**** (0116/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 116/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Villalba va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra el M.I. GOVERN d'ANDORRA, en reclamació de la quantitat de 52.048,72 EUR, en concepte d'acomiadament improcedent i fet de forma indeguda (37.566,70EUR), i de compensació econòmica (14.482,02EUR), amb els interessos legals corresponents.

II.- El M.I. Govern va formular l'excepció de prescripció de l'acció i subsidiàriament, sobre el fons, es va oposar a les pretensions de la part actora, contestant que la mateixa reconeix no haver comparegut al seu lloc de treball contràriament al que manava la Llei laboral, atenent el fet que la CASS va notificar-li la resolució el 12 de maig del 2005, denegant-li una invalidesa per malaltia i per tant, atorgant-li l'alta mèdica el 1 de juny del 2005.

III.- Per sentència de data 27 de març del 2007, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va desestimar per raó de caducitat, la demanda de la Sra. Villalba, imposant-li les costes processals causades. Contra aquesta resolució la Sra. Villalba ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La Sra. Villalba va començar a treballar per compte del M.I. Govern, el dia 1 de juliol de 1985, realitzant tasques de neteja al Servei d'Inspecció Tècnica de Vehicles, mitjançant un salari mensual de 850,31 EUR nets. El dia 4 de març del 2004, se li va atorgar una baixa laboral. El dia 12 de maig del 2005, la CASS va denegar-li una invalidesa per malaltia i li atorgar l'alta mèdica a comptar del 1 de juny del 2005. Com la Sra. Villalba tenia una baixa mèdica atorgada pel seu metge tractant, per un període de 30 dies a comptar del 11 de maig del 2005, no va anar a treballar malgrat l'alta de la CASS. Per carta de data 28 de febrer del 2006, rebuda el dia 10 de març del 2006, el M.I. Govern va acomiadar la Sra. Villalba sense preavís ni indemnització, d'acord amb el que disposa l'article 72 apartat 7 de la Llei sobre el contracte de treball.

II.- S'ha prèviament de resoldre l'excepció de caducitat de l'acció plantejada per la part defenent. L'article 7 de la Llei sobre el contracte de treball estipula que excepcionalment la reclamació d'indemnitzacions per acomiadament té un termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en que el treballador en rep la comunicació escrita. En cas d'autes, la Sra. Villalba va rebre la carta notificant-li el seu acomiadament el dia 10 de març del 2006, data en la qual va signar la dita carta. Atès que la treballadora va iniciar la seva acció el dia 13 d'abril del 2006, la mateixa va ésser promoguda fora del termini de 30 dies de l'article 7 de la Llei.

III.- La part que recorre manifesta que en subsanar d'ofici l'error comès per l'adversa que ha formulat una excepció de prescripció, quan s'havia de formular l'excepció de caducitat, el primer jutge va anar més enllà del sol·licitat per les parts, vulnerant així el principi dispositiu que regeix el procediment, així com el dret a aquesta part a un procés degut. També al·lega la Sra. Villalba, que d'acord amb les disposicions de l'article 42-6 de la LQJ, el termini de 30 dies ha d'ésser computat en dies hàbils i no naturals, el que fa que no hi ha hagut cap caducitat de l'acció.

IV.- Pel que fa a l'error de qualificació de l'excepció plantejada per la part defenent, no es pot acceptar els arguments desenvolupats per la part recorrent, ja que segons una jurisprudència ben assentada, l'excepció de caducitat pot ser apreciada d'ofici per les jurisdiccions. Per tant, en acceptar l'excepció de caducitat, el Tribunal a quo no va actuar ultra petita, ja que, encara que la part defenent no hagués formulat dita excepció, el jutge ho podia fer d'ofici. A més a més, l'excepció de prescripció i la de caducitat tenen el mateix objecte, el rebuig de les pretensions de l'agent per ésser les mateixes formulades de manera extemporània. Pertoca doncs al jutge, tenint compte de la finalitat de l'excepció plantejada, de donar a la mateixa la qualificació jurídica que li correspon.

V.- Respecte al còmput del termini de caducitat, aquest Tribunal Superior ha tingut l'oportunitat de pronunciar-se sobre aquest tema, en el sentit de la resolució impugnada. És cert que l'article 42-6 de la LQJ disposa que sempre que no s'estableixi expressament altra cosa, els terminis determinats ho seran en dies hàbils, i s'exclouran del còmput els dies inhàbils, d'acord amb l'establert a l'apartat 2n d'aquest article. Ara bé, aquestes disposicions estan relacionades a les actuacions judicials, tal com ho expressa l'article 42-1 de la Llei; per tant, només afecten el conjunt d'actes i documents que integra la tramitació d'un procediment judicial, i no els terminis legals de prescripció o caducitat que per raó de seguretat jurídica, no poden ésser deixats a la casualitat del calendari.

VI.- S'ha doncs de desestimar el recurs de la Sra. Villalba, imposant-li les costes processals de segona instància en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la Sra. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 27 de març del 2007, en tots els seus extrems;

Condemnar a la Sra. Villalba al pagament de les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.