Divisió de cosa comú (028/09)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-028/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 25 de setembre del 2006 la Sra. Durán va formular demanda contra el Sr. Arnau sol·licitant que es dictés Sentència disposant la venda en pública subhasta de les unitats immobiliàries situades a la Cortinada, carretera general número 3, edifici E., que amb l'import obtingut arrel de la venda es procedís en primer terme a satisfer l'interès de l'entitat hipotecant (C.A.), distribuint-se posteriorment el romanent entre les dues parts litigants per meitat, si bé de la part de la Sra. Durán aquesta entregaria al demandat el 50% de les quotes del préstec que es va obtenir per tal de pagar el preu de la compra que aquest hagués satisfet a partir del mes de juny del 2006, imposant al defenent les costes del procediment.

II.- La representació processal del Sr. Arnau va formular demanda en data 3 d'octubre del 2006 contra la Sra. Durán sol·licitant que es reconegués el seu dret de propietat sobre la totalitat del pis planta 1, porta C i de la plaça d'aparcament número E-14 de l'edifici E. de La Cortinada amb l'obligació del Sr. Arnau de subrogar- se en la posició deutora de la Sra. Durán pel que fa al crèdit concedit per "C.A.", ordenant el llançament de la Sra. Durán de la unitat de referència i requerit a la citada senyora per tal que comparegués davant de Notari en el termini màxim d'un mes a comptar de la data de la fermesa de la Sentència a l'objecte de cedir gratuïtament al Sr. Arnau els drets al seu favor sobre la meitat indivisa de les citades unitats immobiliàries, així com signar tota la documentació bancària necessària per tal de formalitzar la subrogació del Sr. Arnau en la posició deutora de la Sra. Durán front al Banc, condemnant a l'adversa al pagament de totes les costes del procediment.

III.- L'Aute de data 31 d'octubre del 2006 va acordar l'acumulació dels autes esmentats, els litigants van formular opportunament els seus escrits de contesta a les respectives demandes interessant la seva desestimació i, posteriorment, van replicar i duplicar en deguda forma reproduint les seves al·legacions.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 14 de gener del 2009 estimant majoritàriament la demanda formulada per la Sra. Durán contra el Sr. Arnau, estimant mínimament la formulada per aquest darrer contra la primera i disposant la venda en pública subhasta del pis planta 1, porta C i la plaça d'aparcament número E-14 de l'edifici E. de la Cortinada, propietat conjunta i indivisa dels litigants, tot i establint que el producte de dita venda seria repartit a parts iguals entre els litigants previ desinterès de l'entitat bancària hipotecant, condemnant a la Sra. Durán a retornar al Sr. Arnau el 50% de les quantitats que aquest hagués sufragat per amortitzar el préstec hipotecari a partir del mes de juny del 2006, i de les diferents despeses que es derivessin de la titularitat dels immobles d'autes (derrames comunitàries, tributs ...) a comptar del mes de juny del 2006, a determinar en període d'execució de Sentència, i sense fer especial pronunciament en relació a les costes generades a la instància.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Arnau i, en virtut dels arguments continguts en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegre de la seva demanda o, subsidiàriament, que es revoqui parcialment en el sentit d'adjudicar la meitat indivisa propietat de la Sra. Durán a favor del Sr. Arnau amb càrrec d'aquest darrer de subrogar-se en la posició deutora de la Sra. Durán front al Banc, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

VI.- Contra la mateixa Sentència formula igualment recurs d'apel·lació la Sra. Durán i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de no imposar-li el pagament de la meitat de les despeses relatives a la titularitat de l'immoble i condemnant a l'adversa al pagament de la totalitat de les costes de la primera i de la segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs argumenta la representació processal del Sr. Arnau que no comparteix la decisió de la Sentència recorreguda en el sentit de que en el cas present hagi de prevaldre la titularitat formal sobre la subrogació real en base a la presumpta existència d'una donació del Sr. Arnau a la Sra. Durán.

La interpretació que el recurrent fa del fonament de la decisió de la Sentència d'instància no és correcta. Aquesta resolució considera acreditat que el dia 12 de novembre del 2004 els litigants, que mantenien una relació de parella de fet, van atorgar escriptura pública de compravenda del pis planta primera, porta C i la plaça d'aparcament número E-14 de l'edifici E. de La Cortinada, constatació que deriva del document que consta als folis 14 i ss de les actuacions, i que, malgrat això, l'import corresponent a les quotes del préstec amb garantia hipotecaria contractat així com les despeses derivades de la titularitat de l'immoble d'autes per part dels litigants van ser sufragades a partir d'un compte obert pel Sr. Arnau prop de l'entitat "C.A." que s'alimentava amb els ingressos del citat senyor, encara que és possible que la Sra. Durán es fes càrrec d'altres despeses, com ella afirma. La Sentència recorreguda posa de relleu, no obstant, que el fet que el pagament del preu de l'immoble l'hagués suportat totalment el recurrent no significa que el pis fos íntegrament propietat seva, sinó que, en tot cas, generava un dret de crèdit a favor del Sr. Arnau en relació a la Sra. Durán per la part que li hauria correspost pagar a ella. Malgrat això, la Sentència destaca que, durant el temps en el què es va mantenir la relació de parella, s'ha d'entendre que el pagament de la meitat de l'import de les quotes del què es va fer càrrec el Sr. Arnau, i que hauria d'haver suportat la Sra. Durán, es va produir com a conseqüència de l'ànim liberal que s'ha de presumir en una relació d'estimació com és la que es principi fonamenta la de parella i aquest plantejament és plenament compartir per aquesta Sala.

II.- La decisió de fer prevaldre la titularitat formal sobre la subrogació real no es deriva d'una presumpta donació de la meitat indivisa de l'immoble en qüestió per part del Sr. Arnau a favor de la seva parella, sinó del fet que qui adquireix un bé determinat en nom propi, encara que el preu sigui pagat per un tercer, esdevé propietari del mateix, com el mateix recurrent reconeix en virtut del que disposa el Digest 17,2,29, a diferència del que succeeix en el supòsit que els adquirents siguin uns cònjuges subjectes al règim econòmic de societat de ganancials.

En el cas present en l'escriptura que es va atorgar en data 12 de novembre del 2004 es posa de relleu que el Sr. Arnau i la Sra. Durán van comparèixer en nom i interès propi, que la societat propietària de l'immoble venia als citats senyors, que les compraven i adquirien proindivís, les unitats immobiliàries a les què fa referència el present litigi i que la part venedora transferia el domini i donava possessió de les unitats venudes a la part compradora (folis 13 i ss.). En el mateix sentit, la resolució del M.I. Govern de data 9 de novembre del 2004 autoritzava als Srs. Arnau i Durán a adquirir l'habitatge esmentat (foli 21), els dos es consideraven obligats tributaris (folis 22 a 24) i els dos sol·licitaven i es comprometien a pagar el préstec hipotecari necessari per abonar el preu de la compra (folis 72 i ss). D'altra banda, el mateix recurrent posa de relleu a les seves conclusions que no és objecte de discussió que "la voluntat inicial del Sr. Arnau i de la Sra. Durán va ser la de comprar de forma indivisa i a parts iguals" les unitat immobiliàries d'autes, raó per la qual no es pot parlar en cap moment de l'existència d'una simulació per interposició de persona que pogués destruir la prevalença de la titularitat formal sobre la subrogació real.

III.- Aquesta conclusió no impedeix que el tercer que ha pagat el preu pugui reclamar que el propietari del bé li retorni allò que ha pagat en el seu benefici, perquè de manera general la donació no es presumeix, però la solució ha de ser un altre quan el que paga està lligat en el moment de fer-ho amb el que esdevé propietari per una relació d'afecte que cal presumir en els cònjuges i en les parelles de fet que conviuen more uxorio. Per aquesta raó, aquesta Sala entén correcte que el Sr. Arnau no pugui repercutir aquelles sumes que va pagar mentre mantenia una relació de parella amb la Sra. Durán, fos aquesta de llarga o de curta durada, ja que sols ho hauria pogut reclamar si hagués pogut acreditar que el pagament es feia com a conseqüència d'un préstec que calia que li fos retornat, que no és el cas, mentre que una vegada es va trencar la relació la presumpció ha de ser la contrària i per aquesta raó la Sentència d'instància obliga encertadament a la Sra. Durán a pagar al Sr. Arnau les sumes que aquest va abonar per tal d'amortitzar el préstec hipotecari a partir d'aquell moment.

IV.- Subsidiàriament, argumenta el recurrent que, en el cas no desitjat que es confirmés la Sentència d'instància, s'oposa a que es dirimeixi el litigi mitjançant la venda en pública subhasta de les tant repetides unitats immobiliàries i sol·licita que se li adjudiqui la meitat indivisa de la Sra. Durán a favor del Sr. Arnau amb càrrec d'aquest darrer de subrogar-se en la posició deutora de la Sra. Durán front al Banc, valorant-se la meitat indivisa dels esmentats béns en període d'execució de Sentència per un perit designat per l'Hble. Batlle i compensant cada una de les parts a l'altre si el valor de la seva meitat era inferior o superior als imports totals abonats pel Sra. Durán.

Malgrat és cert que el valor de l'immoble adquirit pels litigants l'any 2004 pot haver disminuït en l'actualitat degut a la crisi econòmica, malgrat és cert també que l'import del préstec hipotecari no disminueix massa els primers anys que es paguen les quotes corresponents i malgrat també és veritat que quan es ven un bé en pública subhasta l'import obtingut acostuma a ser menor del seu valor real, la petició del recurrent no pot ser atesa, encara que les parts poden evidentment arribar a un acord per tal que sigui aquesta la manera de procedir a la divisió de la cosa comú, de tal manera que les dues en surtin beneficiades, en cas que no s'arribi a un acord amb aquest sentit la única manera de dirimir el conflicte es vendre el bé en qüestió mitjançant un procediment que es presumeix imparcial.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

VI.- Contra la mateixa resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Durán oposant-se en primer lloc a la decisió de la Sentència d'instància que la condemna al pagament de les despeses derivades de la titularitat de l'immoble, citant a títol d'exemple les derrames comunitàries i els tributs, argumentant que el Sr. Arnau vivia i viu a les unitats immobiliàries propietat de tots dos mentre ella paga un lloguer en un altre indret i aquest motiu s'ha d'estimar en part.

En efecte, per que fa a les despeses derivades de la titularitat de l'immoble s'ha de distingir entre les despeses de comunitat, que inclouen les de consum de l'habitatge i serveis rebuts pels ocupants dels immobles, i que per tant entenem que les ha de suportar aquell que, sense pagar res a canvi, gaudeix de les mateixes, de altres com els tributs que les han de pagar en tot cas els propietaris perquè es deriven de la titularitat i no pas de l'ús que se'n faci. Per aquesta raó, entenem que, procedent excloure les despeses de comunitat de les sumes que la Sra. Durán ha de retornar al Sr. Arnau per meitat, ja que entenem que aquestes no deriven exclusivament de la titularitat de l'immoble.

VII.- Com a segon motiu del seu recurs, argumenta la recurrent que la Sentència d'instància no fa expressa imposició de les costes de la instància al defenent, quan les peticions del Sr. Arnau han estat íntegrament desestimades. No obstant, el capítol X de la Novel·la 82 permet als Tribunals no imposar les costes al litigant vençut si així es deriva de la naturalesa del procediment entaulat i, malgrat en aquest litigi es ventilen temes estrictament econòmics, la naturalesa de les relacions que vinculaven a les parts justifica que no es segueixi estrictament el principi de venciment objectiu.

VIII.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada de conformitat amb el que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Arnau contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 14 de gener del 2009, imposant les costes d'aquest recurs a la part recurrent.

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Durán contra la mateixa resolució que REVOQUEM PARCIALMENT exclusivament pel que fa a excloure la meitat de les despeses comunitàries de l'immoble propietat dels litigants de les sumes que la Sra. Durán ha de retornar al Sr. Arnau, CONFIRMANT aquesta resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.