Nul.litat de contracte (0076/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 076/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 17-04-2009, la representació processal del Sr. Romeu va interposar demanda envers la Sra. Varesc i Seco, en virtut de la qual sol·licitava la nul·litat del contracte de cessió entre la Sra. Varesc i la Sra. Seco i que se les condemnés a abonar 4000 euros mensuals des de juliol del 2008 i fins a l’extinció del contracte d’arrendament, i els augments d’IPC que corresponguin, així com el 50% del valor residual del parament de local comercial de l’XXXX

En data 22-05-2009, la representació processal de la Sres. Varesc i Seco van oposar-se a la demanda, segons els seus respectius escrits, i van demanar que es procedís a la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals.

II.- En data 19-02-2010 es va dictar sentència, per l’Hble. Tribunal de Batlles, essent la seva part decisòria la que segueix: “DECIDEIX Estimar en la seva major part la demanda formulada en data 17 d’abril del 2009 per la Sra. E.C.C. actuant en nom i interès del Sr. Romeu contra les Sres. Varesc i ENTITY_6:

1.- declarar la nul·litat del contracte amb datació 17 de juny del 2008 celebrat entre la Sra. Varesc i la Sra. Seco, pel qual la primera cedeix a la segona els seus drets en el contracte d’arrendament de data 9 de març del 2007 celebrat amb la societat E. SL i amb objecte del negoci dit B. de l’Av. Carlemany ** de les Escaldes;

2.- condemna a les Sres. Varesc i Seco a satisfer al demandant una quantitat mensuals equivalent a una tercera part de les rendes percebudes en execució del contracte del 9 de març del 2007 des del mes de juliol del 2008 i fins a la finalització del contracte del 9 de març del 2007 des del mes de juliol del 2008 i fins a la finalització del contracte o d’alguna de les seves pròrrogues;

3.- Imposa a les defenents la totalitat de les costes processals causades, amb inclusió dels honoraris d’advocat i procuradoria”

III.- Les parts defenents van interposar recurs contra la sentència d’instància i, en data 29-04-2010, van articular sengles escrits de conclusions, segons els quals i pels motius explicitats en els mateixos, demanen la revocació de la sentència d’instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 26-05-2010, ha demanat la confirmació de la sentència d’instància, amb imposició de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els arguments o motius en els quals la part recurrent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, impugna la consideració del tribunal a quo, segons la qual si la Sra. Varesc és la única titular administrativa del negoci i els cònjuges estaven casats en règim de separació de béns, i com que el demandat ha col·laborat en l’establiment del negoci franquícia B. i en el seu desenvolupament, a manca de prova en contrari, cal entendre que la propietat del fons de comerç estava repartida per meitats. En aquest sentit, manifesta que la propietat no es pot presumir, no existeix cap mode d’adquisició del domini i que el defenent no ha aportat cap diner als negocis, sinó que la mare li va cedir gratuïtament el local on es va instal·lar i també va obtenir l’ajuda del seu oncle J.V.. Per tant, no hi ha cap manca de prova que permeti mantenir la conclusió del tribunal a quo. Afegeix que no s’ha provat cap mandat o fidúcia. En segon terme, entén que el fet que el compte bancari estigui a nom de tots dos consorts, no atorga ni la cotitularitat dels saldos i cap cotitularitat en la franquícia. En tercer terme, manifesta que se li ha atorgat una posició més favorable al defenent que la de les recurrents i que la sentència no és congruent amb la demanda.

La recurrent Sra. Seco entén, en primer terme, que el negoci de renúncia de drets de 17-06-2008 no es troba privat de causa. Afegeix que si els drets que dimanen del contracte d’arrendament de 9-03-2007 eren compartits per la Sra. Varesc amb una altra persona, no es pot imposar a aquesta recurrent l’obligació d’esbrinar qui era. I, en segon terme, entén que, segons el principi de relativitat dels contractes, aquell que no és part no pot obtenir la nul·litat del mateix i si entén que ha patit danys, el que cal fer és exercitar una acció indemnitzatòria de danys i perjudicis. Per últim, manifesta que no es pot condemnar a la Sra. Seco a abonar una part de les rendes que solament correspon a la Sra. Varesc en relació al demandant.

II.- Consten com a fets acreditats els següents: La Sra. Varesc consta com a titular del Registre de comerç del Govern des de 1989 i que la mare de la Sra. Varesc li ha cedit gratuïtament el local comercial per a explotar el seu negoci. També consta que des de 1998 s’explota una franquícia de B. i que el contracte de 1-05-1998 el va signar la Sra. Varesc, sense que s’hagués incorporat el Sr. Romeu a la franquícia. En data 8-2-2007 la mercantil E. SL es va subrogar en la posició de franquiciada de la Sra. Varesc i per contracte de 9-03-2007 es va atorgar un arrendament entre la subrogada i les defenents i un contracte de compravenda de material entre la Sra. Varesc i la mercantil E. SL Així mateix, consta provat que el Sr. Romeu i la Sra. Varesc van perfeccionar una assegurança, essent la prima pagada al compte corrent conjunt del matrimoni i que en aquest compte també es va saldar un deute derivat de l’antic negoci de la Sra. Varesc i que es van obtenir diferents crèdits per al funcionament del negoci amb càrrec a l’esmentat compte.

Amb les anteriors dades, el jutjador a quo entén “Que si bé és cert que la Sra. Varesc figura com a única titular administrativa del negoci i que els cònjuges estaven casats sota el règim econòmic de la separació de béns, també és provat que el seu cònjuge Sr. Romeu ha col·laborat en l’establiment del negoci franquiciat B. i en el seu desenvolupament, de tal manera que, a manca de prova en contrari, cal jutjar que la propietat del fons de comerç era repartida per meitats”.

Aquesta Sala no pot compartir la referida argumentació. En efecte, resta acreditat que la única titular administrativa del comerç i la única signatària del contracte de franquícia era la Sra. Varesc, sense que existís cap inconvenient, atès que el seu marit era de nacionalitat andorrana, per tal que hagués assumit també la titularitat del negoci i de la franquícia. Junt a aquestes dades, ressurt també que el règim del matrimoni és el de separació de béns i que el fet que l’espòs hagi col·laborat en l’establiment i en el desenvolupament del negoci no el converteix, en el règim econòmic matrimonial de separació de béns, en cotitular del negoci. Ans al contrari, si ha col·laborat a la tasca empresarial de l’esposa en l’establiment i desenvolupament d’un negoci empresarial, és en seu de liquidació de règim econòmic matrimonial on diferents règims econòmics matrimonials d’altres ordenaments jurídics, encara que no és el cas de l’ordenament jurídic andorrà, confereixen una compensació econòmica per a aquell consort que ha treballat per l’empresa de l’altre sense retribució o amb retribució insuficient. Però, en cap cas, en aquests règims de separació de béns, la col·laboració i ajuda al desenvolupament comporta l’existència d’una cotitularitat del fons de comerç del mateix.

A les consideracions anteriors, s’ha d’afegir que el fet que la pòlissa d’assegurança del negoci s’abonés amb càrrec al compte comú i que d’aquest es sufraguessin deutes anteriors i s’obtinguessin crèdits per la marxa del negoci, no obsta al fet que la titularitat de l’empresa segueixi essent del seu titular. Nogensmenys, com aquesta Sala va posar de manifest en la seva sentència de 18-11-2004, el règim de les titularitats formals, propi del règim de separació de béns, no actua en relació als comptes corrents, tota vegada que en aquest correspon els saldos dels mateixos a qui acrediti que els ha generat,a la qual cosa s’ha d’afegir que els possibles abonaments a partides pròpies del negoci del consort si podran donar, en seu de liquidació del règim econòmic matrimonial i conforme a les normes que disciplinen aquest, a les oportunes liquidacions i anivellaments patrimonials derivats de l’abonament de despeses exclusives del negoci d’un consort amb fons comuns.

III.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús de la demanda interposada pel Sr. Romeu, tota vegada que al no ser titular del fons de comerç, el contracte signat per la única titular del fons de comerç esdevé vàlid, sense que la part agent ostenti legitimació com a tercer per a impugnar un contracte del qual no esdevé part, de manera que procedeix la revocació de la resolució d’instància i la desestimació de la demanda interposada per la part agent.

Quant a les costes processals, les consideracions referides amb anterioritat signifiquen que els recursos interposats hagin de ser acollits i que no s’escaigui efectuar imposició de les costes d’aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

En canvi, la desestimació íntegra de la demanda articulada a la instància comporta la imposició a la part agent de les costes processals (Arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM els recursos interposats per la representació processal de les Sres. Varesc i Seco contra la sentència, de data 19-02-2010, dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria, en el sentit de declarar que s’ha de desestimar la demanda interposada pel Sr. Romeu contra les Sres. Varesc I Seco i absoldre a les defenents de totes les pretensions instades en la seva contra. S’escau imposar a la part agent les costes processals derivades de la primera instància. No procedeix efectuar imposició de les costes d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.