Reclamació de quantitat (0112/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TSJC- 112/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 d'octubre de 2008

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La mercantil Somoza va interposar demanda, de data 05-04-2007, envers els Srs. Sarabia i Campillo, en virtut de la qual sol·licitava la condemna de la part defenent a l'abonament de la quantitat de 2.978,38 euros, amb més els interessos legals i les costes judicials.

El Sr. Campillo no va comparèixer en el procés i fou declarat en situació processal de rebel·lia, mentre el Sr. Sarabia es va oposar a la demanda i va sol·licitar la seva desestimació, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L' Hble. Batlle va dictar sentència, de data 21-02-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Estimar la present demanda i condemnar els Srs. Sarabia i Campillo a satisfer a la societat "Somoza" el import de 2.978,38 EUR, més interessos legals des del 15 de novembre de 2003 i costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

III.- La representació processal del Sr. Sarabia va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 16-06-2008, va presentar escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix demanava la revocació de la sentència dictada a la instància. Per el contrari, la representació processal de la part agent va contestar a les conclusions, de data 8-07-2008, en virtut de la qual i pels motius al·legats demanava la confirmació de la resolució d'instància i la imposició de les costes a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals fonamenta la part recurrent el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, sustenta que el xec que s'assevera per l'agent que es va lliurar pel pagament total de les factures i despeses és de 2.978,38 euros, mentre que el deute ascendeix a 2.964,86 euros. En segon terme, manifesta que la rebel·lia no pot perjudicar els interessos del recurrent; que la declaració del Sr. Campillo conforme a la qual es va lliurar el xec per l'abonament de les factures, entén que de la declaració no es desprèn que el xec sigui pel pagament de la mercaderia lliurada i que el Sr. Campillo fou un empleat del restaurant. En tercer terme, indica que la mercaderia lliurada fou pagada en efectiu, segons el rebut que es troba al foli 73 i la declaració del Sr. Sancho (foli 105).

II.- Quant al primer motiu del recurs, s'ha de posar de manifest que sí consta acreditat a les actuacions l'import exacte de la reclamació de la part agent, de manera que sí s'ha d'entendre que ha complert amb la càrrega de la prova dels fets constitutius. En efecte, de les factures reclamades es va eliminar la de 15-11-2002 per import de 279,37 euros més 4,51 euros de comissió i es van afegir les tres noves factures dels tres primers mesos del 2003, el que determina que la suma ascendeixi a la quantitat de 2978,38 euros.

III.- Respecte el segon motiu al·legat s'ha d'assenyalar que la situació de rebel·lia processal ni acredita ni nega els fets constitutius de la pretensió, ni tampoc comporta cap acceptació dels fets que s'addueixen per la part agent. Nogensmenys el que s'ha indicat, sí que cal analitzar quina era la posició que el Sr. Campillo ostentava en el Restaurant i la seva declaració en relació al crèdit que ara es reclama. Quant a l'existència del crèdit,de la declaració del Sr. Campillo en el procediment penal (foli 80) consta que el xec de 2978,38 euros respon al pagament de mercaderia lliurada per Somoza al Restaurant *** i del coneixement dels crèdits del Restaurant i del fet que lliurés títols valors pel pagament dels deutes derivats del funcionament, s'ha de concloure que, encara que constés com a assalariat, realment gestionava el funcionament del restaurant i explotava realment l'esmentat negoci. Consegüentment, procedeix desestimar aquest segon motiu de recurs.

IV.- I pel que fa al tercer motiu del recurs, encara que aparentment podria semblar que la part defenent hauria provat, com a fet extintiu, el pagament del deute, a través del rebut que es troba al foli 73, aquesta Sala ha d'arribar a la mateixa convicció que el jutjador d'instància. En efecte, el Sr. Campillo ha explicat que el xec d'autes es va lliurar al setembre (foli 82) però que es va lliurar en garantia i postdatat al 15 de novembre de 2003 (encara que això significa assumir un evident risc, atès que el xec és eminentment pagader a la vista) i aquesta declaració coincideix amb el fet que es faci constar com a cobrat en 30.09.2003 i que el Sr. Sancho (foli 105) manifesta que la lletra on s'indica cobrat i la data és seva, però de la declaració no s'afirma que es va cobrar en efectiu, sinó que pot respondre perfectament al lliurament d'un xec en garantia; ço que coincidiria amb la declaració del Sr. Campillo, amb les dificultats financeres del negoci i amb la indicació de cobrat en data setembre de 2003.

Per tant, de les consideracions anteriors, s'ha d'extreure la desestimació de les al·legacions de la part recurrent.

V.- El refús del present recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Sarabia contra la sentència, de data 21- 02-2008, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.