SEGURETAT SOCIAL-CASS. Invalidesa per malaltia comuna. Classificació en el grup 2 per no poder realitzar un treball en condicions regulars (2000018/2019)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: 2000018/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000033/2020

SENTÈNCIA 41-2020

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Badía

Advocat: Sr. Alcalá

Apel·lat: Sra. Suárez

Representant: Ídem

Advocat: Sra. Cano

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Bernard Plagnet

Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, el vint-i-sis de novembre de dos mil vint

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000018/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Suárez va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS), en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de data 01/03/2019 i 07/11/2018, mitjançant la qual es resolia suspendre el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal amb efectes de 15/11/2018, així com atorgar-li una pensió d'invalidesa derivada d'una malaltia comuna del grup 1.

2.- La sentència de data 04/02/2020 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda de la part agent i ha declarat que la interessada té dret a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 2, amb efectes de l'11 de novembre de 2018.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La sentència de la Batllia ha estimat el recurs en contra del parer del pèrit judicial.

L'agent manté una capacitat residual de treball, i cap dels informes mèdics, fins i tot el elaborat a instància de la part agent pel Dr. Pombo, no estableix que la Sra. Suárez estigui incapacitada per exercir qualsevol activitat laboral, sinó que en ells es conclou que disposa d'una capacitat residual de treball, si bé que sotmesa a algunes restriccions.

La Sra. Suárez va treballar desprès de que es va suspendre el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, i fins el mes de març de 2019, la qual cosa demostra que sí manté una capacitat residual de treball.

4.- La Sra. Suárez s'ha oposat al recurs de la CASS i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu criteri, al seu antic lloc de treball li van demanar de fer una peritació davant la Dra. Álvarez, el resultat del qual va motivar el seu acomiadament, compte tingut que amb el seu estat no se la podia reubicar en cap altre lloc de treball, i amb la pensió assignada per la CASS -de 437,49 euros-, no podia subsistir, per la qual cosa va començar a treballar fent tasques de neteja 3 hores setmanals, però va tenir que plegar perquè no podria continuar.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons l'art.166 de la Llei 17/2008, del 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS) la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.

D'altra banda, l'art. 168 de la LSS disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals, i que la manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Així, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les aptituds i formació professionals dels treballadors, són elements per a la determinació del grau d'invalidesa, i no per la classificació en un dels grups legalment determinats. En aquest mateix sentit ja es va pronunciar aquesta Sala Administrativa a la sentència 87/2017 de data 13/10/2017, dictada al núm. de rotlle: TSJA-0000046/2017.

A l'últim, l'art. 169 defineix les categories de les persones beneficiàries i les classifica en dos grups:

Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant.

Grup 2: persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional.

En definitiva, l'únic criteri per la classificació en un d'aquests grups és la capacitat de treballar o no. Així ho ha vingut mantenint aquesta Sala, sentència 87/2017 ja citada, i sentència 89/2017, de 23/11/2017, dictada al núm. de rotlle TSJA-0000010/2017:

"Ara bé, la classificació de la invalidesa en algun dels dos grups que determina l'article 169 del mateix text legal ja no depèn del grau d'IPP, sinó del fet que l'interessat puguin continuar treballant, o bé hagi quedat incapacitat per exercir qualsevol activitat professional.

Des d'aquesta perspectiva, no resulta transcendent que la IPP total de la interessada sigui del 62,14%, com afirma la sentència apel·lada, o bé del 64,57%, com defensa la recurrent. El fet determinant és, com s'ha dit, que la interessada pugui o no desenvolupar alguna activitat laboral..."

Tercer.- La controvèrsia a resoldre en aquest recurs d'apel·lació rau en determinar si, a la vista dels informes mèdics obrants a les actuacions, es pot concloure que la Sra. Suárez encara està facultada per treballar -tot i les seqüeles que li han quedat com a conseqüència de la patologia soferta- o bé no pot desenvolupar cap tipus de treball.

Doncs bé, a l'informe elaborat per part del pèrit forense i datat el 4 de setembre del 2019 (f. 179-185) es conclou que:

"la Sra. Suárez pot tenir una activitat laboral molt limitada coincidint amb les valoracions que efectua la Dra. Álvarez (Metgessa del Treball), la qual segons informe mèdic que ella mateixa va efectuar datat del 23 de novembre de 2018, indica que la pacient ha de realitzar tasques laborals reduïdes:

Restringir els moviments sobtats de la columna cervical.

Restringir les postures forçades de la columna cervical, així com les tasques que suposin una flexió extensió rotació continuades.

Restringir els treballs que suposin una elevació de les extremitats superiors per sobre de les escàpules.

Restringir la manipulació manual de càrregues superiors a 1 Kilogram.

Restringir les tasques a la intempèrie amb exposició a temperatures de fred i/o calor.

Que en el seu lloc de treball cal que tingui un ambient acústic confortable evitant sorolls de fons."

L'anterior quadre porta a la conclusió, segons el pèrit actuant, que a la Sra. Suárez se li pot atribuir una invalidesa de treball del grup 1.

A la sentència del Tribunal de Batlles es reconeix que aquest criteri, que coincideix amb el parer de la CASS, contradiu les conclusions a les que arriba el facultatiu especialista que va intervenir en seu administrativa en aplicació de l'article 257 de la Llei 17/2008, segons text vigent. En aquest sentit, el Dr. Pombo, en l'informe mèdic de 7 de febrer del 2019 (f. 156-162), precisa que "La Sra. Suárez presenta una pèrdua auditiva complerta de l'orella dreta (100%) i una orella esquerra que presenta una pèrdua mínima (6%) que s'acompanya d'acúfens crònics que li provoquen dificultats per dormir i per l'audició. S'ha de tenir en compte que si es troba en un entorn acústic anòmal (carrer, sales d'espera, bars, sales amb gent, etc...) la seva capacitat de comprensió baixa molt i li costa inclús entendre el que li diuen. (...) També presenta uns vertígens resistents als tractaments realitzats fins l'actualitat que solen ser més freqüents al fer girs bruscos del cap o al fer canvis de nivell (ja sigui al pujar o baixar escales o en els salts d'un autobús). I si porta pes es desequilibra. A més si tanca els ulls o resta amb la llum apagada la tendència és a caure. Finalment presenta cefalees cròniques, acúfens crònics que no la deixen descansar bé".

Aquesta valoració porta al pèrit a concloure que, si bé "Inicialment, estem d'acord amb la pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna" fent referència a la pensió del grup 1 (f. 161), tanmateix, creu pels condicionants que presenta la Sra. Suárez, aquesta és tributària d'una pensió d'invalidesa del grup 2.

A la sentència apel·lada es constata, doncs, que existeixen dos informes realitzats per part de facultatius independents els quals, malgrat convergir en les patologies i limitacions funcionals, divergeixen a l'hora de determinar el tipus de pensió d'invalidesa que correspon a l'assegurada, i es raona que "Davant d'aquesta tessitura cal recordar que el desenvolupament de qualsevulla activitat laboral comporta unes exigències mínimes de professionalitat, rendiment i dedicació, i que per tant difícilment les patologies i limitacions funcionals que actualment presenta l'assegurada poden conviure, en el pla fàctic, amb la realització regular d'una activitat laboral ja que d'una banda no podria oferir un rendiment socialment acceptable, des del moment en que ha de realitzar horaris reduïts, no pot manipular pesos superiors a 1 kg, no pot estar a la intempèrie, no pot estar envoltada de sorolls de fons, ha d'evitar postures forçades de la columna cervical i de les extremitats superiors o moviments sobtats. I el que és més important, la realització de qualsevol tipus de treball comportaria exposar- la a un patiment físic i psíquic difícilment justificable en base a una teòrica capacitat residual de treball, més quan tampoc es detallen quines concretes tasques, no teòriques sinó reals, podria realitzar en base al quadre que presenta en l'actualitat, comportant de facto una clara restricció d'accés al mercat laboral".

És cert, com s'ha detallat ut supra, que l'únic criteri per la classificació del treballador en el grup 1 o en el 2 és la seva capacitat per treballar o no, i a l'informe del pèrit judicial es conclou que la Sra. Suárez pot tenir activitat laboral si bé que de forma molt limitada.

Arribats a aquest punt cal recordar que aquest Tribunal ha declarat que quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar-se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat, tot afegint que la possibilitat de treballar no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva (sentència 30-2014, d'11 de juliol, i en el mateix sentit sentència 42-2017, de 17 de maig, i 58-2017, de 23 de juny).

Per això, analitzades les seqüeles que pateix la part agent, cal concloure que no pot realitzar de forma normal i regular cap tipus d'activitat professional, ni tan sols sedentària -els vertígens i els mals de cap es pateixen en qualsevol posició-, de manera que té dret a una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 2.

Per això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CASS contra la sentència 11/2010 dictada el 4 de febrer d'enguany per la Secció Administrativa de la Batllia.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.