IMMIGRACIÓ. Expulsió per maltractament en l'àmbit domèstic. Fet aïllat. No suposa un risc per a l'ordre públic. Advertència d'expulsió. (10000059/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000059/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000039/2022

SENTÈNCIA 62-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Peña

Representant: Sra. Mercader

Advocat: Sr. Guerrero

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Escudero

Advocada: Sra. Rius

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, Andorra la Vella, el 20 de juliol de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000059/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Peña va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 4 d'agost de 2021, que havia estimat parcialment el recurs formulat contra la resolució del Ministeri de Justícia i Interior de 18 de juny de 2021, i va disposar l'expulsió de la interessada del territori nacional durant un període de tres anys.

La sentència d'11 de febrer de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La interessada va ser detinguda com a conseqüència d'una discussió en l'àmbit domèstic, però no va ser posada a disposició judicial, sinó alliberada.

No s'han produït lesions remarcables i els interessats mantenen la seva relació de parella.

S'han de considerar les circumstàncies particulars del cas i tenir en compte que els fets no suposen un risc per a la seguretat de l'Estat, les persones o els béns o per a l'ordre públic.

La mesura d'expulsió li impediria accedir al Principat i mantenir la relació sentimental amb la seva parella.

Subsidiàriament, procediria fer una advertència d'expulsió.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. En aquest sentit, s'al·lega que:

La resolució administrativa es basa en la detenció de l'agent per un delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic.

Aquests fets constitueixen un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic, que justifica la mesura d'expulsió.

La recurrent no acredita cap vincle jurídic amb la seva parella, ni tampoc des de quan mantenen una relació. D'altra banda, tampoc és resident al Principat.

L'advertiment previ d'expulsió només és exigible respecte dels residents.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les resolucions administratives impugnades van disposar l'expulsió de l'agent del territori nacional durant un període de tres anys, en considerar que la seva permanència a Andorra suposa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic, d'acord amb l'article 122 de la Llei qualificada d'immigració.

Segons disposa l'esmentat precepte:

"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura".

Tal com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasiones sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol):

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha proclamat igualment el caràcter preventiu i no pròpiament punitiu o sancionador d'aquest tipus de mesures (sentència ÜNER c. PAÏSOS BAIXOS de 18 d'octubre de 2006).

Tercer.- En aquest cas, el procediment administratiu es va iniciar com a conseqüència de la detenció de l'agent com a presumpte responsable d'un delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic, en ocasió d'una discussió amb la seva parella, en la qual es van produir lesions mútues. En concret, l'informe policial fa constar que la interessada va esgarrapar la cara i el braç de la seva parella, mentre que ella presentava hematomes importants als braços.

No hi ha constància de que els interessats fossin posats a disposició judicial, ni tampoc del desenvolupament del procés penal, tret de la declaració de la parella de la interessada, que manifesta que mantenen una relació sentimental des de fa més de deu anys; que aquell dia havia begut; que no recorda el motiu de la discussió i que al dia següent es va arreglar el conflicte, el qual no s'ha tornat a reproduir.

No és objecte de discussió la transcendència social que té el delicte de maltractaments en l'àmbit domèstic. Ara bé, no són objecte d'aquest procés les conseqüències penals que poden derivar-se d'aquests fets.

Tanmateix, des de la perspectiva que ofereix la Llei qualificada d'immigració, no és pot considerar que els mateixos constitueixin un risc per a les persones i per a l'ordre públic, ni molt menys per a la seguretat de l'Estat. Es tracta d'uns fets aïllats, ja que no consta l'existència d'antecedents policials o penals dels interessats per actuacions d'aquesta naturalesa. A més, els interessats tampoc van presentar lesions rellevants com a conseqüència de la situació d'enfrontament que van protagonitzar. En conseqüència, no concorren indicis o circumstàncies que permetin preveure racionalment que la recurrent hagi de comportar en el futur un risc per a les persones o per a l'ordre públic. Les resolucions administratives impugnades vinculen de forma genèrica aquest risc al fet de la detenció de l'agent.

És cert que la interessada no resideix al Principat de forma permanent, però cal tenir en compte que la mesura d'expulsió li impediria entrar en el territori andorrà, ni tan sols en règim turístic, segons l'article 129 de la Llei qualificada d'immigració, i això incidiria negativament sobre la relació de parella que manté amb el Sr. Luís, que resideix i treballa a Andorra. De fet, aquestes mateixes consideracions ja van motivar que el Govern reduís la durada de l'expulsió a tres anys.

En conseqüència, s'ha de concloure que no concorren en aquest cas les circumstàncies que, segons l'article 122.1 de la Llei qualificada d'immigració, justifiquen l'expulsió de la interessada.

Tanmateix, procedeix substituir la mesura impugnada per una advertència d'expulsió, d'acord amb l'article 134 de l'esmentada Llei, ja que, d'agreujar-se o reiterar-se conductes com l'examinada, es donarien les circumstàncies determinants d'un risc per a les persones. Procedeix, doncs, estimar parcialment el recurs d'apel·lació i, amb ell, la demanda interposada per la part agent.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Peña contra la sentència dictada l'11 de febrer de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Estimar en part la demanda formulada per la part agent i, en conseqüència, declarar no ajustades a dret i anul·lar les resolucions impugnades de 18 de juny de 2021 del Ministeri de Justícia i Interior i de 4 d'agost de 2021 del Govern, en el sentit de substituir la mesura adoptada en les mateixes per una advertència d'expulsió.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.