Drets d'autor-caducitat de l'acció (0064/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.-064/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 22 de juliol de 2010

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Barberá va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda a tramitar pel procediment abreujat contra la societat Vara (ENTITY_7), en reclamació de la quantitat de 5.709 EUR, en concepte d'indemnització per danys i perjudicis, amb condemna de la societat defenent a abonar la totalitat de les costes del litigi.

II.- La societat Vara va formular les excepcions peremptòries de defecte legal en la interposició de la demanda i de manca de legitimació activa i passiva, així com la de caducitat de l'acció de reclamació de quantitat per danys i perjudicis derivats de la lesió dels drets d'autor; sobre el fons, va oposar-se a les pretensions de la part agent, contestant que no és cert que Vara hagi incomplert les clàusules establertes en el pressupost i en la factura del reportatge fotogràfic, ni tampoc que hagi vulnerat els drets d'autor del Sr. Barberá.

III.- Per sentència de data 4 de febrer del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant l'excepció de caducitat interposada per la societat defenent, va absoldre la societat Vara de les pretensions del Sr. Barberá, i imposar a aquest darrer el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

VI.- Contra aquesta resolució el Sr. Barberá ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que ha quedat del tot provat que el Sr. Barberá va tenir coneixement de la identitat de l'infractor a partir de les actuacions practicades dins de la causa penal, formulant per tant, la corresponent demanda civil dins del termini de 5 anys a comptar del coneixement de la identitat del suposat infractor, tal com ho estableix l'article 39.4 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns.

II.- Per contracte de data 8 de gener de 1996, l'empresa Raya va pactar amb el seu empleat, el Sr. Barberá, que aquest darrer es reservava l'autoria i drets d'autor de totes les obres fotogràfiques que realitzés en qualitat d'empleat de Raya. El Sr. Barberá va realitzar un reportatge fotogràfic per el ús exclusiu del catàleg d'hivern 98/99 de la societat Vara, i per publicitat de les estacions d'esquí d'X., excloent qualsevol altre ús. Malgrat això, el Sr. Barberá va adonar-se que les Alvarado Alvarado havien editat postals i una guia turística d'ANDORRA en les quals figuraven fotos del reportatge realitzat pel compte de la societat Vara. En data 26 d'abril del 2001 el Sr. Barberá va formular querella criminal contra Alvarado Alvarado per la venda de fotografies de la seva propietat sense el seu consentiment. Per Aute de data 13 de desembre del 2006, es va decidir el sobreseïment definitiu de l'esmentada causa penal per absència d'il·lícit penal. A conseqüència d'aquesta decisió el Sr. Barberá ha interposat la present acció civil contra la societat Vara. La qüestió cabdal que s'ha prèviament de resoldre en tràmit d'apel·lació és la derivada de l'excepció de caducitat de l'acció interposada pel Sr. Barberá.

III.- L'article 39.4 de la Llei de data 10 de juny de 1999 sobre drets d'autor i drets veïns estableix que les accions civils derivades de la lesió dels drets d'autor s'han d'instar dins el període de 5 anys a comptar de la data en que l'autor hagi tingut coneixement de la violació i de la identitat del suposat infractor. En la seva confessió en judici el Sr. Barberá va reconèixer que va interposar querella criminal contra les empreses Alvarado Alvarado i Miró, en data 26 d'abril del 2001, després que tingués coneixement de la publicació de la guia i de les postals d'autes per les mateixes empreses. Per tant, es pot legítimament fixar la data en la qual el Sr. Barberá ha tingut coneixement de la lesió del seu dret d'autor, el dia 26 d'abril del 2001, com a mínim. Respecte a la data de coneixement per part del Sr. Barberá de la identitat del suposat infractor, la tesi del mateix segons la qual fou de resultes de les actuacions penals que va conèixer que la responsabilitat de la difusió fraudulenta de les seves fotografies, s'havia d'atribuir a la societat Vara, no pot prosperar. En efecte, la relació contractual de compra i d'ús exclusiu del reportatge fotogràfic del Sr. Barberá només afecta aquest darrer i la societat Vara. Per tant, si es constata un incompliment de la clàusula d'exclusivitat, l'únic responsable no pot ser altre que la societat Vara, ja que aquesta societat era l'única propietària i posseïdora de les fotografies litigioses i que solament aquesta podia haver-les cedides a tercers, i que també Vara era l'únic contractant vinculat per la clàusula d'ús exclusiu. Atès que totes les relacions entre Vara i tercers són alienes al Sr. Barberá, força és de constatar que l'únic responsable, en front del Sr. Barberá, d'un ús incorrecte del reportatge fotogràfic, era exclusivament la societat Vara, sense perjudici de tota acció en responsabilitat que Vara pugui considerar escaient formular contra qualsevol tercer per incompliment de la relació contractual entre ambdós.

IV.- Atès que l'acció del Sr. Barberá fou iniciada al mes de febrer del 2008, és a dir més de 5 anys després que l'agent hagi tingut coneixement de la lesió del seu dret d'autor i de la identitat del suposat infractor, força és de constatar que la mateixa ha caducat.

V.- La desestimació del recurs imposa de condemnar la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 4 de febrer del 2010 en tots els seus extrems; fent imposició de les costes processals de segona instància a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.