La celebració de l'acte del judici oral en el procediment especial de família constitueix un tràmit legalment preceptiu i d'ordre públic, indisponible tant per a les parts com per a l'òrgan jurisdiccional.

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000085/2026

ORIGEN: 5000376/2025 - 0

NIG: 5300542120250002225

SENTÈNCIA 000098-2026 DE 13/09/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 13/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000085/2026

Nig : 5300542120250002225

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00098

SENTÈNCIA 000098/2026

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Sra. Belén

Advocada: Sra. Martina

Apel·lat: Sr. Cristòfol

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: La celebració de l'acte del judici oral en el procediment especial de família constitueix un tràmit legalment preceptiu i d'ordre públic, indisponible tant per a les parts com per a l'òrgan jurisdiccional.

Andorra la Vella, a 13 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Mitjançant escrit presentat en data 5 de novembre de 2025, la Sra. Belén va formular demanda d'establiment de mesures relatives als progenitors i els fills menors d'edat contra el Sr. Cristòfol, a tramitar pel procediment especial de família previst als articles 297 i següents del Codi de procediment civil , demanant es dictés Sentència disposant l'establiment de les mesures reguladores de les relacions paternofilials, incloent-hi l'atribució de la guarda i custòdia dels menors a la progenitora, l'establiment d'un règim de visites a favor del progenitor no custodi, la fixació d'una pensió d'aliments a càrrec del pare i el repartiment per meitats de les despeses extraordinàries dels menors.

2.- Prèvia admissió i trasllat de la demanda, la part defenent fou declarada en rebel·lia processal per Aute de 10 de gener de 2026. Per Aute de la mateixa data, s'acordà la pràctica de la prova proposada pel Ministeri Fiscal, relativa a l'acreditació dels ingressos de les parts.

3.- Per Aute de 17 de febrer de 2026, la Batllia va acordar la no celebració del judici oral, tot donant trasllat del resultat probatori a la part demandant i al Ministeri Fiscal i concedint-los un termini de tretze dies hàbils per formular llurs conclusions escrites, amb la indicació que, transcorregut aquest termini, el procediment quedaria vist per sentència.

4.- Mitjançant escrit de data 19 de febrer de 2026, el Ministeri Fiscal va interposar recurs de reposició contra l'esmentat Aute, que fou desestimat per Aute de 9 de març de 2026. La part agent i el Ministeri Fiscal van presentar llurs escrits de conclusions; en el seu, el Ministeri Fiscal, després de reiterar els motius del seu recurs, va manifestar que no s'oposava a les pretensions formulades per la part agent i va sol·licitar l'establiment de les mateixes mesures interessades en la demanda. El procés va quedar vist per sentència.

5.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el Batlle va dictar, en data 13 de març de 2026, Sentència amb la part decisòria següent:

"PRIMER.- Estimar la demanda d'establiment de mesures reguladores de les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat presentada per part de la Sra. Sra. Belén en vers el Sr. Cristòfol

SEGON.- Establir com a reguladores el conjunt de mesures següents en els termes previstos en el fonament de dret tercer:

- Exercici conjunt de l'autoritat parental per ambdós progenitors.

- Atribució de la guarda i custòdia dels menors a la progenitora.

- Establiment d'un règim de visites a favor del progenitor no custodi.

- Fixació d'una pensió d'aliments de 300€ per fill menor, a càrrec del progenitor no custodi.

- Repartiment per meitats entre ambdós progenitors de les despeses extraordinàries dels menors.

TERCER.- No efectuar especial condemna en costes."

6.- El Ministeri Fiscal ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada Sentència, per infracció de les garanties i normes processals i per vulneració del dret a la jurisdicció, sol·licitant la retroacció de les actuacions fins al moment de la celebració de l'acte del judici oral, a fi que el procediment segueixi els tràmits legalment establerts en base als següents arguments:

En primer lloc, denuncia que la tramitació del procediment especial de família seguida pel Tribunal d'instància no s'ajusta al procediment legalment establert, atès que, per Aute de 17 de febrer de 2026, es va acordar la no celebració del judici oral i la substitució d'aquest acte per un tràmit de conclusions escrites.

En segon lloc, al·lega que el Tribunal d'instància va alterar la tramitació del procediment especial de família, de naturalesa oral, en transformar-lo en un procediment escrit, i sosté que la referència de l' article 306.1 del Codi de procediment civil a l'aute que decideix que no se celebri el judici oral prové de la normativa processal anterior i va quedar desconnectada del règim vigent arran de la reforma de l'article 304 del mateix Codi, que imposa l'assenyalament i la celebració del judici oral de conformitat amb l'article 257.

En tercer lloc, sosté que la supressió de l'acte del judici oral vulnera les garanties i els drets processals de les parts intervinents o que puguin intervenir en el marc del procés civil, en impedir-los fixar l'objecte del procés i determinar les qüestions de fet i de dret controvertides; i afegeix que la part declarada en rebel·lia processal té dret, si ho considera oportú, a comparèixer a l'acte del judici oral i a sol·licitar-hi la pràctica de prova, sense que li fos notificada l'alteració del tràmit procedimental acordat.

7.- La direcció lletrada de la Sra. Sra. Belén va presentar, en data 12 de maig de 2026, escrit d'al·legacions en oposició al recurs d'apel·lació demanant la seva desestimació amb imposició de les costes al Ministeri Fiscal, sostenint que el recurs no s'adreça contra la Sentència de 13 de març de 2026, sinó contra l'Aute de 9 de març de 2026 que va desestimar el recurs de reposició, i que constitueix una mera reiteració dels arguments ja examinats i resolts pel Tribunal d'instància, la qual cosa, d'acord amb la jurisprudència d'aquesta Sala, comporta per si sola la desestimació del recurs; que el recurs formulat era incongruent, atès que el Ministeri Fiscal va manifestar expressament en el seu escrit de conclusions la conformitat amb les mesures interessades en la demanda, que han estat íntegrament recollides en la sentència apel·lada, sense que el recurs impugni cap dels pronunciaments d'aquesta: que la tramitació seguida s'ajustava a dret, per tal com l' article 306.1 del Codi de procediment civil , precepte plenament vigent, reconeix expressament la facultat del tribunal d'acordar la no celebració del judici oral, sense que aquesta decisió hagi comportat cap limitació material dels drets processals de les parts. Finalment, nega tota situació d'indefensió, atès que la part recurrent no concreta quina prova hauria resultat impossible de proposar o practicar; que l'única prova interessada pel Ministeri Fiscal fou degudament admesa i practicada; que la part agent no va sol·licitar cap altra activitat probatòria; i que, pel que fa al demandat rebel, d'acord amb l' article 141 del Codi de procediment civil no esqueia efectuar-li noves notificacions, sense que aquest hagi recorregut contra la sentència ni correspongui al Ministeri Fiscal formular cap pretensió respecte de l'exercici dels seus drets processals.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra la Sentència dictada per la Batllia en data 13 de març de 2026, que va estimar la demanda d'establiment de mesures reguladores de les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat formulada per la Sra. Belén contra el Sr. Cristòfol.

La controvèrsia en aquesta alçada és de naturalesa exclusivament processal. El recurs del Ministeri Fiscal no qüestiona el contingut material de les mesures adoptades -respecte de les quals aquella part va manifestar la seva conformitat en el tràmit de conclusions-, sinó la regularitat de la tramitació seguida pel Tribunal d'instància, que, per Aute de 17 de febrer de 2026, va acordar la no celebració de l'acte del judici oral i la seva substitució per un tràmit de conclusions escrites. L'objecte del recurs se circumscriu, doncs, a determinar si aquesta manera de procedir s'ajusta al règim del procediment especial de família establert als articles 297 i següents del Codi de procediment civil i, en cas negatiu, quines conseqüències se'n deriven sobre la validesa de la sentència apel·lada.

La part agent i apel·lada s'oposa íntegrament al recurs, tot plantejant, a més, objeccions de caràcter previ relatives a la seva admissibilitat i congruència, que hauran de ser examinades amb caràcter preliminar. La part defenent, declarada en rebel·lia processal, no ha comparegut en aquesta alçada.

Segon. Les objeccions de caràcter previ oposades per la part apel·lada.

La part apel·lada sosté, en primer terme, que el recurs no s'adreça pròpiament contra la sentència, sinó contra l'Aute de 9 de març de 2026 que va desestimar el recurs de reposició del Ministeri Fiscal, i que es limita a reiterar els arguments ja examinats i resolts pel Tribunal d'instància.

Aquesta objecció no pot prosperar. L' article 325.3 del Codi de procediment civil estableix que contra l'aute que resol el recurs de reposició no es pot interposar cap altre recurs, sense perjudici que es puguin reproduir els motius que l'han fonamentat en virtut del recurs d'apel·lació que s'interposi eventualment contra la resolució definitiva que posi fi al procés. El precepte configura, doncs, la reproducció dels motius de la reposició en l'apel·lació contra la sentència com l'única via legalment prevista per sotmetre a la revisió d'aquesta Sala les infraccions processals denunciades i no reparades en la instància. El Ministeri Fiscal va denunciar oportunament la infracció mitjançant el recurs de reposició contra l'Aute de 17 de febrer de 2026 i, desestimat aquest, l'ha reproduïda en el recurs d'apel·lació contra la sentència que posa fi al procés, de manera que el recurs s'ajusta plenament al règim legal i satisfà el pressupòsit de denúncia prèvia de la infracció. La doctrina d'aquesta Sala invocada de contrari -segons la qual la mera reiteració dels arguments de la instància, sense desvirtuar els de la sentència, aboca a la desestimació del recurs- es refereix als recursos que combaten el fons de la resolució apel·lada sense fer-se càrrec de la seva motivació, i no és traslladable al supòsit present, en què el vici denunciat és precisament de tramitació i, per la seva pròpia naturalesa, només pot articular-se reproduint els motius que la llei ordena canalitzar per aquesta via.

En segon terme, la part apel·lada addueix la incongruència del recurs, atès que el Ministeri Fiscal va manifestar la seva conformitat amb les mesures interessades en la demanda i no impugna cap pronunciament material de la sentència. Tampoc aquesta objecció pot ser acollida com a causa d'inadmissió o de desestimació preliminar. Les normes processals són d'ordre públic i de compliment obligatori, i no es troben a la lliure disposició de les parts, de manera que la posició del Ministeri Fiscal sobre el fons -expressada, a més, de forma subsidiària i per al cas que la tramitació seguida es mantingués- no depura l'eventual nul·litat de les actuacions ni priva d'objecte el recurs. Cal recordar que el Ministeri Fiscal intervé en aquests procediments en defensa de la legalitat i de l'interès superior dels menors, d'acord amb l' article 293.2 del Codi de procediment civil , funció institucional que l'habilita per denunciar les infraccions de les normes essencials del procés amb independència del sentit material de la decisió adoptada.

Escau, per tant, entrar en l'examen del fons del recurs.

Tercer. El caràcter preceptiu del judici oral en el procediment especial de família.

La qüestió suscitada pel recurs ha estat ja resolta per aquesta Sala en les seves Sentències núm. 42/2026 (rotlle TSJC-265/2025) i núm. 36/2026 (rotlle TSJC-266/2025), ambdues de 15 d'abril de 2026, dictades en supòsits substancialment idèntics al present, en els quals el mateix Tribunal d'instància havia acordat igualment la substitució de l'acte del judici oral per un tràmit de conclusions escrites en el si de procediments especials de família. La doctrina d'aquestes resolucions escau ara reiterar-la i aplicar-la, per elementals exigències de seguretat jurídica i d'igualtat en l'aplicació de la llei.

En la seva redacció anterior a la reforma operada per la disposició final quarta de la Llei 20/2022, del 9 de juny, de modificació de la Llei del saig, l' article 304 del Codi de procediment civil contenia un apartat 3 segons el qual, si el tribunal només havia admès proves documentals el valor probatori de les quals no havia estat impugnat, podia decidir en el mateix aute que no se celebrés el judici oral i declarar el procés vist per a sentència. Aquesta possibilitat va desaparèixer amb l'entrada en vigor de la reforma, el mes de juny de 2022, de manera que l'article 304 vigent disposa únicament que el tribunal assenyala la data en què se celebra el judici oral dins els vint dies hàbils següents al dia en què finalitzen els tràmits d'al·legacions, judici que s'ha de desenvolupar de conformitat amb allò que estableix l'article 257 del mateix Codi.

Com vàrem raonar en les resolucions esmentades, la redacció vigent ja no permet que no se celebri el judici oral, ni tan sols quan només hi ha proves documentals no impugnades. La referència que l'article 306.1 del Codi manté a "l'aute en què decideix que no se celebri el judici oral" -sobre la qual el Tribunal d'instància fonamenta la seva decisió- només es pot atribuir a un defecte de tècnica legislativa, romanent de l'antic apartat 3 de l'article 304 que el legislador reformador va ometre de suprimir, i no es pot considerar expressió d'una voluntat de permetre eludir la celebració de la vista oral. En conseqüència, la decisió de prescindir del judici oral en el procediment especial de família és contra legem, ja que la llei no només no preveu aquesta possibilitat, sinó que l'ha suprimida i imposa expressament la celebració del judici oral.

A aquesta conclusió s'hi afegeix que l'oralitat constitueix, per voluntat expressa del legislador manifestada en l'exposició de motius del Codi de procediment civil, el principi fonamental vertebrador del procés civil de primera instància, del qual deriven els principis d'immediació, de concentració i de publicitat. Les normes processals són d'ordre públic i de compliment obligatori tant per a les parts com per a l'òrgan jurisdiccional, tal com ha recordat el Tribunal Constitucional en assenyalar que les lleis processals contenen normes imperatives que no poden ser derogades per la voluntat de les parts (causa 2000-13-RE), prohibició que val a fortiori per als òrgans judicials, que no poden erigir-se en legisladors ni prescindir d'un tràmit legalment preceptiu sobre la base de consideracions de celeritat o d'economia processal. Tota excepció a l'oralitat només pot venir de la mateixa llei, i les interpretacions dels òrgans judicials han de ser restrictives en el sentit de no permetre'n cap exclusió.

Quart. La concurrència dels pressupòsits de la nul·litat. Resposta a les al·legacions de la part apel·lada.

L'aplicació de la doctrina exposada al cas present condueix necessàriament a l'estimació del recurs. Per Aute de 17 de febrer de 2026, el Tribunal d'instància va acordar la no celebració del judici oral i la seva substitució per un tràmit de conclusions escrites, i va mantenir aquesta decisió per Aute de 9 de març de 2026, en desestimar el recurs de reposició del Ministeri Fiscal, per dictar tot seguit, en data 13 de març de 2026, la sentència ara apel·lada. Aquesta manera de procedir va privar les parts de l'acte processal en què, de conformitat amb l' article 257 del Codi de procediment civil , al qual remet l'article 304, es fixa definitivament l'objecte del procés, es determinen les qüestions de fet i de dret controvertides, es practica la prova amb immediació i es formulen les conclusions, i comporta una alteració de les normes essencials del procés determinant de la nul·litat de ple dret de les actuacions.

No obsten a aquesta conclusió les al·legacions de la part apel·lada relatives a la manca d'indefensió material. En els supòsits resolts per les Sentències núm. 42/2026 i 36/2026 el tribunal d'instància havia concedit igualment un tràmit de conclusions escrites, i aquesta Sala va declarar, tanmateix, la nul·litat de les actuacions, en considerar que la substitució del judici oral per un tràmit escrit no és equiparable a la seva celebració ni pot suplir les garanties que li són inherents. El tràmit de conclusions escrites no permet la immediació del jutjador en la pràctica de la prova ni l'exercici contradictori i concentrat de les facultats que l'article 257 reserva a la vista, mancances que revesteixen una transcendència particular en els procediments de família relatius a menors d'edat, presidits per l'interès superior d'aquests, en els quals la immediació constitueix un instrument qualificat per a l'adequada conformació del criteri judicial sobre les mesures a adoptar.

Tampoc no pot compartir-se l'argument segons el qual la conformitat del Ministeri Fiscal amb el fons de les mesures privaria de contingut la seva denúncia. Com s'ha exposat en el fonament segon, les normes que disciplinen l'estructura essencial del procés no són disponibles per a les parts, i llur inobservança no queda sanada pel fet que el resultat material de la resolució pugui coincidir amb les pretensions deduïdes. Per la mateixa raó, la situació de rebel·lia processal de la part defenent no altera la conclusió assolida: la infracció apreciada afecta la configuració legal del procediment en el seu conjunt i concorre amb independència de la posició processal de cadascuna de les parts, sense que sigui necessari, per tant, dilucidar si el Ministeri Fiscal es troba legitimat per invocar els drets processals del demandat rebel.

Finalment, la doctrina constitucional invocada per la part apel·lada sobre el caràcter real i efectiu de la indefensió (causes 2009-19-RE i 2013-9 i 13-RE) no condueix a un resultat diferent, per tal com la nul·litat aquí apreciada deriva de la inobservança total d'un tràmit essencial i legalment preceptiu del procediment, supòsit que la llei sanciona amb la nul·litat de ple dret i que aquesta Sala ja ha resolt en el mateix sentit en els precedents esmentats, sense que la celeritat ni l'economia processal puguin justificar la inaplicació de normes de caràcter imperatiu.

El recurs del Ministeri Fiscal ha de ser, doncs, acollit.

Cinquè. Abast de la nul·litat i retroacció de les actuacions.

L'estimació del recurs comporta la declaració de nul·litat de la Sentència de 13 de març de 2026 i de les actuacions practicades a partir de l'Aute de 17 de febrer de 2026, inclòs aquest, amb retroacció del procediment al moment immediatament anterior, a fi que la Batllia assenyali i celebri l'acte del judici oral de conformitat amb els articles 304 i 257 del Codi de procediment civil , amb citació de la part agent i del Ministeri Fiscal, i, seguit el procediment pels seus tràmits, dicti nova sentència sobre les mesures reguladores de les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat.

Resten subsistents les actuacions anteriors a l'Aute anul·lat i, en particular, la declaració de rebel·lia processal de la part defenent i la prova practicada, sens perjudici de la seva eventual reproducció o ampliació en l'acte del judici oral. Atesa la naturalesa de la matèria i la presència de dos fills menors d'edat, la tramitació retrotreta s'haurà de dur a terme amb la màxima celeritat, en atenció a l'interès superior dels menors.

Sisè. Costes processals.

Ateses la naturalesa del litigi, la funció institucional que el Ministeri Fiscal exerceix en aquests procediments i l'estimació del recurs, no escau efectuar cap especial pronunciament sobre les costes processals d'aquesta alçada, la qual cosa fa decaure, així mateix, la petició de condemna en costes formulada per la part apel·lada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra la Sentència dictada per la Batllia en data 13 de març de 2026 en el procediment de família núm. 5000376/2025.

SEGON.- DECLARAR la nul·litat de ple dret de l'esmentada Sentència i de les actuacions practicades a partir de l'Aute de 17 de febrer de 2026, inclòs aquest.

TERCER.- ORDENAR la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior a l'Aute anul·lat, a fi que la Batllia assenyali i celebri l'acte del judici oral de conformitat amb els articles 304 i 257 del Codi de procediment civil i, seguit el procediment pels seus tràmits, dicti nova sentència sobre les mesures reguladores de les relacions entre els progenitors i els fills menors d'edat, tramitació que s'haurà de dur a terme amb la màxima celeritat en atenció a l'interès superior dels menors.

QUART.- NO EFECTUAR cap especial pronunciament sobre les costes processals d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.