Reclamació quantitat derivada de desperfectes ocasionats per l'execució d'una obra. Lex aquilia. Càrrega de la prova. Valoració de la prova.

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000266/2023 ORIGEN: 6000035/2022 - 0

NIG: 5300542120220000267

PARTS:

Apel·lant: Criado

Representant: Sra. Blasco

Advocat: Sr. Jover

Apel·lat: Srs. Girona i Jover

Representant: Sra. Zapata

Advocat: Sra. Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: reclamació quantitat derivada de desperfectes ocasionats per l'execució d'una obra. Lex aquilia. Càrrega de la prova. Valoració de la prova

SENTÈNCIA 000026/2024

Andorra la Vella, a 15 de febrer del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 14 de febrer de 2022, la representació processal dels senyors Girona i Jover interposà demanda en reclamació de quantitat contra la societat Criado, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li l'import de 3.764,05 EUR ja satisfet per les tasques de reparació, reposició i neteja i 6.558,12 EUR corresponents al subministrament i instal·lació de "composite" tipus "alucobond". Demanava també la part agent que pel cas que l'esmentat material "composite" tipus "alucobond" no s'hagués instal·lat al moment de recaure Sentència, que es condemnés a la defenent a satisfer-li l'import de l'acompte ja abonat, és a dir, 3.135 EUR i per la resta, és a dir, 3.423,12 EUR, que se la condemnés a abonar-los en execució de Sentència contra presentació de la factura corresponent. Imports que demanava s'augmentessin dels corresponents interessos fins a la data de l'efectiva execució de Sentència i la totalitat de les costes, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, de ser el cas.

La part agent en l'acte del judici oral modifica la seva reclamació en el sentit de reclamar el pagament de la suma de 9.675,11 EUR (9.425,16 EUR en concepte de danys materials en lloc dels 10.322,17 EUR originàriament demanats i de 249,95 EUR en relació a la factura del Saig).

2.- En data 29 de setembre de 2022, la representació processal de la societat Criado contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de costes a l'agent.

3.- En data 11 d juliol de 2023, la senyora Batlle d'instància va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIXO

Primer.- Estimar íntegrament la demanda interposada pels Srs. Girona i Jover contra la societat Criado S.L. en el sentit de condemnar a la darrera a abonar a la part demandant l'import total de 9.425,16EUR en concepte d'indemnització per danys materials causats al xalet de la seva propietat situat a X, parròquia de La Massana. Dit import augmentarà dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, a saber a partir del dia 30.09.2022 i fins al seu efectiu pagament.

Segon.- Roperomnar la part defenent al pagament de les costes processals meritades per la part agent, inclòs l'import de 249,95EUR d'honoraris de ORG_0, de conformitat amb el darrer Fonament jurídic de la present resolució."

4.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació lletrada de la societat Criado en considerar, en síntesi, que no s'ha acreditat que el material adherit a la propietat dels agents sigui l'aïllant aplicat a la façana veïna, ni el nexe de causalitat entre els treballs efectuats i el desperfecte denunciat. Afirma que el treballador de la societat demandada només va executar el que li va demanar el contractista i que no se li pot exigir coneixement sobre uns riscos que no havia d'avaluar ni l'aportació d'uns materials de prevenció que ningú no havia contractat. Entén que s'ha produït un error en la valoració de la prova per quant també es desconeix la data en què les partícules van aparèixer a casa dels agents. Considera que la Sentència inverteix la càrrega de la prova. Entén, a més, que la titulació del perit, senyor Quesada, no resulta adient per poder efectuar un informe pericial com el d'autes amb les degudes garanties i, com sigui que la sentència es recolza molt en aquesta prova, afirma que s'ha de declarar la seva nul·litat.

5.- La representació processal dels senyors Girona i Jover contestaren el recurs d'apel·lació interposat, oposant-se al mateix i demanant la confirmació de la resolució recorreguda, amb imposició a la part recurrent del pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits d'ambdues instàncies.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació és determinar la procedència de la reclamació econòmica que efectuen els senyors Girona i Jover contra la societat Criado, fonamentada en la responsabilitat extracontractual d'aquesta darrera pels danys produïts al seu domicili radicat a XXXX.

Efectivament, no resulta discutit entre les parts litigants ni la propietat de l'esmentada unitat immobiliària per part dels agents i avui recorreguts; ni que durant l'any 2021 l'empresa TC duia a terme la construcció d'un altre xalet en la finca colindant a la seva; ni que la constructora va sotscontractar a la societat Criado per dur a terme els treballs de projecció d'escuma de poliuretà per l'aïllament de la façana de la nova construcció; que aquesta tasca va ser efectivament duta a terme per l'empresa sotscontractada; ni que en diverses zones exteriors i mobiliari de jardí del domicili dels agents hi van aparèixer partícules adherides de poliuretà.

El que és objecte de discussió és la causa dels danys patits pels agents en el seu domicili, així com l'eventual nexe de causalitat entre els danys i l'acció de la societat Criado i , en el seu cas, l'import que hagi de ser objecte d'indemnització, així com el pagament de les costes processals.

Segon.- La Sentència d'instància considera que ha resultant acreditada la realitat dels danys patits en el domicili dels agents i també que l'origen dels danys reclamats es troba en l'execució de l'activitat de projecció d'escuma de poliuretà que la societat defenent dugué a l'obra veïna del seu domicili i de propietat del senyor Vilar. Considera també degudament acreditada la quantificació dels danys que s'efectua per l'agent. Estima, en conseqüència, Íntegrament la demanda interposada, aplica el criteri de venciment en la imposició de les costes generades en la instància i, en considerar que la intervenció del ORG_0 va ser necessària per acreditar l'abast dels danys reclamats i fonamentar la seva reclamació, també condemna a la defenent a satisfer els seus honoraris.

Tercer.- Contra la mateixa s'alça la societat Criado, en considerar que tant el senyor Vilar -en ser el propietari de l'obra des de la que es van ocasionar els desperfectes- com el senyor Gibert -en ser el representant legal de la constructora TC-, tenen interès directe en el resultat del plet, a diferència del que afirma la resolució recorreguda. Critica també que no s'hagi efectuat cap prova específica que permeti acreditar que el material adherit a la propietat dels agents fos l'aïllant que el seu representat va aplicar a la finca veïna, tot afirmant que aquesta prova corresponia en el seu cas a la part agent. Manifesta que el senyor Ropero -que és el que va efectuar els treballs per compte de la societat ENTITY_4-, és un simple treballador al que no se li pot imputar la previsió en la producció de riscos que no li pertoca avaluar, tot afirmant que no se li podia exigir que aportés elements de protecció que no havien estat sol·licitats, i que ell no feia res més que els que li demanava el seu contractista. Nega que la proximitat temporal dels treballs per ell realitzats i les queixes de la part agent sigui suficient per vincular l'acció amb el resultat produït. Afirma que les adherències no podien aparèixer un mes després de la realització dels treballs i critica també la valoració que s'efectua de l'informe aportat per T i dut a terme per un arquitecte de la dita empresa. Considera que la Sentència inverteix la càrrega de la prova. Entén, a més, que la titulació del perit, senyor Quesada, no resulta adient per poder efectuar un informe pericial com el d'autes amb les degudes garanties i, com sigui que la sentència es recolza molt en aquesta prova, afirma que s'ha de declarar la seva nul·litat.

Quart.- Als efectes de dotar de coherència a la nostra resolució, farem referència a la distribució de la càrrega de la prova, essent una qüestió que hem tingut diferents oportunitats d'aclarir.

Així vam dir en la Sentència dictada en data 9 de juny de 2015, dictada en el rotlle TSJC- 413/2014:

"De manera general, la qüestió de la prova en seu judicial s'entén com una càrrega perquè es defineix com l'obligació que té cada part de provar els fets que addueix, i que en cas de dubte aquell ha de perjudicar a la part sobre qui requeia la càrrega de la prova. De fet, és quan manca de prova que la qüestió té tot el seu interès. De manera més general, es tracta per la part que ha de provar, de convèncer al jutge que la seva versió correspon a una realitat material i finalment a la veritat.

La problemàtica de la inversió de la càrrega de la prova, es planteja quan s'han alterat les regles de distribució de la càrrega de la prova a favor d'una pet diferent de la que normalment ha de suportar aquesta càrrega.

El primer element a considerar és que la part agent es troba en una situació particular, ja que, essent la qui ha decidit de sol·licitar la intervenció dels òrgans judicials i ha atret davant d'ells a l'altra part, determinant l'objecte del procés, i amb l'objectiu de fer reconèixer un dret a favor seu, és lògic que hagi de suportar l'obligació d'acreditar els elements de fet en què basa la seva acció, i sobre els quals basa les seves pretensions.

Això és un principi comú a quasi tots els sistemes jurídics que la càrrega de la prova recau sobre la per agent (actori incumbot probatio) en el sentit que ha de provar els fets constitutius en què fonamenta la seva demanda. Una conseqüència essencial d'aquest principi és que si l'actor no aporta la prova que se li pot exigir, el Tribunal haurà d'absoldre al demandat encara que aquest no hagués provat res (Actore non probante, qui convenitur, et si nihil ipse praestitenit, obtinebit").

Però si el demandant és el primer, no és el sol sobre qui recau la càrrega de la prova.

En efecte, passat la primera etapa que acabem de descriure, el defenent no pot adoptar una posició passiva ja que, i de manera recíproca al principi regulant l'obligació de prova del demandant, és un principi general que qui al·lega, sigui en posició de demandant o defenent, ha de provar el que al·lega.

És el sentit de la regla recordada moltes vegades per aquesta Sala, i segons la qual el defenent ha de provar els fets extintius, obstatius i excloents que contradiuen el dret invocat i que fan que la situació acreditada pel demandant no pot tenir els efectes de dret que es pretenien.

En resumit, el demandant ha de provar els fets que fan possible i admissible el seu dret, mentre que el demandat ha de provar els fets que ho contradiuen.

Enunciats aquests principis, tota la dificultat pràctica que correspon a la tasca de l'òrgan jutjador, és fixar el nivell d'exigència que s'ha de fixar per admetre que una part ha satisfet les seves obligacions en relació a la prova. Dit d'una altra manera, escau determinar el punt a partir del qual s'ha de considerar que el demandant ha acreditat suficientment els fets constitutius del seu dret i en el que el defenent té l'obligació de desenvolupar una activitat probatòria contrària.

D'aquest punt de vista, s'ha de tenir en consideració dos elements de mitigació dels principis suara esmentats, i que tenen una gran importància en un cas com el present.

El primer és que com recordat molt recentment per la Sala (TSJC 265/2014) aquestes normes s'han d'aplicar amb certa flexibilitat, respectant els principis de normalitat i de bona fe, així com la doctrina del favor probationis, segons la qual cada part ha d'acreditar els elements que normalment li resulti més fàcil. (...)

I justament, en la Sentència de data 5 de febrer de 2015, rotlle TSJC- 265/2014, havíem dit:

"TERCER.- Essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem sintetitzar en els següents: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius", o es proclami l'extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat, els denominats fets "extintius" o "impeditius". 2) Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria és transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquest existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal.

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre la càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer 3) als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu"; 4) presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; 5) cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, 6) la necessària flexibilitat en l'aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria".

I si apliquem aquesta nostra jurisprudència al cas d'espècie, no podem fer més que confirmar el contingut de la resolució d'instància en el sentit de què la part agent va aportar prova sobre la realització de les obres d'aïllament en el xalet veí; l'existència de partícules en molts indrets d'exterior i mobles de jardí, vistes en un termini molt proper al de la realització de les obres; la manca de mecanismes de protecció en el desenvolupament de la tasca de projecció d'escuma de poliuretà per evitar perjudicis com el d'autes; així com de què es tractava d'un dia ventós i de la procedència de la quantificació del perjudici que reclama.

I de conformitat amb la nostra jurisprudència dalt mencionada i parcialment transcrita, corresponia a la part defenent i avui recurrent aportar prova que contradigués l'aportada per la part agent. Però no ho va fer, es va limitar a criticar la prova aportada i a afirmar que únicament corresponia a la part agent la seva aportació, com si només ella tingués la càrrega probatòria, contravenint la nostra assentada i suara referida jurisprudència.

I tot sense perjudici del Codi de procediment civil que estableix en el seu article 9.2, tot mantenint la nostra línia jurisprudencial, que correspon a les parts la càrrega de provar la certesa dels fets en què fonamenten les pretensions respectives, podent tenir en compte el tribunal la disponibilitat i facilitat probatòria que correspon a cadascuna de les parts en el procés.

Cinquè.- Ja hem dit que la realització de la tasca de projecció d'escuma de poliuretà al xalet del senyor Vilar, colindant al de la part agent, no ha resultat discutida.

El que discuteix la part recurrent és:

En primer lloc, que l'obra s'efectués a la data que afirma el perit de la part agent, senyor Quesada (foli 54 i ss.).

Al respecte, de la lectura de l'informe pericial efectuat pel mateix es pot constatar que efectivament hi fa constar el dia 19 d'abril de 2021 com a data del sinistre, essent aquesta força posterior a la data de realització dels treballs que, de l'albarà que obra al foli 131, sembla que s'haurien iniciat el dia 16 de març. Diferència temporal que, de ser certa, impossibilitaria que el causant dels desperfectes hagués estat la societat recurrent, ja que de la Nota Tècnica que obra al foli 157 que s'efectua des de T, que és la que com a mínim comercialitza aquest sistema d'escuma de poliuretà a Espanya, es deriva que aquest s'adhereix a la superfície en un lapse temporal de 3 a 5 segons, sense que hi hagi possibilitat de despreniment posterior de les seves partícules.

Ara bé, aquest extrem va ser explicat pel propi perit, senyor Quesada, en la declaració que va efectuar en el marc del judici oral de la instància i que ha pogut ser revisada per la Sala en constar gravada. I és que allà va exposar que la data que havia fet constar es corresponia amb la data de l'encàrrec -noti's que així es deriva del foli 54- i que no es corresponia amb la del sinistre, ja que ell sabia que havia succeït en una data anterior, donat que la part agent havia efectuat varis intents previs de solventar els seus perjudicis, fins al punt de què fins i tot l'empresa constructora va efectuar diferents tasques de neteja a la seva propietat, havent resultat del tot infructuoses, com també es deriva de l'Acte de presència i constatació efectuada pel ORG_0, senyor G, en data 23 d'abril de 2021 i que obra al foli 31 i ss, constatant encara la presència de les partícules de poliuretà.

A més, de la declaració del senyor Vilar -al valor probatori de la qual després ens referirem- i que també ha pogut ser escoltada per la Sala, es deriva que el dia en què la societat recurrent va efectuar la tan repetida projecció de l'escuma, ell es va desplaçar per controlar l'obra de casa seva i es va adonar que feia força vent, havent-li advertit algú, fins i tot, que estacionés el seu vehicle -aparcat a l'exterior de la casa on efectuava les obres- en un indret més llunyà per evitar, precisament, que es pogués impregnar de partícules de poliuretà. I encara hem d'afegir que la part recurrent en la instància no va acreditar que durant aquell període temporal s'haguessin efectuat per la zona -amb proximitat suficient per permetre l'adhesió de les partícules- altres obres amb tasques de projecció d'escuma de poliuretà que poguessin haver ocasionat els perjudicis denunciats. I aquesta prova sí que li corresponia efectuar a la part recurrent, per tractar-se d'un fet impeditiu, segons la jurisprudència abans mencionada.

Per tant, tot i que no aparegui una data exacta de producció del sinistre, tota la prova practicada ens condueix, de forma raonable, a situar-lo el dia de la realització de la projecció d'escuma de poliuretà per part de la part recurrent.

I això malgrat la mateixa hi oposi també, en segon lloc, que no s'hagi demostrat que les partícules trobades als diferents indrets de l'exterior i del mobiliari d'exterior dels senyors Girona i Jover siguin de la mateixa composició que les projectades per la societat Criado. Perquè es tracta novament d'un fet impeditiu que invoca la part defenent i que, per tant, a ella li corresponia acreditar, sense que per això s'inverteixi la càrrega de la prova. Recordem que la càrrega probatòria la tenen les dues parts litigants.

Sisè.- Tercerament, la part recurrent pretén que el senyor Ropero, que és qui va efectuar la projecció d'escuma constantment referida, és un simple treballador que es va desplaçar des d'Espanya amb una sola furgoneta i poc material, i al que no se li pot exigir l'adopció de mesures de prevenció i de protecció que no havia de preveure i que, a més, no foren contractades.

Per contra, del contingut del judici oral que, reiterem, ha pogut ser revisat per la Sala, es desprèn que el senyor Ropero no és un simple treballador de la societat recurrent, sinó que és el seu representant legal. Ningú no ha discutit que va ser contractat per la seva professionalitat i, en conseqüència, se li ha de pressuposar una lex artis en el desenvolupament de la seva feina, que no va existir (altrament hagués previst el que podia passar en cas d'efectuar la projecció en dies ventosos, i decidir o bé no efectuar-la o bé posar els mitjans adequats de protecció). I això al marge de si es van demanar prèviament o no per la constructora que el va sotscontractar, ja que resulta d'extrema evidència que és el professional qui ha de conèixer com desenvolupar adequadament la seva feina, sense perjudici del seu cost final.

Cal, en aquest punt i donada la relació existent, fer referència a l'acreditació de si el dia de la projecció de l'escuma feia vent. Així ho afirmen ambdós testimonis, senyors Vilar i Gibert, havent estat molt precís el senyor Vilar en explicar fins i tot el canvi d'estacionament del seu vehicle, al que abans ens hemos referit. Per tant, novament, davant d'aquest principi de prova que explica perfectament la mobilitat de les partícules de poliuretà, fins i tot també segons la Nota tècnica de T que obra al foli 157 i ja abans referida, corresponia a la part recurrent acreditar la inexistència de vent o, en el seu cas, la influència de la seva direcció en el sinistre d'autes el dia de l'execució de la projecció de l'escuma, en tractar-se novament d'un fet impeditiu, però tampoc no ho va fer.

Setè.- Finament, considera la part recurrent que el perit de la part agent, senyor Quesada, no gaudeix de la formació adequada per actuar de perit en un afer com el d'autes, entenent que la senyora Batlle d'instància efectúa una interpretació esbiaixada de l'article 209.2 del codi de procediment civil.

D'una banda, coincidim amb la senyora Batlle d'instància en relació a què el Codi de procediment civil, en relació als perits, estableix l'obligació de què o bé posseeixin el títol corresponent a la matèria objecte del dictamen pericial encomanat, o bé, de tractar-se de matèries no compreses en títols, han de ser persones enteses en aquestes matèries. I el senyor Quesada ja va manifestar gaudir d'un grau superior em automoció essent perit d'assegurances amb especialitat d'incendis, riscos diversos i automoció, havent manifestat també en la declaració efectuada en el marc de la ratificació de la pericial efectuada, que gaudeix d'experiència en aquesta matèria donat que en moltes ocasions ha efectuat peritatge de danys de vehicles que es troben afectats per projeccions similars. I d'altra banda, compartim també amb la resolució recorreguda que la societat recurrent no ha aportat cap informe pericial que desvirtuï el contingut del seu peritatge, no podent tenir la Nota Tècnica de T aquesta consideració, per quant ni tan sols no va ser ratificada en seu judicial. I això sense perjudici de què en qualsevol cas i valorant-se com a prova documental, tampoc es pot considerar que desvirtuï en contingut del peritatge efectuat pel senyor Quesada. Noti's que la mateixa confirma la incidència del vent en la propagació de les partícules i resol dubtes sobre el temps d'impregnació de les superfícies, sense que es pugui valorar l'apreciació que efectua en relació a la responsabilitat per manca de protecció dels elements colindants, ja que es desconeix en què es fonamenta i no sent el cas d'aquest supòsit segons ja hem tingut ocasió de resoldre en el Fonament de Dret Sisè.

Vuitè.- En relació al valor probatori que cal atribuir a les declaracions que van efectuar al judici oral de la instància els senyors Vilar i Gibert en tractar-se, respectivament, del propietari del xalet que s'estava construint i aïllant i el representant legal de l'empresa constructora encarregada de la seva construcció i la que va sotscontractar a la societat Criado, posarem de relleu que la Sala no ha constatat que cap dels dos mencionats senyors fos parcial en les seves declaracions o pogués tenir un interès en el resultat del plet, com afirma la part recurrent. És només la part demandada la que va ser contractada per desenvolupar específicament la feina objecte de la present causa, la que la va realitzar i la que ha d'assumir les conseqüències de la seva deficient execució, a banda tant del propietari del xalet que s'havia d'aïllar i de la constructora, encara que aquesta fos l'encarregada de la seguretat de l'obra, ja que resulta de tota evidència que la recurrent efectua una interpretació esbiaixada d'aquest concepte.

Novè.- Procedeix, en conseqüència, desestimar el recurs d'apel·lació interposat, no procedint la nul·litat de la vista del judici interessada, ni a revocació de la resolució d'instància que confirmem.

Desè.- La desestimació del recurs d'apel·lació ha de comportar la imposició del pagament de les costes processals d'aquesta alçada a la part agent.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la societat Criado contra la Sentència dictada per la senyora Batlle d'instància en data 11 de juliol de 2023, que confirmem.

SEGON.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.