Mesures paterno filials (329/08)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-329/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 23 de juliol de 2009

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19 de desembre del 2006 la representació processal de la Sra. Castillo va formular demanda de dissolució de matrimoni per divorci, sol·licitant que es declarés la dissolució del vincle matrimonial que unia a la seva mandant amb el Sr. Daza, mantenint els pronunciaments establerts en la sentència de separació dels esposos, excepte pel que fa al dret de visita del seu pare envers els fills comuns, que a més havia de mantenir-se suspès tal com s'havia acordat en el marc del judici de mesures provisionalíssimes entaulat en el seu moment.

II.- La representació processal del Sr. Daza va contestar a la demanda en data 16 de gener del 2007 oposant-se a la mateixa pel que fa al manteniment de les mesures acordades a la Sentència de separació dels esposos i formulant alhora reconvenció sol·licitant que se li atribuís al seu mandant la guarda i custòdia dels seus fills, establint un règim de visites a favor de la mare i una pensió d'aliments a favor dels menors a criteri del Tribunal. Mitjançant altressí formulava demanda de mesures provisionalíssimes sol·licitant que fos restablert d'immediat el règim de visites fixat a la Sentència de separació amb les modificacions que proposava.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 21 d'octubre del 2008 declarant la dissolució per divorci del matrimoni contret pels Srs. Castillo i Daza, atribuint la guarda i custòdia dels fills del matrimoni a la seva mare i mantenint la pàtria potestat compartida entre els dos progenitors, atorgant un règim de vistes a favor del pare consistent en caps de setmana alterns, la meitat de les vacances escolars i les onomàstiques i dates assenyalades, el qual romandria suspès i es reprendria segons les pautes establertes en el cós de la resolució i mantenint la pensió d'aliments a càrrec del Sr. Daza i en favor dels seus fills en 1'import de 1.049,91 euros mensuals.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Daza i, en virtut dels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i que s'estableixi que la mare ha de tenir la custòdia d'en Daza sense que sigui procedent el tractament psicològic acordat, que s'atribueixi la custòdia de la Corbacho al seu pare o, subsidiàriament, si aquesta no se li atorga, que es procedeixi a l'immediat restabliment del règim de visites de la nena a favor del pare sense mantenir el que estableix la Sentència apel·lada, sinó el que disposava la Sentència de separació matrimonial dels esposos, amb la precisió de que pugui recollir a la nena el divendres a les 17 hores a la sortida de l'escola i la retorni el dilluns al mati a les nou hores també a l'escola, i establint una pensió a favor dels seus fills amb un import de 150 euros per cadascun d'ells. Per altressí sol·licita que per millor proveir s'admeti i es practiqui la prova documental aportada amb l'escrit de conclusions.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs exposa el recurrent que la Sentència d'instància hauria de ser modificada en el sentit de mantenir la guarda i custòdia del seu fill Daza en favor de la seva mare, però sense que sigui procedent el tractament psicològic del noi establert per la Sentència recorreguda i aquesta petició no es pot atendre.

Ha quedat acreditat a les actuacions que en Daza presenta respecte del seu pare una actitud totalment negativa, bloqueig que el seu pare reconeix. En aquest sentit, en el dictamen pericial efectuat per la Sra. Espada (folis 219 a 231) es reprodueixen unes manifestacions del noi en el sentit que el seu pare "és una persona desconeguda", quan se li pregunta si estima al seu pare respon que "no gens", al preguntar-li si l'enyora diu que "no", quan se l'interroga sobre si pensa que el seu pare l'estima manifesta que "No m'estima. Quina manera és aquesta d'estimar sense aparèixer durant un any i mig", declarant que el seu pare "no vol estar amb mi, ho fa per molestar a mi i a la meva mare", quan se li pregunta si vol tornar-hi a tenir contacte afirma que "no, quin suplici, estaria tot el dia criticant-me, parlant de la meva mare ,,", que "tot i que hagués canviat no hi voldria anar. L'únic que em venen amb ell són molts records, quan va pegar la meva mare ... no el podria perdonar, i que "millor que no el vegi, quan el veig em poso molt nerviós. El cor em va a cent, suo, en aquell moment em posaria a córrer, no el vull veure", manifestacions totes elles que posen de relleu que, sigui per la raó que sigui i sigui qui sigui que en tingui la culpa, el rebuig d'en Daza cap a la figura paterna és total.

El fet que la Sra. Castillo hagi pogut coadjuvar en aquest rebuig, fet que d'altra banda ella nega, no pot suposar que s'ignorin els sentiments d'en Daza que són els que cal tenir en compte per actuar en benefici seu. Tampoc el fet, no acreditat, de que la Sra. Castillo incompleixi les decisions judicials pot suposar una solució diferent i, en tot cas, si el Sr. Daza té proves d'aquests incompliments allò procedent és que així ho posi de manifest judicialment.

II.- Atesos els sentiments d'en Daza en relació al seu pare, no es pot considerar que és millor esperar a que aquests canviïn amb el pas del temps, com entén el recurrent, sinó que, seguint el criteri dels professionals en aquesta matèria i d'acord amb la valoració feta d'aquests informes per la Sentència d'instància, amb la que concorda aquesta Sala, és molt més correcte intentar que la relació paterno-filial millori mitjançant un seguiment psicològic, ja que, encara que el noi estigui pròxim a sortir de la pàtria potestat, continua sent important que mantingui unes relacions amb el seu progenitor que li permetin trobar en ell un referent que l'ajudi en el seu desenvolupament personal i siguin per ell un suport afectiu una vegada arribi a la majoria d'edat.

III.- Sol·licita en segon lloc el recurrent que es modifiqui la Sentència d'instància en el sentit d'acordar un canvi de custòdia de la seva filla Corbacho a favor seu i tampoc aquesta petició es pot estimar, ja que de l'informe pericial citat es dedueix que la menor no identifica al seu progenitor com al figura paterna, el seu referent és la parella de la seva mare i, segons la Sra. Espada, psicòloga i perita forense, reprendre els contactes paterno-filials en aquestes circumstàncies comportaria per la menor un desequilibri emocional i per tant no és recomanable (foli 229), de tal manera que és evident que més encara ho seria un canvi de guarda i custòdia a favor del seu pare, sense que s'hagin de buscar culpables d'aquesta situació, sinó atenent al benefici del menor que ha de ser prioritari en qualsevol cas. D'altra banda, aquesta decisió no és contradictòria amb el fet que quan es van separar els seus progenitors la nena fos molt petita, ja que és precisament el fet de no haver pogut conviure mai amb el seu pare impedeix decidir un canvi de guarda i custòdia a favor d'ell sense causa que el justifiqui.

IV.- Per les mateixes raons, tampoc és possible en aquest moment atendre a la petició subsidiària continguda en el recurs en el sentit que es restableixi immediatament el règim de visites establert a favor del pare en la Sentència de separació matrimonial, quan les circumstàncies que es donen en aquest moment no són les mateixes que van motivar l'esmentada resolució, ja que la nena s'ha identificat totalment amb la parella de la seva mare com a figura parental, no ha mantingut contactes amb el seu pare durant un termini més llarg i cal, per tant, un seguiment psicològic que asseguri l'èxit del restabliment del règim de visites fixat en aquella resolució i, mentre no ho decideixin així els professionals designats, cal mantenir suspesos els contactes paterno-filials, reprenent-se progressivament en el moment que això sigui possible.

V.- Per últim, el Sr. Daza s'oposa a què es mantingui la pensió d'aliments a favor dels seus fills que estableix la Sentència recorreguda, ja que argumenta que la seva situació econòmica no li permet abonar la suma de 1.049,48 euros mensuals, atès que els seus ingressos han variat des del moment en el què es va produir la separació dels esposos.

Per tal d'acreditar aquest canvi de situació econòmica el recurrent aporta en el seu recurs uns documents que pretén que s'admetin com a prova, petició que ja ha estat denegada per aquesta Sala mitjançant l'Aute de data 21 de maig del 2009. D'altra banda, com es posa igualment de relleu en l'Aute que la denega, el fet que el recurrent acrediti que en aquest moment percep unes determinades quantitats com a treballador autònom d'una determinada empresa o persona física no prova que aquests siguin la totalitat dels seus ingressos i encara menys es poden admetre els seus arguments quan com a assegurat voluntari de la CASS ingressa alguns mesos una quantitat superior a la que diu que percep, segons consta en el certificat de l'empresa, raons totes elles que porten a desestimar igualment aquest motiu del recurs.

VI.- Malgrat desestimar-se el recurs, tenint en compte la naturalesa de les qüestions que es debaten en aquest procediment, no estimem procedent fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada en virtut del que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Daza contra la Sentència dictada en data 21 d'octubre del 2008 per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que CONFIRMEM íntegrament sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.