Costes processals (062/09)
- Resolució
- Sentència · 23/07/2009
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 188/2009
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2009:188
- Recurs
- 62/09
- Ponent
- Joan Manel Abril Campoy
- Magistrats
- Joan Manel Abril Campoy, Eulàlia Amat Llari, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- CONTRACTE BANC COMPTE CORRENT ADVOCAT COSTES PROCESSALS
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar el recurs interposat per la representació processal de Benitez i Cañellas contra la sentència que els condemnava a pagar 47.772,63 euros a l'agent Recio, més interessos i comissions bancàries, així com les costes judicials. El recurs argumentava que la imposició de les costes processals no era justificada degut a la difícil situació econòmica de la part defenent i la falta de mala fe o temeritat. No obstant això, la sala va considerar que la part defenent havia generat el deute amb l'entitat bancària agent mitjançant l'assumpció de diferents deutes i que no havia complert amb les prestacions derivades del contracte d'obertura de compte corrent, per la qual cosa la part agent havia hagut d'impetrar l'auxili judicial per defensar els seus interessos. Com a conseqüència, la sala va decidir imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-062/09
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Recio va interposar demanda, en data 8-10-2008, envers els Srs. Benitez i Cañellas, sol·licitant que es condemnés als defenents a l'abonament de 47.772,63 EUR, amb més els interessos i comissions i amb imposició de les costes processals.
La representació processal de la part defenent, per escrit de 29-10-2008, va reconèixer deure a l'agent la quantitat reclamada, però sense que se'ls imposés les costes de la instància.
II.- En data 19-9-2008 es va dictar sentència, essent la seva part decisòria: "DECIDEIX: Que estimant en tots els seus extrems la demanda interposada per la representació processal d'Recio contra els Srs. Benitez i Cañellas, ha de condemnar i condemna de forma conjunta i solidària aquests darrers, a pagar a l'agent la quantitat de 47.772,63.- EUR més els interessos i comissions bancaris indicats en el II.- Considerant "in fine" de la present Resolució, des del dia 16 de juliol de 2008 i fins el dia de la total liquidació del deute, i a pagar les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".
III.- La part defenent ha interposat recurs contra la sentència i, en data 5-5-09 va articular escrit de conclusions, on pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de la resolució dictada a la instància. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data 18-5-09, sol·licita que es procedeixi a la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'únic motiu en el qual es fonamenta el recurs de la part defenent rau en la impugnació de la imposició de les costes processals. Argumenta que per motius econòmics no s'ha pogut satisfer el deute envers Recio i no han existit mala fe ni temeritat, per la qual cosa no procedeix la imposició de les costes processals. Afegeix que el descobert ha estat generat per voluntat i acord exprés de la part agent.
II.- El present recurs no pot ésser estimat pels arguments que, a continuació, s'exposen.
Esdevé doctrina d'aquesta Sala, entre altres sentència del Tribunal Superior de 19-11-1998 i Aute de 23-10-2003, que en l'ordenament jurídic andorrà no existeix, a diferència del que es preveu en altres ordenaments jurídics de l'entorn (cfr. Art. 395 LEC 1/2000, de 7 de gener), una disposició específica en matèria d'aplanament i determinació de les costes processals. Per tant, en aquells supòsits en els quals l'aplanament es produeix i que l'actuació de la defenent de no complir la prestació és la que ha originat la pendència del procés, s'ha d'efectuar imposició de les costes processals.
Si traduïm les anteriors consideracions al supòsit que ens ocupa, resulta que l'obertura del compte corrent es va produir en data XXXX i el ròssec deutor que presentava el compte en data XXXX era de 47.772,63 EUR.
No es pot acceptar l'argument de la defenent que l'existència del descobert i la gènesi del ròssec deutor és imputable a la voluntat de l'entitat bancària, atès que ha estat la part defenent qui amb l'assumpció de diferents deutes ha generat l'estat actual del deute envers l'entitat bancària agent.
I tampoc es pot acollir el motiu segons el qual la difícil situació econòmica en la qual es troba la part defenent és la que ha generat l'incompliment de les prestacions contingudes en el contracte. Si bé pot esdevenir certa com a causa de l'incompliment de les seves prestacions, resta clar, com reconeix la pròpia defenent, que no ha complert amb les prestacions derivades del contracte d'obertura de compte corrent, i, per tant, que la part agent s'ha vist obligada a impetrar l'auxili judicial per a aconseguir la defensa dels seus legítims interessos i la satisfacció del seu dret subjectiu.
III.- La desestimació del present recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5)
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Benitez i Cañellas contra la sentència, de data 19-02-2009, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.