RECLAMACIÓ DE QUANTITAT: comissió de mediació o corretatge

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000270/2023 ORIGEN: 7000203/2022 - 0

NIG: 5300542120220002208

PARTS:

Apel·lant: Sr. Escolano

Representant: Sr. Expósito

Advocat: Sr. Olmo

Apel·lat: Sr. Zapata

Representant: Sra. Palau

Advocat: Sr. Yuste

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: RECLAMACIÓ DE QUANTITAT: comissió de mediació o corretatge

SENTÈNCIA 000129/2024

Andorra la Vella, a 11 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 14 d'octubre de 2022, la representació processal del senyor Zapata interposà demanda en reclamació de quantitat contra el senyor Escolano, tot sol·licitant la seva condemna a abonar-li la suma de 12.000 EUR, més els interessos acumulats fins la data del pagament i les costes que generés el procediment.

2.- En data 15 de desembre de 2022, la representació processal del senyor Escolano contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la condemna del senyor Zapata al pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i, eventualment, de saig.

3.- En data 31 de juliol de 2023 la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIXO

Primer.- Estimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Zapata contra el Sr. Escolano, i condemnar la part defenent al pagament a favor de l'agent de la qualitat de 12.000EUR, la qual augmentarà dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, a saber, a partir del dia 15.12.2022 i fins al seu total pagament.

Segon.- Condemnar la part defenent en costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador meritats per la part agent, de conformitat amb el darrer Fonament jurídic de la present resolució."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Escolano en considerar resumidament que la mateixa ha vulnerat, buidant-lo de contingut, l'article 172.4 del Codi de procediment civil, considerant que l'aforisme "iura novit curia i da mihi factum, dabo tibi ius" no és d'aplicació pel dret estranger i que en haver procedir a esmenar l'error en el Dret que resultava d'aplicació en la fonamentació de la demanda, la resolució no ha donat compliment a les normes essencials de procediment. A més, entén que la mateixa incur en un error en la valoració de la prova en no haver considerat acreditat que el mediador va ocultar ofertes d'adquisició del pis; que va intentar percebre una doble comissió, i que va impedir el contacte directe entre el venedor i la compradora. Extrems que entén que evidencien la mala fe i deslleialtat de l'intermediari-comissionista i que el senyor Escolano hagi patit un perjudici ja que l'import que el senyor Zapata havia reclamat a la part compradora hauria d'haver estat lliurat al senyor Escolano. Demana l'estimació del recurs d'apel·lació interposat i la modificació de la Sentència d'instància en el sentit de desestimar la demanda interposada, amb expressa imposició de les costes judicials ocasionades al mateix.

5.- La representació processal del senyor Zapata s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari tot sol·licitant que la mateixa sentència sigui confirmada i amb imposició d eles costes de l'apel·lació a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat radica en determinar si procedeix condemnar al senyor Escolano a abonar al senyor Zapata l'import reclamat per aquest darrer, 12.000 EUR, en concepte de comissió pactada per la venda d'un immoble de propietat del primer i radicat a XXXX.

Segon.- La resolució d'instància conclou que el Dret aplicable al fons de la controvèrsia és el dret espanyol, com al·lega la part defenent. Que tot i que la part agent no va al·legar ni acreditar en la seva demanda el dret estranger d'aplicació, sí que ho va acreditar suficientment la part defenent, adjuntant en la seva contesta a la demanda un dictamen emès per un lletrat espanyol:

SAC, en el que especifica el contingut dels articles del Codi civil espanyol que resulten d'aplicació per solventar el litigi. Dret d'aplicació i contingut del dictamen al que en cap moment no s'oposa la part agent. Invoca, la resolució recorreguda, la nostra Sentència de data 23 de desembre de 2015, rotlle TSJC-138/2015, relativa a les regles de distribució de la càrrega de la prova, per afirmar que quan existeix prova suficient resulta indiferent quina de les parts l'ha proporcionat al Tribunal; afegint-hi l'aplicació dels aforismes "incumbit probatio qui dicit non qui negat i onus probandi incumbit ei qui dicit" per reafirmar que pertocava a la part defenent, que és qui al·legava l'aplicació del dret espanyol, acreditar-ne el seu contingut. Conclou també que en mèrits dels principis dispositiu i d'aportació de part, correspon a les parts introduir al procés els fets i les proves per resoldre el litigi, no podent la resolució que recaigui fonamentar-se en fets o proves diferents, sota pena d'incongruència; sense perjudici de la facultat i deure del tribunal d'aplicació de les normes jurídiques adients al cas encara que fossin diferents a les invocada pels litigants, en aplicació dels aforismes "iura novit curia i da mihi factum dabo tibi ius". Per això considera que no procedeix desestimar automàticament la demanda per no trobar-se la mateixa fonamentada en el Dret espanyol que resultava d'aplicació.

Seguidament analitza el tipus de contracte celebrat entre els parts litigants, tot afirmant que és de mediació o corretatge, que conté obligacions de resultat i que en ser sinal·lagmàtic la part defenent hi oposa l'excepció de non adimpleti contractus en la seva vesant de non rite adimpleti contractus, tot invocant incompliments del senyor Zapata tals com no haver informat al venedor de l'existència d'altres ofertes o possibles compradors interessats; haver intentat cobrar una doble comissió, una del venedor i d'altra de la compradora; haver ofert l'immoble a un preu més elevat que l'autoritzat i haver impedit el contacte directe entre venedor i compradora; per procedir a analitzar la prova practicada sobre els mateixos i concloure la manca d'acreditació per la part defenent de tots els incompliments o compliments defectuosos i insuficients que oposa a la part agent.

Tercer.- Front a les conclusions de la resolució d'instància, la representació processal del senyor Escolano insisteix en els mateixos arguments ja exposats i resolts en la instància. Tot i que aquest fet ja és suficient per desestimar el recurs d'apel·lació, als efectes de donar una resposta més àmplia - de ser possible- a la part recurrent, procedirem a valorar els greuges per ella oposats.

Quart.- En relació a què la part agent va fonamentar la demanda interposada en base a un Dret equivocat, per ser el d'aplicació l'espanyol i no l'andorrà i la pretensió de què aquest fet havia de comportar automàticament la desestimació de la demanda, poc més es pot afegir a l'argumentació de la resolució d'instància, que compartim plenament.

La Batlle a quo aplica perfectament la nostra jurisprudència relativa a la càrrega de la prova. Aquesta correspon al que afirma. Ara bé, si la prova sobre el fet discutit ha estat aportada, no importa quina de les parts ho hagi efectuat. I en aquest cas, ha resultant a bastament acreditat que la part defenent va oposar i acreditar que el Dret aplicable al supòsit litigiós d'autes era l'espanyol. Extrem que fou compartit per la part agent i, per tant, una vegada invocat i acreditat el contingut del dret aplicable, la Batlle d'instància no podia més que procedir a la seva aplicació, havent deixat de ser un extrem controvertit. En conseqüència, de cap manera no podia procedir una desestimació a limine de la demanda, com pretén la part defenent.

La pretensió de la part recurrent de què la Batlle d'instància hauria aplicat incorrectament l'article 172.4 del Codi de procediment civil, no pot ser compartida. Així es deriva de la simple lectura de l'article que resa: "el dret estranger ha de ser al·legat i provat per les parts pel que fa al contingut i la vigència". I és que justament va ser al·legat i provat per una de les parts, la defenent. La senyora Batlle d'instància es va limitar a aplicar la normativa civil processal, que hauria de ser coneguda per totes les parts litigants.

Cinquè.- I pel que fa a l'argument que la senyora Batlle d'instància encara introdueix a títol de reforç en la seva resolució, que és la facultat del jutge d'aplicar la normativa adequada al litigi, encara que la mateixa no hagués estat introduïda per les parts, en base als aforismes iura novit curia i da mihi factum, dabo tibi ius, resulta també conforme a la jurisprudència d'aquesta Sala. Així ho hem posat de relleu entre altres, en les Sentències dictades en dates 24 d'abril de 2018 (TSJC-271/2017) i 29 de maig de 2018 (TSJC- 55/2018), havent-se establert en la primera d'elles:

"VI.- Afegirem que a la qüestió de l'obligada coherència de les resolucions judicials amb les pretensions de les parts ja vàrem dir en la nostra Sentència de 19.7.16 (TSJC 141/16) que: "Però tal plantejament i pronunciament no és conforme al principi contradictori ni al principi de congruència.

Aquest darrer significa que el tribunal ha de pronunciar-se sobre totes les pretensions regularment adduïdes, i només elles, respectant als principis dispositiu, d'aportació de part, de defensa i de tutela efectiva.

Si en consonància amb els aforismes iura novit curia i da mihi factum dabo tibi ius les normes jurídiques al·legades per les parts no vinculen al jutge qui pot aplicar les que millor s?adaptin al cas, és sempre sota la condició que no es modifiqui o alteri la causa petendi de la litis tal com conformada per les parts.

Par tant, ens trobem front a una real incongruència, provocant necessàriament indefensió, "quan les resolucions judicials alterin de forma substancial i decisiva el propi contingut del litigi, sostraient o frustrant a una de les parts, la possibilitat d?un debat veritablement i reial contradictori, dictant-se un fallo no adequat o no ajustat a les recíproques pretensions de les parts. L?òrgan judicial, per tant, no pot resoldre ni més ni menys qüestions jurídiques que aquelles que li han estat formulades o plantejades per les parts " (ATJSC de 28-12-1998, nº 999).

"

I reiterem ara que ni la identificació jurídica de l'acció exercitada, ni el canvi de perspectiva jurídica, no dona lloc a la incongruència, llevat que l'aforisme «iura novit curia» afecti l'objecte del procés, al component jurídic de l'acció o tingui caràcter sorprenent fins al punt de produir indefensió; certament, el principi de congruència imposa una racional adequació de la decisió a les pretensions de les parts i als fets que les fonamenten, però no en una literal concordança, i per aquesta raó, mantenint el degut acatament al component jurídic de l'acció i als facts aportats pels litigants, li està permès, al òrgan sentenciador, establir un judici crític de la manera que entengui més adient i en atenció a aquells dos principis o aforismes, aplicar normes distintes o fins i tot no invocades per les parts, sempre que es mantingui la coherència amb la causa petendi i la pètita de la demanda."

Ja hem dit que és un argument introduït obiter dicta i, per tant, no cal que sigui objecte de debat en aquesta alçada, ja que la decisió de la Batlle es fonamenta en les al·legacions i prova aportada per la defenent.

I encara afegirem que l'apartat 5 de l'article 172 del Codi de procediment civil estableix també que "no obstant el que estableixen els apartats 3 i 4 anteriors, "el tribunal pot fer servir tots els mitjans oportuns per esbrinar la certesa del costum o del dret estranger al·legats per les parts".

Cinquè.- Respecte al fons, pel que fa al pretès error en la valoració de la prova invocat per la part recurrent, aquesta insisteix també en els motius ja esgrimits i degudament resolts en la instància.

Sobre el pretès ocultament d'altres ofertes d'adquisició del pis Front a la conclusió de la resolució d'instància relativa a la manca d'acreditació d'aquest extrem per part del defenent, ja que de la prova d'autes es derivava que cap de les ofertes no traslladades fos superior al que finament es va fixar en l'escriptura de venda ni més beneficiosa en cap altre sentit, la part recurrent afirma que aquesta forma d'actuar, que considera acreditada, constitueix un incompliment.

Efectivament i tal i com conclou la resolució impugnada, del resultat de la prova practicada no podem considerar la seva conducta com a incompliment contractual, sobre tot si tenim també en compte les clares instruccions del propi senyor Escolano que es deriven dels whats apps obrant en autes i dels que es conclou que volia assegurar-se un preu net de 550.000 EUR sense incloure la comissió d'honoraris, no havent-se acreditat que les ofertes no traslladades -inclosos la referida en l'escrit de recurs- complissin aquest extrem o, dit d'altra manera, no havent-se acreditat que la decisió de no trasllat no fos per aquest motiu.

pretès intent de percebre una doble comissió

Les al·legacions efectuades per la part recurrent al respecte no fan més que confirmar la conclusió de la senyora Batlle sobre aquest extrem. La prova practicada no acredita el que pretén la part apel·lant, de la mateixa es deriva el que va afirmar la senyora Batlle en la resolució impugnada, sense tenir res més a afegir ni en relació a la documental, ni a la testifical practicades, ni a les obligacions deontològiques de la part recorreguda.

pretès impediment de contacte directe entre venedor i compradora La resolució d'instància afirma que cap de les proves practicades no acredita aquest impediment, però que fins i tot en el cas d'haver-se produït, no s'ha acreditat que aquest fet hagués comportat cap perjudici a la part venedora.

Com sigui que verificada la prova practicada, fins i tot la declaració del testimoni senyor Vélez invocat per la part recurrent, no es pot arribar a una conclusió diferent, procedeix també confirmar aquest extrem.

En conclusió, la valoració probatòria de la Batlle d'instància és perfectament adequada al resultat de la prova practicada.

Procedeix, en conseqüència, confirmar la resolució impugnada.

Sisè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar que s'imposi el pagament de les costes processals ocasionades a la part recurrent.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Escolano contra la Sentència dictada per la senyora Batlle d'instància en data 31 de juliol de 2023, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.