CONTRACTACIÓ. Adjudicació directa de la prestació del servei d'impressora. Discrecionalitat de l'Administració. Valoració de la prova. (1000029/2014)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Jaume Tor Porta Elsa Puig Muñoz

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 1000029/2014 Núm. De Rotlle: TSJA-0000010/2021

SENTÈNCIA 54-2021

PARTS:

Apel·lant: Sr. Rius (A.)

Representant: Sr. Yuste

Advocada: Sra. Morell

Apel·lat: COMÚ X

Representant: Sra. Zapata

Advocat: Sr. Palomo

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sr. Morillo

Advocada: Sra. Gutierrez

Apel·lat: Porras

Representant: Sra. Nuñez

Advocada: Sra. Esparza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, vint-i-dos de juliol de dos mil vint-i-ú.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000029/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sr. Rius titular de l'establiment A., va interposar demanda contra el COMÚ X i contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució desestimatòria presumpta per silenci administratiu del recurs formulat davant del GOVERN D'ANDORRA contra la decisió de la Junta de Govern del COMÚ X de procedir a la contractació directa de la prestació de serveis d'una copiadora/impressora amb preu per còpia, que va ser resolta en favor de l'entitat Porras.

La sentència de data 20 de novembre de 2020 ha desestimat la demanda i ha declarat que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Procedeix realitzar un complement de la prova pericial practicada en les actuacions, per determinar si és usual la impressió en un sol color primari, o si més aviat les impressions de documents comporten una barreja de colors primaris.

S'ha incorregut en una errònia valoració de la prova, ja que la màquina oferta per l'agent complia amb el requisit del llenguatge d'impressió IPDS, mentre que la de la contrapart només oferia de forma addicional els llenguatges post script i IPDS.

El preu ofert pel recurrent era notòriament més favorable que el de la contrària, i aquest ha de ser l'element més rellevant a l'hora d'adjudicar el contracte. D'altra banda, no resulta acceptable l'afirmació introduïda pel perit en el seu darrer informe, sobre que la impressió en un sol color primari en la màquina d'Porras podria beneficiar el client, ja que això no succeeix pràcticament mai, sinó que es barregen diversos colors.

3.- Les respectives representacions del GOVERN D'ANDORRA, del COMÚ X i d'Porras s'han oposat al recurs i han sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.

Aquestes parts posen de relleu la discrecionalitat de què disposa l'Administració a l'hora de procedir a la contractació directa i que el criteri econòmic no és l'únic que s'ha de ponderar en l'adjudicació.

A més, Porras afirma que l'oferta del recurrent no complia els requisits exigits, ja que es va referir a un preu per impressió quan es demanava un preu de còpia per cada revelat. Insisteix en que no es tracta de magnituds comparables, ja que una impressió en color pot incloure un o diversos colors primaris i/o el negre, però no sempre tots ells. Els altres criteris són favorables a la seva oferta, ja que la màquina presentada pel recurrent no complia el requisit d'incloure el llenguatge d'impressió IPDS, i tampoc esmentava la represa de la màquina actual, mentre que Porras va oferir els primers 15.000 revelats de color i 30.000 en negre sense càrrec.

4.- Mitjançant aute de 30 de març de 2021 es va denegar la pràctica en aquesta instància del complement de la prova pericial sol·licitada per la part recurrent.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Constitueix l'objecte d'aquest procés l'examen de la legalitat de la decisió administrativa que va procedir a la contractació directa de la prestació de serveis d'una copiadora/impressora amb preu per còpia, que va ser resolta en favor de l'entitat Porras.

El recurrent, que va veure rebutjada la seva oferta, al·lega que el preu inclòs en la mateixa era molt més favorable que el de l'adjudicatària, i que aquest ha de ser el criteri preferencial, de manera que procedia resoldre el procediment en el seu favor.

Tercer.- Com a qüestió prèvia, s'ha de confirmar el pronunciament contingut en l'aute de 30 de març de 2021, que va denegar la pràctica en aquesta instància del complement de la prova pericial sol·licitada pel recurrent. Aquesta prova es va practicar en la instància en la deguda forma, ja que el tècnic va emetre un primer informe i, a la vista dels aclariments i les al·legacions de les parts, va presentar el seu informe definitiu.

En conseqüència, no concorre cap dels supòsits que preveu l'article 64 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal per poder acordar la pràctica de prova en segona instància. El complement que sol·licita el recurrent es refereix a un aspecte que ja ha estat abordat succintament pel dictamen i existeixen suficients elements, com es veurà, per adoptar una resolució de fons sense necessitat d'aquesta ampliació que és, en realitat, extemporània.

Quart.- Com a punt de partida per a resoldre les qüestions litigioses, cal tenir en compte que el procediment utilitzat en aquest cas és el de contractació directa, que l'article 18.4 de la Llei de contractació pública defineix com aquell en què el contracte s'adjudica al licitador elegit per l'òrgan contractant de forma discrecional però justificada.

De fet, es tracta de la forma d'adjudicació que permet a l'Administració un marge d'apreciació més ampli. Mentre que la subhasta es resol de forma pràcticament automàtica a favor del millor postor (article 20 de la referida Llei de contractació pública) i l'adjudicació del concurs recau en el proponent que, en conjunt, presenta la proposició més avantatjosa, sense atenir-se només al seu valor econòmic (article 18.3 de la mateixa Llei), la contractació directa es resol discrecionalment per l'Administració, d'acord amb l'article 18.4 abans esmentat.

Convé precisar que, en el cas del concurs, la llei utilitza un concepte jurídic indeterminat, com és que s'ha de resoldre el procediment en favor de "la proposició més avantatjosa", el que permet revisar els criteris en què s'ha basat l'òrgan contractant, això sens perjudici de reconèixer l'existència d'un inevitable marge d'apreciació. En canvi, en el cas de la contractació directa, el criteri legal és el de la discrecionalitat administrativa, sempre que la decisió estigui justificada. De fet, el procediment es limita, i sempre que sigui possible, a la sol·licitud de pressupost o oferta per part d'almenys tres empreses.

En conseqüència, la decisió administrativa només pot ser revisada en aquest cas quan no existeixi una justificació suficient de la mateixa, o bé s'apreciï un error manifest o una actuació arbitrària.

Cinquè.- En el cas que ara s'examina, la discussió principal que planteja el recurrent versa sobre el preu contingut en la seva oferta i en la de l'adjudicatària. En realitat, es tracta de dues magnituds que són difícilment comparables, ja que la proposició de l'agent no es va ajustar en realitat a la demanda de pressupost que va fer el COMÚ X, ja que es refereix al preu per còpia impresa, mentre que l'Administració exigia el "preu per còpia per a cada revelat". El fet de que es tracta de criteris que no són homogenis ressurt del quadre comparatiu que van fer els òrgans tècnics comunals, que consta al foli 200 de les actuacions, el qual situa el preu ofert per ambdós proponents en distints apartats.

La dificultat de comparar el preu ofert per ambdues parts s'incrementa pel fet de que no totes les còpies en color utilitzen tots i cadascun dels colors primaris, com afirma l'adjudicatària i es desprèn de l'ampliació del dictamen pericial (revers del foli 320).

En qualsevol cas, encara que l'oferta del recurrent sigui la més econòmica, s'han de tenir en compte igualment els altres criteris que ha ponderat l'Administració i que també es discuteixen en aquest procés. Com posa de relleu l'informe pericial (foli 320), la màquina impressora oferta pel recurrent no disposava del llenguatge d'impressió IPDS, que era un dels exigits en la sol·licitud de pressupost, de manera que aquesta circumstància ja justificaria per sí sola l'exclusió de la proposició. Per contra, la màquina de l'adjudicatària permetia incloure sense dificultat els llenguatges post script i IPDS, inicialment previstos com a opcionals.

D'altra banda, les prestacions del servei tècnic de l'adjudicatària eren superiors, com afirma la sentència apel·lada, i el mateix es pot dir de la represa de la maquinària preexistent del COMÚ X, que la codemandada incloïa en la seva oferta, mentre que el recurrent va ometre aquesta qüestió. En concret, l'adjudicatària va oferir 15.000 revelats de color i 30.000 en negre sense cap càrrec.

Una valoració conjunta d'aquests criteris porta a la conclusió de que la decisió del COMÚ X no apareix com manifestament errònia o arbitrària, sinó que s'inscriu dins del marge de discrecionalitat de que disposa l'Administració en aquest procediment d'adjudicació directa del contracte. En conseqüència, procedeix desestimar el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Rius contra la sentència dictada el 20 de novembre de 2020 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.