Concessió pensió d'invalidesa(65/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

Núm. de Protocol: SS-0007-1/2011 Núm. De Rotlle: TSJA-65/11

S E N T È N C I A NÚM. 21-2012

PARTS:

Apel·lant: Sr. Amorós

Representant: ídem

Advocat: Criado

Apel·lant: CASS

Representant : Gaya

Advocat: Manso

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el quinze de març de l'any dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0007-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- El Sr. Amorós va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 20 de desembre de 2010, confirmant en alçada la decisió del 15 d'octubre de 2010, tot sol·licitant la revocació de l'acte impugnat i la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 3 des de l'1 de novembre de 2010.

2n.- En la sentència del 8 de juliol del 2011, el Tribunal de Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Amorós.

3r.- En el seu escrit d'apel·lació de data 22 de setembre de 2011, el Sr. Amorós estima en síntesi:

-la seva IPP és d'almenys 60% -entre 50 i 55 % segons l'informe mèdic- i complementada en altre 10% en aplicació del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la Seguretat Social.

L'Interessat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 8 de novembre de 2011.

4t.- En la seva contesta de data 13 d'octubre del 2011, la CASS estima en síntesi:

-l'assegurat presenta una hipertensió portal molt lleu, varius esofàgiques grau 1 petites no hemorràgiques, sense ascitis i sense edemes que justifiquen més una incapacitat del 20% que una incapacitat del 50%.

Els factors complementaris previstos en el Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa han de ser considerats a la data del fet causant, és a dir el 2 d'agost del 2004, data en la qual es va constatar que presentava una reducció de la capacitat de guany i se li va acordar una pensió d'invalidesa derivada de malaltia.

La minva del 50% ha de ser incrementada amb el percentatge del 5% reconegut per les aptituds i formació professional, resultant una incapacitat total del 52,5 (50 º (5% de 50), inferior al 60% necessari per donar dret a una pensió d'invalidesa malaltia d'acord amb l'article 166 de la Llei 17/2008.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 9 de novembre del 2011.

5è.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Cal, prèviament, presentar un breu resum dels fets que donen lloc al present litigi:

En data 1 de novembre del 2005, la CASS va atorgar al Sr. Amorós una pensió d'invalidesa derivada de malaltia del grup I, per una patologia hepàtica (v. f. 9)

Aquesta patologia va empitjorar i el 4 de juliol del 2006, es va atorgar a l'assegurat una pensió d'invalidesa malaltia del grup II (v. f.10)

El 14 de juliol del 2010, el Sr. Amorós va sol·licitar una pensió d'invalidesa de la categoria A grup 3.

Davant la millora de la simptomatologia, la CASS va acordar, per carta del 15 d'octubre del 2010, suspendre la pensió d'invalidesa malaltia (v.fol.39) i aquesta resolució va ser confirmada en alçada per una resolució de data 23 de desembre del 2010 pels motius següents (v. f. 36): "el seu estat mèdic ha canviat i la seva capacitat de guany ha esdevingut superior al 50%, i per tant en aplicació de l'article 3 del Reglament d'aplicació número 18 correspon suspendre la seva pensió d'invalidesa malaltia i d'altra banda confirmar que no presenta una reducció del 60% de la seva capacitat de guany, i per tant no justifica el reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna, d'acord amb els articles 166 i 168 de la Llei 17/2008 ".

Tercer.- Sobre el fons:

El metge tractant de l'assegurat escriu en el seu informe de data 4 de novembre del 2010: " En el cas del Sr. Amorós, l'existència de cirrosi hepàtica amb signes d'hipertensió portal són les varius esofàgiques (en aquest cas no hemorràgiques) indiquen que la IPP correspondria a un 50%..." (v. f. 33).

En el seu informe de data 21 de febrer del 2011, l'Àrea de Control sanitari de la CASS diu "es considera justificada la incapacitat del 20% (cirrosi amb hipertensió portal, molt lleu, amb varius esofàgiques grau 1 petites no hemorràgiques, no ascites, no edemes)..." (v. f.198).

En l'informe de data 4 de maig del 2001, el perit judicial conclou "... tot i remarcar que no existeix actualment cap ascitis ni cap signe d'encefalopatia hepàtica, poden valorar-se entre un 50% i un 60% de IPP" (v. f. 215).

També es pot remarcar que el certificat mèdic de data 25 de juny del 2010, indica que "No ha tornat a presentar encefalopatia ni descompensació esciticoedemosa" (v. f. 12).

Com a conseqüència de l'examen d'aquests diferents elements d'informació, l'IPP es fixa al 50%.

En aplicació del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa, es poden considerar altres factors: edat, aptituds i formació professional.

Aquests elements han estat examinats per la sentència recorreguda (Fonament de Dret Tercer).

La sentència va concloure que el demandant mereix 55 punts i aquesta conclusió, fonamentada sobre una interpretació correcta de les disposicions reglamentàries, ha de ser confirmada.

Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Amorós.

Segon: Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la CASS de data 20 de desembre de 2010, confirmant en alçada la decisió del 15 d'octubre de 2010, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.