**** (0366/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 366/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de setembre de 2008 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Calatayud i la Sra. Gibert han presentat davant de l'Hble Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat ORG_0 , la societat ORG_1, el Sr. Arnau, el Sr. Bermudez, la societat ORG_7, el Sr. Amador i el Sr. Ayuso, en la qual interessava que en seu dia es dictes sentència que: 1) a instància de la Sra. Gibert, a) es condemni a la societat ORG_1, al Sr. Arnau i al Sr. Bermudez, a reposar en les caixes de la societat ORG_0 , l'aportació de capital social que havien d'efectuar i que es valora de manera següent: per la societat ORG_1 i el Sr. Arnau, l'import de 43.000.000 ptes, o sigui 258.435,20 EUR, en unió amb els interessos bancaris satisfets per la societat ORG_0 a l'entitat ORG_1, i que seran objecte de prova en el moment processal oportú; pel Sr. Bermudez, la part de capital social que es calcularà mitjançant la corresponent prova pericial. b)pel que afecta a la societat ORG_7 i als Srs. Amador i Ayuso, de forma solidaria, que reposin en l'actiu de la societat ORG_0 , la meitat del local comercial radicat en l'XXXX, en la sua planta baixa, que va ser adjudicat privativament i personalment al Sr. Ayuso, o be el seu contravalor en EUR, amb els interessos legals corresponents de conformitat amb la prova pericial que es practicarà en el moment processal oportú; 2) a instància del Sr. Calatayud, que es condemni a la societat ORG_0 , i solidàriament amb ella, a la societat ORG_7, al Sr. Bermudez, al Sr. Arnau, al Sr. Amador i al Sr. Ayuso a satisfer al Sr. Calatayud la quantitat de 292.484,50 EUR amb els interessos legals corresponents, en pagament dels deutes que el Sr. B. va satisfer pel compte i benefici de la societat ORG_0 .

II.- El Sr. Arnau va formular les excepcions de manca de legitimació activa i passiva, i de prescripció, sobre el fons es va oposar a totes les pretensions de la part actora, i plantejar una demanda reconvencional contra el Sr. Calatayud i la Sra. Gibert en indemnitzacions dels danys i perjudicis que ha sofert com a conseqüència de l'embargament preventiu sobre els seus bens instat indegudament per aquells.

III.- El Sr. Bermudez va formular les excepcions de: manca de jurisdicció en raó d'un compromís d'arbitratge; de manca de personalitat del demandat; de manca de personalitat de l'agent, la Sra. ENTITY_5; de defecte legal en la manera de proposar la demanda.

IV.- Per Autes de data 5 de desembre del 2002, l'Hble Tribunal de Batlles va desestimar totes les excepcions plantejades tant pel Sr. Arnau com pel Sr. Bermudez.

V.- La societat ORG_0 va contestar que s'havia de seguir el judici pels seus tràmits fins a dictar sentència.

VI.- El ORG_9, anteriorment ORG_7, i el Sr. Amador varen manifestar que la societat ORG_0 , impulsada pels consorts Srs. Calatayud i Gibert per la promoció i venda de l'edifici YESOD, tot i haver venut totes les unitats immobiliàries amb el seu corresponent benefici comercial teòric, estava en situació tècnica de suspensió de pagaments, situació imputable únicament a la gestió desastrosa dels avui demandants, malgrat que pretenguin buscar excuses i desplaçar la responsabilitat a terceres persones. Els mateixos varen plantejar una demanda reconvencional contra els actors, en indemnització dels danys i perjudicis morals i materials soferts per raó de l'embargament improcedent per ells instat.

VII.- Per escrit de data 3 d'abril del 2003, el Sr. Calatayud i la Sra. Gibert es varen desistir de la demanda, en quant afecta única i exclusivament al Sr. Ayuso.

VIII.- La societat ORG_1, degudament citada no va comparèixer i fou declarada en rebel·lia processal.

IX.- Per sentència de data 6 de setembre del 2007, l'Hble Tribunal de Batlles, secció civil, va: estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Calatayud i la Sra. Gibert contra les societats ORG_0 , ORG_1, ORG_9, i contra els Srs. Arnau, Bermudez i ENTITY_8; estimar l'excepció de manca de legitimació activa de la Sra. ENTITY_5; absoldre els demandats de les pretensions de la Sra. Gibert i condemnar-la a satisfer les costes judicials; estimar parcialment les excepcions de manca de legitimació activa i passiva interposades pels defenents front a les pretensions del Sr. ENTITY_4; desestimar l'excepció de prescripció; condemnar ORG_0 a satisfer al Sr. Calatayud la quantitat de 70.643,46 EUR mes interessos legals des de la data de fermesa de la resolució i sense efectuar especial condemna en costes judicials respecte a ORG_0 ; absoldre els altres codefenents i condemnar el Sr. Calatayud a satisfer les costes judicials; estimar parcialment les demandes reconvencionals formulades per la societat ORG_9 i els Srs. Amador i ENTITY_7; condemnar el Sr. Calatayud i la Sra. Gibert a satisfer 1.500 EUR al Sr. Bermudez mes interessos legals des de la fermesa de la resolució; 1.500 EUR a ORG_9 i altres 1.500 EUR al Sr. ASCOLIES; i sense efectuar condemna en costes.

X.- Contra aquesta resolució els Srs. Calatayud, Gibert, Arnau, Bermudez, Amador i el ORG_9 han interposat recurs d'apel·lació.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius de discrepància dels Srs. Arnau, Bermudez, Amador i del ORG_9 amb la sentència impugnada son relatius a l'import atorgat per la jurisdicció de primera instància en concepte d'indemnització per embargament abusiu, reclamant els dos primers recurrents, les quantitats respectives de 70.000 EUR i 106.814,52 EUR corresponents als danys i perjudicis soferts a conseqüència del referit embargament, i els altres dos darrers que es revisi a l'alça la indemnització concedida.

II.- El Sr. Calatayud i la Sra. Gibert manifesten en base del recurs que han interposat, que: les parts adverses no van formular, en forma regular, l'excepció de manca de legitimació activa en contra de la Sra. Gibert,la qual cosa impedia a la Batllia decidir sobre aquest extrem, sense estatuir extra petita, que si es cert que el Reglament de societats mercantils de l'any 1983 no preveu expressis verbis que l'acció social pugui pertànyer a un dels socis, i en particular a un soci minoritari de la societat, de cap manera la manca de previsibilitat d'aquest acció pot induir la prohibició absoluta de la mateixa; que el perjudici personal sofert per la Sra. Gibert es cert i innegable, ja que les deficiències posades de relleu per la pericial comptable ordenada en autes li han causat un perjudici personal al impedir el degut funcionament de la societat ORG_0 i a privar-la de la distribució de dividends que hauria resultat d'un degut funcionament de la societat; que la Llei del 18 d'octubre del 2007 de societats anònimes preveu expressament en el seu article 52, l'acció individual de responsabilitat que correspongui als socis pels danys que el hagi ocasionat els actes o omissions dels Administradors que infringeixen els deures que la llei o el estatuts preveuen i que lesionin directament els interessos d'aquells; que les nombroses proves practicades en autes evidencien que els defenents van buidar l'actiu de la societat ORG_0 , perjudicant així els interessos de la Sra. Gibert soci minoritari de la mateixa societat, tant a no desemborsar el capital social que els corresponia, com a cedir gratuïtament la meitat d'una unitat immobiliària, sense causa justificada; que respecte a les pretensions del Sr. Calatayud, no es pot posar en dubte que el xec de 11.000.000 ptes pertany al Sr. Calatayud ates que Sanç li havia entregat a ell personalment i que la practica bancària evidencia que els xecs bancaris son de propietat del seu posseïdor i portador, al qual el banc els hi va entregar; que la transacció judicial considera dos pagaments diferents, el primer de 6.000.000 ptes a efectuar al moment de signar la transacció i el segon de 11.000.000 ptes; que el Sr. G. al negar haver rebut unes quantitats per part del Sr. Calatayud ha faltat a la veritat ates que la transacció de referència es va executar tal com era previst per la suma de 6.000.000 ptes, quedant encara a deure el Sr. Calatayud l'import de 11.000.000 ptes, i si no hagués cobrat el Sr. G. s'hauria donat lloc a la condició resolutòria pactada i s'hauria continuat el judici civil; que pel que fa a la sol·licitud de repetició de l'import de 6.222.000 ptes corresponent al deute contractat per ORG_0 enfront de ORG_3, l'esmentat crèdit queda degudament acreditat i evidenciat per l'existència del procediment judicial instat per ORG_5 contra ORG_0, en el marc del qual es va atorgar la cessió de crèdit de data 29 de març de 1988, adquirint el Sr. Calatayud el crèdit de ORG_3 en contra de la societat ORG_0 per la suma de 6.222.000 ptes; que en quant el crèdit ostentat per Ricart per l'import de 2.689.230 ptes, materialitzat per una lletra de canvi acceptada per la societat ORG_0 i retornada per la mateixa societat, la detenció de l'original d'aquesta lletra per part del Sr. Calatayud demostra que l'ha degudament satisfet al lliurador, que la pericial econòmica obrant en autes ratifica que el Sr. Calatayud va efectuar els pagaments avui reclamats als defenents per compte de la societat V.C. SL; que la responsabilitat dels altres codefenents es fonamentalment contractual, respecte als diferents socis que van participar en la societat i dels quals l'únic objectiu era despatrimonialitzar la dita societat al seu benefici propi, que això ho han reconegut en les seves confessions en judici i ha quedat degudament acreditat la cessió a títol gratuït de la meitat d'un local comercial i garatges per part dels dits socis; que a aquesta acció no es pot oposar de cap manera la prescripció ates que no es tracta d'un deute mercantil sinó d'una responsabilitat eminament contractual, que considera que la demanda reconvencional en indemnització de l'embargament preventiu en el seu dia travat, havia de ser efectuada en el marc del procediment d'oposició a l'embargament però no en el marc del present procediment ordinari; que a mes a mes es necessari demostrar que la demanda d'embargament preventiu era temerària o constitutiva d'un abús de dret de tal manera que hagi enganyat al jutjador, per que es pugui donar lloc a l'acció en responsabilitat.

III.- El dia 18 de setembre de 1991 es va constituir la societat ORG_0 destinada a la compra d'un terreny i a la promoció d'un edifici, anomenat YESOD, construït en el mateix terreny. El apoderat de la societat era el Sr. Calatayud, i el capital social era repartit de la manera següent: el 43% per la societat ORG_1, el 35% pel Sr. Arnau, el 6% pel Sr. Bermudez, el 16% per la Sra. Gibert. A l'acabament de la construcció, els Srs. Bermudez i Arnau, aquest darrer actuant en nom propi i en nom de la societat ORG_1 varen cedir les seves accions a la societat ORG_7.

IV.- Respecte a la demanda formulada per la Sra. Gibert, s'ha prèviament de resoldre l'excepció de manca de legitimació activa plantejada pels Srs. Arnau i Bermudez. No es cert que els mateixos no varen formular en forma regular l'excepció de manca de legitimació activa de la Sra. Gibert. En efecte, en l'escrit de contesta a la demanda del Sr. Arnau es llegeix :" ..considera aquesta part que la Sra. Gibert tampoc gaudeix de legitimació activa ad causam per exigir a la societat ORG_1 el reembossament de la seva suposada subscripció de capital social de ORG_0 ..."; i en el seu escrit de contesta a la demanda el Sr. Bermudez expressa que: " La Sra. L. que actua exclusivament en nom propi, no esta legitimada per a formular una petició d'aquesta naturalesa...l'única persona legitimada, en tot cas i si tingues raó, seria la pròpia societat ORG_0 ...". Dels dits escrits se'n desprèn la voluntat evident de les referides parts defenents, de formular l'excepció de manca de legitimació activa de la Sra. ENTITY_5; i encara que les mateixes parts hagin sol·licitat en el suplico nomes el desestiment de la demanda de la Sra. Gibert, ço que inclou pels tots els motius contemplats en l'escrit, el Tribunal ha de pronunciar-se sobre tots els arguments desenvolupats en les conclusions de les parts, ja que com ho ha dit el Tribunal Constitucional, el que no es pot tolerar d'una jurisdicció es el silenci sobre les pretensions adduïdes. Per tant, s'ha d'admetre en la forma l'excepció de manca de legitimació activa de la Sra. Gibert.

V.- Sobre el fons de l'esmentada excepció, s'ha de posar de manifest que la Sra. Gibert, en sol·licitar dels altres socis de la societat ORG_0 que aportin en la caixa social de la dita societat la part de capital que havien de subscriure, exerceix una acció social no a favor seva sinó a favor de la societat ella mateixa. L'article 26 del Reglament de Societats del dia 19 de maig de 1983, norma vigent en el moment on es va formular la demanda de la Sra. Gibert, estableix que pertoca a la societat reclamar davant els Tribunals el compliment de l'obligació per cada soci, d'aportar a la societat la porció de capital subscrita. Aquesta disposició, suficientment clara i èxplicit reserva a la societat l'acció social en contra dels socis que no han aportat el capital subscrit i dels socis morosos, i per tant s'ha de considerar que nomes es la societat que te legitimitat per reclamar davant dels tribunals el compliment de les obligacions de caràcter social. Segons els principis generals del dret, sola la persona que te un interès propi pot exercitat una acció judicial per la defensa d'aquest interès. En cas d'autes, l'interès que el capital social sigui desembossat, correspon a la societat ella mateixa, i per que un tercer pugui substituir-se al titular del dret, es necessita una norma legislativa que preveu expressament aquesta substitució, el que no existia quan la Sra. Gibert ha interposat la seva demanda i que no existeix encara en la legislació andorrana en matèria d'acció social.

Dit això, es cert que el fet que alguns socis no hagin aportat la porció de capital social que han subscrita ha perjudicat directament a la societat, però també ha pogut afectar el patrimoni dels altres socis que han pogut patir de les conseqüències del mal funcionament de la societat relacionat al referit incompliment del contracte social. Encara que pugui ser el cas de la Sra. Gibert, això no li procura cap legitimitat per reclamar el pagament del capital no desembossat, que romana el dret exclusiu de la societat, sinó que nomes li dona contra els socis morosos, la possibilitat d'una acció en indemnització per danys i perjudicis que no esta exercitada en el present plet. En conseqüència s'ha d'estimar l'excepció de manca de legitimació activa de la Sra. Gibert, plantejada pels Srs. Arnau i Bermudez.

VI.- Pel que fa a les pretensions del Sr. Calatayud, el mateix reclama a la societat ORG_0 i als socis d'aquesta societat, la quantitat de 292.484,50 EUR en pagament dels deutes que va satisfer pel compte i benefici de la societat ORG_0 , i mes concretament, els imports de 22.754.088 ptes a l'administrador judicial de la societat ORG_2, de 17.000.000 ptes als Srs. G., de 6.222.000 ptes a l'empresa ORG_3 i de 2.689.230 ptes a Ricart. Aquí també s'ha d'examinar prèviament l'excepció de manca de legitimació passiva dels Srs. Bermudez, Arnau, Amador i de les societats ORG_1 i ORG_9 plantejades pels mateixos. Aquesta excepció s'ha d'estimar. En efecte, l'acció del Sr. Calatayud en contra la societat ORG_0 es fonamenta en l'enriquiment injust. Al contrari la mateixa acció dirigida en contra dels Srs. Bermudez, C., A. i de les societats Ricart i G.B. es fonamenta en la responsabilitat contractual i/o delictual. Per tant, essent diferent el fonament jurídic de les pretensions del Sr. Calatayud contra la societat ORG_0 d'una banda i contra els altres codefenents, d'altra banda, no pot existir cap solidaritat entre els mateixos. Si al Sr. Calatayud va pagar uns deutes pel compte de la societat ORG_0 , la persona que es va enriquir per aquesta operació, es únicament la societat ORG_0 , i es doncs nomes contra l'esmentada societat que el Sr. Calatayud ha de dirigir la seva demanda. Ningú no va obligar el Sr. Calatayud a pagar els deutes de ORG_0 , sinó que ho va fer de manera voluntària i unilateral; per tant, que els socis hagin despatrimonialitzat la societat no te res a veure amb la decisió del Sr. Calatayud de pagar alguns deutes de la societat i amb l'enriquiment injust de la mateixa que va resultar d'aquesta decisió personal.

VII.- Respecte al fons de la demanda del Sr. Calatayud, s'ha d'examinar successivament els diferents reembossaments reclamats per l'agent.

Pel que fa a la quantitat de 22.754.088 ptes abonada a l'administrador judicial de la societat ORG_2, es acreditat en autes, que la dita suma fou desglossada mitjançant dos xecs d'un valor respectiu de 11.754.088 ptes i de 11.000.000 ptes lliurats per la Sra. Gibert i corresponents respectivament als comptes bancaris oberts prop de la ORG_6, nº 020001160220 i de ORG_6 BANK, nº 990999999. Essent els Srs. Calatayud i Gibert els titulars del compte nº XXXX, el primer jutge va, de manera encertada, condemnar a la societat ORG_0 a reembossar l'import de 11.754.088 ptes o 70.643,46 EUR al demandant. En canvi, no consta en autes el nom del titular del compte bancari nº XXXX. Es cert com ho manifesta el Sr. Calatayud, que els xecs bancaris son de propietat del seu posseïdor o portador als qual el banc els hi va entregar, però això únicament quan el titular d'un compte bancari correspon a una persona física. En efecte, quan el titular del compte es una persona moral, i particularment una societat comercial, els portadors o posseïdors dels xecs son les persones físiques apoderades per la societat per firmar els xecs, però llur signatura no obliga les mateixes, sinó únicament la societat propietari del compte. A mes a mes, el demandant no prova que el xec litigiós correspon a un xec de banc i que el nº 990999999 no es mes que una referència de ORG_4, quan li era molt fàcil de fer confirmar aquesta versió pels serveis de ORG_4. Per tant. per no acreditar el Sr. Calatayud esser titular del compte nº XXXX en el qual fou lliurat el xec de 11.000.000 ptes per la Sra. Gibert, o que es tractava d'un xec de banc, no es pot estimar la seva pretensió respecte a aquest import.

El dia 13 d'agost de 1999 els Srs. Almansa i Galan d'una part i el Sr. Calatayud d'altra part, varen firmar una transacció judicial en el marc del litigi oposant els mateixos, segons el qual fou convingut que el pagament de la quantitat de 17.000.000 ptes reclamada pels Srs. G. s'efectuaria mitjançant el lliurament d'un xec de valor de 6.000.000 ptes i la cessió de crèdits contra la societat ORG_0 , d'un valor de 11.000.000 ptes. S'ha de posar de relleu que els Srs. G. varen reclamar la quantitat de 17.000.000 ptes al Sr. Calatayud personalment i que en la transacció judicial del dia 13 d'agost de 1999 aquest darrer va actuar en nom personal i no pel compte de la societat ORG_0 , el que deixa suposar que es tractava d'un deute personal del Sr. Calatayud i no d'un deute de la societat ORG_0, fins i tot si la quantitat esmentada ha pogut beneficiar a la mateixa. En la seva confessió en judici de proves el Sr. Calatayud va manifestar que si va firmar la referida transacció judicial fou per tal d'evitar uns penals (foli 1098), el que també suposa una responsabilitat personal en el deute. Per tant, la situació no esta clara i no consta en autes la prova fefaent que la quantitat de 17.000.000 ptes reclamada pels Srs. G. hagi efectivament beneficiat únicament i exclusivament a la societat ORG_0 , quan el fet que el Sr. Calatayud hagi firmat la transacció judicial a títol personal i per evitar un procediment penal contra la seva persona suposa el contrari. De la lectura de la sentència del Mag Tribunal de Corts de data 17 de novembre de 1997 que va condemnar el Sr. Calatayud pel delicte d'estafa, en resulta que si els Srs. G. varen pagar la quantitat de 14.000.000 ptes a la societat ORG_0 per la compravenda d'un pis de l'XXXX, fou posteriorment convingut entre els Srs. G. i el Sr. Calatayud, que aquesta quantitat aniria a compte d'un xalet formant part d'una urbanització que el Sr. Calatayud construïa a títol personal; que els Srs. G. varen decidir abandonar el projecte de compra del xalet, però no pogueren recuperar llurs diners. Aquesta resolució penal estableix que el deutor dels Srs. G. es el Sr. Calatayud que va afectar les quantitats ingressades en la comptabilitat de la societat ORG_0 a una altra operació immobiliària que la iniciadament prevista; i si no va materialment treure els diners de la comptabilitat de la societat ORG_0, en el moment escaient, això es culpa seva i ha d'en assumir totes les responsabilitats. Tot aquest conjunt d'elements no permet de considerar que la transacció judicial del dia 13 d'agost de 1999 correspon al pagament d'un deute de la societat ORG_0 , ço que determina el desestiment de la pretensió del Sr. Calatayud.

El Sr. Calatayud també reclama el pagament per part de la societat ORG_0 , de l'import de 6.222.000 ptes, en mèrits d'una cessió de crèdit contra la societat ORG_0 , per part de l'empresa ORG_3. Es cert que el dia 29 de maig de 1988, el Sr. Calatayud va firmar amb el Sr. Ferrer, propietari del negoci ORG_8 (avui R.A.), un contracte en el qual s'expressava que: el Sr. Ferrer es titular d'un crèdit contra ORG_0 la desatenció del qual va generar els Autes 101-5/; que el Sr. Calatayud esta interessat en adquirir del Sr. Ferrer el crèdit de referència i subrogar-se en les accions instades; que el Sr. Ferrer renuncia a l'instància de l'exercici de les accions i execucions dels crèdits que gaudeix contra ORG_0 , causa i objecte dels Autes 101-5/96, comprometent-se el Sr. Calatayud a exercitar-la contra dita societat; que en concepte de contraprestació per la convinguda renuncia el Sr. Calatayud satisfà en aquest acte al Sr. Ferrer la suma de 3.000.000 ptes mitjançant xec, i es compromet a instar les necessàries accions envers ORG_0 o be continuar - per via de subrogació- les ja instades pel Sr. Ferrer, per tal de recuperar el restant de l'import de crèdit pendent de cobrament per part d'aquest, juntament amb els seus interessos legals; de forma que una vegada s'obtingui de ORG_0 el pagament dels restant del preu aquest serà satisfet al Sr. Ferrer. La copia del xec de 3.000.000 ptes obrant en autes estableix que la referida cessió de crèdit es va executar, almenys parcialment. Dit això , com ho ha posat de relleu la sentència impugnada, no consta en autes cap element que estableix l'import del crèdit envers la societat ORG_0 , cedit pel Sr. Ferrer al Sr. Calatayud. Per tant aquest darrer nomes pot reclamar la quantitat de 3.000.000 ptes o 18.031 EUR, que correspon a la sola part acreditada del crèdit contra ORG_0 que el mateix va adquirir del Sr. Ferrer.

Pel que fa a la lletra de canvi de valor 2.689.230 ptes lliurada per l'empresa Ricart, acceptada per la societat ORG_0 i retornada, no es negat que aquesta cambial fou satisfeta en metàl·lic per la Sra. ENTITY_5; per tant el Sr. Calatayud a títol personal, no pot reclamar el reembossament d'un crèdit que fou pagat per un tercer. El fet que el mateix sigui en possessió de la lletra de canvi no prova res, ates que l'empresa Ricart ha pogut entregar-li la cambial desprès del seu pagament, en la seva qualitat de responsable de la societat deutora. S'ha doncs de confirmar la resolució recorreguda sobre aquest punt del litigi.

VIII.- Respecte a l'apel·lació dels Srs. Arnau, Bermudez, Amador i del ORG_9, relacionada a la demanda reconvencional dels mateixos en indemnització dels danys i perjudicis soferts a conseqüència de l'embargament preventiu instat pels Srs. Calatayud i Gibert, s'ha prèviament de posar de manifest que el dret a la jurisdicció reconegut per la nostra Constitució, autoritza les parts a escollir la via processal que els hi sembla la mes escaient per la defensa dels seus interessos, i per tant que no existeix cap impediment processal a plantejar una demanda en indemnització per danys i perjudicis resultant d'un embargament abusiu, en el marc del plet sobre la reclamació que ha originat el referit embargament, ja que res obliga els perjudicats a plantejar la demanda en tràmit d'oposició a l'embargament.

Sobre el fons, es incontrovertible que : a petició des Srs. Calatayud i Gibert, l'Hble Batlle va decretar l'embargament preventiu sobre els bens dels avui demandants a la reconvenció, suficients per a garantir la suma sol·licitada de principal de 80.000.000 ptes, mes altres 14.500.000 ptes assenyalats prudencialment per a interessos i costes; que l'Aute de data 12 de gener de 2000 decretant l'embargament sol·licitat fou anul·lat i l'embargament aixecat pel Tribunal Superior de Justícia, per manca de fumus boni iuris; que la present resolució estableix la improcedència de totes les reclamacions dels Srs. Calatayud i Gibert en contra de les altres parts recurrents. De tots aquests elements se'n desprèn que l'embargament preventiu litigiós fou sol·licitat pels Srs. Calatayud i Gibert sense cap fonament i doncs de manera temerari. Una mesura d'embargament es una mesura greu, ja que te per conseqüència el bloqueig dels bens dels pretès deutors. Per tant s'ha de sol·licitar amb molta prudència per evitar que els embargats siguin greument perjudicats. No es necessari per que un embargament sigui considerat com abusiu, que el demandant hagi enganyat el jutjador, sinó que es suficient que la demanda hagi estat presentada sense la mes elemental cautela i doncs amb temeritat com en cas d'autes. La jurisprudència considera que un embargament injustificat sempre genera uns perjudicis pels embargats, econòmic i moral aquest darrer consecutiu a un desprestigi i una pèrdua d'imatge. Quan no existeix en autes cap element concret per tal de determinar el perjudici econòmic, com en el present cas, es molt difícil apreciar-lo. S'ha doncs de considerar les circumstàncies de fet i en funció de les mateixes fixar una indemnització preufetaria. L'embargament sobre els bens del Sr. Arnau va esser l'objecte d'una transacció judicial entre les parts en la qual el Sr. Arnau no va manifestar cap intenció ni reserva respecte a una eventual reclamació en indemnització per embargament abusiu. Per tant, havent la dita transacció posat fi al litigi relacionat amb l'embargament preventiu, de manera definitiva, no es pot acceptar avui la demanda del dit senyor. Respecte als altres recurrents sobre aquest tema, s'ha de posar de relleu, que resideixen fora del Principat i que doncs es pot suposar que els bens embargats no constitueixen la majoria del patrimoni dels mateixos. A mes a mes, com ho ha subratllat la sentència impugnada, les relacions societaris, econòmic i financeres entren totes les parts en el si de la societat ORG_0 no son clares sinó moltes confuses i nebulós. En conseqüència es de manera encertada i prudent que el primer jutge ha apreciat el perjudici patit pels altres demandants a la reconvenció, a la quantitat de 1.500 EUR per cadascun.

IX.- La desestimació dels recurs de la Sra. Gibert, dels Srs. Arnau, Bermudez, Amador i del ORG_9, així que l'estimació parcial de recurs del Sr. Calatayud imposa de no fer especial condemna en costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs del Sr. ENTITY_4;

Desestimar els recursos de la Sra. Gibert, dels Srs. Arnau, Bermudez, Amador i del ORG_9,

Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 6 de setembre del 2007 en el sentit de condemnar a la societat ORG_0 a satisfer al Sr. Calatayud la quantitat global de 88.674,46 EUR, amb els interessos legals a comptar del dia de notificació de la present resolució;

Confirmar-la per la resta de totes les seves disposicions, sense fer especial imposició de costes de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.