ESTRANGERS. Denegació de la renovació de l'autorització d'immigració.AD-006-1/04

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia

SENTÈNCIA 2004-22 DE 30 DE JUNY DE 2004

ESTRANGERS. Denegació de la renovació de l'autorització d'immigració.

Comissió de fets delictius pels que el sol·licitant ha estat condemnat en sentència. Delictes d'ús indegut de targeta de crèdit i contravenció penal de furt. Antecedents per detencions diverses a Espanya. Denegació correcta de la renovació.

Valors en joc.

Ponent : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2.004-43, d'1 d'abril de 2004, va declarar ajustades al dret la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 28 d'octubre de 2003, que havia denegat la renovació d'una autorització de residència i treball a la Sra. Guerrero, així com la resolució del Govern, de 17 de desembre de 2003, que va desestimar el recurs d'alçada interposat contra l'anterior.

2.- Contra la sentència citada interposa un recurs d'apel·lació la representació de la Sra. Guerrero, adduint, d'una banda, que la sentència aplica retroactivament una norma desfavorable -la Llei Qualificada d'immigració- a la sol·licitant de la renovació de l'autorització, i d'una altra que no concorren en l'apel·lant les circumstàncies que la Llei estableix per a la denegació de la renovació.

3.- De l'anterior escrit se n'ha donat trasllat a la representació del Govern, que l'ha contestat sol·licitant la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació de la sentència, en entendre que la Llei d'immigració no ha estat aplicada amb efectes retroactius i que la sentència aplica correctament la norma que autoritza a l'autoritat competent la denegació de la renovació.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La raó fonamental de la denegació de renovació de l'autorització d'immigració va ser que la titular havia comès, el dia 9 de març de 2002, un fet delictiu al Principat, i l'apel·lant considera que en la data citada la Llei Qualificada d'immigració de 14 de maig de 2002 (BOPA de 12 de juny) encara no havia entrat en vigor, cosa que no va ocórrer fins els noranta dies de la seva publicació, segons estableix la seva Disposició final, de manera que l'aplicació a la sol·licitant de la renovació -demanada el 21 de maig de 2003- de l'article 65.c) de la Llei equival a la imposició retroactiva d'una norma desfavorable i per aquesta raó demana la revocació de la sentència, al vulnerar l'article 3.2 de la Constitució.

La realitat, però, és que tant quan es va sol·licitar la renovació com evidentment quan es va resoldre en sentit denegatori ja feia molts mesos que havia entrat en vigor la Llei d'immigració, de manera que l'autoritat que havia de resoldre la petició havia d'aplicar-la, no solament perquè aquesta és la inevitable lògica vinculada a l'àmbit temporal de les lleis sinó perquè no podia aplicar les normes suposadament més favorables (probablement, ja que l'apel·lant no ho diu, l'article 14.1 del Decret dels MM.II. Veguers de 3 de juliol de 1.980) perquè havien estat derogades amb l'entrada en vigor de la Llei, segons s'estableix en la seva Disposició derogatòria.

La sentència del Tribunal de Batlles ha considerat correctament que no hi ha aplicació retroactiva de la Llei d'Immigració i cal desestimar el motiu de l'apel·lant.

Tercer.- L'article 65.c) de la Llei Qualificada d'immigració configura com a causa de denegació de la sol·licitud de renovació d'una autorització d'immigració "El fet de representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns i per a l'ordre públic en general" i les resolucions que la sentència del Tribunal de Batlles declara ajustades al Dret consideren que aquest supòsit es dona en la demandant, que el dia 9 de març de 2.002 va dur a terme uns fets consistents, sintèticament, en furtar una targeta de crèdit i retirar amb ella diverses quantitats de diners en diferents caixers automàtics, fets pels que fou condemnada en sentència del Tribunal de Corts de data 19 de juny de 2.003, com autora responsable de delictes majors d'ús indegut de targeta de crèdit i de la imputació maliciosa d'una altra persona dels fets constitutius de delicte així com autora d'una contravenció penal de furt. A aquesta circumstància cal afegir la que també recull la sentència, en el sentit de que, com consta en l'expedient administratiu, de la informació que subministra la Interpol la Sra. Guerrero te antecedents per haver estat detinguda a Granollers l'any 1.998 i a Barcelona l'any 2.000, però tampoc s'ha de menystenir el fet de que la Sra. Guerrero (nascuda el 19 de maig de 1.979) va establir la residència al Principat molt poc temps abans de cometre el fet delictiu ni el fet de que no ha demostrat que tingui un treball estable.

Les autoritzacions d'immigració que comporten el dret a treballar es concedeixen pel Govern en el marc de la política general que defineix en matèria d'immigració (article 24 de la Llei) i el seu manteniment o renovació és la justa correspondència a una conducta estrictament respectuosa, entre altres valors, a la seguretat dels béns d'altres persones, cosa que no s'ha produït en el cas de la Sra. Guerrero, de manera que la sentència objecte d'aquesta apel·lació ha interpretat correctament la normativa aplicada en les resolucions recorregudes i s'ha de confirmar.

Quart.- No existeixen circumstàncies per un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procés.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Guerrero contra la sentència 2.004-43, d'1 d'abril de 2.003, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament sense fer cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.