Valoració de l'element objectiu i del professional(76/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0019-2/2011 Núm. De Rotlle: TSJA-76/11

S E N T È N C I A NÚM. 22-2012

PARTS:

Apel·lant: Sr. Carranza

Representant: Salas

Advocat: Varesc

Apel·lant: CASS

Representant : Gaya

Advocat: Mercader

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova

A la vila d’Andorra la Vella, el quinze de març de l’any dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número SS-0019-2/2011.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- El Sr. Carranza va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 19 de gener del 2011, confirmant en alçada la decisió del 16 de novembre de 2010 sol·licitant la revocació de la decisió impugnada.

2n.- En la sentència de l’1de setembre de 2011, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Carranza.

3r.- En el seu escrit d’apel·lació de data 8 de novembre del 2011, el Sr. Carranza estima en síntesi:

-aquesta part no ha tingut coneixement de cap informe de l’assessoria mèdica de la CASS o altres que poguessin acreditar com la CASS arriba a calcular el grau de menyscabament de 35%.

-l’element objectiu ha de ser valorat en un 50%

-s’ha de valorar l’element professional

-demana la condemna de l’adversa al pagament de les costes processals.

El Sr. Carranza ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 20 de desembre del 2011.

4t.- En la seva contesta de data 21 de novembre del 2011, la CASS estima en síntesi:

-les resolucions impugnades sí que contenen la motivació suficient exigida pel Codi de l’Administració.

-la valoració dels perits del tribunal, que coincideix plenament amb la dels metges de la CASS, valora les minves presentades per l’assegurat, atorgant- li una IPP del 35%.

-pel que fa l’atorgament de l’element professional, quan l’assegurat es reincorporarà al món laboral, es podrà comprovar si ha sofert una pèrdua d’ingressos i l’interessat podrà adreçar la corresponent sol·licitud de reconeixement de l’element professional a la CASS.

-la pretensió de l’adversa que s’imposin a la CASS les costes processals ha de ser desestimada.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 14 de desembre de 2011.

5è.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En data 13 de desembre del 2009, el Sr. Carranza va patir una important lesió a nivell dorso-lumbar (accident de treball).

Per una resolució de data 16 de novembre del 2010, la CASS li va comunicar que li donava l’alta laboral a comptar del dia 1 de desembre del 2010, tot i atorgant-li una pensió per invalidesa derivada d’accident laboral amb un grau de menyscabament del 35%.

En el seu recurs, l’interessat estima que l’IPP hauria de ser del 60% és a dir, 50% per l’element objectiu i 20% de l’IPP del 50% per l’element professional (és a dir 10%).

Tercer.- Sobre la motivació de la resolució:

La resolució de la CASS de data 16 de novembre del 2010, comporta una motivació succinta però suficientment clara per tal que l’interessat conegui els motius que justifiquen aquella resolució. En particular, la resolució indica clarament: “el vostre estat està consolidat i justifiqueu una reducció de la vostra capacitat de guany amb un grau de menyscabament del 35%”.

Per tant, el recurs d’apel·lació s’ha de rebutjar sobre aquest punt.

Quart.- Sobre el fons.

L’article 164 de la Llei 17/2008 disposa:

“2.- El grau de menyscabament es calcula a partir d’uns barems tècnics tenint en compte:

Un element objectiu: el grau de minva de la integritat corporal segons la naturalesa de la malaltia o de l’accident, d’acord amb uns barems tècnics que es fixa per reglament.

Un element professional consistent en la pèrdua d’ingressos que sofreix la persona assegurada, comparant els salaris que rebia o guanys que tenia abans i després de produir-se l’accident o la malaltia professional.”

Per tant, convé examinar les condicions d’aplicació dels dos elements, en el cas concret:

Pel que fa l’element objectiu, l’informe mèdic de la CASS conclou, en el seu informe de data 10 de març del 2011, “ aquesta comissió considera que el pacient presenta a nivell lumbar i derivat de l’accident laboral de l’any 2009, una minva valorada en un 35% d’IPP” (v. f. 49).

En l’informe de data 5 de maig del 2011, els perits judicials conclouen, “...li correspon una IPP del 35% (25% per la lumbàlgia + 10% per la ciatàlgia dreta): v. f. 91.

Es pot subratllar el diagnòstic elaborat pel Dr. Zapata en data 24 de desembre del 2007 (v. f. 67) i 26 de novembre del 2009 (v. f.73). En aquest últim informe, el Dr. Zapata, escriu, especialment, “Absència de canal lumbar estret; aspecte normal de les arrels en els foramens; absència de lesió intra-dural visible; absència d’espondilolistesi o d’espondilolisi visible; absència de lesió vertebral evolutiva visible”.

Cal concloure, d’aquests diferents elements, que l’element objectiu s’ha de fixar a 35%.

Pel que fa l’element professional, convé subratllar, prèviament, que la fixació del seu percentatge no correspon, en cap cas, a la competència dels perits.

En l’informe, precitat, del 5 de maig del 2011, els perits judicials diuen que el Sr. Carranza, “sí podrà realitzar activitats sedentàries o bé activitats que no impliquin esforços importants” (v. f. 90).

L’assegurat no ha provat la pèrdua d’emoluments exigida per l’article 164 de la Llei 17/2008, precitat.

En conseqüència, com ho diu la CASS en el seu escrit de contesta, “sense perjudici que quan l’assegurat es reincorpori al món laboral, llavors es podrà comprovar si ha sofert una pèrdua d’ingressos, i l’assegurat podrà adreçar la corresponent sol·licitud de reconeixement de l’element professional a la meva mandant acreditant la realitat de la pèrdua d’emoluments.”

A més, l’interessat no compleix les condicions previstes per la disposició transitòria cinquena del Reglament regulador de les prestacions d’invalidesa, que preveu com a requisit indispensable que l’element objectiu hagi estat valorat en una IPP mínima del 50%.

El recurs d’apel·lació ha de ser rebutjat sobre aquest punt.

Cinquè.- No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d’apel·lació presentat pel Sr. Carranza.

Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la CASS del 19 de gener del 2011, confirmant en alçada la decisió del 16 de novembre del 2010, és ajustada a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.