**** (0197/07)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TSJC-197/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de desembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 13 de desembre del 2005 la representació processal del Sr. Ricart va formular demanda contra el Sr. Salamanca en reclamació de la suma de 12.900 euros, valor venal del vehicle propietat del seu mandant que va quedar en situació de sinistre total com a conseqüència d'haver-li caigut a sobre un arbre propietat del demandat que es va trencar degut a la malaltia que l'afectava i a les condicions climatològiques del moment.

II.- La representació processal del Sr. Salamanca va contestar a la demanda en data 17 de gener del 2006, negant la seva responsabilitat en els fets i atribuint el sinistre a les condicions meteorològiques existents els dia en què es va produir.

III.- Les parts van formular opportunament els seus escrits de rèplica, dúplica i conclusions reiterant els seus arguments.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 22 de maig del 2007 estimant la demanda formulada pel Sr. Ricart i condemnant al Sr. Salamanca al pagament de la suma de 12.900 euros més els interessos legals a partir de la data de la contesta.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Salamanca i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació, desestimant íntegrament la demanda formulada per l'adversa i condemnant a aquesta al pagament de la totalitat de les costes judicials tant de la primera com de la segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs contra la Sentència d'instància es fonamenta en la tesi que la caiguda de l'arbre que va produir danys al vehicle del demandant va ser deguda a una fragilització interna del mateix, que no podia ser detectada externament, actuant com a coadjuvant la neu caiguda i la velocitat del vent que en aquell dia va ser de 101 Km/h i 83 km/hora.

La jurisprudència d'aquest Tribunal és unànime a l'hora d'entendre que la responsabilitat derivada de la Lex Aquilia sols sorgeix al Principat quan, a més de donar-se els requisits d'existència de dany en la persona o els béns del demandant, una determinada actuació o omissió per part del demandat i una relació de causalitat entre aquests dos fets, s'hagi acreditat que la part que ha ocasionat el dany ha actuat de manera culposa o negligent, com es deriva del que disposen el Digest 9,2,5-1 i 9,2,30-3. D'altra banda, s'entén complert aquest requisit fins i tot si el causant del dany ha incorregut en una culpa levíssima, ja que com posa de relleu el Digest 9,2,44 in lege Aquilia ex levissima culpa venit i per tant quan el dany ha estat causat per una cosa el seu propietari sols queda exonerat de responsabilitat si no se li pot provar haver incorregut ni amb la més mínima negligència a l'hora de tenir cura dels béns de la seva propietat.

II.- En el cas present, ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 14 de febrer del 2005 el Sr. Ricart tenia aparcat el seu vehicle vora del xalet número 41-B de la XXXX, que ocupava des de feia uns anys com arrendatari del Sr. Salamanca, i dins de la urbanització propietat del mateix senyor i que, quan vers les 10.30 hores el va anar a cercar, el va trobat xafat per un arbre que s'havia trencat i havia caigut sobre d'ell. Per aquest motiu, ha quedat acreditat el dany patit per un bé propietat del demandant, l'import del qual no es discuteix, i la relació de causalitat entre aquest i la caiguda de l'arbre propietat del demandat.

III.- Les causes de la caiguda de l'arbre no són objecte de debat i s'han de trobar en l'estat en el què aquest es trobava i en les condicions meteorològiques que es donaven el dia del sinistre. Així, al concís informe de "A.", presentat junt amb la demanda i elaborat per l'enginyer de forest Sr. Pla (foli 27), es constata que, segons e citat perit, l'exemplar caigut era un roure de grans dimensions i d'una edat situada entorn als 100-120 anys, que en el punt en què es va trencar presentava un engrossiment o malformació que havia provocat una disminució dels teixits del lleny i les seves funcions de sosteniment i, com a conseqüència d'això, un podriment i per tant la seva fractura. D'altra banda en la caiguda de l'arbre hi va tenir influència igualment, segons aquest informe, l'exposició d'aquest als agents externs, que el dia dels fets van ser vent i neu principalment.

El fet que aquell dia hagués nevat i fes un fort vent es dedueix igualment de les fotografies aportades a les actuacions, en les què es pot observar la nevada que cobria la urbanització, i de les dades meteorològiques de "Meteo France" que posen de relleu que aquell dia la força del vent en aquella zona era del 28 i 23 m/s, situació que, segons l'informe del Sr. Ayuso Director d'Economia del Ministeri d'Economia del Principat, obligaria a aturar l'explotació normal de diferents aparells, mesura que es prenia a partir del 18m/s (foli 84). Per aquest motiu, entenem que les condicions meteorològiques van ser un factor coadjuvant de la caiguda de l'arbre, però això no suposa entendre que en van ser la única causa, ja que no consta que aquell dia caiguessin altres arbres de la urbanització, ni que ho fessin altres dies amb una velocitat del vent i presència de neu similars i per tant l'arbre no hagués caigut, malgrat la situació climatològica, si no hagués estat afectat per una deficiència o malaltia que afectava a la seva solidesa.

IV.- Ateses aquestes consideracions, la decisió que es prengui en aquest litigi depèn de si es considera o no que el demandat va actuar de manera negligent a l'hora de tenir cura de l'arbre que va causar danys al vehicle del demandant.

És incontestable que el citat arbre presentava unes protuberàncies al tronc i que aquestes eren observables externament per qualsevol persona fos o no expert en matèria silvestre, com posen de relleu els dos peritatges que consten a les actuacions. No obstant, com destaca el perit Sr. Gomila, enginyer de monts de l'empresa "S.E.C." nomenat a instància del defenent i que va emetre un detallat i complert dictamen en fase de proves, les protuberàncies en el cas dels roures són morfològicament molt característiques i habituals en aquesta espècie i presenten gran interès en ebenisteria, el seu origen és molt variat, ja que poden ser ocasionades per paràsits, accidents climàtics o la mateixa vegetació i són sinònim de defecte però no de fragilitat, ja que poden coexistir en els trocs durant molts anys sense debilitar la fusta de l'arbre i sols segons el seu origen poden ser l'indret més sensible per iniciar un procés de podriment.

D'altra banda, si bé les protuberàncies poden ser advertides per qualsevol persona sigui o no tècnic en la matèria, segons l'informe del Sr. Gomila, per tal de detectar si són suficientment importants per condicionar l'estabilitat de l'arbre calen coneixements tècnics i en concret "caldria realitzar un estudi dendroestàtic i potser fins i tot complementar-lo amb un anàlisi intern o mostreig de barrenes o per mitjà de raigs X".

V.- Ateses les conclusions d'aquest informe realitzat dins el període de proves de les actuacions i sotmès al principi contradictori, en el què no va estar interessada en participar la part agent, com es manifesta en l'escrit presentat per la seva representació en data 26 de juny del 2006, i que d'altra banda no ha estat contradit de manera mínimament convincent pel concís informe aportat amb la demanda, entenem que no es pot considerar negligent, ni tant sols de forma levíssima, el propietari d'un terreny que no comprova mitjançant tècnics especialitzats que tots els arbres que es troben en el mateix ofereixen condicions màximes d'estabilitat fins i tot en condicions climatològiques adverses, si per fer-ho es requereixen a més proves específiques, que no es poden considerar compreses dins de les pràctiques habituals de gestió dels boscos i quan les alteracions que s'observen en els mateixos són freqüents en aquella espècie, poden ser degudes a causes diverses i no són en tot cas sinònim de fragilitat.

VI.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Salamanca contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 de maig del 2007 que REVOQUEM, absolent al recurrent de les peticions de la demanda, imposant les costes de la instància a la part agent i sense fer especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.