Reparació vehicle (TSJC 091/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000091/2015 ORIGEN: 3101581/2012 - 00

NIG: 5300542120140000668

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Esteban va interposar demanda, de data 21-11-2012, envers la Sra. Miró, en virtut de la qual sol·licitava que es condemnés a la darrera a l'abonament de la quantitat de 353,48 euros, derivat dels treballs de reparació del vehicle de la defenent, i de 5.610 euros pels dies d'estada al taller, amb més els interessos legals i les costes processals.

En data 5-12-2012 la part defenent va oposar-se a la demanda, alhora que interposava demanda reconvencional contra l'agent per l'import de 3.000 euros, pels perjudicis derivats de no poder disposar del seu vehicle i 2.500 euros més per la pèrdua d'oportunitat de vendre el seu vehicle pel dit preu i sense imposició de les costes processals, en atenció a la seva situació d'insolvència acreditada.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 28-01-2015, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant parcialment la demanda principal i amb denegació de la reconvenció, ha de condemnar i condemna a la Sra. Miró a pagar al Sr. Esteban la suma global de tres-cents cinquanta-tres euros amb quaranta-vuit cèntims (353,48.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el dia cinc de desembre del dos mil dotze i fins que sigui íntegrament satisfeta, sense haver-hi lloc a efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants".

III.- Per Aute de 13-10-2015 es va donar lloc al desistiment del recurs formulat per la representació processal del Sr. Esteban i es va declarar prosseguir la tramitació del recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Miró.

IV.- La part defenent va articular escrit de conclusions, de data de registre 13-04-2015, en mèrits del qual i pels motius continguts en el mateix demanava la revocació de la resolució d'instància i la pràctica d'una prova documental ja denegada a la Batllia.

La part recorreguda va presentar el seu escrit de contesta a les conclusions, de data de registre 3-11-2015, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix demana la confirmació de la sentència, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

V.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 7-04-2016, es va denegar la pretensió probatòria de la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta l'èxit del seu recurs són els següents. En primer terme, entén que l'argumentació de l'Hble. Batlle, segons la qual, en presència de la patrulla policial, la recurrent va mencionar que el dia següent aniria a pagar la factura que devia al taller, és contradictori amb el fet que els policies veiessin una factura el 3 de maig de 2012 que portés data del 4-05-2012. De la documental (folis 75 i 76) no es va mostrar cap factura, sinó que els agent refereixen que l'interessat manifesta que li deu diverses factures per treballs de reparació al vehicle.

Tampoc va acceptar ni admetre pagar la factura, com diu la sentència, i si no va fer ús dels fulls de reclamació del taller fou perquè els agents li van confirmar que efectivament el Sr. Esteban podia retenir el vehicle.

En segon terme, considera que les proves acrediten que va insistir per tal que el vehicle li fos retornat, sense que hagués donat cap consentiment per a la reparació i l'adquisició de les peces. Solament reconeix com a despesa a abonar la de grua i és a aquesta despesa a la que es refereix davant del Servei de Policia quan diu que la satisfarà.

Sustenta que encara no ha recuperat el seu vehicle i que se li crea un greu perjudici, de manera que s'ha hagut de desplaçar en transport públic o amb els seus fills o amics, alhora que el vehicle ha estat circulant sense cap autorització i que li manca l'emissora que sí tenia.

II.- La part recurrent qüestiona la valoració de la prova efectuada pel jutjador d'instància. De les proves practicades a les actuacions es poden extreure les següents conclusions:

1.- En data 22-01-2013 la Sra. Miró va interposar denúncia al servei de policia envers el Sr. Esteban per no retornar-li el vehicle.

2.- El 3-05-2012 els agents de policia es van personar al taller del defenent i aquest els va mostrar la darrera factura d'import 353,48 euros i es va negar a retornar el vehicle fins que s'abonés com a mínim aquesta darrera factura impagada (foli 68).

3.- Els agents de policia van informar a la interessada de la seva situació legal i la recurrent va indicar als dos agents que el dia següent al matí "es desplaçaria fins el taller B. per tal de satisfer l'import econòmic de l'última factura efectuada pel gerent del local (Sr. ENTITY_4) i poder recuperar el seu vehicle" (foli 68).

4.- Al foli 74 consta la factura, de data 4-05-2012, per import de 353,48 euros i amb el detall de les diferents partides per peces i mà d'obra per a la reparació de les avaries que s'indiquen.

5.- Els fills de la part defenent, van declarar (folis 128 a 131) que la defenent només va encarregar un pressupost de reparació del vehicle, i que han vist que el mateix ha circulat per Encamp.

6.- Les testimonis Sres. B. i R. (folis 99 a 101), amigues de la defenent i recurrent, van manifestar que el vehicle fou portat al taller mecànic per tal que s'efectués un pressupost de reparació de l'avaria que l'afectava.

D'aquests mitjans probatoris, s'ha de concloure amb la resposta atorgada pel jutjador d'instància. En efecte, corresponia a la part defenent i alhora demandant reconvencional, acreditar els fets constitutius de la seva pretensió. En aquest sentit, no es pot tenir per acreditat que deixés el vehicle en el taller de la part agent només per tal que s'efectués un pressupost. I això, perquè encara que és la seva tesi, i la que declaren les seves amigues abans indicades, resta clarament contraposada a l'informe policial que exposa que la Sra. Miró va manifestar que al matí següent es traslladaria al taller per a satisfer la darrera factura (sense que consti que aquesta declaració s'hagués de cenyir exclusivament a la factura de la grua, sinó que es fa referència a la darrera factura), la qual porta, precisament, la data del dia següent (4-05-2012) a la visita de les forces de seguretat.

Davant de la resposta del Servei de Policia, absolutament objectiu en la seva intervenció, la tesi de la recurrent ha de decaure, atès que quin sentit tindria manifestar que abonaria la factura al matí següent si no la devia, de forma que l'argument que solament va encarregar un pressupost no pot reeixir, alhora que aquest no s'adequa tampoc amb el lògic devenir dels esdeveniments, tota vegada que els taller d'automòbils no porten a terme les reparacions fins que les mateixes no han estat autoritzades, ja sigui per escrit o de forma verbal.

I la mateixa sort desestimatòria ha de seguir el motiu del recurs respecte de la indemnització derivada de la no devolució del vehicle i que el vehicle ha circulat sense autorització, a la vegada que li manca l'emissora que tenia.

Quant a aquests extrems, ha s'ha exposat que la no devolució del vehicle no pot generar una indemnització de danys i perjudicis, quan aquesta s'efectua pel titular d'un dret de crèdit derivat d'un contracte d'obra i com a garantia pel compliment de la prestació per part del deutor. Des d'aquesta òptica, refusada, per no provada, la tesi que el vehicle solament estava dipositat a l'espera d'un pressupost i no d'una reparació, la indemnització per danys i perjudicis manca del fet il·lícit que la originaria.

I a la mateixa conclusió s'ha d'arribar en relació a l'absència d'una emissora (extrem nou introduït en aquesta alçada i orfe de tot recolzament probatori) o per l'ús indegut del vehicle que afirma la recurrent i els seus fills, en la seva declaració de testimonis. Aquest ús indegut era fàcil d'acreditar amb simples fotografies del vehicle que permetessin acreditar que el mateix no estava dipositat, sinó que estava essent utilitzat o amb una simple comparació del quilometratge del vehicle quan fou traslladat al taller i després. Però res de tot això s'ha efectuat, de manera que les afirmacions efectuades per la recurrent, i recolzades pel testimoniatge dels seus fills, atesa la seva relació estreta de parentiu, no poden ésser tingudes per provades sense el recolzament d'altres mitjans probatoris.

Consegüentment, el recurs interposat ha de ser desestimat.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la Sra. Miró contra la sentència, de data 28-01-2015, que confirmem íntegrament. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tram és testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.