FUNCIÓ PÚBLICA. Sanció disciplinària per infracció molt greu. Denegació de proves en primera instància justificada.

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Vincent Aniére Alexandra Cornella Solà

Objecte: FUNCIÓ PÚBLICA. Sanció disciplinària per infracció molt greu. Denegació de proves en primera instància justificada. Les proves no s'han tornat a demanar en el recurs d'apel·lació.

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000059/2024

ORIGEN.- 2000005/2024 - 0

NIG: 5300545320240000005

SENTÈNCIA 007-2025

PARTS:

Apel·lant: Sra. Barba

Representant: ídem

Advocat: Sr. Marcos

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Palau

Advocada: Sra. Águila

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, el 19 de març de 2025.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número núm. 2000005/2024.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern d'Andorra amb núm. XXXX00/2023, de data 22 de novembre del 2023 (f. 12-15 de les actuacions) per la qual s'acorda desestimar el recurs administratiu interposat contra la resolució de data 19 de juliol de 2023 (f. 8-10), que declarà a la recurrent com a responsable de la comissió d'una falta molt greu a la Llei de la funció pública per "manca de rendiment manifesta i no justificada que ocasiona un perjudici molt greu per al bon funcionament del servei" i d'una falta greu per "desobediència als caps o superior jeràrquics en l'exercici de les funcions i l'incompliment o la insubordinació individual o col·lectiva davant les ordres o instruccions legítimes rebudes".

2.- En la sentència núm. 43/2024, de data 31 d'octubre del 2024, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la representació de la part agent estima, en substància, que:

Únicament es va admetre la prova testifical del Sr. Puga, responsable de manteniment del Comú X. a X, que, segons el criteri de la part apel·lant, corrobora que aquesta el va contactar per interessar-se pel correcte funcionament de la calefacció, tot i que aquesta gestió no entrava dintre de les seves competències. Tanmateix, no es varen admetre les testificals de les persones que van signar una carta que va aparèixer a l'expedient administratiu, totes elles professors adscrits al servei lingüístic, testifical que era necessària per contextualitzar com es va redactar aquella carta i si algú dels signataris, com consta, hauria estat pressionat per signar-la.

Els fets no es podien qualificar com a greus o molt greus, compte tingut les conseqüències que hagin pogut tenir per l'Administració, i que per que aquests fets es puguin qualificar així, és necessari que siguin proporcionals a la sanció imposada.

La gravetat dels fets no s'ha provat ni s'han indicat les conseqüències d'aquests.

4.- En la seva contesta, el Govern estima, en substància, que:

La inadmissió de les proves testificals es va fer desprès de constatar que la part agent no va justificar els motius pels quals aquestes proves se sol·licitaven, i, a més, el Batlle va concedir cinc dies hàbils per tal que la part agent indiqués "la finalitat i motivació de les testificals peticionades", tràmit en el qual la part agent va dir que els testimonis proposats eren necessaris per tal d'examinar una carta que va ser presentada per 14 professors "en la qual es despotricava de la Sra. Barba", però, compte tingut que la carta no era als autes, la testifical es va denegar.

Entre les funcions de la part agent, estava el de gestionar els centres on es feien les classes, un d'aquests a X, i si una professora no pot anar a treballar perquè no funciona la calefacció, i tampoc se li replanifica la feina, això suposa que la gestió dels centres no ho feia correctament. A més, aquesta tasca li fou encomanada, segons s'acredita al foli 29 de l'expedient administratiu, però la gestió de la part agent es va limitar a intentar resoldre la incidència un cop la professora estava ja a X.

La part agent no comprovava que s'haguessin fet les reparacions escaients abans d'enviar a la professora. En qualsevol cas, aquest fet és un més de la descurança amb la que la part agent portava a terme les funcions encomanades.

A l'escrit de contestació es va fer un llistat, sense ànim imitatiu, dels fets que es van imputar a la Sra. Barba i de les seves conseqüències.

Els fets han estat abastament provats, fets que no han estat mai negats per la part agent, que es limita a qüestionar que siguin greus o molt greus.

5.- En el tràmit de conclusions la part apel·lant va confirmar les seves al·legacions, i em mateix succeí amb la part apel·lada.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Antecedents rellevants

Prèviament, s'ha de presentar un breu resum dels fets a l'origen del litigi. Així, la sentència apel·lada recull el següent:

"La sanció en qüestió deriva de l'atribuïda comissió de la infracció prevista a l'article 99.b) LFP segons la qual es considera falta molt greu "La manca de rendiment manifesta i no justificada quan ocasiona un perjudici molt greu per al bon funcionament del servei."

Segons les resolucions impugnades aquesta infracció dimana de la manca d'observació per part de la Sra. Barba de les següents obligacions i deures previstos a l'article 74 h) i q) LFP:

"h) Col·laborar en l'execució de funcions o treballs addicionals que el superior immediat els sol·liciti o, en cas de necessitat que l'Administració requereixi, sempre que siguin afins amb el seu lloc de treball.

(...)

q) Treballar amb la cura i diligència necessàries en el desenvolupament de les tasques al lloc de treball."

La concreció d'aquestes incompliments es precisen en les resolucions impugnades i si bé en l'escrit de demanda no es neguen el conjunt de fets i situacions atribuïdes a la Sra. Barba si que s'addueix que l'Administració no descriu "ni mínimament, quin seria el perjudici molt greu provocat al bon funcionament de l'administració" i a més que no es concreten quines reorganitzacions de tasques hauria comportat el seu capteniment o quines serien les companyes que haurien fet la seva feina (vid. revers f. 2 i f. 3).

Al respecte la resolució de 19 de juliol del 2023 refereix que les actuacions o omissions que li són atribuïdes, que remarquem la part agent no nega degudament en l'escrit de demanda, es concreten en "la pèrdua d'informació, la repetició dels procediments i l'incompliment dels terminis" precisant-se que "no s'han respectat els terminis previstos d'entrega de la Memòria de l'àrea ni per l'elaboració del Projecte de millora del català a les empreses" així com "retards, errors i incompliments múltiples en àmbits tant importants com la planificació estratègica que permet fixar els objectius relacionant-los amb les línies polítiques del Ministeri de Cultura" (f. 8-10). A més, en la pròpia resolució es fa referència expressa als informes, actes i declaracions que formen part de l'expedient disciplinari incoat (f. 8 in fine), documentació de la qual la part agent en cap cas nega conèixer el seu contingut. Igualment en la resolució de 22 de novembre del 2023 es diu que "com a cap d'estudis ha de gestionar horaris i no ho fa fet, i per tant una altra vegada les companyes han de fer la seva feina, degut al seu incompliment" o que va ser la cap d'Àrea "que va haver de resoldre la part de gestió organitzativa dels cursos (al SAAS) pels neguits que es van generar en el claustre" (revers f. 13). També són variats i diversos els correus on es constaten les problemàtiques associades a la forma de treball de la Sra. Barba (vid. en detall f. 20)."

Doncs bé, com s'ha vist, el recurs d'apel·lació se circumscriu a qüestionar que en el procediment d'instància no s'admetés la testifical de quatre professors que -suposadament-, havien signat una carta on qüestionaven l'actuació de l'agent. Tanmateix, aquesta carta no està a l'expedient remès pel Govern, ni tampoc la part agent l'ha aportat a les actuacions, per la qual cosa la prova proposada, encaminada a intentar acreditar que "era necessària per contextualitzar com es va redactar aquella carta i si algú dels signataris, com consta, hauria estat pressionat per signar-la", com se sosté al recurs d'apel·lació, era irrellevant i innecessària. De fet, la part agent no va aportat ni un sol indici de l'existència mateixa de la carta.

En qualsevol cas, al recurs d'apel·lació no es va proposar de nou, ni es va sol·licitar, l'admissió d'aquesta prova testifical denegada en la instància, com faculta l'article 49.1.a) de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu (sempre que l'aute pel qual s'inadmeten les proves hagi estat recorregut en el procés a quo, com succeeix en el cas que ens ocupa).

En definitiva, aquest Tribunal considera que la inadmissió de la prova en el procés d'instància va ser correcta.

En qualsevol cas, els fets concrets que s'imputen a la part agent no han estat posats en dubte per aquesta, sinó que únicament qüestiona que es puguin considerar greus o molt greus, posició que es manté en aquesta segona instància.

Tanmateix, l'Administració ha valorat correctament la gravetat i conseqüències dels fets, compte tingut que la descripció detallada que es conté a la resolució recorreguda demostra que les conseqüències per la part demandada no es puguin qualificar com a lleus, com pretén l'apel·lant, sinó de molt greus.

En efecte, la manca de compliment per part de l'agent de les instruccions rebudes dels seus superiors, van ocasionar endarreriments i disfuncions en la feina, que són nombrosos i reiterats i que s'han de qualificar de molt greus. I a més, aquestes conseqüències no es van limitar a l'àmbit intern de la pròpia Administració on treballa la recurrent (el Ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats), sinó que fins i tot van tenir rellevància ad extra (errors en la reserva de cursos per empreses que van pertorbar el servei, i no elaborar correctament el pla estratègic i de planificació del Projecte de Millora del català a les empreses, punts 1 i 5 de la resolució per la qual es va posar fi a l'expedient disciplinari).

En definitiva, valorant conjuntament l'abundant prova de l'expedient disciplinari, que no ha estat rebatuda per la part agent, cal confirmar la sentència apel·lada.

Tercer.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que les resolucions recorregudes en la instància són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.