Costes - iusta causa litigandi - article 350 CPC (6000155/2020)
- Resolució
- Sentència · 11/07/2022
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 189/2022
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2022:189
- Recurs
- 342/21
- Ponent
- Vincent Aniére
- Magistrats
- Vincent Aniére, Carles Cruz Moratones, Jaume Tor Porta
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- PAGAMENT CONTRACTE DE COMPRAVENDA COMPRADOR MANDANT SOCI RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Vara i Almansa contra la sentència del Tribunal de Batlles que els condemnava a pagar les costes judicials després de desestimar la seva demanda contra els Srs. Raya i Cano. Els demandants havien reclamat la quantitat de 124.133,37 euros per incompliment de pagament de quotes establertes en un contracte de compravenda de participacions societàries. Tot i que els compradors havien incomplert els pagaments, el tribunal va considerar que l'incompliment no era greu i que els compradors havien regularitzat la situació en sis mesos. El tribunal va aplicar el principi objectiu del venciment per imposar les costes judicials als demandants, ja que no hi havia circumstàncies particulars que justifiquessin la seva exoneració. Finalment, el tribunal va condemnar els Srs. Vara i Almansa a pagar les costes judicials de segona instància.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000342/2021 ORIGEN: 6000155/2020 - 00
NIG: 5300542120200002165
PARTS:
Apel·lant: Srs. Almansa i Vara
Representant: Sra. Martin
Advocat: Sra. Duque
Apel·lat: Srs. Raya i Cano
Representant: Sra. Tejada
Advocat: Sra. Giner
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: Sr. Vincent Anière
Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones
Sr. Jaume Tor Porta
OBJECTE: Costes - iusta causa litigandi - article 350 CPC
SENTÈNCIA 102-2022
Andorra la Vella, l'11 de juliol del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Prèvia petició de citació a judici de data 29-07-2020, i per escrit de data 12-11-2020, la representació processal dels Srs. Vara i Almansa va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra dels Srs. Raya i Cano en reclamació de la quantitat total de 124.133,37.-euros, així com les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.
2.- La representació processal dels Srs. Raya i Cano, es va oposar a la demanda per escrit del 31-12-2020, sol·licitant la seva desestimació, amb imposició a la part agent del pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
3.- Les parts van replicar i duplicar, totes dues mantenint les seves pretensions, i posteriorment a la pràctica de les proves, van formular degudament els seus escrits de conclusions, mantenint llur posició.
4.- Per Sentència de data 01-09-2021, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir :
"Primer.- Desestimar la demanda formulada per part dels Srs. Vara i Almansa contra els Srs. Raya i Cano, i absoldre aquests darrers de les pretensions dirigides en la seva contra.
Segon.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades de conformitat amb el que preveu el V. Considerant de la present resolució judicial.".
5.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels Srs. Vara i Almansa demanant la seva revocació parcial en el sentit d'establir l'absolució dels seus mandants respecte les costes processals d'ambdues instàncies, així com establir la condemna en costes a la part defenent en segona instància en cas d'oposició.
El seu únic motiu de greuge és en relació al pronunciament de la condemna en costes dels seus mandants tota vegada que considera que havent-se produït l'incompliment de l'obligació principal a càrrec de la part defenent consistent en el pagament de les quotes establertes als venciments pactats, extrem que ha estat reconegut pel Tribunal d'instància malgrat entendre que no té ta consideració de greu, s'havia d'aplicar la facultat de mitigació en la imposició de costes puix existia una iusta causa litigandi segons ha establert la doctrina jurisprudencial d'aquesta Sala. Afegeix que els agents es van veure obligats a litigar en raó de l'actitud passiva injustificada dels defenents front a la seva obligació principal.
6.- La representació processal dels Srs. Raya i Cano demana la seva total confirmació, amb imposició de les costes a la part apel·lant en considerar que és conforme a la doctrina assentada d'aquesta Sala ja que, d'una banda, la sentència recorreguda desestima íntegrament la demanda formulada i que, de l'altra, els seus patrocinats van regularitzar els pagaments abans de la interposició de la demanda objecte del present procediment, i que per tant en el moment que la part adversa interposà la seva demanda ja no existia causa litigandi sinó mala fe per part dels demandants.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- L'únic greuge que els apel·lants al·leguen és que la Sentència els ha imposat les costes per aplicació del principi objectiu del venciment (Codi 7,51,5) en consideració del fet que la demanda ha estat desestimada, quan consideren que existia una «iusta causa litigandi».
De manera clàssica, en el dret andorrà la imposició de les costes processals es regeix pel principi objectiu del venciment introduït per l'Emperador ZENÓ segons la màxima "victus fert expensas" que és la regla general. L'excepció, la recull la Novel·la 82, Capítol 10, en virtut de la qual si el jutge "veiés que cap de les parts no està obligada a l'import de les costes, potser per la varietat del negoci" ho declari en la seva sentència. Això es pot apreciar, per exemple, quan existeixen dubtes fàctics per la resolució del litigi, que existeix complexitat jurídica, o perquè l'import de les costes no guarda proporció amb el valor del procés.
De manera més moderna, aquests principis generals queden expressats en la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil. I al respecte, l'exposició de motius explica :
"Aquesta Llei corrobora el sistema objectiu del venciment a l'efecte d'imposar les costes processals que els tribunals han aplicat fins ara, de forma que s'han de fer càrrec d'aquestes costes les parts que han vist refusades totes les seves pretensions, excepte en els casos en què el tribunal apreciï dubtes fàctics o jurídics o altres circumstàncies motivades.".
I precisament, l'article 350 del referit codi disposa :
"Disposicions generals
En tots els processos, les costes de la primera instància s'imposen a les parts a les quals el tribunal ha desestimat totes les pretensions que han exercit.
L'estimació substancial de les pretensions exercides per les parts s'equipara a l'estimació íntegra d'aquestes pretensions a l'efecte d'imposar les costes processals. No obstant això, en cas que concorrin dubtes fàctics o jurídics, o altres circumstàncies motivades que hagi apreciat el tribunal, no s'imposen les costes processals a cap de les parts.
Si el tribunal estima parcialment les pretensions exercides per les parts, cada part satisfà les costes processals que hagi ocasionat a instància seva i també satisfà les costes comunes per meitat. No obstant això, si el tribunal aprecia temeritat d'alguna de les parts en exercir les seves pretensions, pot imposar les costes processals a aquesta part.
El tribunal pot limitar de forma motivada la quantitat màxima que les parts poden percebre en concepte de costes processals.".
Cal precisar que el fet que la possibilitat de mitigació oferta al Tribunal només quedi expressada en el punt 2 de l'article relatiu a l'estimació substancial no impedeix aplicar-la en cas d'estimació íntegra, ja que justament l'estimació substancial s'equipara a la íntegra.
Així les coses, per resoldre el present recurs, hem de determinar si existeixen circumstàncies especials o particulars del plet, o dit d'una altra manera, malgrat han vist totes les seves pretensions rebutjades, si les mateixes eren raonables i si els actors tenien un motiu que justifiqués la demanda, una "justa causa" per litigar.
SEGON.- Ha quedat establert que el 04-12-2019, els Srs. Vara i Almansa i els Srs. Raya i Cano van atorgar escriptura de compravenda de participacions de la societat B, SL, per davant de la notaria Viñas, al terme de la qual el Sr. Vara va vendre al Sr. Raya onze de les participacions de la referida societat i la Sra. Almansa va vendre a la Sra. Cano altres onze participacions, pel preu global de 172.000.-euros.
Els compradors es van comprometre a pagar el preu com segueix :
20.000.-euros en el moment de l'atorgament de l'instrument públic,
152.000.-euros mitjançant el pagament de seixanta quotes mensuals d'un import de 2.533,33.-euros cadascuna i la darrera de 2.533,53.-euros, compreses entre el 4 de gener del 2020 i fins al 4 de desembre del 2024.
Considerant que els compradors havien greument mancat a llur obligació de pagament, els venedors els hi van comunicar la resolució de l'ajornament fraccionat del deute i van exigir el pagament de la totalitat de la quantitat restant per import de 124.133,37.-euros, instant després el present procediment en reclamació de dita suma.
La sentència d'instància considera que, contràriament al que sostenien els demandats, els pagaments de 2.533,33.-euros sí que havien de fer-se efectius de manera mensual. També contràriament al que sostenien els demandats considera que, malgrat el contracte no conté cap clàusula que habiliti a la part venedora a resoldre el pacte relatiu a l'ajornament de la liquidació del preu i a reclamar la integritat d'aquest en cas que la part compradora incompleixi els venciments de pagament pactats, tal facultat resolutòria s'havia de considerar implícita al tractar-se d'un contracte sinal·lagmàtic.
La sentència però, considerant les explicacions de la part defenent segons les quals l'impagament que es va produir l'any 2020 fou provocat per la urgència sanitària ocasionada per la COVID-19 i que l'havia regularitzat al mes de juliol del 2020, va concloure que l'incompliment no podia tenir la consideració de greu i rellevant "en tant que tan sols es va perllongar durant cinc mesos i la situació incomplidora va ésser regularitzada sis mesos amb posterioritat a l'inici de l'impagament de les quotes. I procedeix concloure en el mateix sentit si es pren en compte que l'import de 12.666,65.-euros tan sols representa un 8% del preu de compravenda a partir del qual es van establir els pagaments fraccionats.".
Més precisament, és de constatar que, després del pagament de la quota del gener del 2020 (amb 4 dies de retard), no hi va haver cap més pagament fins al mes de juliol del 2020 però que aleshores els mateixos es van reprendre, i al mes de desembre del 2020, la situació es va regularitzar doncs els compradors eren al dia del pagament de les quotes vençudes.
Per tant, al mes de gener del 2020, el retard en el pagament va ésser de 4 dies i al mes de juliol del 2020, es trobaven pendents de pagament 4 quotes per import global de 12.666,65.-euros, que es va regularitzar mitjançant dos pagaments els dies 20 i 23 de juliol del 2020 per imports respectius de 2.533,33 i 10.133,32.-euros.
TERCER.- Així les coses, al moment d'instar el plet, això és amb la petició de citació a judici de data 29-07-2020, els pagaments mensuals s'havien reiniciat.
En el seu escrit de demanda, la part actora no va precisar aquesta circumstància sinó que indica que posteriorment al burofax de reclamació "els demandats han realitzats alguns pagaments, en data 13, 20 i 23 de juliol, agost, setembre, octubre i novembre de 2020, resultant avui els defenents (...) en deure (...) 124.133,37 euros".
D'altra banda, si bé van existir impagaments de les quotes, l'actitud dels compradors no es pot considerar com a totalment passiva doncs van reaccionar un termini que apareix raonable, fent els esforços necessaris per a regularitzar la situació d'impagament i reprendre el curs normal dels pagaments.
Compte tingut de les circumstàncies precedents, no considerem que existeixin circumstàncies particulars, ni cap dubte sobre els fets enjudiciats, ni tampoc cap dificultat especial sobre la interpretació del contracte o els principis jurídics aplicables, que aconselli o justifiqui exonerar els demandants de la condemna a pagar les costes de primera instància derivada de la total desestimació de les seves pretensions.
Per consegüent, escau desestimar el recurs d'apel·lació.
QUART.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes de segona instància com ho preveu l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- Desestimar el recurs interposat per la representació processal dels Srs. Vara i Almansa contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 01-09-2021 que confirmem íntegrament.
Segon.- Imposar als Srs. Vara i Almansa les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.