Arrendaments Urbans, resolució de contracte per no donar de baixa negoci. Condicions essencials del contracte

Sentència

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000072/2026

ORIGEN: 5000384/2024 - 0

NIG: 5300542120240002148

SENTÈNCIA 000093-2026 DE 11/09/2026

Ponent : Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 11/09/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000072/2026

Nig : 5300542120240002148

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00093

SENTÈNCIA 000093/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Alexis

Representant: Sr. Roc

Advocat: Sr. Amadeu

Apel·lat: Sr. Fermí, i

Sra. Eulàlia

ORG000,

Representant: Sr. Cecília

Advocat: Sr. Luc

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

OBJECTE: Arrendaments Urbans, resolució de contracte per no donar de baixa negoci. Condicions essencials del contracte

Andorra la Vella, a 11 de setembre del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRIGUEZ DIAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 30/09/2024 la representació processal de la Sra. Alexis formulava demanda de desnonament i reclamació de quantitat contra els Srs. Eulàlia, Fermí i la societat ORG000, demanant es dictés Sentència:

- declarant resolt el contracte d'arrendament atorgat l'1/01/2018, l'ocupació indeguda des del moment en que es pronuncií la resolució, i finalment el desnonament de la part demandada;

- condemnant la societat demandada i solidàriament amb ella a les persones físiques demandades a pagar: i) l'import de 57.176,15.- €, en concepte de rendes de lloguer degudes, més la renda generada durant el mes de setembre del 2024 que havia estat parcialment impagada en l'import de 2.049,71.- €; ii) el preu convingut dels lloguers successius que es meritin fins al retorn efectiu de la possessió del local; iii) les despeses de reparació dels eventuals desperfectes causats en el local un cop descomptada la quantitat de 12.300.- € que fou lliurada en concepte de fiança; iv) i finalment els interessos legals i costes judicials.

2.- El 22/10/2024, la representació processal de la part demandada formulava petició d'enervació de l'acció i subsidiàriament contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant.

3.- Prèvia audiència de la part actora, el dia 15/01/2025 requeia aute amb la següent part decisòria:

"Primer.- Tenir per enervada l'acció de resolució de contracte d'arrendament formulada per la part actora.

Segon.- No efectuar especial condemna en costes processals".

4- La representació processal de la Sra. Alexis interposava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i per aute de 16/05/2025 dictat per aquesta Sala es decidia:

"ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la Sra. Alexis contra l'aute de la Batllia de 15 de gener del 2025 que es revoca i disposant en el seu lloc que ha de desestimar-se la petició d'enervació de l'acció articulada pels demandats, retornant les actuacions a la Batllia per tal de que es continuï la substanciació el litigi pels seus tràmits contra els 3 demandats sense perjudici de les particularitats que puguin sorgir en atenció a la situació concursal que afecta un d'ells. Escau imposar als demandats les costes ocasionades en la instància. No escau fer pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada".

5.- Retornades les actuacions a la Batllia per Providència de 27/05/2025 es convocava els litigants pel següent 15 de juliol, per a la celebració del judici oral. No obstant això, el 10/07/2025, la representació processal i direcció lletrada de la societat ORG000 i dels Srs. Fermí i Eulàlia, comunicaven a la Batllia que renunciaven a la representació dels mencionats, demanant que es procedís com en dret correspongués.

6.- El dia 15/07/2025 es celebrava judici oral, i el 21/07/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la demanda formulada a instància de la Sra. Alexis contra la Sra. Eulàlia i el Sr. Fermí en els termes següents:

Condemnar solidàriament a la Sra. Eulàlia i al Sr. Fermí a pagar a la part agent els següents imports:

57.176,15€ + 2.049,71€ en concepte de rendes vençudes i impagades fins el 30 de setembre de 2024.

La quantitat mensual contractualment convinguda en concepte de renda entre el 30 de setembre de 2024 i el 15 d'abril de 2025, data del retorn efectiu de la possessió de la unitat arrendada a la propietat.

Les diferents rendes vençudes i impagades han de meritar interessos al tipus legal a partir del dia 6 de cada mensualitat impagada i fins a la seva total liquidació.

Segon.- Desestimar la demanda presentada en relació a la societat ORG000.

Tercer.- Establir que els crèdits reconeguts a favor de la part arrendadora en concepte de rendes impagades s'hauran de veure compensats amb l'import de 12.600€ lliurat per la part arrendatària en concepte de fiança.

Quart.- Informar a la part demandant que una eventual demanda d'execució haurà de ser instada i vehiculada a través del saig.

Cinquè.- Imposar solidàriament a la Sra. Eulàlia i al Sr. Fermí el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, sense efectuar una especial condemna en costes en relació a l'acció adreçada a la societat ORG000 a raó de les circumstàncies presentades en quant a la seva situació de cessació de pagaments i en seguiment de l'establert a l' art. 350.2 CPC

".

7.- La representació processal de la societat ORG000 i dels Srs. Fermí i Eulàlia formulava recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es declarés la nul·litat de la celebració del judici oral el dia 15/07/2025, i dels actes posteriors, inclosa la Sentència i acordant la retroacció de les actuacions al moment anterior al judici oral, comminant al Tribunal d'instància perquè fixés nova data de judici oral.

8.- Per sentència d'aquesta Sala del 09/12/2025 es decidia:

"ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat ORG000 i dels Srs. Fermí i Eulàlia contra la Sentència 83/2025 de data 21 de juliol del 2025 que anul·lem, retrotraient el procediment fins al moment immediatament posterior a la presentació de l'escrit de renúncia de l'advocat i procurador dels demandats per tal que la Batllia convoqui nou judici oral. No ha de fer-se pronunciament quant a les costes ocasionades en aquesta alçada."

9.- És així que el 19/02/2026 es celebrà un nou judici oral, i desprès de presentar les parts conclusions escrites el 02/03/2026 el Tribunal de batlles, en composició unipersonal, dictava nova sentència desestimant la demanda, sense efectuar especial condemna en costes.

10.- La Sra. Alexis formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió demanant la seva revocació, i que en el seu lloc es dicti Sentència en aquesta alçada, donant lloc íntegrament a les pretensions articulades en el seu escrit rector, juntament amb el pagament de les costes processals causades en segona instància, segons els arguments que s'exposen seguidament de manera succinta:

El Tribunal d'instància ha incorregut en un error manifest en la interpretació del contracte. En efecte ha considerat que malgrat els arrendataris no havien cursat la baixa del comerç, o informat eventualment del seu canvi d'ubicació -com ho preveia la clàusula sisena del contracte de resolució d'arrendaments del 15/04/2025- l'incompliment d'aquesta obligació no era essencial. Però la clàusula és obligatòria, i no facultativa, i la sentència apel·lada l'ha interpretat de forma aïllada, i prescindint del contingut de la clàusula novena que estableix que l'incompliment de qualsevulla de les clàusules contractuals (sense distingir entre obligacions accessòries i principals) faculta a la part arrendadora a donar per resolt el contracte, així com a poder reclamar solidàriament als arrendataris la totalitat del deute.

Dit això, la baixa del comerç sí que té una funció essencial i no pot ser ignorada, doncs mentre existeixi la vinculació del negoci al seu local, no pot disposar lliurament d'aquest. Per això no pot qualificar-se d'obligació accessòria.

Tanmateix, la condonació del deute prevista estava subjecta a la condició suspensiva de l'acompliment de les obligacions establertes en el contracte de resolució i en no haver-se donat compliment a la clàusula sisena la condonació no s'ha arribat a perfeccionar. En efecte el contracte generava obligacions reciproques i interdependents.

Així mateix la sentència ha fonamentat la seva decisió en l' article 20 de la Llei 12/2013 , del 13 de juny, del comerç, per concloure que la propietat podia instar de forma unilateral la baixa del comerç i doncs que l'obligació no era essencial. Però aquesta conclusió és equivocada perquè d'una part l'habilitació legal que s'estableix a l'article 20 és subsidiària, i no elimina l'obligació contractual dels arrendataris, com tampoc els allibera de les conseqüències del seu incompliment. D'altra part s'obvia que la Sra. Eulàlia no va signar l'acord de resolució, malgrat constar identificada com a part. D'aquesta manera l'apoderament que consta en dit Conveni de la part arrendatària a la part arrendadora per tal que aquesta darrera pogués efectuar qualsevol tràmit davant del Comú i del Govern en cas d'incompliment no es pot materialitzar donat que la Sra. Eulàlia no el va subscriure. Així mateix l'article 20.1 de la Llei exigeix que per tal de tramitar la baixa el propietari acrediti la resolució del contracte, condició que no acomplia donat que faltava l'acord d'un dels arrendataris. La Sra. Eulàlia així podia haver bloquejat el procés administratiu de cancel·lació.

Igualment, el Tribunal d'instància ha errat en la valoració de la responsabilitat solidària dels arrendataris, dels efectes del concordat i de la posició jurídica de la Sra. Eulàlia. En efecte, la solidaritat dels arrendataris davant de l'arrendador del pagament de les rendes establerta en l' article 11 de la LAFU no allibera els codeutors solidaris (Srs. Fermí i Eulàlia) de les seves obligacions individuals com a arrendataris, més quan aquests no van formar part del procediment de cessació de pagaments. Per tant les seves obligacions personals romanen exigibles. A més el pagament de ORG000 és parcial, va ser efectuat de forma tardana, i per tant extemporània i no subsana l'incompliment de la condició essencial. En tot cas la manca de prova sobre l'acompliment del concordat no recau sobre la part actora sinó en la defenent atès que ella afirmava haver complert la seva obligació de pagament en temps i forma.

A l'últim, s'ha de tenir en compte que la Sra. Eulàlia no va subscriure l'acord de resolució i per tant no es pot beneficiar dels seus pactes, en particular de la condonació del deute i de la renúncia d'accions.

11.- La part apel·lada interessa la desestimació íntegra del recurs i la confirmació de la Sentència amb imposició al recurrent de les costes ocasionades, adduint substancialment que:

La part apel·lant pretén introduir noves al·legacions en aquesta instància contradient l'establert a l' article 330.2 del CPC i el principi "in apellatione recepta, nihil debat innovari judicium" (Digest 49.7.1pr). Així el compliment o incompliment de l'obligació de donar de baixa el comerç no va ser fixat com a fet controvertit, devent ser rebutjada. En tot cas, i com bé ho ha jutjat el Tribunal d'instància aquesta és una qüestió administrativa i els propietaris disposen dels mecanismes pertinents per donar de baixa el negoci, sense recorre a la justícia. Igualment el conveni estableix els mecanisme substitutori que permet a la propietària obtenir la baixa del comerç. I en qualsevol cas la propietat no ha acreditat la impossibilitat d'exercir dita facultat. L'incompliment per tant ni és rellevant ni transcendental i la passivitat de la propietària no li pot ser imputada per fonamentar un incompliment amb pretensió resolutòria.

Afegeix que d'acord amb els criteris generals d'interpretació dels contractes si el termini per presentar la baixa es va fixar en set dies des de la signatura del contracte, i la clàusula vuitena fixava un termini màxim de cinc dies per presentar un escrit de desistiment de la causa conjunt, resta clar que la voluntat de les parts era desistir conjuntament de la causa, sense esperar la baixa, i per tant sense vincular els efectes del contracte amb la baixa.

Tanmateix, sobre el mecanisme legal establert en favor dels propietaris dels locals per tal d'obtenir la baixa dels negocis radicats en un local de la seva propietat, comparteix el criteri de la instància en el sentit que no és necessari el consentiment exprés, ni la intervenció dels arrendataris. Per això no es pot qualificar l'obligació d'essencial o de principal, ni frustra la finalitat del contracte. L'argument de la contrària sobre el fet que la manca de signatura de la Sra. Eulàlia del conveni frustraria la baixa no es pot compartir, remetent-se als arguments emprats per la sentència apel·lada. A l'ensems, l'adversa actua de mala fe doncs d'una banda invoca que la no signatura de la mateixa l'havia impedit exercir el seu dret d'obtenir la baixa del negoci però d'altra banda, i pel que li interessa, dona validesa perquè al·lega causa de resolució contractual. A més mai s'ha negat la Sra. Eulàlia a donar el seu consentiment, no havent-se intentat mai requerir a la part suposadament incomplidora.

A l'últim, sobre la valoració de la responsabilitat solidària dels arrendataris i dels seus efectes, dels efectes del concordat i de la posició jurídica de la Sra. Eulàlia, al·lega que les al·legacions són noves i per tant no poden ser tingudes en compte, més quan la part havia aportat prova de compliment dels termes del concordat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del procés

D'antuvi convé recordar que, a l'origen, la demanda rectora del present procediment interessava la resolució del contracte d'arrendament, el desnonament de la part demandada del local de negoci, i la reclamació de les rendes degudes, entre altres pretensions. Tanmateix, l'objecte del procés ha mutat de forma sobrevinguda, atès que, amb posterioritat a la interposició de la demanda, en data 15/04/2025, les parts van subscriure -amb l'excepció de la Sra. Eulàlia que no en va arribar a signar el document malgrat constar-hi identificada- un conveni pel qual, de mutu acord: (i) resolien el contracte d'arrendament; (ii) la part arrendatària lliurava la possessió del local a la propietat; (iii) la propietat condonava el deute de rendes impagades per import de 41.374,12 €, amb renúncia a qualsevol reclamació futura per aquest concepte; i (iv) les parts renunciaven a la continuació de la causa judicial aleshores en curs, comprometent-se a presentar escrit conjunt de desistiment de la causa, sense imposició de costes, en el termini de cinc dies des de la signatura del conveni.

En conseqüència, les pretensions inicials relatives a la resolució contractual, i el desnonament han quedat satisfetes o superades per l'acord posterior, sense que cap de les parts en qüestioni ni la subscripció ni el contingut essencial en aquests extrems. La controvèrsia que avui es manté, i que constitueix l'únic objecte real del litigi tal com ha arribat a aquesta alçada, se centra exclusivament en dos extrems del propi conveni: d'una banda, l'abast i els efectes de l'obligació establerta a la clàusula sisena (baixa del comerç o canvi d'ubicació); i, de l'altra, l'abast i l'eficàcia de la renúncia d'accions i del compromís de desistiment de la causa judicial pactats.

Per tant, l'objecte principal del recurs es circumscriu essencialment a determinar (i) si l'obligació establerta a la clàusula sisena del "Contracte de resolució d'arrendament de local de negoci i condonació parcial de deute i renúncia d'accions judicials" de 15/04/2025 (acreditar, entre altres, la sol·licitud efectuada per davant del Comú d'Andorra la Vella de baixa del comerç o canviar-ne la ubicació, en el termini de set dies) té naturalesa essencial als efectes resolutoris previstos a la clàusula novena, i (ii) quin és l'abast subjectiu de la condonació pactada a la clàusula segona respecte de la Sra. Eulàlia, que hi consta identificada com a part però que no el va subscriure materialment.

Segon.- Sobre la pretesa introducció de qüestions noves en apel·lació

Amb caràcter previ, i abans d'entrar al fons de la controvèrsia, cal donar resposta a l'objecció formulada per la part apel·lada, segons la qual la part apel·lant estaria introduint en aquesta alçada una al·legació nova -relativa a l'incompliment de l'obligació de donar de baixa el comerç- amb infracció de l' article 330.2 del CPC i del principi "in apellatione recepta, nihil debet innovari iudicium" (Digest 49.7.1pr), atès que la Batllia va excloure aquest extrem del debat en no haver estat fixat com a fet controvertit, i tanmateix va afegir que les parts disposaven de mecanismes subsidiaris a l'auxili judicial per obtenir la baixa del negoci.

Aquesta objecció no pot prosperar per una pluralitat de raons.

En primer lloc, perquè, en realitat no es tracta aquí de cap mena d'auxili judicial per a l'obtenció de la baixa administrativa (com sembla desprendre's dels motius invocats pel Tribunal d'instància en el judici oral per refusar la prova sol·licitada per l'avui apel·lant). El que realment es planteja aquí és interpretar si la clàusula sisena té naturalesa essencial als efectes de considerar resolt el conveni entre les parts subscrit el 15/04/2025. Es tracta, doncs, d'una qüestió de qualificació i interpretació contractual sobre fets ja incorporats al procés i no controvertits (la manca de baixa efectiva del comerç), i no de la introducció d'un fet nou o d'una pretensió diferent de les ja deduïdes en la instància, per la qual cosa no li és aplicable la prohibició de "mutatio libelli" pròpia de la segona instància.

En segon lloc, perquè consta a les actuacions que la part avui apel·lant va formular la corresponent protesta en el moment en què la Batllia va excloure la qüestió del debat, quan se li va plantejar la pràctica de la prova més documental IV.- la qual cosa és precisament el mecanisme processal que li hauria permès reproduir-la en seu d'apel·lació sense incórrer en la prohibició denunciada per l'adversa-. No obstant l'anterior, resulta que li ha estat innecessari perquè la part apel·lada no ha negat l'incompliment de l'obligació de donar de baixa el negoci.

En tercer lloc, la pròpia Sentència apel·lada, lluny de limitar-se a declarar la qüestió exclosa del debat, en realitat hi entra en els seus fonaments quart i cinquè, on analitza extensament si l'obligació de donar de baixa el comerç té o no caràcter essencial i quins efectes se'n deriven sobre la condonació pactada, per concloure que no ho és. Resulta, doncs, contradictori sostenir per la part apel·lada ara que es tracta d'una qüestió nova aliena al debat de primera instància, quan la mateixa resolució recorreguda hi dona una resposta de fons expressa i raonada. L'objecte del recurs no és, per tant, sinó la revisió d'aquest pronunciament ja emès per la Batllia sobre aquest concret extrem, la qual cosa constitueix l'objecte natural i legítim de qualsevol recurs d'apel·lació. Escau, en conseqüència, desestimar l'excepció de novetat oposada per la part apel·lada i entrar a conèixer del fons de la qüestió plantejada.

Tercer.- Sobre l'abast subjectiu de la condonació i la distinció amb el criteri de l'Aute d'aquesta Sala de 16-05-2025.

Aquesta Sala ja va tenir ocasió de pronunciar-se, en l'Aute de 16/05/2025, sobre l'eficàcia subjectiva limitada del conveni concursal, en el sentit que els efectes de la remissió o quitança pactada en el si d'un procediment d'arranjament judicial de deutes es circumscriuen a la societat sotmesa a dit procediment, sense que es projectin automàticament sobre els codeutors solidaris que hi són aliens, atesa la naturalesa concursal i procedimental d'aquell conveni, aprovat i homologat en el marc d'un procediment específic al qual els codeutors no havien estat part, i amés la creditora s'havia oposat.

Ara bé, el supòsit que ara ens ocupa és substancialment diferent. No ens trobem davant d'un conveni de creditors homologat en un procediment d'arranjament, sinó davant d'un contracte privat subscrit el 15/04/2025 entre l'arrendadora i el Sr. Fermí i la Sra. Eulàlia, que s'identifica com a part -tot i no signar-lo- i la societat immersa en el procediment concursal de referència ORG000, i en el qual s'hi fa constar de forma expressa i inequívoca que "els arrendataris mantenen un deute amb l'arrendadora" pels imports detallats, sense distingir entre ells ni fraccionar la posició deutora. La condonació pactada a la clàusula segona no es configura, doncs, com una remissió atorgada individualment a favor d'un dels codeutors solidaris, amb voluntat de mantenir el crèdit inalterat respecte dels altres, sinó com una extinció de l'obligació considerada en el seu conjunt, amb voluntat manifesta d'alliberar el vincle obligacional en la seva globalitat, tal com ja apuntava la sentència apel·lada amb cita de la doctrina de Puig Ferriol sobre l'eficàcia objectiva del pactum de non petendo reale atorgat a un deutor solidari.

Aquesta circumstància -la identificació expressa de la Sra. Eulàlia com a part del conveni i la formulació unitària i no fraccionada del deute condonat- permet concloure, a diferència del que succeïa en el supòsit resolt per l'Aute de 16/05/2025, que la condonació sí que la beneficiava, doncs la voluntat comuna -que inclou ben evidentment la de la propietat- no era alliberar només un deutor concret, preservant l'acció contra els altres, sinó extingir el crèdit com a tal. La manca de signatura de la Sra. Eulàlia en aquest sentit no altera aquesta conclusió quant als seus efectes alliberadors, sens perjudici del que s'exposa a continuació sobre la subsistència o no d'aquests efectes.

Quart.- Sobre l'essencialitat de la clàusula sisena.

Establert l'anterior, escau revisar el judici d'accessorietat que la sentència d'instància va atribuir a l'obligació de donar de baixa el comerç.

Sobre aquesta qüestió s'ha de constatar que un cop resolt el contracte d'arrendament, lliurada la possessió del local, condonat el deute i feta seva la propietat la fiança, l'obligació de donar de baixa el comerç o, alternativament, canviar-ne la ubicació, esdevé -en l'economia global del conveni- pràcticament l'única prestació pendent de compliment per part dels arrendataris. Per aquest motiu no es pot convenir amb el Tribunal d'instància de que es tracti d'una obligació prescindible, sinó de la contrapartida essencial (almenys per la propietat) que resta pendent i que dona sentit sinal·lagmàtic a les concessions ja fetes per la propietat (condonació de 41.374,12 € i renúncia a accions). En un contracte en què gairebé la totalitat de les obligacions ja s'han executat, l'única prestació que resta pendent no pot degradar-se a la categoria de merament accessòria sense buidar de contingut la reciprocitat causal del pacte, com ho defensa l'apel·lant.

A més, la clàusula novena sanciona expressament l'incompliment de "qualsevulla de les clàusules contractuals", sense distingir entre obligacions principals i accessòries, revelant la voluntat inequívoca de les parts de configurar un règim d'essencialitat estricte. L'existència del mecanisme subsidiari previst a favor de la propietat (apoderament per instar ella mateixa la baixa administrativa), i fins i tot legal o reglamentari, no allibera els arrendataris del seu compromís contractual directe de fer-ho en el termini de set dies, ni degrada aquesta obligació a merament potestativa. És tracta d'una via substitutòria per al cas d'incompliment, no d'una dispensa de l'obligació principal. Per tant, l'incompliment acreditat i no controvertit d'aquesta obligació dins el termini pactat ha de qualificar-se d'incompliment essencial als efectes resolutoris de la clàusula novena.

Cinquè.- Conseqüències de la resolució del conveni sobre la condonació i l'exigibilitat solidària del deute.

La condonació pactada a la clàusula segona es troba funcionalment vinculada al compliment de les obligacions recíproques assumides pels arrendataris, entre les quals, com s'ha exposat, la de la clàusula sisena. Pel que constatat l'incompliment essencial d'aquesta darrera, la propietat es troba facultada, conforme a la clàusula novena, per donar per resolt el conveni de 15/04/2025 en la seva integritat, la qual cosa arrossega la ineficàcia sobrevinguda de la condonació i de la renúncia d'accions pactades, atès el caràcter interdependent de les obligacions assumides.

Conseqüentment, resolt el conveni, el deute originari de 41.374,12 €, és plenament exigible solidàriament als arrendataris Srs. Fermí i Eulàlia conforme a l' article 11 de la LAFU , sens perjudici de la deducció dels imports que, si escau, s'hagin acreditat com a efectivament satisfets. Les vicissituds del procediment de cessació de pagaments de la societat fallida no alteren aquesta conclusió respecte dels Srs. Fermí i Eulàlia, les obligacions personals dels quals com a arrendataris i codeutors solidaris romanen exigibles amb independència de l'eficàcia subjectiva limitada d'aquell procediment, sense que la manca de compareixença dels codeutors en el mateix els alliberi de respondre individualment i solidària del deute, com ja havíem tingut ocasió d'establir en el nostre Aute del 16/05/2025.

Sisè.- Costes

Atesa l'estimació del recurs d'apel·lació articulat, no ha de fer-se pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada ( art. 354.2 del CPC ).

I respecte les de primera instància no s'han desvirtuat els motius que van justificar la no imposició de les mateixes per part de la instància i que aquest Tribunal comparteix plenament.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Alexis contra la Sentència núm. 26/2026, de 02/03/2026, la qual ha de ser íntegrament revocada.

En el seu lloc, escau estimar la demanda formulada contra els Srs. Eulàlia i Fermí i condemnar a aquests darrers a pagar solidàriament a l'agent la quantitat de 32.302,12 € (41.374,12 € - 9.072 €), i els interessos legals corresponents a comptar de la contesta a la demanda; Quantitat a la que s'hauran de deduir: i) aquelles quantitats que resultin ser pagades i no hagin estat deduïdes en el procediment concursal, ii) i la fiança;

I sense efectuar imposició de les costes en la instància.

SEGON.- Sense fer pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.