DECRET DE DELIMITACIÓ D'UN CAMÍ. Comú i Quart d'Ordino.AD-0043-2/03

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 2004-23 DE 30 DE JUNY DE 2004

DECRET DE DELIMITACIÓ D'UN CAMÍ. Comú i Quart d'Ordino. Propietat de la zona on es fa la delimitació i competències subsegüents. Valoració de les proves aportades i en particular dels plànols topogràfics. NUL·LITAT DE PLE DRET. Manca de competència del Comú.

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- L'Hble. Comú d'Ordino, en la sessió del dia 22 de març de 2.002 va aprovar un Decret de delimitació del tram del Camí de La Gonarda davant el terreny "El Barré" de Casa Ramonguem, decret que va ser publicat al BOPA núm. 27, de 3 d'abril de 2002.

Contra el Decret esmentat i contra la desestimació per silenci dels recursos d'alçada presentats davant el Govern van interposar recursos jurisdiccionals tant la Sra. Seco com l'Hble. Quart d'Ordino i el Tribunal de Batlles, en la sentència número 2.003-085, de 29 de setembre de 2003, va estimar les demandes anul·lant i deixant sense efecte el Decret del Comú, atesa la circumstància de què la zona on es feia la delimitació és propietat del Quart i no del Comú i en conseqüència la competència per dur a terme la delimitació corresponia a aquell i no al Comú.

2.- Contra la sentència del Tribunal de Batlles ha interposat un recurs d'apel·lació la representació del Comú d'Ordino demanant la revocació de la sentència amb la consegüent desestimació de les demandes i la declaració de que el Decret del Comú s'ajusta al Dret perquè la Corporació va actuar en exercici de competències pròpies. Argumenta a tal efecte que de la prova practicada se'n dedueix que la usurpació que va dur a terme la propietat del terreny anomenat El Barré afectava el camí públic de La Gonarda en la confluència amb el camí públic de la Carrera Nova davant l'esmentat terreny, zona que en tot cas és comunal i per tant el Comú va exercir adequadament les seves competències.

3.- De l'anterior escrit se'n donà trasllat a la representació de la Sta. Seco, que el contestà demanant la desestimació del recurs compte tingut que el camí que havia volgut delimitar el Comú no li pertany sinó que pertany al Quart i que a més la delimitació ja havia estat feta entre la propietat i el Quart.

4.- La representació processal del Quart, en la seva contestació a l'apel·lació també demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència perquè la delimitació que va dur a terme el Comú no afecta ni el camí de La Gonarda ni la Carrera Nova sinó la callissa de les Massanetes, coneguda per noms diversos, que en qualsevol cas pertany al Quart.

5. El dia 3 de març de 2004 van comparèixer els lletrats de les parts a la vista oral, quedant les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència del Tribunal de Batlles anul·la el Decret del Comú d'Ordino en raó a que aquest exerceix unes potestats de delimitació d'un camí públic respecte una propietat privada -previstes en l'article 93 del Codi de l'Administració- sobre un terreny que en realitat no és del Comú sinó del Quart.

En aquesta segona instància no es discuteix tant la possibilitat que el Comú pugui exercir competències com les exposades si es tracta de propietats que li pertanyen com si la delimitació es va fer en relació a terrenys d'una o altre entitat, és a dir, del mateix Comú o del Quart. Tampoc es discuteix la realitat de la petita extralimitació que va dur a terme la propietat del terreny anomenat El Barré en situar el portell delimitador del seu terreny privat, doncs pel que fa a aquest punt el límit de la propietat va quedar clarament fixat en l'acte d'inspecció ocular practicat en la primera instància processal el dia 25 de març de 2003.

Per tant, l'única cosa que cal determinar ara, i això és el que planteja el Comú, és si la delimitació en el seu dia aprovada afectava terrenys respecte dels quals pot exercir competències o no.

Tercer.- Convé recordar que el Decret de 22 de març de 2002 "fixa la delimitació del camí públic de La Gonarda en la confluència amb el camí públic de la Carrera Nova davant el terreny anomenat "El Barré" de Casa Ramonguem" i en conseqüència "requereix a Casa Ramonguem perquè retiri el portell o tancat actualment existent i que ocupa una part del camí de La Gonarda", de manera que si el portell ocupa realment el camí de La Gonarda i aquest és propietat del Comú les potestats de delimitació haurien estat correctament exercides, però no en el cas contrari.

De la prova practicada resulta que en el lloc d'autes, és a dir, en la punta de la propietat de Casa Ramonguem, s'han produït dues circumstàncies que no s'han de barrejar: d'una banda, el desmunt d'un bocí de terreny i trencament del portell produït accidentalment per l'empresa que acondicionava el camí per encàrrec del Comú, i d'una altra la correcta ubicació del portell que assenyali l'entrada a la propietat privada sense envair la propietat pública, que en no haver-se situat correctament per la propietat va propiciar l'actuació comunal.

La que veritablement interessa a aquest litigi és la segona qüestió, és a dir, la que va donar lloc a l'acte de delimitació amb el requeriment subsegüent; en definitiva, la declaració de propietat pública que incorpora el Decret comunal, que com en ell mateix es fa constar, queda reflectida "en la forma que fou marcada sobre el lloc pel topògraf Farré seguint l'aixecament topogràfic número 3.329.01, que ell mateix confeccionà a petició de Casa Ramonguem i que fou aportat en el seu dia per la mateixa Casa Ramonguem".

Aquest plànol, que en autes s'il·lustra amb les fotografies del lloc (folis 155 a 159) no permet arribar amb la necessària rotunditat a la conclusió de què el portell envaeixi el camí públic que prové de la Carrera Nova i que allà on conflueix amb el de Manual Digest va cap a La Gonarda per darrera de la Pleta dels Mollassos, i a anàloga conclusió s'arriba si s'examinen les fotografies que van realitzar-se el dia de la inspecció ocular (folis 261 a 271). En efecte, cap de les fotografies palesa l'ocupació dels camins esmentats, entenent per tals, ja que aquest Tribunal no pot fer-ho altrament, aquells que actualment es troben asfaltats.

Això ve confirmat per la delimitació que va aprovar el Comú i que queda reflectida en els plànols d'aixecament topogràfic elaborats pel mateix Sr. Farré el 19 de setembre de 2002 (plànol nº 3-329-01, al foli 140) i de 12 de febrer de 2003 (plànol nº 3-329-02, al foli 277). El primer, que és precisament el que incorpora l'acte comunal en la seva part dispositiva, reflecteix la colocació incorrecta del portell exterior de la finca i marca en color rosa la zona aliena a la finca "El Barré" i el segon assenyala la colocació, encara incorrecta del poste exterior del portell, que el dia de la inspecció ocular es va situar encara més al sud, respectant finalment allò previst en el primer plànol.

Però en qualsevol cas, el que és essencial a l'hora d'analitzar l'acte recorregut és que aquesta delimitació no es projecta sobre el camí de La Gonarda -o, si aquest no fos el nom sobre la prolongació de la Carrera Nova- sinó que es projecta només sobre allò que tothom és d'acord en anomenar la callissa de les Massanetes i que segons el Quart també se la coneix amb altres noms. I per comprovar-ho només cal analitzar detingudament les fotografies esmentades i els plànols que obren en autes, inclòs l'aportat pel Comú com a document número 1, en el que tot i elaborat l'any 1992 -i per tant sense haver-se materialitzat encara el camí asfaltat que porta a La Gonarda- s'observa clarament la topografia pròpia de la callissa on s'ha fet la delimitació.

En conseqüència de tot el que s'ha exposat, cal desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Batlles, en la mesura que la delimitació que recull l'acte recorregut es va fer, no sobre allò que físicament és un camí públic comunal sinó sobre una callissa propietat del Quart i per tant el Comú no tenia competència per dur-lo a terme amb les conseqüències, declarades en la sentència, previstes en l'article 48 a) del Codi de l'Administració.

Quart.- No es fa especial imposició de les despeses d'aquesta segona instància processal en no apreciar-se temeritat ni mala fe en cap de les parts.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'Hble. Comú d'Ordino contra la sentència del Tribunal de Batlles de 29 de setembre de 2003, que es confirma íntegrament, sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.