat comesa en documents públics, es protegeix el tràfic jurídic i no els interessos de particulars, en la mesura en la que no es requereix l'existència d'un perjudici per a que sigui constituïda la infracció.

D'altra part objecta que el perjudici moral resultant eventualment d'aquest delicte no és quantificable, que concretament hauria pogut ser avaluat a l'import de l'aportació feta per Corbacho, sigui 170.000.- pta., que li van ser abonades el 31 de juliol de 1997.

VIII.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs presentat per Corbacho i deixa al lliure criteri de la Sala el recurs d'Jover i Escolano, amb motiu que el Tribunal de Corts va buscar les conseqüències danyoses de l'únic delicte de falsedat comès per Jover i Escolano.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: en primer lloc constitueix falsedat l'alteració fraudulenta de la veritat de natura a ocasionar un perjudici materialitzat en un escrit que te per objecte establir la prova d'un dret o d'un fet tenint conseqüències jurídiques; que així la possibilitat de causar un perjudici participa no de l'element material sinó de l'element intencional del delicte de falsedat, el qual requereix, per estar constituït, la constatació per part de l'autor d'un dol; que en efecte aquest ha de tenir especial consciència, no solament d'alterar la veritat, sinó que aquesta alteració de la veritat és susceptible de ocasionar un perjudici a altri.

Que des d'aquest moment la realització efectiva d'un perjudici no és un element constitutiu del delicte de falsedat.

No obstant, si bé no és necessari per a la constitució de la infracció l'esdeveniment d'un perjudici ocasionat a un tercer, cap text permet excloure que sigui reparat el perjudici sofert per un tercer per raó de la comissió d'aquest delicte, en el marc de l'acció civil intentada davant la jurisdicció penal encarregada de perseguir l'autor del delicte de falsedat.

II.-CONSIDERANT: Que l'acció civil en reparació del dany causat per un delicte pertany a tots aquells que han sofert personalment el dany directament causat per la infracció; que la víctima està obligada, per obtenir reparació davant la jurisdicció penal, a demostrar la existència d'un lligam directe de causalitat entre la infracció perseguida i el perjudici que al·lega.

III.-CONSIDERANT: Que en virtut de l'Aute de data 20 d'octubre de 1992 del Tribunal Superior de Corts, corresponia al Tribunal de Corts buscar la existència d'un perjudici material i moral, i d'avaluar la indemnització a atorgar a Corbacho en reparació del perjudici sofert.

L'Aute del 4 de desembre de 1992, no es pronuncia sobre la realitat de l'un o de l'altre d'aquest tipus de perjudici; que pertanyia al Tribunal de Corts verificar a la vista de les peces del sumari aportades per les parts en període d'execució de sentència, però limitant-se a jutjar, que l'un o l'altre d'aquests perjudicis, o els dos a la vegada, podien estar generats pel delicte de falsedat.

IV.-CONSIDERANT: Que d'acord amb aquell Aute el Tribunal de Corts s'ha pronunciat sobre la natura i la importància del perjudici patit per Corbacho pel delicte de falsedat, del qual n'han estat reconeguts culpables Jover i Escolano. Que en ressurt dels elements del sumari que la demanda d'anul·lació de l'autorització de constituir la societat ORG_0 falsament signada pels condemnats en el lloc de Corbacho i sense el seu consentiment va comportar la dissolució de la persona moral, i la pèrdua per a la víctima de la qualitat de soci; que hi ha lloc de considerar que un perjudici moral consistent en el fet que els seus dos associats han sorprès la seva confiança, fent d'aquesta manera fracassar la seva participació a l'empresa, en resulta directament del delicte de falsedat, el qual s'ha de reparar. Que l'avaluació necessàriament forfetaria d'aquest perjudici estimat pel Tribunal de Corts en 2.043,44EUR, n'apareix satisfactòria i s'ha de confirmar.

Que pel contrari i en la mesura en la que l'aportació de capital ha estat restituïda, el perjudici material al·legat per Corbacho residint en el fet d'haver estat privat dels guanys obtinguts en el marc d'una segona societat creada per Jover i Escolano és un perjudici del tot indirecte, que no en resulta del delicte de falsedat del qual n'estigui obligada la jurisdicció penal, però, eventualment, del trencament per part dels seus dos associats, del seu compromís contractual, que des d'aquest moment el tipus de perjudici, si tan és que la seva existència fou demostrada, no podia ser indemnitzada en el marc de l'acció civil portada davant la jurisdicció repressiva.

V.-CONSIDERANT: Que en aquestes condicions l'Aute recorregut ha de ser confirmat, amb la imposició de les costes als recurrents.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar els recursos d'apel·lació interposats per Corbacho, i per Jover i Escolano.

2.- Confirmar l'Aute dictat pel Tribunal de Corts en data 26 de setembre de 2001, en la causa núm. 114-F/88.

3.- Condemnar els recurrents al pagament de les despeses processals causades pel recurs, a raó de la meitat per Corbacho i l'altra meitat per Jover i Escolano.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.