Improcedència de la invocació de fets nous en segona instància.

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000083/2026

ORIGEN: 2000357/2025 - 0

NIG: 5300542120250002043

SENTÈNCIA 000097-2026 DE 13/09/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 13/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000083/2026

Nig : 5300542120250002043

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00097

SENTÈNCIA 000097/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Bàrbara

Representant: Sra. Léonie

Advocada: Sra. Eliane

Apel·lat: Sr. Michael

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Improcedència de la invocació de fets nous en segona instància.

Andorra la Vella, a 13 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per escrit presentat en data 13 d'octubre del 2025, la representació processal de la Sra. Bàrbara va interposar demanda de reclamació de quantitat derivada d'un contracte d'arrendament d'habitatge, a tramitar pel procediment especial d'arrendaments urbans previst als articles 277 i següents del Codi de procediment civil , contra el Sr. Michael, demanant es dictés Sentència que condemnés el defenent a satisfer la suma de 5.000 euros en concepte de rendes corresponents als mesos de setembre, octubre, novembre i desembre del 2024, endemés de 200 euros pel consum d'aigua de l'habitatge, amb els interessos legals corresponents des de la data de presentació al cobrament de cadascun dels imports i fins a la data de llur efectiu cobrament, així com al pagament de totes les despeses judicials que ocasionés el procediment, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i pèrit, si escau. La quantia de la demanda quedava fixada en 5.200 euros.

2.- El Sr. Michael no compareixia a contestar la demanda malgrat haver estat degudament citat, essent declarat en situació de rebel·lia processal per Aute de 17 de desembre del 2025.

3.- Per Interlocutòria de 23 de gener del 2026 es va emplaçar les parts pel judici oral, que va tenir lloc en data 3 de març del 2026. En seu de conclusions, la part agent va insistir en les seves pretensions i hi va afegir una nova reclamació per import de 1.240,42 euros en concepte d'indemnització pel fet que el defenent no havia donat de baixa la societat domiciliada a l'immoble d'autes, la qual cosa havia impedit que els nous llogaters hi poguessin donar d'alta el seu negoci, havent assumit la propietat l'import esmentat en concepte de coworking.

4.- En data 12 de març del 2026, requeia Sentència amb la part decisòria següent:

"Primer.- Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Bàrbara contra el Sr. Michael, s'escau condemnar a aquest darrer a abonar a la part agent la quantitat de 5.000.- euros pels mesos de setembre/ octubre, novembre i desembre del 2024 endemés dels 200 euros del consum d'aigua de la vivenda, quantitat que haurà de ser incrementada amb els interessos legals que es produeixin a comptar de la data de la contesta a la demanda fins a la liquidació total del deute.

Segon.- Fer imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i pèrit, si escau, a acreditar en període d'execució de sentència".

5.- Mitjançant escrit de data 1 d'abril del 2026, la representació processal de la Sra. Bàrbara va interposar recurs d'apel·lació contra aquesta resolució, demanant-ne la revocació parcial en aquesta alçada en el sentit d'estimar la reclamació efectuada en concepte del pagament del coworking per import de 1.240,42 euros, amb condemna del Sr. Michael al seu pagament i amb imposició de les costes processals de la segona instància a la part apel·lada.

Sosté per això, en primer lloc, que no va introduir cap fet desconegut en el marc de la causa, sinó un fet que ja havia plantejat en el seu escrit de demanda.

En segon lloc, al·lega que en l'escrit de demanda ja s'exposava que el defenent, en abandonar l'immoble, no va donar de baixa la societat que hi tenia domiciliada, i que els nous llogaters es van trobar amb la impossibilitat de fixar-hi el domicili social del seu negoci.

En tercer lloc, sosté que la despesa del coworking constitueix un fet nou i de nova notícia, sorgit entre la presentació de la demanda i la vista oral -atès que la baixa instada per la mateixa part agent davant l'Hble. Comú de Sant Julià de Lòria va trigar mesos a ser efectiva-, estretament lligat als fets ja al·legats en la demanda, i que la seva introducció en l'acte de la vista oral no hauria situat la part adversa, si hagués comparegut, en una situació de desigualtat d'armes.

En quart lloc, afirma que la seva mandant es limita a completar un fet ja exposat en l'escrit de demanda i a exposar-ne el resultat, i que no ha d'assumir més despeses per compte del defenent, corresponent els 1.240,42 euros reclamats al cost del coworking on els nous llogaters van haver d'ubicar finalment el seu negoci.

6.- La part apel·lada, declarada en situació de rebel·lia processal en la primera instància, no ha comparegut davant d'aquesta Sala ni ha formulat oposició al recurs.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs.

La present resolució té per objecte resoldre el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Bàrbara contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 12 de març del 2026, en el marc del procediment d'arrendaments núm. 2000357/2025.

L'objecte del recurs se circumscriu a determinar si la reclamació de 1.240,42 euros, formulada per la part agent en l'acte del judici oral en concepte d'indemnització pel cost del coworking assumit en benefici dels nous llogaters, havia de ser objecte d'examen i de resolució en la primera instància o si, com va considerar la Sentència apel·lada, es tractava d'una pretensió introduïda extemporàniament que no podia ser objecte de valoració.

Queden fora de l'àmbit de revisió, per no haver estat impugnats, els pronunciaments relatius a la condemna del defenent al pagament de 5.000 euros en concepte de rendes i de 200 euros pel consum d'aigua, amb els interessos legals corresponents, així com la imposició de les costes de la primera instància, pronunciaments que han esdevingut ferms.

La part apel·lada no ha comparegut en aquesta alçada, de manera que el debat queda delimitat exclusivament pels motius articulats en el recurs.

Segon. La delimitació de l'objecte del procés pels escrits rectors.

Tal com raona la Sentència apel·lada en el seu fonament de dret cinquè, d'acord amb els principis rectors del procés civil i amb el dret fonamental a la jurisdicció, l'objecte del debat processal queda delimitat pels escrits de demanda i de contesta a la demanda, que fixen les pretensions de les parts i els fets en què aquestes es fonamenten. Aquesta delimitació respon als principis de contradicció, d'igualtat d'armes i de seguretat jurídica, en la mesura que permet a les parts conèixer amb precisió l'abast del litigi i exercir adequadament el seu dret de defensa. Per aquesta raó, la introducció posterior de pretensions no deduïdes en els escrits rectors constitueix una actuació extemporània que altera indegudament els termes del debat (vegeu en aquest sentit i entre altres la Sentència de 22-9-2026, rotlle TSJC-103/2025; Sentència de 22-9-2025, rotlle TSJC-73/2025 entre altres).

En el present cas, l'examen de l'escrit de demanda presentat el 13 d'octubre del 2025 revela que, si bé és cert -com subratlla la part apel·lant- que en la narració fàctica ja s'hi feia constar que el defenent no havia donat de baixa la societat que tenia domiciliada a l'immoble arrendat, i que la part agent havia hagut d'acabar instant-ne la baixa, aquesta al·legació hi apareixia únicament com un element demostratiu de l'actitud incomplidora del defenent. No anava acompanyada de cap pretensió indemnitzatòria ni de cap quantificació de perjudici.

En efecte, el suplico de la demanda es limitava a interessar la condemna del defenent al pagament de 5.000 euros en concepte de rendes dels mesos de setembre a desembre del 2024 i de 200 euros pel consum d'aigua, amb interessos legals i costes; i el fonament de dret cinquè del mateix escrit fixava expressament la quantia reclamada en 5.200 euros. Cap pretensió de rescabalament del cost d'un coworking, ni cap altra pretensió indemnitzatòria connexa a la manca de baixa de la societat, no figurava entre les deduïdes en l'escrit rector del procés.

Tercer. Fet nou versus pretensió nova.

La distinció entre l'al·legació d'un fet nou o de nova notícia i la introducció d'una pretensió nova resulta determinant per a la resolució del recurs. Els fets nous o de nova notícia poden ser posats en coneixement del tribunal, en el moment processal oportú, per completar o reforçar les pretensions ja deduïdes en la demanda; però no poden servir de vehicle per ampliar el petitum ni per introduir pretensions de condemna que no hi havien estat formulades, ja que això comportaria una modificació substancial de l'objecte del procés un cop preclosa la fase d'al·legacions.

Allò que la part agent va introduir en l'acte del judici oral del 3 de març del 2026 no fou la simple comunicació d'un fet sobrevingut en suport de la reclamació de rendes i consums ja formulada, sinó una pretensió indemnitzatòria autònoma i quantificada -1.240,42 euros en concepte del cost del coworking-, dotada d'una causa de demanar pròpia: el perjudici que la manca de baixa de la societat del defenent hauria ocasionat a la part agent en relació amb els nous llogaters de l'immoble. Aquesta pretensió és diferent tan qualitativa com quantitativament, i perfectament separable, de la reclamació de rendes impagades i de consums que constituïa l'objecte del procés tal com quedà fixat per la demanda.

Que el fet de base -la manca de baixa de la societat- hagués estat anunciat en la demanda no altera la conclusió: el rellevant no és la novetat del fet, sinó la novetat de la pretensió. La part agent hauria pogut, si el perjudici es va materialitzar després de la presentació de la demanda, instar-ne l'ampliació en el moment processal en què això fos admissible o, com es dirà, exercir l'acció corresponent en un procés ulterior; el que no resulta admissible és deduir la pretensió per primera vegada en seu de conclusions del judici oral.

Quart. La incidència de la rebel·lia processal del defenent.

La situació de rebel·lia processal del defenent no atenua, sinó que reforça, la conclusió anterior. El defenent fou citat i emplaçat amb trasllat de l'escrit de demanda, de manera que la seva incompareixença es va produir en relació amb les pretensions que hi constaven deduïdes. Admetre que en l'acte del judici oral, celebrat sense la seva presència, s'hi poguessin incorporar pretensions de condemna noves comportaria que el defenent pogués resultar condemnat per pretensions de les quals mai no hauria tingut coneixement formal ni possibilitat de contradicció, amb vulneració frontal dels principis de contradicció i d'igualtat d'armes.

L'argument de la part apel·lant segons el qual la part adversa, si hagués comparegut, hauria pogut pronunciar-se sobre la nova reclamació, examinar i impugnar els documents aportats i fins i tot sol·licitar un recés, no desvirtua aquesta conclusió. La garantia de contradicció s'ha de preservar de manera objectiva i no pot fer-se dependre de conjectures sobre el comportament processal que hauria pogut adoptar la part que no va comparèixer. Com recorda la mateixa Sentència apel·lada amb cita de l' article 140.2 del Codi de procediment civil , la declaració de rebel·lia no comporta que s'admetin els fets continguts a la demanda ni que es doni la conformitat a les peticions del demandant; amb més raó encara, no pot comportar la submissió del defenent rebel a pretensions que ni tan sols figuraven en la demanda que li fou notificada.

Cinquè.- Conclusió i abast de la desestimació.

Per tot el que s'ha exposat, la decisió de la jutjadora d'instància de no entrar a valorar ni examinar la reclamació de 1.240,42 euros, per haver estat formulada fora del moment processal oportú, és conforme a dret i ha de ser confirmada, amb la consegüent desestimació del recurs.

Escau precisar, això no obstant, que la Sentència apel·lada no desestima en el fons la pretensió indemnitzatòria, sinó que es limita a declarar que no pot ser objecte de valoració ni d'examen en aquell procés per raons estrictament processals. La pretensió resta, doncs, imprejutjada, i la part agent la podrà fer valer, si ho considera oportú, mitjançant l'exercici de l'acció corresponent en el procediment que escaigui.

Sisè.- Costes.

Atès que la part apel·lada no ha comparegut en aquesta alçada i que, en conseqüència, la tramitació del recurs no li ha generat despeses de defensa, no escau fer especial imposició de les costes processals causades en aquesta segona instància.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Bàrbara contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 12 de març del 2026 en el marc dels autes d'arrendaments núm. 2000357/2025.

SEGON.- Confirmar íntegrament la Sentència apel·lada.

TERCER.- No fer especial imposició de les costes processals causades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.