Honoraris d'advocat (3000329/2019)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Sra. Manso

Representant: Sra. Esteban

Advocat: Sr. Palmer

Apel·lat: Sra. Vilar

Representant: Sra. Villegas

Advocat: Sr. Calderón

TSJC.- 0000331/2021 ORIGEN: 3000329/2019 - 00

NIG: 5300542120190002049

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Honoraris d'advocat

SENTÈNCIA 104-2022

Andorra la Vella, l'11 de juliol del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Al mes de novembre del 2017, la Sra. Manso va encarregar a la lletrada Sra. Vilar la defensa dels seus interessos en el marc de la causa civil de separació matrimonial, ja en curs des del juny del 2016, i instada pel Sr. Álvarez contra dita senyora Manso (procediment 7000204/2016 i 7000315/2016), sense que les parts firmessin cap conveni d'honoraris, i l'advocada va percebre l'import de 400.-euros com a provisió de fons.

En data 25-07-2018, es va signar un conveni regulador que fou judicialment homologat per sentència de data 04-09-2018.

Aquest conveni comporta en l'apartat setè relatiu a la prestació compensatòria una clàusula estipulant :

"L'espòs finalment pagarà directament a la lletrada de l'esposa, i per compte d'aquesta seguint les seves directrius; l'import de vint mil euros (20.000 EUR) corresponents a una part dels honoraris de la seva lletrada que ha intervingut en la redacció i negociació d'aquest conveni. Aquest import serà pagat directament a la lletrada esmentada, com a més tard, en el moment que s'hagi homologat per part de la Batllia el present conveni.".

El mateix dia, l'advocada va emetre la seva factura per import total de 40.059,62.-euros IGI inclòs, amb un ròssec final de 19.649,62.-euros, un cop deduït l'import de 400.-euros ja rebut en concepte de provisió de fons i l'import de 20.000.-euros a percebre directament de l'ex-espòs.

El 21-09-2018, la Sra. Manso en va pagar l'import de 1.800.-euros però, posteriorment, es va negar a pagar la resta.

2.- Per escrit de data del registre 18-09-2019, la representació processal de la Sra. Vilar va exercitar una acció en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil ordinari contra la Sra. Manso, sol·licitant la seva condemna a pagar-li, en concepte dels seus honoraris d'avocada, la suma de 19.649,62.-euros (que es va rectificar en l'escrit de rèplica en 17.849,62.- euros), majorada dels interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda i al pagament de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de saig.

3.- Per escrit del 23-10-2019, la representació processal de la Sra. Manso es va oposar a la demanda, sol·licitant la seva desestimació íntegra, amb imposició a l'agent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Subsidiàriament, va sol·licitar la seva admissió parcial i que es fixés el deute en 14.255,03.-euros, sense imposició de costes.

4.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, per Sentència de data 28-07-2021, el Tribunal de Batlles, secció civil, va decidir: "que estimant substancialment la demanda principal interessada per la Sra. Vilar contra la Sra. Manso, ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar a la primera la quantitat de disset mil vuit cents quaranta-nou euros amb seixanta-dos cèntims (17.849,62.- EUROS), juntament amb els interessos legals produïts d'ençà la data de contesta a la demanda, això és el 23 d'octubre del 2019, i fins que sigui íntegrament satisfeta; tot això amb condemna en costes processals d'aquesta instància al vençut segons s'ha raonat en el III.- Fonament de Dret..".

5.- En contra d'aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Manso demanant la seva revocació íntegra amb imposició de les costes.

Els seus arguments són, de forma resumida, en primer lloc que s'oposa a la decisió que s'ha d'aplicar el criteri de complexitat de la Norma 5.2 de les Normes Orientadores d'Aplicació del Col·legi d'Advocats ja que el mateix no apareix a la factura d'honoraris professionals ni s'ha discutit en els escrits rectors de les parts sinó només en l'escrit de conclusions, i que per tant la sentència d'instància ha vulnerat el principi de congruència estatuint sobre una pretensió extemporània i vulnerant el dret a la igualtat quant a les possibilitats de defensa.

En segon lloc, s'oposa a que la base de càlcul sigui la suma de 1.688.520,40.-euros com ho ha fet el Tribunal contràriament al que dictamina el Col·legi d'Advocats que considera que la base de càlcul de ha de ser la que figura en la factura sia 1.400.000.-euros.

En tercer lloc, sosté que el tribunal ha fet una incorrecta valoració de la prova i manté que ha quedat provat en autes que va existir un pacte d'honoraris entre la lletrada i la clienta que, a més, ja van ser satisfets del tot en base al previst en el conveni de separació matrimonial del qual la clienta i el seu advocat espanyol no van tenir coneixement fins després de presentar-lo a homologació per la Batllia, devent-se tenir en compte el testimoniatge del dit advocat espanyol donat que el tribunal no justifica perquè el qualifica de "incipient i inversemblant". Conclou que la demandant no tenia res a reclamar de més del ja percebut.

6.- La representació processal de la Sra. Vilar demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes.

Defèn en síntesi que la Sra. Manso, en el seu escrit de contesta a la demanda, mai no va contradir la complexitat argumentada en la seva demanda i que la pròpia Sra. Manso efectuà el càlcul d'honoraris, amb caràcter subsidiari, establint-lo en 36.455,03EUR, import que correspon a les negociacions complexes, sense la reducció del 50% de les negociacions simples; que en el seu escrit de contesta a la demanda, no va contradir ni els conceptes, ni els valors; que l'afirmació d'un pacte d'honoraris no respectat és totalment oposada a la veritat i a la prova practicada; que un pacte d'honoraris reduït a la meitat per un import de quasi 20.000EUR seria tan increïble que precisaria un document que així ho consignés, que resulta inversemblant que una professional regali tal import, i que el testimoni del Sr. Montenegro és absurd i sense credibilitat.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- És veritat que és un principi rector del procés civil que el jutge ha de respectar al principi contradictori i al principi de congruència. Aquest darrer significa que el tribunal ha de pronunciar-se sobre totes les pretensions regularment adduïdes, i només elles, respectant als principis dispositiu, d'aportació de part, de defensa i de tutela efectiva que formen part del dret al procés degut afirmat per l'article 10 de la Constitució i el dret al procés equitable reconegut per l'article 6.1 del CEDH.

Només existeix una real incongruència, provocant necessàriament indefensió:

"quan les resolucions judicials alterin de forma substancial i decisiva el propi contingut del litigi, sostraient o frustrant a una de les parts, la possibilitat d?un debat veritablement i reial contradictori, dictant-se un fallo no adequat o no ajustat a les recíproques pretensions de les parts " (ATJSC de 28-12-1998, nº 999).

Per tant, és cert que aquest deure de congruència comporta comparar els escrits rectors de les parts amb els pronunciaments de la sentència.

Justament, en el present cas, si bé és veritat que la factura no cita formalment a l'article 5.2 de les normes i que la mateixa es refereix a un valor del litigi de 1.400.000.-euros, la lectura dels escrits de demanda i contesta, com de rèplica i dúplica, permet constatar de manera molt clara com la part agent va fonamentar la seva reclamació en base a un valor del litigi de 1.688.520,40.-euros i amb aplicació del criteri de complexitat, exposant de manera detallada en el seu escrit de demanda tant les diverses partides que porten el valor del litigi en 1.688.520,40.-euros, com els elements de complexitat de la negociació i redacció del conveni regulador (intervenció a la fase de conclusió després de la prèvia intervenció de dos advocats andorrans, resultat de les proves no favorable a la Sra. Manso, necessitat de passar a una negociació tensa i difícil a punt de trencar-se definitivament en vàries ocasions amb múltiples reunions entre advocats i redacció de diversos projectes, per arribar al conveni homologat vuit mesos més tard i que porta sobre tots els temes de la separació tant patrimonials com en relació als fills, necessitat de dur a terme diversos tràmits posteriors per a l'execució del conveni, etc..).

Del seu costat, en el seu escrit de contesta, la part defenent no va contradir que el valor del litigi era 1.688.520,40.-euros (fet apuntat expressament per la demandant en el seu escrit de rèplica i no comentat en l'escrit de dúplica) sinó que va sostenir que existia un pacte d'honoraris per limitar els honoraris deguts en els 20.000.-euros que havia de pagar el marit a la lletrada. I de forma subsidiària, "pel negat cas que es consideri que s'ha d'aplicar els mínims col·legials", va proposar un càlcul de ròssec deutor en 14.255,03.-euros, sense tenir compte de la feina de redacció, en base a un valor del litigi de 1.688.520,40.-euros i a uns honoraris de 36.455,03.-euros IGI inclòs que no corresponen als honoraris reduïts de la negociació simple (24.344,64.-euros si es calcula en base a 140.000.-euros) sinó als de la negociació complexa (40.603,68.-euros, 41.757,24.-euros si es té en compte el treball de redacció).

Per tant sí que la qüestió formava part del litigi.

Aquest debat es va traslladar al Dictamen del Col·legi (prova a la qual, dit de passada, la defenent no va voler participar però que les parts van tenir l'oportunitat de comentar i criticar) i és de manera lògica que el tribunal es va pronunciar al respecte.

Així les coses, la demandada ha pogut presentar tots els elements de defensa que ha considerat oportuns i útils per rebatre les pretensions de la demandant, en particular en relació a les normes col·legials aplicables, entre les quals el valor del litigi i el criteri de complexitat.

Va ser la seva elecció i la seva estratègia només proposar una prova, que és la testifical del Sr. Montenegro.

Per tant, l'extemporaneïtat, la sorpresa i la incongruència que denuncia no existeixen.

SEGON.- El que és palès, és que la versió de la defenent ha quedat totalment contradita i compartim la valoració de les proves per part del tribunal al respecte.

Un primer punt essencial, i sobre el qual la part apel·lant conserva un silenci sepulcral, és la qüestió del pagament dels 1.800.-euros. En efecte, durant el procediment, la part defenent va intentar presentar el mateix com una provisió de fons, però la realitat és que dit pagament va tenir lloc després de la presentació de la factura. Per tant, com bé ha posat de relleu el Tribunal, tal pagament contradiu frontalment la tesis segons la qual tot hauria quedat saldat amb els 20.000.-euros previst en el conveni firmat uns setmanes abans.

En segon lloc, el pacte que conté el conveni regulador és el contrari del que diu la Sra. Manso tota vegada que precisa clarament que l'espòs finalment pagarà directament a la lletrada de l'esposa l'import de 20.000.-euros corresponents a una part dels honoraris de la seva lletrada que ha intervingut en la redacció i negociació d'aquest conveni.

És molt difícil de creure, perquè és contrari a la lògica i als elements d'Autes, que la Sra. Manso, qui era molt implicada en el seguiment de les negociacions i que va rebre a més l'ajuda d'un amic (el Sr. Montenegro, advocat a Espanya, qui havia negociat anteriorment amb la contrapart i va seguir després les negociacions dutes a terme per l'advocada andorrana ara demandant) firmés el conveni amb la referida clàusula sense adonar-se de la presència de la mateixa i sense que el jurista tampoc li cridés l'atenció al respecte.

És del tot inversemblant també, i en contradicció amb tots els altres elements d'Autes i amb la normalitat del tràfic jurídic i de les relacions entre advocat i client, l'afirmació del Sr. Montenegro que existiria un pacte d'honoraris en només 1.800.-euros i que la clàusula sobre el pagament de part dels honoraris s'hauria afegit en el conveni de manera subrepticia i per sorpresa, sobre tot quan el mateix senyor va acompanyar a la Sra. Manso el dia de la signatura assistint a les darreres negociacions, fent de "convidat de pedra" com diu però ben present.

Quant a la valoració d'aquesta testifical que constitueix l'única prova de la defenent, no s'ha de perdre de vista que el Sr. Montenegro va manifestar que era amic dels pares i de la germana de la defenent amb qui l'unia una enorme amistat.

Així les coses, compartim l'afirmació del tribunal que dit testimoniatge és inversemblant, i no calia més motivació del tribunal al respecte.

TERCER.- Pel que fa al càlcul, és de recordar que l'advocat té el dret a obtenir una compensació econòmica per la seva actuació professional, lliurement fixada entre el client i l'advocat, i que en defecte de pacte o en el cas de condemna en costes, s'apliquen les normes o els criteris orientadors en matèria d'honoraris professionals aprovats per la Junta de Govern del Col·legi.

A més, els càlculs que s'efectuen en aplicació d'aquests criteris no prejutgen la correcció de l'import degut a l'advocat pel seu client en el marc de la relació contractual que els uneix.

La quantia del procés constitueix en la fixació dels honoraris un criteri objectiu i significatiu, ja que determina el risc econòmic del procés i que, de forma general, comporta una major complexitat. Això explica que les normes orientadores en fan el primer criteri de càlcul. Dit això, aquest criteri no pot per si sol servir per a determinar la dificultat d'un procés i de la feina que l'advocat ha degut desenvolupar per a la deguda defensa dels interessos del client, ja que poden existir moltes altres circumstàncies concurrents.

Quant al criteri de complexitat, vam poder determinar que el mateix ha de ser objecte d'una interpretació estricta i solament podrà ser apreciat quan existeixin dades objectives que recolzin l'especial tecnicitat o la superior dedicació del lletrat, tota vegada que es considerarà que existeix complexitat quan concorrin en un procediment circumstàncies que per la seva naturalesa suposin objectivament, una especial tecnicitat per part del lletrat, ja sigui de tipus jurídic o altre derivat de la matèria específica de que es tracti, o quan la dedicació del lletrat sigui superior a l'ordinària, ja sigui pel volum d'escrits, el número de litigants o les diferents accions exercitades.

En el present cas, la Sra. Manso no va negar la realitat del relat de 15 visites amb ella i 8 reunions amb lletrats que es troba en el document foli 153 (posició quinzena de la seva confessió en judici) ni tampoc la realitat dels intercanvis de correus electrònics.

S'ha pogut confirmar en Autes la realitat dels elements de complexitat avançats per la demandant que hem recordat de manera succinta en el primer fonament de dret.

A la vista d'aquests elements, i en particular a la vista de la importància dels temes que s'havien de tractar, de les condicions de la intervenció de la Sra. Vilar, de la importància del patrimoni en joc i de les relacions conflictuals entre les parts, podem concloure que sí que el cas portat per la lletrada ara demandant presentava una complexitat i una dedicació superior a la normal.

Així les coses, i en consonància amb el dictamen del Col·legi, essent les negociacions qualificades com a complexes i la base de càlcul de 1.688.520,40.-euros, la minuta establerta per la Sra. Vilar queda per sota dels mínims establerts per dit Col·legi.

Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs i confirmar la sentència d'instància.

QUART.- La desestimació del recurs comporta la imposició a la recurrent de les costes generades pel seu recurs.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació processal de la Sra. Manso en contra de la Sentència de data 28-07-2021 del Tribunal de Batlles, secció civil, que confirmen íntegrament.

SEGON.- Imposar a la Sra. Manso les costes de segona instància generades pel seu recurs d'apel·lació.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.