DELICTES MAJORS DE ROBATORI EN CONCURS MEDIAL AMB UN DELICTE MAJOR DE VIOLACIÓ DE DOMICILI AMB VIOLÈNCIA I INTIMIDACIÓ. TSJP-0000010/15

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto

Núm. de Causa: TC-1400080/2013 (TC-080-1/13)

Núm. de Rotlle: TSJP-0000010/2015

SENTÈNCIA 16-2015

PARTS:

Recorrent: Sr. Recio

Advocat: Sr. Tejera

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

Recorregut: Sra. Garzón

Advocat: Sr. Espada

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, dinou de juny del dos mil quinze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 28 de gener del 2015 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delictes majors de robatori en concurs medial amb un delicte major de violació de domicili amb violència i intimidació, de lesions doloses a persona especialment vulnerable tenint en compte l'edat, de detenció il·legal i d'amenaces condicionals de mort. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 28 de gener del 2015 amb la següent part dispositiva: "Fallem: Que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Recio com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major de robatori en concurs medial amb un delicte major de violació de domicili amb violència i intimidació, un delicte major de lesions doloses a persona especialment vulnerable tenint en compte l'edat, un delicte major de detenció il·legal i un delicte major d'amenaces condicionals de mort, amb la concurrència en el delicte major de robatori de la circumstància agreujant de ser la víctima vulnerable per raó de la seva edat, i en el delicte major de lesions doloses de la circumstància agreujant de traïdoria.

Imposem a l'acusat la pena de CINC ANYS DE PRESÓ FERMA, pel delicte major de robatori, la pena de TRES ANYS DE PRESÓ FERMA, pel delicte major de lesions doloses, la pena d'UN ANY DE PRESÓ FERMA, pel delicte major d'amenaces i la pena d'UN ANY DE PRESÓ FERMA, pel delicte major de detenció il·legal, així com la pena complementària de PROHIBICIÓ DE CONTACTAR AMB LA VÍCTIMA DURANT EL PERÍODE DE DOTZE ANYS, a comptar a partir de la seva excarceració.

Condemnem a l'acusat al pagament de les despeses processals causades i a que indemnitzi a la Caixa Andorra de Seguretat Social (CASS) en la quantitat de 2.542,50 euros, i a la Sra. Garzón en la suma de 787,76 euros, més les quantitats que es fixin en execució e sentència pels conceptes d'Incapacitat Parcial Permanent, de Pretium doloris, i despeses d'advocat.

Totes les quantitats s'abonaran amb els interessos legals fins al seu total pagament.

Retorni's a la Sra. Garzón els objectes, joies i diners recuperats".

II.-RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que l'acusat Recio, nascut el XXXX, fill de J. i de D., de nacionalitat espanyola amb passaport núm.- , resident al Principat des de l'any 1981 i amb Autorització de Residència i Treball núm.- , sense antecedents penals, mogut per la intenció d'obtenir un benefici econòmic, vers les 11:00 hores del dia 11 de juliol del 2013 es dirigí al immoble radicat al XXXX, en el que la Sra. Garzón hi té el seu domicili i pisos en lloguer, un d'ells anunciat a la revista Set Dies, pel quin l'acusat s'havia interessat telefonant a la Sra. Garzón la tarda anterior. L'acusat estava assabentat o sospitava, per raons que no consten, que la Sra. Garzón guardava una important quantitat de diners en efectiu al seu domicili, provinents dels lloguers.

L'acusat es presentà al domicili de la Sra. Garzón disfressat amb la cara pintada de blanc i negre, ulleres negres, un jersei amb caputxa de color blau i duia uns guants de làtex, tot això amb la finalitat d'evitar que pogués ser identificat o, si més no, dificultar-ne la identificació, encara que vers les 10 hores d'aquesta mateix dia 11 de juliol havia telefonat a la Sra. Garzón dient-li que vindria disfressat amb l'excusa de què, com era animador de nens, aprofitaria el temps entre sessió i sessió per venir a veure el pis.

Després de mostrar-li la Sra. Garzón el pis de lloguer a l'acusat, aquest li demanà, amb l'excusa de poder accedir al seu domicili, si li podia ensenyar un model de contracte de lloguer, anant tots dos al pis-, domicili de la Sra. Garzón. Un cop al domicili, la Sra. Garzón li digué a l'acusat que esperés a la porta, sense que l'acusat li fes cas, doncs va entrar al domicili, tancant la porta darrera seu, i seguí a la Sra. Garzón fins la menjador on la Sra. Garzón va mostrar-li a l'acusat un model de contracte que agafà d'un calaix d'un bufet.

Quan la Sra. Garzón es disposà a guardar el document al mateix calaix, trobant-se d'esquenes a l'acusat, aquest la colpejà, la lligà de mans i peus amb cinta americana, i l'emmordassà també amb cinta americana per evitar que demanés auxili, fent-la seure en un sofà. Seguidament l'acusat li demanà on tenia els diners, a l'hora que la colpejava a la cara, i com que, tot i estant emmordassada, la Sra. Garzón intentà cridar auxili, l'acusat la va agafar fortament pel coll amb les dues mans per evitar que cridés, alhora que seguia colpejant-la a la cara, tornant-li a demanar on tenia els diners, dient-li la Sra. Garzón que els guardava a la bossa de mà i a la tauleta de nit de la seva habitació. L'acusat la va agafar per les aixelles i la conduí a l'habitació de les nenes, agafant de l'interior de la bossa de mà uns 400 euros en bitllets, i seguidament la va dur a la seva habitació, donant-li una empenta i fent-la caure damunt del llit, demanant-li novament on tenia més diners, dient-li la Sra. Garzón que els guardava al calaix de la tauleta de nit, on l'acusat hi trobà 1.000 euros en bitllets, dient-li que si trobava més diners la mataria per haver-lo enganyat.

L'acusat regirà l'habitació, apoderant-se de rellotges i diverses joies que trobà i, un cop regirada tota l'habitació, es dirigí a la Sra. Garzón, que restava estirada al llit, lligada de mans i peus i emmordassada, colpejant-la de nou i arrencant-li del coll la cadena d'or amb l'anell del seu difunt espòs que duia com a penjoll, traient-li també una polsera i el rellotge que duia.

Tot seguit, l'acusat li digué que a l'escala hi havia un amic seu que era "moro" i que si sentia que ella cridava, el seu amic pujaria i la mataria, ja que ell havia de marxar per travessar la frontera, i marxà del pis, enduent-se les claus i deixant a la Sra. Garzón estirada al llit, lligada de mans i peus i emmordassada.

La Sra. Garzón va poder incorporar-se i desfer la cinta americana que li lligava els peus, així com abaixar-se una mica la cinta americana que l'emmordassava, desplaçant-se fins una finestra des d'on demanà auxili, essent oïda per dos agents del Servei de Circulació del Comú d'Escaldes-Engordany, que pujaren al domicili per assistir-la.

A resultes de l'agressió la Sra. Garzón, que en el moment dels fets comptava 76 anys d'edat, era vídua i vivia sola al seu domicili, va patir lesions consistents en politraumatisme craniofacial amb contusions múltiples amb hematomes facials, hemorràgia subdural parietal esquerra i focus parenquimatós d'hemorràgia a nivell cortical adjacent al subdural i a nivell frontó-parietal esquerre, hematoma subgaleal parietal dret i fractura de la base de la segona falange del tercer dit de la mà dreta, essent traslladada a l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell, on quedà ingressada durant vuit dies per observació i actuació mèdica segons l'evolució de l'hemorràgia subdural, immobilització del tercer dit de la mà dreta i vint-i-dos sessions de rehabilitació funcional per dita fractura, havent tardat en curar de dites lesions 148 dies, patint un trastorn per estrès posttraumàtic que a data d'avui encara no ha desaparegut".

III.-RESULTANT: que la defensa de Recio formula recurs contra la dita sentència basant-se en tres motius principals.

En primer lloc, estima que el delicte major de detenció il·legal queda absorbit pel delicte major de robatori, donat que va ser durant pocs minuts que la víctima va quedar privada de llibertat.

En segon lloc, sosté que el delicte major d'amenaces condicionals de mort no queda provat, essent les versions totalment contradictòries sense que hi hagi cap element valorant una més que l'altra. Afegeix que en el cas que s'apreciés la paraula de la víctima, no existiria una amenaça de mort reiterada, quedant el fet integrat en el concepte d'intimidació del delicte major de robatori.

En tercer lloc, al·lega desproporcionalitat en relació a la presó ferma imposada amb els delictes majors, donat que Recio ha reconegut la comissió dels fets d'autes i se'n troba molt penedit del què va fer.

IV.-RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal, per informe de data 20 de març proppassat, s'oposa al recurs interposat per considerar ajustada a dret la sentència del Tribunal de Corts, i demana es confirmi totalment.

V.-RESULTANT: que la representació lletrada de la Sra. Garzón sol·licita la confirmació de la sentència dictada pel M. I. Tribunal de Corts.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts distingeix clarament la privació de llibertat de la comissió del delicte major de robatori amb violència o intimidació.

El criteri aplicat pel M.I. Tribunal de Corts per saber si ens trobem en un cas de concurs ideal de delicte o en un cas de concurs real resideix en la intenció de l'autor del robatori.

És evident que aquesta privació de llibertat de moviments no era necessària per cometre el robatori. En realitat el processat va anticipar la seva fugida immobilitzant la Sra. Garzón per privar-la de la seva llibertat de moure's, lligant-li les mans i els peus i emmordassant-la.

Per tant, el delicte de detenció il·legal de l'article 133.2 del Codi Penal, delicte que castiga a aquell que priva de llibertat a una persona sense justificació, no queda absorbit pel delicte major de robatori amb violència tipificat en l'article 202 del Codi Penal pel qual el processat Recio emprà violència física sobre la Sra. Garzón per apropiar-se dels seus diners i joies. En efecte es tracta de la protecció de valors diferents.

II.-CONSIDERANT: que per altra part, el M.I. Tribunal de Corts va poder apreciar, gràcies al principi d'immediació propi de la instància, la sinceritat de les declaracions de la perjudicada, la qual va expressar que va ser terroritzada per les amenaces de mort del processat.

Tampoc aquestes amenaces no eren necessàries, però van permetre intimidar suficientment a la Sra. Garzón i protegir la fugida del processat. La al·lusió a la presència d'un còmplice "moro" a l'escala que mataria a la Sra. Garzón no queda absorbida pel delicte de robatori amb intimidació. Els valors protegits són també diferents.

III.-CONSIDERANT: Que no existeix, finalment, cap desproporció manifesta de penes amb els diferents delictes. En efecte, es tracta de fets d'una gravetat particular, suportats per una dona de 76 anys d'edat, doncs, particularment vulnerable i sensible a la violència reiterada o a les amenaces.

No pot al·legar el processat un sincer penediment, donat que va negar els fets en un primer moment; tampoc no ha actuat de cap manera en una situació d'estat de necessitat, malgrat les seves dificultats econòmiques que van conduir-lo a cometre els fets delictius. El fet de trobar-se en situació d'atur no justifica de cap manera aquest comportament delictiu. Tampoc la actual situació familiar, difícil i provocada per la detenció del processat, justifica una revisió de les penes apreciades pel M.I. Tribunal de Corts.

IV.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades pel recurs al recurrent.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- Desestimar el recurs interposat per Recio.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 28 de gener del 2015 en la causa TC- 1400080/2013 (TC-080-1/13).

3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.