DELLCTES MAJORS D'HOMICIDI PER IMPRUDÈNCIA GREU I D'OMISSIÓ DEL DEUTE DE SOCORS ART 104.1. i 131.3 CP (ABSOLUCIÓ). TSJP-0000009/15

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: 4400002/2012 (TC-002-4/12)

Núm. de Rotlle: TSJP-0000009/2015

SENTÈNCIA 17-2015

PARTS:

Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorrent: Sr. Barba.

Sra. Mena.

Sra. Ferreras.

Sr. Plaza.

Sr. Villalba.

Sr. Marti.

Advocat: Sra. Alcalá.

Recorregut: Sr. Alcalá.

Advocat: Sra. Carnero.

Recorregut: ORG_0

Advocat: Sra. Villegas.

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, el quinze de juliol del dos mil quinze.

En el recurs d’apel·lació interposat contra la sentència de data 8 de gener de 2015 dictada pel M. Il·lustre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d’homicidi per imprudència. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s’han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·lustre. Sra. Marie Conte.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS Plaza FET

I.-RESULTANT: que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 8 de gener de 2015 amb la següent part dispositiva: “Fallem que hem d’absoldre i absolem a l'acusat Alcalá. dels delictes majors d’homicidi per imprudència greu i d’omissió del deure de socors pels quals venia acusat, així com a la responsable civil solidària companyia d’assegurances M., S.A. ,declarant d’ofici les despeses processals causades”.

II.-RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: “vers les 02:00 hores del dia 30 de desembre del 2011, Varesc., nascut el XXXX i de nacionalitat argentina, que treballava durant la temporada d’hivern com guia de motos de neu per l’empresa D., es desplaçava des de Soldeu al seu domicili radicat a l’XXXX, enfront de CM., fent-ho caminant pel marge dret de la carretera general CG-2, per la zona propera a la Marti d’Incles, i en arribar a l’alçada de l’Hotel ESK., al punt quilomètric - de dita carretera, per causes que no consten va quedar estès sobre la calçada, en posició gairebé perpendicular respecte la línia longitudinal de la calçada, amb el cap i part del tronc ocupant part de la calçada i la resta dins la cuneta. Vestia anorac i pantalons de color blau fosc, i duia barret de llana i la caputxa de l’anorac posada.

Pocs moments després arribà al lloc el vehicle-, model- , matrícula- , assegurat a la companyia d’assegurances M., S.A, conduit pel seu propietari, l’acusat Alcalá., nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola amb passaport núm.- , sense antecedents penals, que circulava en sentit descendent de Soldeu vers Canillo, dirigint-se al seu domicili radicat a Canillo, trajecte que l'acusat feia a diari des de feia molts anys, després de concloure la seva jornada laboral de cambrer en un restaurant de Soldeu.

L'acusat circulava amb la cinquena marxa posada, a una velocitat no superior a 60 km/h i amb l’enllumenat d’encreuament i, en arribar a l’alçada de l’Hotel ESK., al punt quilomètric- , veié al costat de la cuneta el que creia era una bossa d’escombraries de color negre i, sense esquivar-la atès el risc que una brusca maniobra d’esquiva podia comportar per causa de la presència de neu a la calçada, va passar-hi per damunt amb la roda davantera dreta del vehicle, sense adonar-se de què es tractava del cos de Varesc., que restava estès sobre la calçada.

La roda davantera dreta del vehicle va passar per damunt del cap de Varesc., causant-li la mort immediata per destrucció de centres vitals encefàlics secundari a un traumatisme cranioencefàlic.

L'acusat, sense tenir consciència de que havia atropellat una persona, va seguir circulant amb el seu vehicle i en arribar a Canillo es va adreçar al Servei de Circulació per donar-los compte de que havia passat amb el seu vehicle per sobre d’un “bulto” i que no estava segur si es tractava d’una bossa d’escombraries, d’un animal o d’una persona, demanant als agents de manera insistent si el podien acompanyar per tal de verificar què havia passat per sobre, fet que no era inhabitual doncs en altres ocasions l'acusat havia informat als agents dels Servei de Circulació de Canillo de la presència d’obstacles, aitals com bosses d’escombraries, al tram de carretera de la - de Soldeu a Canillo.

En lloc on es produï l’atropellament es un tram de via interurbana que forma una lleugera corba a la dreta, segons els sentit de circulació del vehicle de l'acusat, on la velocitat està específicament limitada a 60 Km/h, trobant-se la calçada humida i parcialment nevada.

A l'acusat Alcalá. li fou practicada prova d’alcoholèmia que donà el resultat de 0,00 grams d’alcohol per litre de sang, i tanmateix li fou practicada analítica de sang i d’orina per la detecció de tòxics i del grau d’alcohol, proves que donaren resultat negatiu a la presència de tòxics i d’alcohol.

Analitzades mostres de sang recollides del cadàver Varesc., es detectà la presència d’alcohol en sang, en una concentració de 1,85 grams d’alcohol per litre de sang.”

III.-RESULTANT: que contra l’esmentada sentència interposa recurs d’apel·lació el Ministeri Fiscal interessant que es condemni al Sr. Alcalá. com autor d’un delicte major d’homicidi per imprudència greu tipificat a l’article 104.1 del Codi Penal, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de 2 anys de presó, part condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, i 4 anys de suspensió del permís de conduir.

Manifesta que el processat circulava mantenint una velocitat no adequada a les condicions de circulació i a l’estat de la calçada lleugerament nevada, i sense prestar la suficient atenció a la seva conducció, motiu pel qual s’adona massa tard de la presència de Varesc., estès sobre la calçada, no podent efectuar cap maniobra d’esquiva.

IV.-RESULTANT: que també interposa recurs d’apel·lació la representació lletrada del Sr. Barba., constituït com acusació particular, i dels Srs. Mena., Ferreras., Plaza., Villalba. i Marti., constituïts com actors civils, sol·licitant que es condemni al processat com autor responsable d’un delicte major d’homicidi per imprudència greu a la pena de 3 anys de presó ferma i 6 anys de privació del permís de conduir i com autor d’un delicte major d’omissió del deure de socors, a la pena de 3 anys de presó ferma.

Respecte a la responsabilitat civil, el Sr. Alcalá. haurà d’ésser condemnat, solidàriament amb la companyia d’assegurances M., S.A., a satisfer a cadascun dels pares del difunt la quantitat de 40.000 euros en concepte de perjudici moral, als germans Ferreras., Plaza. i Villalba. l’import de 25.000 euros, al germà Marti. bessó idèntic del difunt l’import de 30.000 euros, així com:

l’import de 4.164,87 euros corresponent a les despeses d’avió;

l’import de 775,51 euros corresponent a les despeses de desplaçament i allotjament al Principat;

l’import de 4.500 euros corresponent a les despeses d’enterrament i desplaçament del cadàver fins a Argentina;

l’import de 25.000 euros en concepte de perjudici econòmic; i l’import de 240 euros en concepte d’honoraris d’advocat i de taxes judicials.

El recorrent considera que el Sr. Alcalá. no anava suficientment atent a la circulació en no apreciar el cos de Varesc. al costat dret de la calçada, malgrat es disposava a entrar en una corba en aquest costat dret; tenint en compte que es tracta d’una recta amb bona visibilitat i que el fet que el vianant caigués sobre la calçada es devia produir pràcticament de forma simultània al pas del vehicle, el Sr. Alcalá. havia de veure el vianant caminant abans de caure; i que el propi processat va reconèixer que circulava amb excés de velocitat en la seva declaració feta davant del Servei de Policia, del batlle instructor així com al dia de la vista oral, i que circulava en cinquena marxa per motius que han anat variant.

Així mateix considera que el Sr. Alcalá. circulava en tot cas a una velocitat no adequada a les circumstàncies, l’estat de la via i als obstacles previsibles perquè, si ho hagués fet, hauria apreciat l’obstacle a la calçada. Tot i que el Sr. Alcalá. es pensés que es tractava d’una bossa d’escombraries, això no el legitima per a passar per sobre.

El recorrent afirma que a l’alçada del lloc on es trobava estirat el cos de Varesc., el carril central era susceptible de ser utilitzat en la maniobra d’esquiva de l’obstacle; i que la zona estava suficientment il·luminada segons les declaracions de l’agent del Servei de Policia amb carnet núm. - i el testimoni de la Sra. Pombo.

També s’al·lega que la carretera només estava parcialment nevada i permetia al Sr. Alcalá. efectuar una maniobra d’esquiva sense cap risc, doncs pel carril contrari no venia cap altre vehicle i que la sentència és contradictòria pel que fa a la posició del cos de la víctima, no essent possible que la víctima inicialment tingués les cames sobre la cuneta i solament el cap o el tronc sobre la calçada. La possibilitat d’un arrossegament del cos va ser descartada per l’agent núm.

-.

Pel que fa a la visibilitat, afirma que el Sr. Alcalá. podia perfectament circular amb l’enllumenat de carretera i tenir una millor visibilitat i que no és lògic que el processat es desplacés al Servei de Circulació, tenint en compte l’hora i sent la fi d’una jornada laboral, si no és perquè n’era perfectament conscient que havia atropellat a una persona.

Finalment el recorrent al·lega que el processat no es va aturar ni va prestar auxili a Varesc., malgrat notar un sotrac en passar amb la roda davantera dreta del vehicle per sobre del cap de la víctima, podent llavors suposar que es tractava d’una persona.

V.-RESULTANT: que la defensa del Sr. Alcalá. sol·licita la desestimació total dels recursos formulats i la confirmació de la sentència.

Sosté que no hi ha prova en autes d’una manca d’atenció per part del seu defensat i del pretès excés de velocitat sostingut per les parts recurrents.

Observa que la presència del cos de la víctima estesa a la carretera no era previsible ni evitable. Sosté que totes les circumstàncies exposades en el segon dels considerants de la sentència han estat provades en mèrits fonamentals de la prova testifical efectuada a la vista oral.

Subsidiàriament pel cas que l’acusat fos considerat responsable dels fets, ho hauria de ser únicament pel delicte d’homicidi per imprudència lleu, demanant la imposició de la pena de 3 mesos d’arrest condicional i privació del permís de conduir pel període ja complert en instrucció. I, pel que fa a la responsabilitat civil, entén que s’hauria de fixar un repartiment de culpes a raó d’un 80 per cent a la víctima i un 20 per cent a l’acusat.

VI.-RESULTANT: que també s’oposa al recurs la representació lletrada de la companyia d’assegurances M., S.A.

De forma subsidiària sol·licita la fixació d’un repartiment de culpes i la reducció dels imports reclamats a les quantitats de 25.000 euros per cadascun dels pares del difunt i 12.000 euros pels germans.

Finalment s’oposa a les reclamacions per despeses d’avió i desplaçament al Principat, d’enterrament i en concepte de perjudici econòmic.

Fonaments de dret

FONAMENTS Plaza DRET

I.-CONSIDERANT: que la imprudència o negligència, per a que sigui punible com delicte major de l’article 104.1 del Codi Penal o com a delicte menor de l’article 117.2 i 3, exigeix la concurrència d’una acció o omissió comesa amb infracció del deure objectiu de cura, del resultat de mort o de lesions de la víctima i de la relació de causalitat entre l’actuació negligent o imprudent de l’agent i el resultat típic.

La imprudència greu suposa una omissió de la diligència més elemental i primària, l’eliminació de l’atenció més absoluta, l’oblit de la cura més elemental exigida per la vida de relació, de manera que no es preveu el que era fàcilment previsible i evitable.

La imprudència lleu s’entén com la omissió de la diligència mitjana que s’exigeix al conductor normal.

II.-CONSIDERANT: que el Ministeri Fiscal i l’acusació particular fonamenten la conducció negligent de l’acusat en la falta d’atenció i l’excés de velocitat.

Convé en primer lloc recordar que els comportaments contraris a les normes del Codi de Circulació han de ser provats i no poden ser deduïts mitjançant el sil·logisme pel sol fet que el Sr. Alcalá. no hagués pogut evitar l’obstacle que es trobava sobre la carretera.

Respecte a l’excés de velocitat al·legat contra el processat, el Tribunal de Corts, amb bon criteri, ha apreciat l’absència de prova suficient.

Certament, a la part de la carretera en la que es va produir l’accident la velocitat està limitada a 60 km/h. No obstant, encara que el processat en les seves declaracions davant el Servei de Policia i el batlle d’instrucció va avaluar la seva velocitat a 60 o 80 km/h aproximadament, la declaració de l’agent de policia núm. - que va elaborar l’informe i que es va desplaçar al lloc dels fets va determinar que la velocitat excessiva només és una simple hipòtesi, essent les conclusions de l’atestat de l’accident de circulació (Foli 150) les següents: “no es pot confirmar aquesta infracció ja que les filmacions de vídeo aportades no sembla que el vehicle de l’interessat circulés a velocitat superior als 60 km/h”.

El fet d’haver circulat en cinquena marxa no pot ser considerat com una prova concloent sobre la velocitat excessiva ja que el vehicle circulava en sentit descendent i el processat ha ofert una explicació creïble sobre l’estalvi de carburant.

Respecte a la presumpta falta d’atenció, el Tribunal de primera instància va concloure que els anàlisis de sang i d’orina del processat donaren un resultat negatiu respecte a la presència de drogues i d’alcohol així com que no consta cap anotació a l’Arxiu Central de Circulació sobre el processat, sent descrit com un conductor tranquil i prudent.

L’article 3 del Codi de Circulació estableix que: “El conductor d’un vehicle ha de prendre les mesures necessàries per dominar els seus moviments, preveure les seves reaccions i conduir-lo amb prudència. Ha de regular la velocitat en funció de l’estat de la calçada, de la visibilitat, de les dificultats de la circulació i dels obstacles previsibles.”

Tot i que el Sr. Alcalá. va reconèixer que altres vegades havia trobat bosses d’escombraries a la carretera i que durant la temporada d’esquí era habitual trobar-se vianants caminant pel costat d’aquesta, la presència d’un cos humà estesa a la carretera enmig de la nit no pot ser considerada com a una circumstància previsible per a un conductor normal i, per tant, no se li pot exigir que adeqüi la conducció i velocitat del seu vehicle a un obstacle imprevisible.

D’altra banda, convé esbrinar si, compte tingut de les circumstàncies de l’accident, el Sr. Alcalá., malgrat no podia preveure la presència d’un cos humà sobre la carretera, tenia la possibilitat en arribar al lloc dels fets de veure que l’obstacle era un cos humà i d’evitar- lo, sense que es pugui reprotxar a l’acusat d’haver colpejat, citant els seus propis termes, a “una bossa d’escombraries”.

Es desprèn de l’atestat de circulació elaborat pels agents del Servei de Policia i de les declaracions prestades a la vista oral que:

l’atropellament tingué lloc en una via interurbana de dos sentits de circulació on hi ha un tram de tres carrils. En el precís lloc dels fets el carril central de preselecció ja s’ha exhaurit;

l’atropellament es produï en hora nocturna i en una zona on solament hi havia enllumenat públic amb fanals a la vorera oposada al lloc on es trobava el cos de la víctima. L’agent del Servei de Policia amb carnet núm. - explicà en l’acte de la vista oral que al lloc dels fets, la il·luminació es situava a l’altre costat de la calçada i que la carretera era molt fosca. L’examen de les fotografies obrant als autes i extretes de les càmeres de vigilància permeten verificar que l’enllumenat era insuficient, que la calçada era fosca a causa de la humitat i que el cos de la víctima, vestida de color fosc, no podia identificar-se com a un cos humà a una distància suficient per tal d’evitar-lo;

la calçada es trobava parcialment nevada, prop del marge dret, a uns 30 metres abans del lloc de l’atropellament; i la víctima es trobava estirada a terra, a l’inici d’un tram de lleugera corba de gir a la dreta. El cos de la víctima (Folis 14 i 15) es va trobar estès sobre el marge dret de la calçada segons el sentit de la marxa del vehicle de l’acusat, perpendicularment a la calçada.

Cap element ens permet afirmar que el cos hagués sigut desplaçat en el moment xoc. Si en aquell moment el cos de la víctima es trobava en la posició que apareix a les fotografies que figuren en autes, s’ha de constatar que aquest no era suficientment visible. L’informe policial descarta amb rotunditat que el vehicle de l’acusat entrés a la cuneta i atropellés al vianant a dins.

Tanmateix l’acusat, que circulava amb l’enllumenat d’encreuament, sempre ha manifestat que va veure un objecte fosc que li semblà una bossa d’escombraries. Manifestà que en tot moment va pensar que es tractava d’una bossa negra d’escombraries ja que molts dies i a aquestes hores trobava a la carretera bosses o caixes de cartró, essent les seves declaracions perfectament versemblants. A més, l’agent de circulació núm. - del Comú de Canillo va confirmar a la vista oral que en diverses ocasions l’acusat els havia avisat de la presència d’obstacles a la carretera.

La testimoni, Sra. Pombo., que va arribar al lloc de l’accident poc després que ho fes l’acusat, declarà veure un objecte fosc al costat dret del carril, creient que era una bossa, va efectuar un petit gir a l’esquerra per evitar trepitjar-la i quan estava a l’alçada de l’obstacle s’adonà que era una persona que anava vestida amb roba fosca i només se li veia d’un color clar la sola de les sabates que duia.

La testimoni va afegir que la zona permet veure un obstacle però sense que fos possible distingir el que era, tenint en compte que circulava a una velocitat reduïda d’entre 40 i 50 km/h i amb l’enllumenat en posició de llargues.

En aquesta declaració, la Sra. Pombo. afirmà que es va adonar de la presència d’un cos humà només en el moment en que ella es trobava a l’alçada de l’obstacle veient la sola blanca del calçat de la víctima, situada perpendicularment a la carretera, no essent visible per a un conductor circulant per la dreta de la carretera. Tot i que la testimoni circulava a una velocitat inferior i amb llums llargues, no va poder constatar la presència d’un cos humà fins aleshores. Concloem doncs que les seves declaracions sobre la possibilitat d’adonar-se de la presència d’un cos no resulten contradictòries respecte a les declaracions de l’acusat.

En conseqüència, la imprudència o negligència greu en el sentit establert a l’article 104.1 del Codi Penal o bé lleu en el sentit de l’article 117.2 i 3 del Codi Penal no ha quedat provada en contra del processat ja que no conduïa a una velocitat superior a l’autoritzada; cap manca d’atenció o maniobra perillosa s’ha d’apreciar; que la presència d’un cos –de nit i estirat sobre la carretera– no pot constituir un obstacle previsible i no ha estat provat, tenint en consideració les circumstàncies materials exposades amb anterioritat, que el conductor hauria pogut apreciar que l’obstacle trobat fos un cos humà.

III.-CONSIDERANT: pel que fa al delicte major d’omissió del deure de socors de l’article 131.3 del Codi Penal que l’acusació particular atribueix al Sr. Alcalá., el Tribunal de Corts ha considerat correctament que aquest s’integra per una conducta de passivitat davant el deure de socórrer a una persona que es troba en una situació de perill greu, exigint-se que el processat hagi tingut personalment consciència de la imminent gravetat del perill de la persona l’estat de la qual requereix socors i que no hagi pogut posar en dubte la necessitat de la seva intervenció immediata.

El Tribunal de Corts va concloure, amb bon criteri, l’absolució de l’acusat del delicte major d’omissió del deure de socors ja que l’element intencional de la infracció no s’ha produït, donat que aquest no era conscient d’estar colpejant a una persona. Per això, en arribar a Canillo, el processat va adreçar-se al Servei de Circulació per tal d’alertar que havia passat per sobre d’un “bulto” i que no estava segur si es tractava d’una bossa d’escombraries, d’un animal o d’una persona, demanant als agents que l’acompanyessin per tal de verificar-ho, sent procedent excloure la hipòtesi d’un desinterès sobre el que havia passat.

Endemés, cal posar de relleu que l’article 131.3 del Codi Penal, el qual exigeix proporcionar socors a persones que es troben en situació de perill, no és aplicable quan la persona exposada a un perill s’hagi mort per culpa d’aquest perill i abans que una assistència se li hagi pogut prestar, és així quan la mort de la víctima ha estat immediata. En el cas d’autes, segons l’informe de la Dra. Alcalá., metge forense, la mort de la malaurada víctima va ser instantània.

IV.-CONSIDERANT: que la sentència recorreguda ha de ser confirmada en la seva totalitat.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar els recursos interposats pel Ministeri Fiscal i per la representació lletrada dels Srs. Barba., Mena., Ferreras., Plaza., Villalba. i Marti..

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 8 de gener de 2015 en la causa 4400002/2012 (TC-002-4/12).

3.- Declarar d’ofici les despeses processals causades pels recursos.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.