Modificació de mesures de separació (0101/08)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-101/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'octubre de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 16 de març del 2006 la representació processal de la Sra. Montenegro va formular demanda contra el Sr. Sevillano sol·licitant l'augment de la pensió d'aliments que el defenent pagava en favor dels seus fills menors atesa la situació econòmica de la que gaudia el defenent.

II.- El Sr. Sevillano va contestar la demanda en data 30 de març del 2006 oposant-se a les pretensions de l'agent i formulant alhora demanda reconvencional sol·licitant que li fos atribuïda la guarda i custòdia dels menors Manzano i Cañete, fixant un règim de visites a favor de la seva mare, i que li fossin imposades a l'adversa les costes del procediment.

III.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 7 de març del 2008 desestimant tant la demanda com la reconvenció formulades per la Sra. Montenegro i el Sr. Sevillano, sense fer especial pronunciament respecte de les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Montenegro i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegre de la demanda formulada per la seva mandant, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs que formula la Sra. Montenegro es fonamenta en la tesi que l'augment de la pensió que el defenent paga en concepte d'aliments dels seus fills Manzano i Cañete està justificat atès el canvi de circumstàncies que, en contra del que decideix l'Hble. Batlle, estima que s'ha produït en la situació econòmica del Sr. Sevillano. En aquest sentit, afirma que el pare dels seus fills menors va argumentar en el procés seguit davant dels Tribunals francesos sobre guarda i custòdia i règim de visites dels nens que era un assalariat de la societat andorrana "Auto Distribució Sevillano" i que només cobrava el salari mínim i, fins i tot així, aquests Tribunals van constatar, sense conèixer les proves que s'han practicat en el present procediment, que el Sr. Sevillano duia un tren de vida molt superior al que pretenia, raó per la qual van fixar una pensió d'aliments a favor dels seus fills de 230 euros mensuals per cada un dels nens, quantitat molt superior a la què el Sr. Sevillano pretenia abonar. Per aquesta raó, atès que, segons el seu parer, en aquest procediment s'ha pogut constatar per primera vegada que el defenent no és un assalariat de la citada societat, sinó el seu propietari i que porta un tren de vida molt superior al que li permetria el salari que va afirmar que cobrava, considera que cal augmentar la pensió que percep a favor dels seus fills fins a la suma sol·licitada de 400 euros mensuals per cada un d'ells.

II.- Consta a les actuacions que en data 20 de setembre del 2004 el Tribunal d'Apel·lació d'Aix en Provence va dictar Sentència confirmant la decisió del Jutge de família del Tribunal de "Grande Instance" d'Aix en Provence en el sentit de fixar una pensió a favor dels fills menors dels litigants d'un import de 230 euros mensuals per cadascun, considerant que, malgrat el defenent al·legava que cobrava un salari de 901,52 euros mensuals i tenia unes despeses de lloguer del seu habitatge de 658,15 euros, el tren de vida que portava era àmpliament superior als ingressos declarats.

Atesa aquesta decisió, els Tribunals andorrans serien competents per modificar la pensió fixada pels del país veí, ja que el defenent té el seu domicili al Principat i l'agent ha formulat la seva demanda a Andorra, sempre que realment hagués canviat la situació en la què aquests es van fonamentar per tal de prendre una determinada decisió. No obstant, la recurrent no acredita en cap moment que s'hagi produït un canvi en la situació econòmica del defenent, sinó que el que pretén és que es revisi la decisió d'un Tribunal d'instància, que va ser recorreguda i confirmada per un Tribunal d'apel·lació francès i es va declara executòria al Principat en virtut de la Sentència d'aquest Tribunal de 14 de juliol del 2005, obtenint en aquest fur el que no va poder obtenir en un fur estranger i aquesta pretensió no es pot acollir. Els arguments que esgrimeix en el sentit que els Tribunals francesos no van valorar adequadament la prova aportada a les actuacions, permetrien un recurs d'apel·lació en el seu cas, però no la revisió d'una Sentència ferma i si aquests Tribunals no van tenir coneixement de totes les proves que els haurien portat a prendre una decisió diferent, com ella afirma, va ser evidentment perquè la Sra. Montenegro, podent-ho fer, no les va aportar en el moment oportú.

III.- Atesa la naturalesa del procediment no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes que aquest ha generat.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Montenegro contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 7 de març del 2008 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes del procediment.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.