Delicte menor de possessió de document públic inautèntic, amb l'agreujant de reincidència art. 435.3. TSJP- 0000004/15

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Causa: 4400019/2014 (TC-019-4/14)

Núm. de Rotlle: TSJP-0000004/2015

SENTÈNCIA 12-2015

PARTS:

Recorrent: Sr. Roda

Advocat: Sr. Suárez

Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Yves Picod

Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte

M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-sis de maig del dos mil quinze.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 28 de gener de 2015 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'ús de document públic inautèntic. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 28 de gener del 2015 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem Roda, com autor responsable penal d'un delicte menor de possessió de document públic inautèntic, amb l'agreujant de reincidència, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ i al pagament de les despeses processals causades.

Que hem d'absoldre i absolem Roda del delicte major d'ús de document públic inautèntic del que venia acusat.

No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil".

II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats que, el processat Roda, nascut el XXXX, de nacionalitat Georgiana i amb antecedents penals al Principat, fou controlat el passat dia 19 de juny del 2010 a les 23.00 hores per un Agent del Servei Policia a la frontera de - en possessió d'un permís de conduir rus, amb número - on figurava el seu nom que ha resultant ser fals".

III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa del Sr. Roda al·legant que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció i a un procés degut de l'article 10.1 de la Constitució i a ésser informat de l'acusació emmarcat dins de l'article 10.2 de la Constitució perquè el Mgfc. Ministeri Fiscal va formular acusació contra Roda per un delicte major d'ús de document públic inautèntic i el Tribunal de Corts va condemnar per un delicte menor de possessió de document públic inautèntic. Considera el recorrent que la condemna pel delicte de possessió de document públic inautèntic li ha causat indefensió perquè la seva defensa es va centrar en rebatre l'ús del document que li atribuïen però no la seva possible falsedat ni el coneixement per part del Sr. Roda de la mateixa, elements aquests que hauria intentat rebatre si se l'hagués acusat del delicte de possessió de document públic inautèntic pel que finalment ha estat condemnat.

IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs per considerar que la condemna del recorrent pel delicte de possessió de document públic inautèntic no ha produït una vulneració del principi acusatori perquè tots els elements del delicte de possessió es troben inclosos en el d'ús i, per tant, l'acusat ha pogut defensar-se dels mateixos. Així, l'ús del document fals comporta la possessió del mateix, la seva falsedat i el seu coneixement por part de l'acusat i, per tant, ha tingut coneixement i s'ha pogut defensar de tots aquets extrems. Els delictes d'ús i de possessió de document públic es troben dintre del mateix article 435 del Codi Penal, són dos delictes homogenis i el de possessió objecte de la condemna té una pena inferior, no produint la condemna pel tipus més favorable ni indefensió ni vulneració del principi acusatori.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que la defensa de Roda al·lega, en síntesi, que la sentència dictada pel Tribunal de Corts vulnera el principi acusatori perquè ha estat condemnat per un delicte -possessió de document públic inautèntic- diferent del que va ser objecte d'acusació pel Mgfc. Ministeri Fiscal -ús de document públic inautèntic- i no ha pogut defensar-se respecte a alguns dels seus elements, com la falsedat del document i el coneixement per part del Sr. Roda de la mateixa.

II.-CONSIDERANT: que en essència, el contingut del principi acusatori consisteix que ningú pot ser condemnat si no s'ha formulat contra ell acusació d'una part acusadora aliena a l'òrgan judicial, en tals termes que hagi tingut oportunitat de defensar-se de manera contradictòria, estant obligat el Jutge o Tribunal a pronunciar-se en l'àmbit dels termes del debat, tal com han quedat formulats per l'acusació i la defensa, la qual cosa significa que ha d'existir correlació entre l'acusació i la decisió de la sentència condemnatòria.

El principi acusatori constitueix un pressupost bàsic de l'enjudiciament penal, encara que no estigui proclamat amb tal denominació en l'article 10.2 de la Constitució, que el que recull és únicament la manifestació del seu contingut essencial, consistent en el dret a ser informat de l'acusació formulada. Dret d'informació que implica necessàriament la deguda congruència entre l'acusació de la qual s'informa i la sentència que pugui dictar-se.

Per això, el contingut essencial del principi acusatori es concreta en la necessitat que es formuli acusació d'una part aliena a l'òrgan Jurisdiccional i que aquest es mantingui en el seu enjudiciament dins dels termes fàctics i jurídics delimitats per aquesta acusació o els introduïts per la defensa. Això implica que no es pot condemnar per uns fets substancialment diferents dels quals han estat objecte d'acusació, ni per un delicte més greu ni per circumstàncies agreujants, graus de perfeccionament i graus de participació més severs.

Els termes fàctics poden ser completats o aclarits amb elements accidentals que sorgeixin de la prova practicada davant el Tribunal o que estimi aquest convenient introduir en la redacció del fet per a major claredat, sense que constitueixin alteracions essencials. Els termes jurídics també poden ser modificats si s'acull una qualificació tècnicament més correcta o d'acord amb el que el Tribunal estimi realment acreditat, sempre que es tracti d'una infracció d'igual o menor entitat i sigui homogènia.

III.-CONSIDERANT: que l'aplicació de la doctrina exposada a l'anterior considerant determina la desestimació de la impugnació efectuada per la part recorrent perquè la condemna per un delicte menor de possessió de document públic inautèntic no ha vulnerat el principi acusatori, ja que aquest delicte es homogeni amb el delicte major d'ús de document públic inautèntic i és una infracció de menor entitat.

Són delictes homogenis perquè comparteixen els mateixos elements estructurals ja que en ambdós és contempla la possessió d'un document públic inautèntic, tenint en compte que necessàriament l'ús del document pressuposa la seva possessió, i l'element subjectiu del coneixement de la falsedat també ha de concórrer en els dos delictes.

Cap indefensió ha produït al recorrent la condemna pel delicte de possessió de document públic inautèntic ja que, tant la falsedat del document com el coneixement per Roda, són elements del delicte de possessió, el recorrent es va poder defensar i va tenir la possibilitat de rebatre'ls.

El que la part recorrent considerés que, com Roda no va fer ús del document, seria absolt del delicte d'ús del document i decidís no discutir i rebatre -proposant proves o fent més preguntes a l'acusat i a l'agent actuant- la falsedat del document i el coneixement per l'acusat de dita falsedat és una qüestió aliena al principi acusatori, perquè respon a una estratègia defensiva lliurament triada pel Lletrat recorrent. El que és essencial, és que va tenir la possibilitat de defensar-se i discutir els elements del tipus pel que ha estat condemnat i el delicte de possessió de document públic fals té a atribuït una pena inferior.

Respecte a la intenció de que el document sigui introduït al tràfic jurídic exigida pel tipus de l'article 535.2 del Codi Penal a la que va fer referència el Lletrat en la vista del recurs, és evident que si l'acusat portava a sobre el permís de conduir era per a utilitzar-lo, ja sigui com a títol habilitant per a conduir o, inclús, per a identificar-se encara que en el dia dels fets no ho fes, perquè és la única finalitat que justifica de forma lògica i raonable la seva possessió, i resulta corroborada per les declaracions de l'acusat admetent que portava a sobre el document i que pensava que era autèntic, cosa que pressuposa que si hagués sigut necessària la seva exhibició per a justificar que tenia permís per a conduir, ho hagués fet.

Decisio

El recurs, per tot el que s'ha exposat, es desestima.

IV.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recorrent.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la defensa de Roda.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 28-01-2015 en la causa TC-019-4/14.

3.- Imposar al recorrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.